Ulrike Meinhof
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Ulrike Marie Meinhof va néixer el 7 d'octubre de 1934 a Oldenburg i va morir el 9 de maig de 1976 a Stuttgart. Va ser una militant ultraesquerrana alemanya que va iniciar la seva vida professional com a periodista. Va ser una de les fundadores de la Fracció de l'Exèrcit Roig, també conegut com el grup Baader-Meinhof.
.jpg)  | |
| Nom original | (de) Ulrike Marie Meinhof |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 7 octubre 1934 Oldenburg (Alemanya) |
| Mort | 9 maig 1976 (41 anys) Stuttgart (Alemanya) |
| Causa de mort | Suïcidi (Penjament ) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Münster |
| Activitat | |
| Ocupació | Periodista, escriptora i sociòloga |
| Partit | Partit Comunista d'Alemanya Fracció de l'Exèrcit Roig |
| Família | |
| Cònjuge | Klaus Rainer Röhl (1961–1968) |
| Fills | Bettina Röhl |
| Pares | Werner Meinhof , Ingeborg Meinhof |
      | |
Meinhof va estudiar filosofia, pedagogia, sociologia i alemany en la Universitat de Marburg en 1955/56. El 1957 canvia d'universitat i continua els seus estudis a la Universitat de Münster on coincideix amb el filòsof Manuel Sacristán (qui més tard traduiria i editaria els seus textos) i passa a formar part del Moviment d'Estudiants Socialistes (Sozialistischer Deutschen Studentenbund). Poc després es va implicar en el moviment antinuclear del seu país defensant les seves idees des de la redacció de la revista política Konkret, vinculada a l'esquerra radical. Es va casar amb el comunista Klaus Rainer Röhl en 1961 i va tenir dues filles bessones, Bettina i Regine, el 21 de setembre de 1962.
Divorciada el 1968, es va unir llavors a grups d'esquerra més radicals al Berlín Occidental. El 1970, vista la ineficàcia dels mitjans ordinaris de lluita emprats per l'esquerra marxista alemanya, va ajudar Andreas Baader a escapar de la presó i després va participar en robatoris a bancs i atemptats amb bomba contra fàbriques i bases militars americanes. La premsa alemanya va denominar al grup ràpidament «grup Baader-Meinhof». Meinhof va escriure molts dels assaigs i manifests que la banda va proclamar, enunciant el concepte «escamot urbà», utilitzat per a combatre el que ella va anomenar «explotació de l'home comú» i «imperialisme del sistema capitalista». Capturada el 1972 a Langenhagen, va ser condemnada en audiències preliminars a 8 anys d'empresonament cautelar.
Mentre es desenvolupava el judici definitiu, en el qual el fiscal li demanava cadena perpètua, la van trobar morta en la seva cel·la el 9 de maig de 1976 (aniversari de la derrota nazi en la Segona Guerra Mundial), penjada del sostre. El govern alemany va mantenir que s'havia suïcidat, tesi confirmada per una comissió d'investigació. No obstant això encara hi ha molts dubtes. El 2002, es va revelar que el cervell de Meinhof havia estat extret del seu crani sense el consentiment de la família, havent-s'hi realitzat diverses investigacions. Bernhard Bogerts, psiquiatre de la Universitat de Magdeburg, sosté que una operació en el seu cervell que va tenir lloc durant els anys seixanta hauria contribuït a fer d'ella una terrorista.
Enllaços externsModifica
- (alemany) Biografia d'Ulrike Meinhof