Umm-Kulthum (cantant)

cantant solista, compositora i actriu
Aquest article tracta sobre la cantant. Vegeu-ne altres significats a «Umm-Kulthum».

Umm-Kulthum (en àrab: أمّ كلثوم) (El Senbellawein, 30 de desembre de 1898 el Caire, 3 de febrer de 1975) també transcrit, en alfabet llatí, com Om Koultoum, Om Kalthoum, Oum Kalsoum, Oum Kalthum, Omm Kolsoum, Umm Kolthoum, Um Kalthoom, Omme Kolsoum o Umm Kultūm, entre altres—[1] fou una cantant solista, compositora i actriu egípcia, coneguda com a «l'Estrella de l'Orient».[2] Més de quatre dècades després de la seva mort encara és considerada la cantant més famosa i distingida del món àrab del segle xx.[3][4] Umm-Kulthum tenia un veu femenina de contralt i mezzosoprano.[5]

Infotaula de personaUmm-Kulthum
Umm Kulthum4.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) أمّ كلثوم Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) ام كلثوم Modifica el valor a Wikidata
30 desembre 1898 Modifica el valor a Wikidata
El Senbellawein (Egipte) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 1975 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
el Caire (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant, actriu i actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1923 Modifica el valor a Wikidata –  1975 Modifica el valor a Wikidata
VeuContralt Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficEMI Classics Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webomkolthoum.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0467990 Musicbrainz: 0a354a70-b879-4697-ad9b-60bfe2bd1d63 Discogs: 249512 Allmusic: mn0000810410 Modifica els identificadors a Wikidata

És coneguda per la seva veu poderosa i per interpretar cançons de temàtica religiosa, amorosa i nacionalista egípcia (com per exemple, poemes d'Àhmad Xawqí i d'Àhmad Ramí).[1][6] També és coneguda sovint com la «cantant del poble» per participar al llarg de la seva vida en obres benèfiques. Esporàdicament, també treballà com a actriu de cinema.[1]

BiografiaModifica

JoventutModifica

Umm-Kulthum va néixer a la localitat de Tamay ez-Zahayra a El Senbellawein, governació d'Al-Daqahliyah, Egipte. La seva data de naixença és discutida;[2] certes fonts la situen a l'any 1898,[7] d'altres el 1902 o 1908,[8] mentre que el registre de la província de governació d'Al-Daqahliyah indica que fou el 4 de maig de 1904. Tanmateix, era habitual en aquella època, i sobretot en zones rurals, registrar els nens uns mesos o anys després del naixement. En conseqüència, és molt probable que Umm-Kulthum hagués nascut durant els primers anys del segle xx.

ÈxitModifica

Dues coneixences van marcar la seva vida artística: d'una banda la del poeta Ahmed Rami, que li va escriure 137 cançons i que la va introduir en la literatura francesa, que havia estudiat a la Sorbona, i de l'altra Mohamed El Qasabji, un compositor i virtuós del llaüt que li va obrir les portes del Palau de Teatre Àrab, on Umm-Kulthum va tenir el seu primer èxit públic. El 1932, la seva reputació havia augmentat de tal manera que va poder fer una primera gira per l'Orient Mitjà: Damasc, Bagdad, Beirut, Trípoli, etc. El 1948 la seva celebritat li va permetre de conèixer Gamal Abdel Nasser.

Defunció i enterramentModifica

L'any 1967, li diagnosticaren un cas de nefritis aguda i després d'unes proves a Londres mostraren que era inoperable. El gener de 1973, donà el seu últim concert al Palau del Nil. Passà una temporada als Estats Units beneficiant-se de la tecnologia mèdica avançada, però l'any 1975, quan havia retornat al seu país, decaigué la seva salut a causa d'una nova crisi de la malaltia i hagueren hospitalitzar-la. Al seu poble natal del delta vetllaren tota la jornada llegint l'Alcorà; Umm-Kulthum morí a l'hospital d'El Caire el 3 de febrer de 1975 a trenc d'alba.

El 6 de febrer de 1975, se celebrà el funeral de la cantant Umm-Kulthum a la mesquita Omar Makram del Caire, que fou multitudinari i es convertí en una de les concentracions més populoses de la història del món car es concentraren entre un milió[9] i quatre milions[10] d'assistents al llarg d'un quilòmetre i mig;[11] fou la segona major concentració d'Egipte després del funeral de Nasser.[8]

Els cairotes s'apoderaren del taüt i el passejaren durant hores pels carrers d'El Caire fins a la mesquita al-Sayyid Husayn, una de les preferides de la cantant. Allí el xeic de la mesquita repetí les oracions funeràries i pregà que dirigissin el taüt a la seva tomba, inferint que Umm-Kulthum era una dona pietosa i hauria volgut ser enterrada ràpidament com marca la tradició musulmana; seguint aquest desig fou soterrada.[4]

VeuModifica

Umm-Kulthum tenia un rang de veu de contralt.[12]

LlegatModifica

Umm-Kulthum ha influït significativament en un cert nombre de músics tant dels països àrabs com de fora. Entre altres, Jah Wobble manifestà que Umm-Kulthum havia significat una influència important en la seva obra. Bob Dylan digué: «Ella és sensacional. Ella ho és. Realment sensacional.»[13][14] Maria Callas, Jean-Paul Sartre, Marie Laforêt, Salvador Dalí, Nico, Bono i Led Zeppelin també s'han declarat admiradors de la seva música. Una de les seves cançons més conegudes, Enta Omri, ha estat la base de moltes versions, com per exemple un projecte del 2005 format per artistes d'Israel-Palestina i d'Egipte.

