Obre el menú principal

Tulkarem o Tulkarm —en àrab طولكرم, Ṭūlkarm; en hebreu טול כרם— és una ciutat de Palestina al nord de les muntanyes de Samaria a la governació de Tulkarem al nord-oest de Cisjordània: limita amb els districtes israelians de Netanya i Haifa a l'oest, i de Nablus i Jenin a l'est. La població el 2006 s'estimava en 58.962 habitants incloent els del campament de refugiats; del seu territori de 28.793 dúnams, 6.500 estan ocupats per colònies, infraestructures i el mur de separació.

Infotaula de geografia políticaTulkarem
صورة لجانب من مدينة طولكرم الفلسطينية 2019.png

Localització
 32° 18′ 40″ N, 35° 01′ 51″ E / 32.311111111111°N,35.030833333333°E / 32.311111111111; 35.030833333333
Graella palestina 152/190
Capital de
Geografia
Superfície 32,61 km²
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Tulkarem hauria estat fundada pels cananeus vers el 3000 aC. Els romans hi van tenir també una estació o lloc de comerç a Berat Soreqa a la part alta de les muntanyes de Samaria. La regió fou anomenada Tulkarm al segle vii pels àrabs i voldria dir «muntanya bonica» o «muntanya de les vinyes» (de l'arameu Tur Karama).

La ciutat no existia aleshores i s'esmenta per primer cop el 1265 sota els mamelucs; Bàybars I la va donar llavors en iqtà a dos dels seus generals: Badr-ad-Din Bassari aix-Xamsí as-Salihí i Badr-ad-Din Baylik al-Khaznadarí. S'esmenta sota domini otomà a partir del segle xvi com un poble de la nàhiya de Kakun a la província de Nablus. El 1548/1549 tenia 190 llars (prop de 1.000 habitants), però cinquanta anys després havia baixat a 156 llars (menys de 800 habitants). La ciutat gairebé no apareix els segles XVII i XVIII. Al segle xix tenia uns 900 habitants. El 1892 fou separada de la nàhiya de Kakun i agregada a la de Bani Sab, on va esdevenir la seu d'un kaza de nova creació del sandjak de Nablus. El 1908 fou un nus ferroviari cap al Hijaz, Egipte i el sud de Palestina, Haifa, Akka, Jerusalem, Nablus, Ramal·lah i el Líban-Síria i Transjordània. El govern local l'exercia la família Burqawi. Fou la base del 8è exèrcit otomà durant la I Guerra Mundial.

El 1918 va caure en mans dels britànics que la van conservar dins el mandat de Palestina (1920). En el cens de Palestina de 1931 tenia una població de 4.540 habitants musulmans, 1.555 cristians, 300 jueus, 100 samaritans i 75 drusos; i el 1937 consta amb uns 6.000 habitants. Del 1947 al 1967 fou part de Jordània. La població va augmentar per l'arribada dels refugiats (1948).

Des de 1967 resta sota ocupació israeliana.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica