Txernivtsí
Txernivtsí (en ucraïnès, Чернівці (t͡ʃerɲiu̯ˈt͡sʲi); en alemany Czernowitz; en polonès Czerniowce; en romanès Cernăuţi; en rus Черновцы, transcrit: Txernovtsy) és una ciutat d'Ucraïna, capital de l'óblast de Txernivtsí, al sud-oest del país. Segons dades del 2001 la ciutat tenia 240.600 habitants.[1]
Чернівці (uk)  | |||||
| |||||
| Tipus | ciutat d'importància regional d'Ucraïna i gran ciutat | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Ucraïna | ||||
| Óblast | Província de Txernivtsí | ||||
| Raion | raion de Txernivtsí | ||||
| Hromada | Chernivtsi urban hromada (en)  | ||||
| Capital de | Bucovina Chernivtsi Raion (en) District Czernowitz (en) Chernivetska miska rada (en) Duchy of Bukovina (en) Cernăuți County (en) Bukovina District (en) (1786–1849)Província de Txernivtsí (1940–) raion de Txernivtsí (2020–) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 265.471 (2021) (1.735,1 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | ucraïnès | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 153 km² | ||||
| Altitud | 248 m | ||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Roman Klichuk (en) | ||||
| Membre de | |||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 58000–58033 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 0372(2) | ||||
| Identificador KOATUU | 7310100000 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | Cesano Maderno San Miguel de Tucumán Salt Lake City (1989–) Saskatoon (1991–) Klagenfurt (1992–) Konin (1994–) Natzaret Il·lit (1997–) Suceava (2003–) Timișoara (2010–) Iași (2012–) Bălți (2013–) Mannheim (2022–) Düsseldorf (2022–) Metz (2022–) Esmirna (2023–) | ||||
| Lloc web | city.cv.ua | ||||
 | |||||
Geografia
modificaLa ciutat està situada a la ribera del riu Prut, un afluent del Danubi, i va ser durant segles un dels centres de la regió històrica de la Bucovina, dividida actualment entre Ucraïna i Romania.
Amb Lviv, Txernivtsí és considerada com un dels grans centres culturals de l'oest del país, així com un dels principals nuclis del coneixement i la cultura de la moderna Ucraïna. Històricament, la seva importància a nivell cultural i arquitectònica va fer que la ciutat es guanyés el sobrenom de la «Petita Viena».[2][3]
La ciutat és també un important centre d'encreuament de línies ferroviàries i de carreteres a la regió, i disposa d'un aeroport internacional proper a la ciutat.
Demografia
modifica
Segons el darrer cens del govern ucraïnès, efectuat el 2001, la població de Txernivtsí era de 236.700 habitants, amb 65 nacionalitats diferents.[4] La distribució ètnica era la següent:
- Ucraïnesos: 189.000 (79,8%)
- Russos: 26.700 (11,3%)
- Romanesos: 10.500 (4,4%)
- Moldaus: 3.800 (1,6%)
- Polonesos: 1.400 (0,6%)
- Jueus: 1.300 (0,6%)
- Altres nacionalitats: 2.900 (1,2%)
| Distribució ètnica de Txernivtsí (1857-1910) Dades dels censos de l'Imperi austrohongarès[5] | |||||||||||||
| Any | Població total | Població jueva | % | Població romanesa | Població ucraïnesa | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | ca. 22.000 | 4.678 | 21,6% | 9.177 | 4.133 | ||||||||
| 1869 | ca. 34.000 | 9.552 | 28,2% | 5.999 | 5.831 | ||||||||
| 1880 | ca. 46.000 | 14.449 | 31,7% | 6.431 | 8.232 | ||||||||
| 1890 | ca. 54.000 | 17.359 | 32,0% | 7.624 | 10.385 | ||||||||
| 1900 | ca. 68.000 | 21.587 | 31,9% | 9.400 | 13.030 | ||||||||
| 1910 | ca. 87.000 | 28.613 | 32,8% | 13.440 | 15.254 | ||||||||
Històricament la ciutat ha estat força multinacional. Així, la ciutat va arribar a acollir una comunitat jueva de més de 50.000 persones poc abans de la Segona Guerra Mundial. En finalitzar, menys d'un terç havien sobreviscut als progroms i les deportacions. D'altra banda, la comunitat romanesa de Txernivtsí va decréixer ràpidament a partir de 1950, a causa de les deportacions soviètiques a Sibèria (molts van morir allà) i la fugida de molts a Romania. La minoria que quedà fou assimilada en un ràpid procés de russificació. Avui dia la població romanesa continua disminuint com a resultat d'aquesta assimilació cultural i l'emigració a Romania.
Fills il·lustres
modifica- Eusebius Mandyczews-ki (1858-[...?]) músic i musicòleg.
- Mila Kunis, actriu.
- Rose Ausländer (1901-1988) poeta.
- Paul Celan (1920-1970) poeta, traductor i escriptor.
Ciutats agermanades
modificaEl municipi de Txernivtsí està agermanada amb les següents localitats:
Galeria d'imatges
modifica-
Estació de Txernivtsí, construïda durant el període austrohongarès -
Ajuntament de Txernivtsí -
Universitat de Txernivtsí -
Carrer del centre de la ciutat
Referències
modifica- ↑ «About number and composition population of CHERNIVTSI REGION by data All-Ukrainian Population Census '2001». Arxivat de l'original el 2009-08-03. [Consulta: 2 setembre 2011].
- ↑ «Bukovyna Week in Austria». Den, Zhytariuk, Natalia. [Consulta: 26 setembre 2007].
- ↑ «Bukovina. The beech tree land». Ukraine Cognita. Arxivat de l'original el 2011-07-28. [Consulta: 26 setembre 2007].
- ↑ «City of Chernivtsi, Chernivetska Oblast». Verkhovna Rada of Ukraine, 05-12-2001. Arxivat de l'original el 2011-01-28. [Consulta: 5 agost 2007].
- ↑ Ergebnisse der Volkszählungen der K. K. Statistischen Central-Kommission u.a., in: Anson Rabinbach: The Migration of Galician Jews to Vienna. Austrian History Yearbook, Volume XI, Berghahn Books/Rice University Press, Houston 1975, S. 46/47 (Table III)
Enllaços externs
modifica
- Lloc web oficial de Txernivtsí (en ucraïnès i anglès)
- Portal informatiu de Txernivtsí
- «Czernowitz.de» (en alemany). Czernowitz Bukowina - Wo Menschen und Bücher lebten..