Llengües turqueses

Les llengües turqueses són una família lingüística. Alguns les consideren una divisió de les llengües altaiques, una família hipotètica que encara no es considera provada. Es parlen en una extensa zona de l'Àsia, que va des de Turquia i l'Azerbaidjan fins a Sibèria, passant per les estepes de l'Àsia central (Iran, Kazakhstan, Kirguizistan, Turkmenistan, Uzbekistan, Afganistan, Rússia i la Xina), per uns 150 milions de persones cap a començaments del 2000.

Llengües turqueses

Tipus	família lingüística
Distribució geogràfica	Àsia Central, Sibèria Anatòlia
Classificació lingüística
llengües humanes llengües uraloaltaiques llengües altaiques
Distribució geogràfica
Extensió de les llengües turqueses
Codis
ISO 639-2	trk
Codi Glottolog	turk1311

Classificació

Mapa dels pobles turcs

Divisió de les llengües turqueses

• Turquès occidental
  • Grup búlgar
    • txuvaix
    • khàzar (extingit)
    • búlgar del Volga (extingit)
  • Grup oguz
    • àzeri
    • cumà
    • gagaús
    • tàtar de Crimea
    • turc
    • turcman
    • afxar
    • urum
    • qaixqai
    • turc de Khorasan
    • salar
    • petxeneg (extingit)
    • turc otomà (extingit)
  • Grup kiptxak (Nord-est)
    • Kiptxak-búlgar
      • baixkir
      • baraba
      • tàtar
  • Kiptxak-cumà
    • karatxai-balkar
    • kumyk
    • karaïm
    • krimtxak
    • kiptxak (extingit)
  • Kiptxak-nogai
    • nogai
    • karakalpak
    • kazakh
  • Txagatai
    • uigur
    • uzbek
    • lop
    • turc d'Ili
    • txagatai (extingit)
• Turquès oriental
  • Grup kirguís-kiptxak
  • kirguís
  • altai
  • Grup uigur
    • iacut
    • khakàs
    • tuvinià
    • shor
    • fuyü gïrgïs (kirguís manxú)
    • txulim
    • tofa
    • dolgan
    • uigur oriental (uigur groc)
    • altaic septentrional
  • Khalaj
    • khalaj

Característiques

Les llengües turqueses comparteixen una sèrie de característiques comunes:

1. Són llengües aglutinants, amb una estructura composta per l'arrel més els afixos. Les arrels són extraordinàriament estables en totes les llengües i en llargs períodes de temps.
2. Existeix harmonia vocàlica consistent en la correspondència entre vocals frontals i posteriors en unitats lingüístiques.
3. Hi ha una total absència de gèneres gramaticals.
4. L'adjectiu precedeix al nom que determina i l'adverbi sempre precedeix al predicat.
5. Hom prefereix la posposició a la preposició.
6. El verb és situat al final i es construïx sobre un joc d'arrels (present, futur, aorist, condicional, necessitatiu, subjuntiu i dos temps passats), al qual ha d'afegir-se una sèrie d'afixos que marquen les distincions de manera o temps per a formar formes finites. El turc distingeix entre un passat evidencial, usat quan el parlant informa d'un succés de comú coneixement, d'un passat inferencial, quan el succés del qual es parla és de coneixement del parlant.

Algunes concordances de vocabulari entre les llengües turqueses

Català	Antic turquès	Turc	Turcmà	Tàtar	Kazakh	Uzbek	Uigur
mare	ana	anne/ ana	ene	ana	ana	ona	ana
nas	burun	burun	burun	boryn	murιn	burun	burun
braç	qol	kol	qol	kul	qol	qo'l	kol
camí	jol	yol	ýol	jul	zhol	yo'l	yol
greix	semiz	semiz	semiz	simyz	semiz	semiz	semiz
terra	topraq	toprak	topraq	tufrak	topιraq	tuproq	tupraq
sang	qan	kan	gan	kan	qan	qon	qan
cendra	kül	kül	kül	köl	kül	kul	kül
aigua	suv	su	suw	syw	suw	suv	su
blanc	aq	ak	ak	ak	aq	oq	aq
negre	qara	kara	gara	kara	qara	qora	qara
vermell	qyzyl	kιzιl	qyzyl	kyzyl	qιzιl	qizil	qizil
cel	kök	gök	gök	kük	kök	ko'k	kök

Escriptura

L'alfabet àrab s'usa per al uigur, kazakh i kirguís. No hi ha escriptura a la Xina per al salar o yugur, i es fa servir l'escriptura xinesa per a propòsits administratius i educatius. L'uzbek i el tàtar van ser escrits a la Xina en àrab, però no hi ha publicacions d'aquestes llengües en aquesta nació. La instrucció en les escoles és en uigur i kazakh, que són usats àmpliament pels uzbeks i els tàtars. Pel que fa a Turquia, des del 1925 s'escriu en alfabet llatí. Aquest costum ha estat adoptat des de la independència per les antigues repúbliques soviètiques turques: Azerbaidjan, Kazakhstan, Uzbekistan i Kirguizistan. A l'Afganistan i Iran segueixen emprant l'alfabet àrab.

Vegeu també

• Llista de grups turquesos.

Lectures

• Johanson, L. & Csató, E. Á. (editors) 1998. The Turkic Languages. Routledge: London. ISBN 0-415-08200-5.
• Deny J. et al. 1959. Philologiae Turcicae Fundamenta. Wiesbaden.
• Schönig, C. 1997/1998. A new attempt to classify the Turkic languages (1-3). Turkic Languages 1/2.
• Clauson, G. 1972. An Etymological Dictionary of Pre-thirteenth-century Turkish. Oxford.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües turqueses

• Mapa de les llengües turqueses (anglès).
• Classificació de les llengües turqueses (anglès).
• Online Uyghur-English Dictionary (anglès).