Trio per a piano, WoO. 39

obra de Beethoven

El Trio per a piano en si bemoll major, WoO. 39, és una composició de Ludwig van Beethoven composta el 1812. Va ser un regal a Maximiliane Brentano, la filla de deu anys del seu amic Antonie Brentano. Més tard, dedicaria la Sonata per a piano núm. 30, Op. 109 a Maximiliane.[1][2] La composició fou publicada el 1830 per F. P. Dunst a Frankfurt del Main, conjuntament amb el Trio per a piano, WoO. 38, i la Sonata per a piano en do major, WoO. 51.[3]

Infotaula de composicióTrio per piano, WoO 39
Títol originalAllegretto in B-flat major Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalSonata
TonalitatSi bemoll major
CompositorL. V. Beethoven
Creació1812
Data de publicació1830 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióWoO. 39
Durada4'
OpusWoO 39 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano, violí i violoncel Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 0b122f2c-11d2-3c25-8e40-60217aea5539 IMSLP: Allegretto_for_Piano_Trio,_WoO_39_(Beethoven,_Ludwig_van) Modifica el valor a Wikidata

Beethoven va compondre la peça mentre viatjava a Teplice, on volia passar l'estiu. Al temps, la família Brentano residia a Karlovy Vary. Va presentar l'obra a la família el 26 de juny de 1812, abans d'anar cap a Praga. La raó exacta de la composició de la peça no és clara, tot i que Watson opina que seria per animar Maximiliane en el estudi del piano.[4]

La composició és un únic moviment amb la indicació Allegretto i la seva execució dura al voltant dels 4–5 minuts.

Referències modifica

Fonts modifica