Obre el menú principal

Udju Azul di Yonta

pel·lícula de 1992 dirigida per Flora Gomes

Udju azul di Yonta (els ulls blaus de Yonta) és una pel·lícula de 1992 del director de cinema de Guinea Bissau Flora Gomes, una coproducció entre Guinea Bissau, Portugal i França.

Infotaula de pel·lículaUdju Azul di Yonta
Os Olhos Azuis de Yonta
Yonta.jpg
Fitxa
Director Flora Gomes
Papers destacats
Guionista Manuel Rambout Barcelos
Flora Gomes
Ina Césaire
Compositor Adriano Ferreira-Atchutchi
Dissenyador de so Pierre Donnadieu
Director de fotografia Dominique Gentil
Editor de la pel·lícula Dominique Pâris
Anita Fernandez
Empresa productora Arco-Íris Guinea Bissau
Euro Creation Production, RTP França.
Distribuïdor Marfilmes
Característiques
País d'origen Guinea Bissau Guinea Bissau, França França
Data d'estrena 5 de febrer de 1992
Durada 90 minuts
Idioma original Crioll de Guinea Bissau, portuguès
Color en color
Relació d'aspecte 35 mm
Descripció
Gènere artístic Comèdia dramàtica
Subjecte representat Guinea Bissau
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 7.2/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

És el segon llargmetratge de Flora Gomes en que dóna continuïtat temàtica a Mortu Nega, revivint les mateixes qüestions de fons, les del seu país davant la Història. Torna als temes del trauma i de l'esperança, però alterant el temps de la trama, en què els mateixos problemes es manifesten d'una altra manera.

ArgumentModifica

Yonta té disset anys. Viu a Bissau amb la seva família, el seu pare fuster, la mare que treballa en les telecomunicacions, i el seu petit germà Amilcar. Mentre, Yonta està secretament enamorada d'un amic del seu pare, heroi de la guerra de la independència nacional, rep cartes anònimes d'amor que l'intriguen. Es tracta d'un jove tímid que envia aquestes cartes, copiades d'una col·lecció de cartes d'amor ...

Les dones i els homes en una gran ciutat africana, les seves esperances i dificultats, i el riure dels nens.[1]

ProtagonistesModifica

Apreciació críticaModifica

« Flora Gomes entrellaça amb lleugeresa i elegància dubtes i errors de la post-independència. Després de l'alliberament en 1973, els anys han passat en desordre, amb rialles i catàstrofes com aquesta allau de pneumàtics, cadascun marcat amb una mil·lèsima i els nens creixent pels carrers. A on? Amilcar, el germà petit del Yonta va escriure "2000" en la seva cambra d'aire: la història no ha acabat, simplement és incerta.

L'aspecte de la Flora Gomes, sobre l'estat del seu país, Guinea Bissau, no és tan sols blau: la desocupació, dificultats de subministrament, nous rics i pobres que segueixen sent pobres, expulsions, l'emigració a Portugal com horitzó per a molts, la ciutat dels carrers plens de sots ... Filmar-ho tot amb claredat, però amb la calidesa i tendresa dels seus personatges, ràpids per aprofitar la primera oportunitat de somriure, de seguir l'exemple de la primera dansa. La segona pel·lícula de Flora Gomes (després de Mortu Nega) és una conclusió lúcida i alegre alhora.

»
Jean-Michel Frodon, Le Monde, 29 de maig de 1993

DistincionsModifica

ReferènciesModifica

  1. The Blue Eyes of Yonta a New York Times

Enllaços externsModifica