Uadi Tumilat

jaciment arqueològic a Egipte

Uadi Tumilat (en antic egipci: Cheku (ṯkw); altres grafies: Tjeku, Tscheku, Tju, Tschu) és un uadi (llit d'un riu sec) d'uns 50 km de llarg situat a l'est del delta del Nil. En temps prehistòrics, era un afluent del Nil. Ix de la zona de la moderna Ismailiyah i continua cap a l'oest. Encara flueix una mica d'aigua al llarg del uadi.

Infotaula de geografia físicaUadi Tumilat
The earth and its inhabitants (1886) (21116337912).jpg
Uadi Tumilat Modifica el valor a Wikidata
TipusUadi i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaEgipte Modifica el valor a Wikidata
 30° 32′ 58″ N, 31° 57′ 49″ E / 30.549444°N,31.963611°E / 30.549444; 31.963611Coord.: 30° 32′ 58″ N, 31° 57′ 49″ E / 30.549444°N,31.963611°E / 30.549444; 31.963611

HistòriaModifica

En l'antiguitat, era una important artèria de comunicació per al comerç de caravanes entre Egipte i les zones de l'est. Es construí al seu llit el canal dels Faraons.

Amenemhet I edificà una fortalesa a l'entrada del uadi Tumilat anomenada «Els Murs del Príncep».[1]

Uadi Tumilat
cheku (ṯkw)
en jeroglífic
V13
V31
G43T14N25


Treballs arqueològicsModifica

Al uadi Tumilat s'han identificat uns 35 jaciments arqueològics d'una certa importància. Els tres promontoris (tell) més alts del uadi són: Tell el-Maskhuta, Tell er-Retabah i Tell[2] Shaqafiya.

L'arqueòleg Hans Goedicke, de la Universitat Johns Hopkins, investigà Tell- er-Retabah.[3] Les excavacions a Tell el-Maskhuta, les realitzà la Universitat de Toronto, sota la direcció de Juan Holladay. Hi treballaren durant cinc temporades, entre 1978 i 1985, en l'anomenat Projecte Uadi Tumilat.

ReferènciesModifica

  1. Mites i contes egipcis de l'època faraònica: història de Sinuhé, p. 38. Edicions AKAL. 2003. ISBN 8446012944.
  2. A Egipto, els tell poden contenir restes arqueològiques d'antics assentaments cobertes por l'arena.
  3. Tell er-Retaba archaeological site

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica