Turdetans

poble prerromà de la península ibèrica

Els turdetans (en llatí turdetani, en grec antic τουρδητανοί) eren el poble principal de la Hispània Bètica que van donar nom a la regió de Turdetània (Τουρδητανία) nom que Estrabó i Esteve de Bizanci utilitzen per anomenar la Bètica.

Infotaula grup humàTurdetans
Relleus del monument B d'Osuna
Tipusgrup ètnic històric Modifica el valor a Wikidata
Part deibers Modifica el valor a Wikidata
EpònimTurdetania Modifica el valor a Wikidata
Grups relacionatstúrduls
Geografia
Originari deBètica (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució
lang=
Distribució dels turdetans a la península ibèrica Modifica el valor a Wikidata

Territori

modifica

La Turdetània abastava la vall del Guadalquivir des de l'Algarve fins a Sierra Morena ocupant la major part de l'actual Andalusia limitava amb la Bastetània, Oretània i la Carpetània, i va coincidir amb els antics territoris de la civilització de Tartessos.

Característiques

modifica

Estrabó esmenta Turdetània com a terra rica en recursos marins i terrestres, banyada pel riu Betis, poblada pels turdetans o túrduls, que eren pobles diferents segons Plini el Vell i Polibi que situa als túrduls més al nord. Estrabó conta que tenien més de 200 ciutats citant-ne Corduba (Còrdova), Hispalis (Sevilla) i Gades (Cadis).

Eren la tribu hispana més civilitzada, cultivaven les ciències, tenien els seus poetes i historiadors i posseïen un codi de lleis escrit en forma mètrica, tot probablement derivat de la seva relació amb els fenicis i Tartessos. Es van romanitzar molt ràpidament i sempre es van mostrar oposats a la guerra. Els romans els van reconèixer el Ius Latii (dret llatí). Diodor de Sicília, Sili Itàlic i Estrabó descriuen alguns dels seus costums.[1]

Referències

modifica
  1. Smith, William (ed.). «Turdetani». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 2 març 2021].

Bibliografia

modifica
  • ESCACENA, J. L., 1989 Los turdetanos o la recuperación de la identidad perdida, Tartessos. Arqueología protohistórica del Bajo Guadalquivir, Ed. Ausa, Sabadell, 433-467.
  • GARCÍA MORENO, L., 1989 Turdetanos, túrdulos y tartesios. Una hipótesis, Homenaje al Profesor Santiago Montero Díaz, Anejos de la Revista Gerión II, 289-295.
  • PELLICER, M., 1980 Ensayo de periodización y cronología tartésica y turdetana, Habis 10, 307-335.
  • PRESEDO, F., 1980 Los pueblos ibéricos, Historia de España Antigua. I. Protohistoria, Madrid.
  • RUIZ MATA, D., 1994 Fenicios, tartesios y turdetanos, Huelva Arqueológica XIV, 325-367.