Obre el menú principal

Els dimarts amb Morrie és una novel·la biogràfica creada l'any 1997 per l'escriptor Mitch Albom.[1] La història va ser adaptada en una pel·lícula per Thomas Rickman i va ser presentada el 5 de desembre de l'any 1999, protagonitzada per Hank Azaria.

Infotaula de llibreEls dimarts amb Morrie
(en) Tuesdays with Morrie
Tipus obra escrita
Fitxa
Autor Mitch Albom
Llengua anglès
Publicació Estats Units d'Amèrica, 1997
Editorial Random House
Edició Tuesdays with Morrie Tradueix
Qualitat
Gènere novel·la biogràfica
Altres dades
ISBN 978-0-385-48451-0
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata
Els dimarts amb Morrie

Tant la pel·lícula[2] com la novel·la narren la veritable història de Morrie Schwartz, sociòleg i professor d'Universitat, i de la relació amb el seu alumne, Mitch Albom. La història és un clar exemple de les lliçons sobre la vida que aprèn Mitch, a través del seu professor que està morint d'esclerosi lateral amiotròfica (ELA).

SinopsiModifica

Morrie Schwartz, el vell professor, es mor, i Mitch, el seu antic alumne, el visita cada dimarts per assistir a un curs molt especial. Un curs en què, partint de l'experiència viscuda, parlaran de temes com l'amor, la família, l'amistat, el perdó, i gràcies al qual Mitch arribarà a entendre el veritable sentit de la vida. Les últimes classes de Morrie ensenyaran a Mitch el valor de les paraules, la riquesa de les emocions i el plaer de la ironia, però, sobretot, la dignitat de les persones davant les situacions més dures de la vida. Els dimarts amb Morrie és un relat directe, emocionant i captivador que ha colpit la consciència de milions de lectors i que explica amb senzillesa el curs natural de la vida.

Temes principalsModifica

Comunitat / Donar i rebreModifica

Morrie dóna vital importància al fet d'aprendre a donar. A més remarca que és necessari tant aprendre a donar l'amor com a rebre'l. A més, en diversos moments explica que la riquesa material mai és la veritable felicitat. De fet, senyala que l'única manera de ser feliç és donant tot allò que tenim, no només allò material sinó referint-se a les emocions, temps, esforç...

ELAModifica

La malaltia de Lou Gehrig [3] és la degeneració dels músculs dels braços i les cames. La degeneració de les neurones provoca que els músculs es debilitin i el pacient pateix de distròfia muscular. Els primers símptomes de l'ELA són la debilitat muscular que provoca tremolors i rigidesa. Posteriorment, el pacient experimenta trastorns a la parla i la dificultat d'empassar. És possible que eventualment la caixa toràcica es debiliti, un fet que afecta a la respiració. Per últim, la majoria de pacients acaben morint d'insuficiència respiratòria o pneumònia. Actualment no hi ha cap curació definitiva per l'ELA.

La mort, la lluita i l'acceptacióModifica

Morrie és un lluitador nat: lluita amb la seva malaltia mentre anticipa la seva mort. Accepta molt ràpidament el fet que se li apropa cada cop més la mort i comparteix la filosofia budista [4] on cada dia s'ha de reconèixer la possibilitat que pot ser el teu últim dia en la terra.

L'amor, la família i els amicsModifica

Morrie creu que allò més important a la vida és l'amor i la fe. La societat actual dóna massa importància a les coses materials i trivials, oblidant-se dels aspectes verdaderament importants de la vida. Les persones han de rebutjar aquesta cultura popular per poder construir els seus propis valors per tal de trobar la seva felicitat. La personalitat de Morrie es centrava en l'amor pels seus amics i la seva família, per això les estones que passava acompanyat les gaudia molt intensament

CulturaModifica

La cultura moderna ens inculca una opinió deformada d'allò que és veritablement important. Cada vegada que en Mitch anava a visitar en Morrie s'adonava de totes notícies inquietants que hi havia en els diaris. Al llarg de la seva vida, el vell professor, és capaç de formar el seu propi conjunt de valors en comptes d'ajustar-se als valors marcats per a cultura. Irònicament, Morrie utilitza els mitjans de comunicació per expressar i oferir els seus pensaments més íntims.

ReferènciesModifica