Tullio Serafin

Tullio Serafin (Rottanova di Cavarzere, Vèneto, 1 de setembre de 1878 - Roma, 2 de febrer de 1968) fou un director d'orquestra italià.

Tullio Serafin

Biografia
Naixement	1r setembre 1878 Rottanova (Itàlia)
Mort	2 febrer 1968 (89 anys) Roma
Causa de mort	Causes naturals  (Aturada cardiorespiratòria )
Dades personals
Formació	Conservatori de Milà
Activitat
Lloc de treball	Milà Chicago Nova York Roma
Ocupació	director d'orquestra, director musical
Activitat	1898  –
Membre de	francmaçoneria
Gènere	Música clàssica
Professors	Marco Anzoletti, Michele Saladino i Gaetano Coronaro
Instrument	Violí i viola

Amb només 11 anys es traslladà a Milà per ingressar en el Conservatori, on fou alumne de Virgilio de Angelis (violí), Michele Saladino (contrapunt) i Coronaro (composició). Durant un temps, actuà com a violinista en l'orquestra de la Scala, en la que així mateix tocà de forma ocasional la viola.

Va obtenir la graduació el 1898 i després d'un debut primerenc amb L'elisir d'amore sota l'anagrama d'Alfio Sulterni, passà uns anys com a substitut a la Scala, on rebé el suport d'Arturo Toscanini. Debuta en el Comunale de Ferrara amb Aida i la Germania de Alberto Franchetti. Seguidament dirigeix en diverses ciutats italianes i estrangeres fins que el 1909, després d'haver concertat la Héllera de Italo Montemezzi al Regio de Torí, és cridat a la Scala, on hi roman com a director principal fins al 1914.

Seguirà dirigint en períodes alterns fins a ser nomenat el 1946 director artístic del teatre. En el coliseu milanès, dirigí les primeres representacions italianes de El cavaller de la rosa, Ariane et Barbe-Blue de Dukas, Feuersnot i Oberon, així com les estrenes absolutes de L'amore dei trere i La Nau de Montemezzi.

En el Metropolitan, dirigí les estrenes americanes de La vida breve de Turandot i Simón Boccanegra, i dona a conèixer diverses obres d'autors nord-americans com Deems Taylor (The king's Henchman i Peter Ibbetson) o Louis Gruenberg (The emperor Jones).

Dirigí amb freqüència a Buenos Aires, Madrid, París, Londres i Roma, on concertà l'estrena italiana del Wozzeck d'Alban Berg i exercí el càrrec d'assessor artístic.

Va estar casat amb la soprano Elena Rakovska. La filla d'ambdós, Vittoria, va ser l'esposa del baix turc Nicola Rossi-Lemeni.

Discografia Seleccionada

• Vicenzo Bellini: Norma; Callas, Stignani, Filippeschi, Rossi-Lemeni; Orquestra del Teatre alla Scala.
• Vicenzo Bellini: I puritani; Callas, Di Stefano, Panerai, Rossi lemeni; Orquestra del teatre alla Scala.
• Gaetano Donizetti: L'elisir d'amore; Carteri, Alva, Panerai, Taddei; Orquestra del

Teatre alla Scala,

• Gaetano Donizetti: Lucia de Lammermoor. Callas, Di Stefano, Gobbi; Orquestra del maggio Musicale Fiorentino.
• Giacomo Puccini: La bohème; Tebaldi, Bergnzi, Bastianini, D'Angelo, Siepi: Orqustra del Teatro alla Scala.
• Giacomo Puccini: Madame Buterfly Tabeldi, bergonzi, Cossotto, Sordello; Orquestra de l'Acadèmia de Santa Cecília.
• Giacomo Puccini: Manon Lescaut; Callas,Di Stefano, Fioravanti; Orquestra del teatro alla Scala.
• Giuseppe Verdi: Aida; Callas, Tucker, Barbieri, Gobbi; Orquestra del Teatre alla Scala.
• Giuseppe Verdi: Un ballo in maschera; Caniglia, Gigli, Bechi, Barbieri; Orquestra de l'Òpera de Roma.
• Giuseppe Verdi: Otello: Vickers, Rysanek, Gobbi; Orquestra de l'Òpera de Roma.

Referències

• La Discoteca Ideal de Interpretes, pàgs. 426-427. Enciclopedia Planeta.