Els submarins tipus IX són submarins militars oceànics alemanys utilitzats per la Kriegsmarine alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Van ser dissenyats entre 1935 i 1936 com a submarins oceànics i per tant amb una gran autonomia i reserves de queviures i armament, així com capacitat d'operar lluny de les bases durant les llargues patrulles de combat. El seu disseny també comportava certs desavantatges, ja que eren poc maniobrables i necessitaven un temps considerable en les maniobres d'immersió o pujada a la superfície. Destaquen per haver realitzat alguns atacs a vaixells prop la costa est dels Estats Units d'Amèrica, intentant atacar les línies de subministraments i tropes dirigides als fronts europeus.

Infotaula de vaixellU-Boot tipus IX
U-505, U-Boot tipus IXC capturat pels americans durant la Segona Guerra Mundial i conservat actualment en un museu a Chicago
(2005) Modifica el valor a Wikidata
Nom curtType IX Modifica el valor a Wikidata
Període de construcció1937 - 1944 Modifica el valor a Wikidata
Període de servei1938 Modifica el valor a Wikidata –  1945 Modifica el valor a Wikidata
Unitats
En construcció195
Planificades290
Completades194 Modifica el valor a Wikidata
Preservades2
Característiques tècniques
TipusU-Boot Modifica el valor a Wikidata (classe de submarí) Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament1032 t
1152 t (en immersió) Modifica el valor a Wikidata
Eslora76,5 m Modifica el valor a Wikidata
Mànega6,76 m Modifica el valor a Wikidata
Calat4,7 m Modifica el valor a Wikidata
Profunditat230 m Modifica el valor a Wikidata
Autonomia10500 mn a 10 kn Modifica el valor a Wikidata
U-Boot U-123 a la sortida del port de Lorient l'any 1940.

L'armament principal era de 6 tubs llançatorpedes, 4 a proa i 2 a popa. En total portaven 22 torpedes: 6 ja carregats als tubs, 6 addicionals preparats per ser recarregats a les cambres de torpedes i 10 més ubicats en l'espai d'emmagatzematge sota la coberta. Aquesta munició elevada permetia realitzar múltiples atacs abans de tornar a una base o ser aprovisionats. Les variants minadores podien transportar de 44 a 66 mines en funció del model.

L'armament secundari consistia en un canó naval de calibre 105/45, amb una munició d'uns 110 projectils. També disposava de diversos canons automàtics, en configuracions diferents a mesura que la guerra va anar avançant.

Especificacions tècniques modifica

Tipus IX B modifica

Dades d'uboat.netː[1]

  • Desplaçament: 1.051 tones en superfície, 1.178 t en immersió, màxim de 1.430 tones
  • Eslora: 76,50 m
  • Mànega: 6,76 m
  • Calat: 4,70 m
  • Alçada total: 9,60 m
  • Propulsors: 2 motors dièsel en superfície amb un total de 4.400 cavalls de vapor, 2 motors elèctrics amb un total de 1.000 cavalls en immersió
  • Velocitat màxima: 18,2 nusos a superfície; 7,3 en immersió
  • Autonomia: 12.000 milles nàutiques a superfície a una velocitat de 10 nusos, 64 milles a 4 nusos en immersió
  • Tubs llançatorpedes: 4 a proa (Ø 53,3 cm), 2 a popa
  • Canó de coberta: canó de calibre 105 mm i canó de 45 calibres, 110 obusos
  • Profunditat d'immersió: 230 m (màxima)
  • Tripulació: de 48 a 46
  • Unitats de la classe: 14

Referències modifica

  1. Helgason, Guðmundur. «Technical information for type IX B». uboat.net. [Consulta: 12 gener 2014].

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: U-Boot tipus IX