Per a altres significats, vegeu «Publi Umbrè».

L'umbre o úmbric era la llengua de l'antic poble dels umbres.

Infotaula de llenguaUmbre
Tipusllengua morta i llengua antiga modifica
Parlants
Llengua morta (†) principalment a Centre-septentrional de la península Itàlica.
Parlat aItàlics
Italic-map.svg
Classificació lingüística
Indoeuropea
 Llengües itàliques
   Llengües oscoumbres
   Umbre
Característiques
Sistema d'escripturaAntics alfabets itàlics, alfabet llatí i Alfabet etrusc modifica
Codis
ISO 639-1cap valor modifica
ISO 639-3xum
Glottologumbr1253 modifica
IETFxum modifica

La llengua pertany al grup de llengües osques (grup oscoumbre), i similar a la dels sabèl·lics. Es va extingir al final de la República o començament de l'Imperi Romà.

CorpusModifica

La informació que es té d'aquest llenguatge procedeix d'unes 30 inscripcions datades entre el segle vii aC i fins al segle i aC. La font documental més important per al seu estudi són les Taules d'Iguvium, un conjunt de set taules de bronze amb inscripcions de contingut religiós, que també són conegudes amb el nom de Taules euguvines pel nom medieval del municipi on van ser trobades Iguvium/Eugubium (actual Gubbio).[1] Aquestes taules contenen prop de 5000 paraules. Però no tots els textos d'aquestes tauletes estan escrits en umbre, les més recents són en llatí.

Altres inscripcions de menor importància s'han trobat a Todi, Assís i Spoleto.

CaracterístiquesModifica

L'escriptura de l'umbre, igual com passa amb l'etrusc, té la direccionalitat de dreta a esquerra.

En algunes paraules es poden detectar influències amb el grec i el celta, ja que en el fons és una llengua d'origen indoeuropeu.[2]

Amb el llatí presenta moltes similituds, les principals diferències són que l'umbre tanca les [o], preferint el so [u] i l'existència de paraules més curtes, ex. en umbre ustentu, ustetu i en llatí ostendito.

Comparació fonètica entre l'umbre i el llatíModifica

1. Vocals

  • ă, ā, que en posició final es transforma en [ɔ]
  • ĕ, es transforma en [i] (ex. pere esdevé piri)
  • e, es transforma en [i](ex: en umbre etu, eetu; en llatí ito )
  • i, es transforma en [ĕ] (ex: en umbre farsio; en llatí farrea )
  • u, passa a [ō], [o], [ou] (ex: en umbre estu; en llatí estō; en umbre nome, en llatí nōmen)
  • ɛ, passa a [ae] (ex: en umbre kvestur, en llatí quaestur)
  • e:, la e llarga es transforma en o (ex: en umbre pople, en llatí populo)
  • o:, equival al diftong [au] (ex: en umbre toru, en llatí taurus)

2. Consonants

  • r, s'esvaeix a final de mot
  • ř, el so [rs] es transforma en [l] enmig de paraula (ex: en umbre fameřiās, en llatí familiās)
  • f, passa a [ns] (ex: en umbre mefa, en llatí mensam)

Exemple de text comparat amb el llatí i el catalàModifica

Umbre Llatí Català
Dei Grabouie
orer ose persei ocre Fisie pir
orto est
toteme Iouine arsmor dersecor
subator sunt
pusei neip seritu.
Dei Grabouie
persei tuer perscler uaseto feit
pesetomest peretomest
frosetomest daetomest
tuer perscler uirseto auirseto
uas est...
Deus Grabovie
si in monte Fisiano ignis
accensum est
aut si in populus apparationes debitae
omissae sunt
fac ut sit perinde ac si factum essent.
Deus Grabovie
si in sacrificio tuo aliquis error fuit
aliqua defectio, aliqua violatio adolendi
aliquis dolus, aliqua culpa
si in sacrificio tuo aliquis, aut visus aut invisus,
error est...
Déu Grabovie
a la muntanya Fisiano
la muntanya es va incendiar
o és que el poble d'importància
són el que havien de
haver-se assegurat ometre el fet.
Déu Grabovie
si a sacrificar algun error
ha estat que alguns no tenen cap violació
o de la crema de qualsevol culpa,
qualsevol fallada en el sacrifici a la vista
un error és...

ReferènciesModifica

  1. Colby, Frank Moore; Williams, Talcott, eds. (1922). "Italic languages", The New International Encyclopedia, volum 12, Nova York, ed. Dodd, Mead and Company, p. 459.
  2. G. M. Facchetti "Appunti di morfologia etrusca", 2002 p. 52.

BibliografiaModifica

  • Alfred Ernout. "Le dialecte ombrien : lexique du vocabulaire des Tables eugubines et des inscriptions", 1961. 
  • Ambros J. Pfiffig. "Religio Iguvina : philologische und religionsgeschichtliche Studien zu den Tabulae Iguvinae : mit Text und Übersetzung", 1964. 
  • Carl Darling Buck. "A grammar of Oscan and Umbrian", 1928. 
  • Franco Benucci. "Studi di sintassi umbra : il verbo nelle Tavole iguvine e nelle iscrizioni minori", 1996. 
  • Franz Bücheler. "Umbrica", 1883. 
  • Friedrich Panzerbieter. "Questiones Umbricae", 1851. 
  • Gerhard Meiser. "Lautgeschichte der umbrischen Sprache", 1986. 
  • Simon Theodor Aufrecht, Adolf Kirchhof. "Die umbrische Sprachdenkmäler : ein Versuch zur Deutung derselben", (2 volum), 1849,1851. 
  • Robert von Planta. "Grammatik der Oskisch-Umbrisch Dialekte", (2 volum), 1892-1897. 
  • Robert S. Conway. "The Italic dialects", 1897.