Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub

Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub, fou soldà del soldanat aiúbida de Damasc i del Soldanat aiúbida d'Egipte (1249-1250)

Infotaula de personaTuran-Xah ibn as-Sàlih Ayyub
AssassinationOfTuranShah.jpg
Assassinat de Turan-Xah, miniatura del 1330 modifica
Biografia
Naixementsegle XIII modifica
Mort2 maig 1250 modifica
Egipte modifica
Soldà d'Egipte
Soldà de Damasc
modifica
Activitat
OcupacióPolític modifica
Carrera militar
ConflicteSetena Croada modifica
Família
FamíliaDinastia aiúbida modifica
PareAs-Sàlih Ayyub modifica

Després d'haver passat la seva vida a Mesopotàmia, on havia estudiat jurisprudència, lògica i teologia, però el seu avi Al-Kàmil ibn al-Àdil s'havia adonat ràpidament que els seus estudis no corregirien la seva malaptesa i manca d'informació. Turan-Xah es trobava a Diyar Bakr i no sabia res d'Egipte quan fou cridat al Caire després de la mort del seu pare As-Sàlih Ayyub.

L'historiador Al-Maqrizí el qualifica de ximple i, de fet, acumulà errors i ficades de pota des de la seva arribada al poder. Posa al comandament del soldanat als seus favorits que havia dut de Diyar Bakr i feu retirat als mamelucs, que havien posat al seu pare en el tron deu anys abans, i són els arquitectes de la resistència contra els croats que havien llançat la Setena Croada, encapçalats per Lluís IX de França a Mansura i la captura de l'exèrcit dels croats.

Aconseguí vèncer la batalla de Fariskur amb l'ajut de Bàybars I els croats, malalts i encerclats, es van haver de rendir i el mateix rei va haver de pagar 500.000 lliures de rescat, avançades per l'Orde del temple. Demostrant una inconsciència particularment estúpida, va amenaçar el cap dels mamelucs i va demanar a la seva madrastra Xàjar-ad-Durr qui li va permetre ascendir al tron, les terres que el seu pare li havia donat.[1]


Un grup liderat per l'oficial mameluc Bàybars al-Bunduqdarí va decidir prendre mesures i el 2 de maig de 1250, després d'un banquet ofert pel sultà, els mamelucs bahrites van irrompre a la carpa on se celebrava el banquet. Turan-Xah va aconseguir aturar l'atac amb la seva espasa, però va perdre diversos dits, i va fugir refugiant-se a una torre de fusta, a la que els mamelucs van calar foc, i Turan-Xah va saltar de la torre i córrer cap al riu, amb l'esperança d'escapar en un vaixell amarrat a la vora, però una pluja de fletxes li ho va impedir, i submergint-se en el Nil, va tornar a la vora perquè no sabia nedar. Capturat de nou, va ser massacrat sense pietat.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub
  1. (francès) René Grousset, Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem - III. 1188-1291 L'anarchie franque, p. 493-494 Perrin, Paris, 1936 (réimpr. 2007)