Tuliokita

mineral carbonat

La tuliokita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom del riu Tuliok, a Rússia, molt a prop del lloc on va ser descoberta.

Infotaula de mineralTuliokita
Fórmula químicaNa6BaTh(CO3)6·6H2O
EpònimTuliok river head, East slope (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina d'apatita de Kirovskii, Kukisvumchorr Mt, Massís de Jibiny, Província de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.5.CB.50
Nickel-Strunz 9a ed.5.CB.50 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.V/D.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana15.4.6.1
Heys11.9.6
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 14,17Å; c = 8,6Å;
Colorincolor, blanc
Duresa3 a 4
Lluïssorvítria
Diafanitattransparent, translúcida
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1,574 nε = 1,587
Birefringènciaδ = 0,013
Impureses comunesORG
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1988-041
Any d'aprovació1988
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La tuliokita és un carbonat de fórmula química Na6BaTh(CO3)6·6H2O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1988. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma de cristalls prismàtics o romboèdrics, de fins a 4 mil·límetres, dominats per {1010} i {1011}.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tuliokita pertany a "05.CB - Carbonats sense anions addicionals, amb H2O, amb cations grans (carbonats alcalins i alcalinoterris)" juntament amb els següents minerals: termonatrita, natró, trona, monohidrocalcita, ikaïta, pirssonita, gaylussita, calconatronita i baylissita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta l'any 1988 a la mina d'apatita de Kirovskii, al mont Kukisvumchorr, al Massís de Jibiny (Província de Múrmansk, Rússia), l'únic indret on se n'ha trobat. Es troba als filons hidrotermals en pegmatites de sienita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sidorenkita, vinogradovita, vil·liaumita, microclina, pirssonita, shortita, trona, termonatrita, natró, natrolita i aegirina.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Tuliokite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 maig 2016].
  2. 2,0 2,1 «Tuliokite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 23 maig 2016].