Trinitat Monegal i Nogués

Trinitat Monegal i Nogués (Barcelona, 20 d'agost de 1869[1] - Barcelona, 4 de febrer de 1933[2]) fou un jurista i polític català.

Infotaula de personaTrinitat Monegal i Nogués
Biografia
Naixement20 agost 1869 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort4 febrer 1933 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Escut de Barcelona.svg Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i advocat Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer al carrer de la Blanqueria de Barcelona, fill d'Esteve Monegal i Soler, natural de Sant Llorenç de Morunys, i de Dolors Nogués i Fàbregas, natural de Barcelona. Fou germà, entre altres,[3] de l'alcalde Josep Monegal i Nogués (1854-1931), fundador també de la colònia tèxtil de Casserres, de l'eclesiàstic Esteve Monegal i Nogués i de Ramon Monegal i Nogués (1861-1942), que fou el pare de Esteve Monegal i Prat, fundador de l'empresa de perfumeria Myrurgia. Es llicencià en dret i alhora va exercir com a inancer en empreses del sector del metall. També va impulsar diverses publicacions com Joventut i El Poble Català i fou soci de l'Ateneu Barcelonès i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.

Interessat també per la política, el 1903 fou vocal de la Unió Catalanista i milità primer al Centre Nacionalista Republicà i després a l'Esquerra Catalana. En aplicació de la Llei de Jurisdiccions, el 1908 fou jutjat en consell de guerra i empresonat per un article. Nogensmenys, a les eleccions municipals de 1909 fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona per l'Esquerra Catalana. Després formà part de la Unió Federal Nacionalista Republicana fins que va signar el pacte de Sant Gervasi en 1914.[4]

ObresModifica

ReferènciesModifica

  1. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1869, llibre 3r, foli 179, número de registre 4075.
  2. «Notas políticas - Trinidad Monegal y Nogués». El Diluvio, 05-02-1933, pàg. 9.
  3. A més dels citats, foren germans seus Lluís (n. 1865), Pere (n. 1858), Mercè (n.1860), Dolors (n. 1853), Josepa, Hortènsia i Ildefons (n. 1866).
  4. Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.207. ISBN 978-84-9850-461-3.