Llengües turqueses
Les llengües turqueses són una família lingüística. Alguns les consideren una divisió de les llengües altaiques, una família hipotètica que encara no es considera provada. Es parlen en una extensa zona de l'Àsia, que va des de Turquia i l'Azerbaidjan fins a Sibèria, passant per les estepes de l'Àsia central (Iran, Kazakhstan, Kirguizistan, Turkmenistan, Uzbekistan, Afganistan, Rússia i la Xina), per uns 150 milions de persones cap a començaments del 2000.
Tipus | família lingüística |
---|---|
Distribució geogràfica | Àsia Central, Sibèria Anatòlia |
Classificació lingüística | |
llengües humanes llengües uraloaltaiques llengües altaiques | |
Distribució geogràfica | |
![]() | |
| |
Codis | |
ISO 639-2 | trk |
Codi Glottolog | turk1311 |
![]() |
ClassificacióModifica
Divisió de les llengües turquesesModifica
- Turquès occidental
- Grup búlgar
- txuvaix
- khàzar (extingit)
- búlgar del Volga (extingit)
- Grup oguz
- àzeri
- cumà
- gagaús
- tàtar de Crimea
- turc
- turcman
- afxar
- urum
- qaixqai
- turc de Khorasan
- salar
- petxeneg (extingit)
- turc otomà (extingit)
- Grup kiptxak (Nord-est)
- Kiptxak-cumà
- karatxai-balkar
- kumyk
- karaïm
- krimtxak
- kiptxak (extingit)
- Kiptxak-nogai
- Txagatai
- uigur
- uzbek
- lop
- turc d'Ili
- txagatai (extingit)
- Grup búlgar
- Turquès oriental
- Grup kirguís-kiptxak
- kirguís
- altai
- Grup uigur
- iacut
- khakàs
- tuvinià
- shor
- fuyü gïrgïs (kirguís manxú)
- txulim
- tofa
- dolgan
- uigur oriental (uigur groc)
- altaic septentrional
- Khalaj
CaracterístiquesModifica
Les llengües turqueses comparteixen una sèrie de característiques comunes:
- Són llengües aglutinants, amb una estructura composta per l'arrel més els afixos. Les arrels són extraordinàriament estables en totes les llengües i en llargs períodes de temps.
- Existeix harmonia vocàlica consistent en la correspondència entre vocals frontals i posteriors en unitats lingüístiques.
- Hi ha una total absència de gèneres gramaticals.
- L'adjectiu precedeix al nom que determina i l'adverbi sempre precedeix al predicat.
- Hom prefereix la posposició a la preposició.
- El verb és situat al final i es construïx sobre un joc d'arrels (present, futur, aorist, condicional, necessitatiu, subjuntiu i dos temps passats), al qual ha d'afegir-se una sèrie d'afixos que marquen les distincions de manera o temps per a formar formes finites. El turc distingeix entre un passat evidencial, usat quan el parlant informa d'un succés de comú coneixement, d'un passat inferencial, quan el succés del qual es parla és de coneixement del parlant.
Algunes concordances de vocabulari entre les llengües turqueses
Català | Antic turquès | Turc | Turcmà | Tàtar | Kazakh | Uzbek | Uigur |
---|---|---|---|---|---|---|---|
mare | ana | anne/ ana | ene | ana | ana | ona | ana |
nas | burun | burun | burun | boryn | murιn | burun | burun |
braç | qol | kol | qol | kul | qol | qo'l | kol |
camí | jol | yol | ýol | jul | zhol | yo'l | yol |
greix | semiz | semiz | semiz | simyz | semiz | semiz | semiz |
terra | topraq | toprak | topraq | tufrak | topιraq | tuproq | tupraq |
sang | qan | kan | gan | kan | qan | qon | qan |
cendra | kül | kül | kül | köl | kül | kul | kül |
aigua | suv | su | suw | syw | suw | suv | su |
blanc | aq | ak | ak | ak | aq | oq | aq |
negre | qara | kara | gara | kara | qara | qora | qara |
vermell | qyzyl | kιzιl | qyzyl | kyzyl | qιzιl | qizil | qizil |
cel | kök | gök | gök | kük | kök | ko'k | kök |
EscripturaModifica
L'alfabet àrab s'usa per al uigur, kazakh i kirguís. No hi ha escriptura a la Xina per al salar o yugur, i es fa servir l'escriptura xinesa per a propòsits administratius i educatius. L'uzbek i el tàtar van ser escrits a la Xina en àrab, però no hi ha publicacions d'aquestes llengües en aquesta nació. La instrucció en les escoles és en uigur i kazakh, que són usats àmpliament pels uzbeks i els tàtars. Pel que fa a Turquia, des del 1925 s'escriu en alfabet llatí. Aquest costum ha estat adoptat des de la independència per les antigues repúbliques soviètiques turques: Azerbaidjan, Kazakhstan, Uzbekistan i Kirguizistan. A l'Afganistan i Iran segueixen emprant l'alfabet àrab.
Vegeu tambéModifica
LecturesModifica
- Johanson, L. & Csató, E. Á. (editors) 1998. The Turkic Languages. Routledge: London. ISBN 0-415-08200-5.
- Deny J. et al. 1959. Philologiae Turcicae Fundamenta. Wiesbaden.
- Schönig, C. 1997/1998. A new attempt to classify the Turkic languages (1-3). Turkic Languages 1/2.
- Clauson, G. 1972. An Etymological Dictionary of Pre-thirteenth-century Turkish. Oxford.
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües turqueses |
- Mapa de les llengües turqueses (anglès).
- Classificació de les llengües turqueses (anglès).
- Online Uyghur-English Dictionary (anglès).
Llengües turqueses
| |||
Turquès occidental | |||
Bolgar | Bolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
Txagatai | Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
Oghuz | Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
Turquès oriental | |||
Khalaj | Khalaj | ||
Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
Uigur | Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental | ||
Turc antic† | |||
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida |