Tweddillita

mineral sorosilicat

La tweddillita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'epidota. Rep el nom en honor de Samuel Milbourn Tweddill (3 d'abril de 1852 – 4 de juliol de 1917), el primer comissari del Museu Geològic de Pretòria des de 1897 fins a 1916. L'any 2006 es va reanomenar com manganipiemontita-(Sr) per la Subcomissió de l'epidota de la CNMMN, i el 2015 va tornar a convertir-se en tweddillita.

Infotaula de mineralTweddillita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química{CaSr}{Mn3+AlMn3+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
EpònimSamuel Milbourn Tweddill (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMina Wessels, Hotazel, Camp de manganès del Kalahari, Cap Septentrional, Sud-àfrica
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BG.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.BG.05a Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 8,932(5) Å; b = 5,698(4) Å; c = 10,310(5) Å; β = 114,56(4)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialp21/m
Colorvermell intens
Exfoliacióperfecta {001}
Fracturasubconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa6 a 7
Lluïssorvítria
Color de la ratllavermell marronós
Densitat3,84(3) g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Pleocroismefort
Impureses comunesFe
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2001-014
SímbolTwe Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

La tweddillita és un silicat de fórmula química {CaSr}{Mn3+AlMn3+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tweddillita pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, hancockita, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu d'Història Natural de Berna (Suïssa), amb el número de registre: nmbe 35475.

Formació i jaciments

modifica

Va ser descoberta a la mina Wessels, situada a la localitat de Hotazel, al camp de manganès del Kalahari (Cap Septentrional, Sud-àfrica). També ha estat descrita a la mina Prabornaz, a la localitat de Saint-Marcel (Vall d'Aosta, Itàlia) i a la Prefectura d'Ehime (Japó). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tweddillita
  1. «Tweddillite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].