L'any 2001, el govern egipci inaugurà el museu Kawkab al-Sharq (Estrella de l'Orient) en memòria de la cantant. El museu disposa de certs efectes personals que havien pertangut a Umm-Kulthum, com les seves ulleres de sol i xals, com també nombroses fotografies, gravacions i d'altres objectes d'arxiu.[15]

Discografia seleccionadaModifica

  • Aghadan alqak (1971)
  • Alif Leila wa Leila (maqam nahawand) (1969)
  • Arouh li Meen o Arook Lemeen (maqam rast) (1958)
  • Al Atlal (maqam huzam) (1966)
  • Amal Hayati (1965)
  • Ansak Ya Salam (1960)
  • Aqbal al-layl (1969)
  • Araka asiya al-dam
  • Awwidt 'ayni (1958)
  • Baeed Anak (maqam bayyati) (1965)
  • Betfaker fi Meen (maqam bayati)
  • Dalili Ehtar (1958)
  • Dhikrayatun (1956)
  • El Hobb Kolloh (maqam rast)
  • Enta Fein Well Hobbi Fein (maqam bayyati)
  • Ental Hobb (maqam nahwand)
  • Enta Omri (maqam kurd) (1964)
  • Es'al Rouhak
  • Fakarouni (maqam rast) (1966)
  • Fit al-ma' ad (maqam sikah) (1967)
  • Gharib' Ala Bab erraja (1955)
  • Ghulubt asalih (1946)
  • Hadeeth el Rouh (maqam kurd) (1967)
  • Hagartek o Hajartak (1959)
  • Hasibak lil-zaman (1957)
  • Hathehe Laylati (maqam bayyati)
  • Hayarti Qalbi Ma'ak (maqam nahwand) (1961)
  • Hakam 'alayna al-haw'a (1973)
  • Hobb Eih] (maqam bayyati) (1960)
  • Howwa Sahih El-Hawa Ghallab (1960)
  • Kull al-ahabbah (1941)
  • Kull laylah wi-kull yum (1962)
  • La Diva – CD, EMI Arabia, 1998
  • La Diva II – CD, EMI Arabia, 1998
  • La Diva III – CD, EMI Arabia, 1998
  • La Diva IV – CD, EMI Arabia, 1998
  • La Diva V – CD, EMI Arabia, 1998
  • Leilet Hobb (1973)
  • Lel Sabr Hedod (maqam sikah) (1965)
  • Lessa Faker (maqam ajam) (1963)
  • Men Agl Aynayk (1957)
  • Othkorene
  • Raq il Habeeb (1941)
  • Retrospective – Artistes àrabs associats
  • Rihab al-huda (al-Thulathiyah al-Muqaddisah) (1972)
  • Rubaiyat Al-Khayyam (maqam rast) (1949)
  • Sirat el Houb (maqam sikah) (1964)
  • Toof we Shoof (1967)
  • The Classics – CD, EMI Aràbia, 2001
  • Wi-darit il-ayyam (maqam nahwand) (1970)
  • Ya Karawan (1926)
  • Yali Kan Yashqiq Anini (1949)
  • Ya Msaharny (1972)
  • Ya Zalemny (1951)
  • Zalamna El Hob (1962)

FilmografiaModifica

  • 1936 : Wedad d'Ahmed Badrakhan i Fritz Kramp
  • 1937 : Nashid al-Amal (El cant de l'esperança)
  • 1940 : Dananir d'Ahmed Badrakhan
  • 1942 : Aydah d'Ahmed Badrakhan
  • 1945 : Salamah de Togo Mizrahi
  • 1947 : Fatmah d'Ahmed Badrakhan

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Umm-Kulthum

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Umm Kulṯūm». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 maig 2009].
  2. 2,0 2,1 «Oum Kalsoum, la quatrième pyramide» (en francès). Institut du monde arabe.
  3. Umm Kulthoum - profile by the Egypt State Information Service.
  4. 4,0 4,1 Biographical Dictionary of Modern Egypt, p.218.
  5. Funeral for a Nightingale.
  6. Oum Kalsoum, Microsoft, Encyclopédie Microsoft Encarta en ligne 2008.
  7. Umm Kolthoum, biographie, Service égyptien de l'information.
  8. 8,0 8,1 Umm Kalthum - Legendary songstress of the Arabs, Al Jadid Magazine - A Review & Records of Arab Culture and Arts, Vol. 1, No. 1 novembre de 1995.
  9. "Funeral for a Nightingale", Time Magazine, 17 de febrer del 1975.
  10. "‘Umm Kulthum’ Celebrates Egypt’s ‘Voice’", Kevin Thomas, Los Angeles Times, 17 d'octubre del 1997.
  11. World Music: The Basics, Richard Nidel, Routledge, 2004, ISBN 978-0-415-96800-3, p.189.
  12. The Modern Middle East, Ilan Pappé, Routledge, 2005, ISBN 0-415-21409-2, p.167.
  13. Playboy Interview: Bob Dylan.
  14. Bob Dylan's Unswerving Road Back to Newport.
  15. Rakha, Youssef and El-Aref, Nevine, "Umm Kulthoum, superstar", Al-Ahram Weekly, December 27, 2001 - January 2, 2002.