Tullio Serafin (Rottanova di Cavarzere, Vèneto, 1 de setembre de 1878 - Roma, 2 de febrer de 1968) fou un director d'orquestra italià.

Infotaula de personaTullio Serafin
Tullio Serafin plaque (Rottanova, Cavarzere).jpg
Biografia
Naixement1r setembre 1878
Rottanova (Itàlia)
Mort2 febrer 1968 (89 anys)
Roma
Causa de mortCauses naturals (Aturada cardiorespiratòria)
FormacióConservatori de Milà
Activitat
OcupacióDirector d'orquestra i director musical
Activitat1898 –
ProfessorsMarco Anzoletti, Michele Saladino i Gaetano Coronaro
InstrumentViolí i viola

IMDB: nm0784790 Spotify: 3UYZxxxrntUxxEeRycqHvq Musicbrainz: 1332d94d-19c5-4895-8e39-f6dc04836eba Discogs: 577808 Allmusic: mn0000960203
Modifica les dades a Wikidata

Amb només 11 anys es traslladà a Milà per ingressar en el Conservatori, on fou alumne de Virgilio de Angelis (violí), Michele Saladino (contrapunt) i Coronaro (composició). Durant un temps, actuà com a violinista en l'orquestra de la Scala, en la que així mateix tocà de forma ocasional la viola.

Va obtenir la graduació el 1898 i després d'un debut primerenc amb L'elisir d'amore sota l'anagrama d'Alfio Sulterni, passà uns anys com a substitut a la Scala, on rebé el suport d'Arturo Toscanini. Debuta en el Comunale de Ferrara amb Aida i la Germania de Alberto Franchetti. Seguidament dirigeix en diverses ciutats italianes i estrangeres fins que el 1909, després d'haver concertat la Héllera de Italo Montemezzi al Regio de Torí, és cridat a la Scala, on hi roman com a director principal fins al 1914.

Seguirà dirigint en períodes alterns fins a ser nomenat el 1946 director artístic del teatre. En el coliseu milanès, dirigí les primeres representacions italianes de El cavaller de la rosa, Ariane et Barbe-Blue de Dukas, Feuersnot i Oberon, així com les estrenes absolutes de L'amore dei trere i La Nau de Montemezzi.

En el Metropolitan, dirigí les estrenes americanes de La vida breve de Turandot i Simón Boccanegra, i dóna a conèixer diverses obres d'autors nord-americans com Deems Taylor (The king's Henchman i Peter Ibbetson) o Louis Gruenberg (The emperor Jones).

Dirigí amb freqüència a Buenos Aires, Madrid, París, Londres i Roma, on concertà l'estrena italiana del Wozzeck d'Alban Berg i exercí el càrrec d'assessor artístic.

Va estar casat amb la soprano Elena Rakovska.

Discografia SeleccionadaModifica

  • Vicenzo Bellini: Norma; Callas, Stignani, Filippeschi, Rossi-Lemeni; Orquestra del Teatre alla Scala.
  • Vicenzo Bellini: I puritani; Callas, Di Stefano, Panerai, Rossi lemeni; Orquestra del teatre alla Scala.
  • Gaetano Donizetti: L'elisir d'amore; Carteri, Alva, Panerai, Taddei; Orquestra del

Teatre alla Scala,

  • Gaetano Donizetti: Lucia de Lammermoor. Callas, Di Stefano, Gobbi; Orquestra del maggio Musicale Fiorentino.
  • Giacomo Puccini: La bohème; Tebaldi, Bergnzi, Bastianini, D'Angelo, Siepi: Orqustra del Teatro alla Scala.
  • Giacomo Puccini: Madame Buterfly Tabeldi, bergonzi, Cossotto, Sordello; Orquestra de l'Acadèmia de Santa Cecília.
  • Giacomo Puccini: Manon Lescaut; Callas,Di Stefano, Fioravanti; Orquestra del teatro alla Scala.
  • Giuseppe Verdi: Aida; Callas, Tucker, Barbieri, Gobbi; Orquestra del Teatre alla Scala.
  • Giuseppe Verdi: Un ballo in maschera; Caniglia, Gigli, Bechi, Barbieri; Orquestra de l'Òpera de Roma.
  • Giuseppe Verdi: Otello: Vickers, Rysanek, Gobbi; Orquestra de l'Òpera de Roma.

ReferènciesModifica

  • La Discoteca Ideal de Interpretes, pàgs. 426-427. Enciclopedia Planeta.