Trona (mineral)
La trona és un mineral de la classe dels carbonats. La paraula amb què es designa aquest mineral és un terme suec, que deriva de l'àrab tron, i que significa sal nativa.
Trona | |
---|---|
Cristalls de trona del llac Owens, Comtat d'Inyo, Califòrnia, Estats Units | |
Fórmula química | Na₃H(CO₃)₂·2H₂O |
Epònim | natró |
Classificació | |
Categoria | carbonats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 05.CB.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 5.CB.15 |
Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/C.02 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Hàbit cristal·lí | columnar, fibrós i massiu |
Color | gris, groguenc, blanc |
Exfoliació | {100} perfecta, {111} i {001} diferent |
Fractura | fràgil, subconcoidal |
Duresa | 2,5 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | transparent a translúcida |
Gravetat específica | 2,11 a 2,17 |
Densitat | 2,17 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1.412 nβ = 1.492 nγ = 1.540 |
Birefringència | δ = 0,128 |
Fluorescència | pot ser fluorescent sota llum ultraviolada d'ona curta |
Solubilitat | soluble en aigua |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Tn |
Referències | [1] |
Característiques
modificaLa trona és un carbonat amb un 41,14% de Na₂O, un 38,94% de CO₂ i un 19,92% d'H₂O. És un complex de carbonat i hidrogencarbonat hidratat en sodi. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls columnar, podent-se trobar també de manera fibrosa i massiva. La seva duresa és de 2,5 a l'escala de Mohs, trobant-se en aquesta escala entre el guix i la calcita. S'empra com a font natural del carbonat de sodi, d'àmplia aplicació en la indústria. Calcinant la trona en forns s'obté la cendra de sosa, emprada en la producció de sabó, vidre i paper.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la trona pertany a «05.CB - Carbonats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans (carbonats alcalins i alcalinoterris)» juntament amb els següents minerals: termonatrita, natró, monohidrocalcita, ikaïta, pirssonita, gaylussita, calconatronita, baylissita i tuliokita.
Formació i jaciments
modificaEs troba dipositat com evaporita en llacs salins i jaciments fluvials, mai en evaporites marines. També apareix com eflorescències en sòls de regions àrides. Rarament s'ha trobat en fumaroles. Sol trobar-se associada a altres minerals com: natró, termonatrita, halita, glauberita, thenardita, mirabilita, guix, shortita, northupita, bradleyita o pirssonita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita al volcà de la Crosa de Sant Dalmai, a Bescanó (Gironès).[2]
Referències
modifica- ↑ «Trona» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2015].
- ↑ «Trona from Crosa de Sant Dalmai volcano, Bescanó, Girona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 6 febrer 2024].