Txernivtsí
Txernivtsí (en ucraïnès, Чернівці (t͡ʃerɲiu̯ˈt͡sʲi); en alemany Czernowitz; en polonès Czerniowce; en romanès Cernăuţi; en rus Черновцы, transcrit: Txernovtsy) és una ciutat d'Ucraïna, capital de l'óblast de Txernivtsí, al sud-oest del país. Segons dades del 2001 la ciutat tenia 240.600 habitants.[1]
 Txernivtsí | |||||
|---|---|---|---|---|---|
Чернівці (uk)  | |||||
|
|||||
 Plaça davant del Teatre de Txernivtsí | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Ucraïna | ||||
| Óblast | Província de Txernivtsí | ||||
| Raion | Chernivtsi Raion (en)  | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Total | 265.471 (2021) | ||||
| • Densitat | 1.735,1 hab./km² | ||||
| Idioma oficial | ucraïnès | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Chernivtsi Raion (en) | ||||
| Superfície | 153 km² | ||||
| Altitud | 248 m | ||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Roman Klichuk (en) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 58000–58033 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 0372(2) | ||||
| Identificador KOATUU | 7310100000 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | city.cv.ua | ||||
 | |||||
Geografia modifica
La ciutat està situada a la ribera del riu Prut, un afluent del Danubi, i va ser durant segles un dels centres de la regió històrica de la Bucovina, dividida actualment entre Ucraïna i Romania.
Amb Lviv, Txernivtsí és considerada com un dels grans centres culturals de l'oest del país, així com un dels principals nuclis del coneixement i la cultura de la moderna Ucraïna. Històricament, la seva importància a nivell cultural i arquitectònica va fer que la ciutat es guanyés el sobrenom de la «Petita Viena».[2][3]
La ciutat és també un important centre d'encreuament de línies ferroviàries i de carreteres a la regió, i disposa d'un aeroport internacional proper a la ciutat.
Demografia modifica
Segons el darrer cens del govern ucraïnès, efectuat el 2001, la població de Txernivtsí era de 236.700 habitants, amb 65 nacionalitats diferents.[4] La distribució ètnica era la següent:
- Ucraïnesos: 189.000 (79,8%)
- Russos: 26.700 (11,3%)
- Romanesos: 10.500 (4,4%)
- Moldaus: 3.800 (1,6%)
- Polonesos: 1.400 (0,6%)
- Jueus: 1.300 (0,6%)
- Altres nacionalitats: 2.900 (1,2%)
| Distribució ètnica de Txernivtsí (1857-1910) Dades dels censos de l'Imperi austrohongarès[5] | |||||||||||||
| Any | Població total | Població jueva | % | Població romanesa | Població ucraïnesa | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | ca. 22.000 | 4.678 | 21,6% | 9.177 | 4.133 | ||||||||
| 1869 | ca. 34.000 | 9.552 | 28,2% | 5.999 | 5.831 | ||||||||
| 1880 | ca. 46.000 | 14.449 | 31,7% | 6.431 | 8.232 | ||||||||
| 1890 | ca. 54.000 | 17.359 | 32,0% | 7.624 | 10.385 | ||||||||
| 1900 | ca. 68.000 | 21.587 | 31,9% | 9.400 | 13.030 | ||||||||
| 1910 | ca. 87.000 | 28.613 | 32,8% | 13.440 | 15.254 | ||||||||
Històricament la ciutat ha estat força multinacional. Així, la ciutat va arribar a acollir una comunitat jueva de més de 50.000 persones poc abans de la Segona Guerra Mundial. En finalitzar, menys d'un terç havien sobreviscut als progroms i les deportacions. D'altra banda, la comunitat romanesa de Txernivtsí va decréixer ràpidament a partir de 1950, a causa de les deportacions soviètiques a Sibèria (molts van morir allà) i la fugida de molts a Romania. La minoria que quedà fou assimilada en un ràpid procés de russificació. Avui dia la població romanesa continua disminuint com a resultat d'aquesta assimilació cultural i l'emigració a Romania.
Fills il·lustres modifica
- Eusebius Mandyczews-ki (1858-[...?]) músic i musicòleg.
- Mila Kunis, actriu.
- Rose Ausländer (1901-1988) poeta.
Ciutats agermanades modifica
El municipi de Txernivtsí està agermanada amb les següents localitats:
Galeria d'imatges modifica
-
Estació de Txernivtsí, construïda durant el període austrohongarès
-
Ajuntament de Txernivtsí
-
Universitat de Txernivtsí
-
Carrer del centre de la ciutat
Referències modifica
- ↑ «About number and composition population of CHERNIVTSI REGION by data All-Ukrainian Population Census '2001». Arxivat de l'original el 2009-08-03. [Consulta: 2 setembre 2011].
- ↑ «Bukovyna Week in Austria». Den, Zhytariuk, Natalia. [Consulta: 26 setembre 2007].
- ↑ «Bukovina. The beech tree land». Ukraine Cognita. Arxivat de l'original el 2011-07-28. [Consulta: 26 setembre 2007].
- ↑ «City of Chernivtsi, Chernivetska Oblast». Verkhovna Rada of Ukraine, 05-12-2001. [Consulta: 5 agost 2007].[Enllaç no actiu]
- ↑ Ergebnisse der Volkszählungen der K. K. Statistischen Central-Kommission u.a., in: Anson Rabinbach: The Migration of Galician Jews to Vienna. Austrian History Yearbook, Volume XI, Berghahn Books/Rice University Press, Houston 1975, S. 46/47 (Table III)
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Txernivtsí |
- Lloc web oficial de Txernivtsí (en ucraïnès i anglès)
- Fotografies antigues de Txernivtsí Arxivat 2004-12-13 a Wayback Machine.
- Portal informatiu de Txernivtsí
- «Czernowitz.de» (en alemany). Czernowitz Bukowina - Wo Menschen und Bücher lebten..
- «Czernowitz/Bukovina Jewish research».
- Chernivtsimemory.net Arxivat 2010-11-09 a Wayback Machine.
- Fotos antigues de Txernivtsí[Enllaç no actiu]