Els Umbrá són un poble amerindi que habita en els municipis de Riosucio, departament de Caldas (Resguard d'Escopetera-Pirza) i Quinchía (corriols Sardiner i Mápura), departament de Risaralda, a Colòmbia.[1][2]

Infotaula de grup humàUmbrá

"Guanábana", ceràmica de la cultura Umbrá al Museu Arqueològic de Belén de Umbría
Tipusgrup humà Modifica el valor a Wikidata
Població total45
LlenguaLlengua umbrá Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deQuinchía (Colòmbia) (en) Tradueix i Riosucio (Colòmbia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Antigament els Umbrá poblaven un territori molt més ampli que pelgava els actuals municipi de Belén de Umbría (Risaralda) i Anserma (Caldas).[3] Aquest territori va ser ocupat per les tropes del conqueridor Jorge Robledo en 1539. Durant els primers 40 anys de la conquesta la població indígena de la zona va ser reduïda de 40.000 a 1.000 persones, a les quals se'ls va assignar en 1597 el Resguard de Pirza i Umbrá.[4] El 1627 els supervivents van ser traslladats pels espanyols juntament amb indígenes d'altres ètnies i llocs a la Vega de Supía, en 1627.[5] El 1773 diverses famílies Umbrá van tornar a Pirza després de comprar unes terres de part del seu antic territori.[6] Actualment els Umbrá es dediquen a l'agricultura. Alguns afirmen que aquest poble va ser una de les poques comunitats amb una llengua autòctona de l'eix cafeter.[7]

Llengua modifica

La paraula umbrá en la seva llengua significa "de la serralada". Part de la població fins i tot parla la seva pròpia llengua,[6][8] que encara no ha estat classificada,[9] però compta ja amb un primer estudi publicat, realitzat gràcies a la cooperació de nou parlants interessats en la conservació del seu idioma natiu.[6]

Tãtũĩõ modifica

Les recerques lingüístiques i culturals han permès establir que els Umbrá fins i tot usen sistemes de comunicació antics que utilitza pals i cordes amb missatges anomenats tãtũĩõ, similars als quipus quítxues; a més, representacions gràfiques dels números i també pictografies i petroglifs amb significat.[6]

Arqueologia modifica

Actualment el Museu Històric i Arqueològic Elisi Bolívar de Belén de Umbría (Risaralda), conserva la col·lecció més gran de la regió Umbrá.

Referències modifica

  1. Rendón García, Guillermo y Anielka Galemur (1998) Samoga, enigma y desciframiento. Manizales: Centro Editorial Universidad de Caldas. ISBN 958-8041-04-X
  2. El libro que enseña una lengua indígena que se creía desaparecida; El País, Cali, 19 de marzo de 2012.
  3. Duque Escobar, Gonzalo (2012) "Anserma puntal del occidente por sus raíces Umbra"; La Patria, Manizales, Lunes, 1 de octubre de 2012.
  4. Delgado, Luz A. (2012) Resguardo Escopetera Pirza.
  5. Los indígenas de la provincia de Anserma y los 475 años de la fundación de la ciudad; ALBICENTENARIO.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Rendón, Guillermo (2011) La Lengua Umbra. Manizales: Instituto de Altos Estudios Bókotta. ISBN 978-958-57127-0-6
  7. «El territorio de los Ansermas de la cultura Umbra». 2012, 2012, pàg. 22. Arxivat de l'original el 2020-02-02 [Consulta: 30 maig 2020].
  8. Rotavista, Martha K. (2012) "Descubren lengua indígena que se creía desaparecida; LaTarde, Pereira, 25 de marzo de 2012.
  9. Población Vulnerable en Colombia