Unió del Poble Gallec

partit nacionalista i comunista gallec
(S'ha redirigit des de: UPG)

La Unió del Poble Gallec (UPG) (en gallec: Unión do Povo Galego, UPG) és un partit polític nacionalista i comunista gallec. Ha impulsat la creació de fronts nacionalistes com l'Asemblea Nacional-Popular Galega i el Bloc Nacionalista Gallec. Des de 1982 és un dels partits integrants d'aquesta coalició. El portaveu del BNG en el Congrés dels Diputats, Francisco Rodríguez Sánchez, és membre del partit. Publica la revista Terra e Tempo i el seu President és Bautista Goyel Álvarez Domínguez.

Infotaula d'organitzacióUnió del Poble Gallec
Upg2.PNG
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticamarxisme-leninisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciónovembre 1963 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Secretari generalNéstor Rego Candamil Modifica el valor a Wikidata

Lloc webuniondopovogalego.org Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

El partit fou fundat el 25 de juliol del 1964 en una reunió al Cafè de la Rocha (Santiago de Compostel·la), encapçalat per Xosé Lois Méndez Ferrín, Celso Emilio Ferreiro, Uxío Novoneyra, Raimundo Patiño, Xosé Antonio Arjona, Lois Soto, María Xosé Queizán, Lois González Blasco Foz, Manuel Caeiro (cap de les Joventuts Comunistes Unificades de Morrazo) i Bautista Álvarez (1930). Adoptaran el marxisme-leninisme de tendència anticolonialista tercermundista, i que dubtava en constituir-se en partit o front. Les sigles se les va inventar el novembre del 1963 Xosé Antonio Arjona, i durant un temps es va limitar e treure el document Constitución da UPG on es definia amb vocació frontista i a favor d'una Galícia lliure dins una unió federativa peninsular.

UPG va treure un programa de deu punts fundacionals, en els quals defineixen Galícia com a nació, denoten la influència del leninisme en el plantejament de la qüestió nacional, exigeixen la socialització de les grans empreses, la col·lectivització del camp, i la defensa del dret a l'autodeterminació com a solució al problema gallec. El punt desè, però, preveia la possibilitat de mantenir vincles federatius amb altres pobles de la península Ibèrica. D'antuvi, el sue àmbit es va reduir als intel·lectuals, però des del 1965 editaren la revista Terra e Tempo des de Mèxic, dirigida al Povo Traballador Galego, i s'apropia de la figura de Castelao, ataca la burgesia entreguista i demana un estatus a l’ONU. Alhora, ataca als altres grups galleguistes acusant-los de "folklorisme i de vague regionalisme".

El 25 de juliol de 1986 13 membres del comitè central s'escindiren en el Partido Comunista de Liberación Nacional,[1] disconformes amb la decisió del V Congrés de donar suport que el Bloc Nacionalista Gallec participés en les sessions del Parlament de Galícia. Celebrà el seu XI Congrés Nacional el gener de 2005 a Santiago de Compostel·la.

ReferènciesModifica

  1. López García, Xosé; Vilela, Xosé Luis. Elecciones generales: Junio-86: hacia la recomposicion del mapa politico (en castellà). La Voz de Galicia, 1986, p. 104. 

Enllaços externsModifica