Gamba roja comuna
La gamba roja comuna o gamba roja vulgar, tifort al País Valencià (Tringa totanus) és un dels limícoles més freqüents a les zons humides dels Països Catalans, sobretot en pas.
Tringa totanus  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 22,3 g (pes al naixement) 129 g (pes adult) |
| Envergadura | 62 cm |
| Nombre de cries | 4 |
| Període d'incubació de l'ou | 24 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22693211 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Scolopacidae |
| Gènere | Tringa |
| Espècie | Tringa totanus Linnaeus, 1758 |
| Tipus taxonòmic | Tringa |
| Distribució | |
 | |
_03.jpg)
_02.jpg)
Morfologia modifica
- Fa 28 cm de llargària total.
- El color vermell de les seues llargues potes és molt característic.
- Ambdós sexes són iguals, amb el cos clapejat de negre i gris, la cua ratllada de negre i blanc i el carpó i unes grans franges alars de color blanc de neu, mentre que les puntes de les ales són fosques.
- El bec és vermellós, amb la punta negra.
Subespècies modifica
- Tringa totanus britannica
- Tringa totanus craggi
- Tringa totanus eurhina
- Tringa totanus meinertzhageni
- Tringa totanus robusta
- Tringa totanus terrignotae
- Tringa totanus totanus
- Tringa totanus ussuriensis
Reproducció modifica
Construeix els seus nius en colònies mixtes amb altres espècies durant el mes de maig. Vora l'aigua salabrosa, arranja amb herba seca un forat que el mascle o la femella ha fet al fang, amagat per l'herba. A l'abril-juny pon 3-5 ous, que tots dos pares coven al llarg de 23 dies. Els pollets, també vigilants i atesos pels pares, volen al cap de 4 setmanes.[1]
Alimentació modifica
Hàbitat modifica
Es pot observar tant a les zones d'aigua dolça com a les salines i salabroses, on s'alimenta de petits invertebrats.
Distribució geogràfica modifica
Viu a Europa i en una bona part d'Àsia. Als Països Catalans, nidifica al Rosselló, al Delta de l'Ebre, al Delta del Llobregat, a l'Albufera de València, al Baix Vinalopó (Santa Pola) i a Mallorca (tant a l'albufera d'Alcúdia com al salobrar de Campos).[2]
Costums modifica
És molt freqüent com a ocell de pas, integrat en grans estols, mentre que durant l'època de cria se'ls veu per separat. Als Països Catalans, a l'hivern i com a nidificant es pot considerar escàs.
Referències modifica
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 51. ISBN 843150434X
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 113. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546
