Trio per a piano, WoO 38 (Beethoven)

El Trio per a piano en mi bemoll major, WoO 38, és una obra per a piano, violí i violoncel de Ludwig van Beethoven. Fou compost cap el 1791,[1] i publicat després de la mort del compositor l'any 1830 a Frankfurt, per Dunst.[2] Alguns els consideren el Trio per a piano núm. 8.

Infotaula de composicióTrio per piano, WoO 38
Forma musicalSonata
TonalitatMi bemoll major
CompositorL. V. Beethoven
Creació1791
CatalogacióWoO. 38
Durada15'
  1. Allegro moderato
  2. Scherzo e trio: Allegro ma non troppo
  3. Rondo: Allegretto
Instrumentaciópiano, violí i violoncel modifica
IMSLP: Piano_Trio_in_E-flat_major,_WoO_38_(Beethoven,_Ludwig_van) Modifica els identificadors a Wikidata

EstructuraModifica

Consta de tres moviments i la seva execució dura aproximadament 15 minuts :[3]

  1. Allegro moderato
  2. Scherzo e trio: Allegro ma non troppo
  3. Rondo: Allegretto

És la primera vegada que Beethoven escrivia una obra per a aquesta formació instrumental.

Aquest trio, al que Beethoven no sembla haver parat massa atenció, és interessant. Ofereix alguns gestos musicals que Beethoven desenvoluparia als anys posteriors, com la subtil articulació del desenvolupament. El desenvolupament introdueix una nova figura arpegiada descendent, que Beethoven reprèn àgilment en la coda. Aquest recurs compositiu, alguns anys més tard, en farà un ús més dramàtic a la Sonata per a piano en fa menor, op. 2 núm. 1.

El moviment central és un scherzo en el lloc on tradicional hi ha un minuet. Per al Finale, Beethoven escriu un rondo relaxat però ràpid; el tema, harmoniós, varia en cada aparició. El violoncel mostra més independència que en els moviments anteriors.

DiscografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. Barry Cooper. Éditions Jean-Claude Lattès. Dictionnaire Beethoven (en fr), 1991, p. 614. Cooper1991. ISBN 978-2-7096-1081-0. OCLC 25167179. 
  2. Élisabeth Brisson, Guide de la musique de Beethoven, Éditions Fayard, 2005, p. 53
  3. Durada mitja basada en els enregistraments discogràfics citats
  4. Enregistrament saludat per un
  5. Robert Laffont. Dictionnaire des disques Diapason, 1984. ISBN 978-2-2215-0233-4. 

Enllaços externsModifica