Un condamné à mort s'est échappé

pel·lícula de 1956 dirigida per Robert Bresson

Un condamné à mort s'est échappé és una pel·lícula francesa dirigida per Robert Bresson i estrenada l'any 1956.

Infotaula de pel·lículaUn condamné à mort s'est échappé
Un condamné à mort s'est échappé.jpg
Fitxa
DireccióRobert Bresson
Protagonistes
ProduccióAlain Poiré
Jean Thuillier
GuióRobert Bresson
MúsicaMozart
FotografiaLéonce-Henri Burel
MuntatgeRaymond Lamy
ProductoraGaumont Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorGaumont i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1956
Durada99 min.
Idioma originalanglès
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocudrama, cinema bèl·lic, drama i cinema de presons Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLió Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0049902 Filmaffinity: 584476 Allocine: 66160 Rottentomatoes: m/man_escaped Allmovie: v31082 Metacritic: movie/a-man-escaped TV.com: movies/a-man-escaped Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Abril de 1943. Fontaine, un jove de 27 anys membre de la Resistència francesa que lluita contra l'ocupació nazi, és arrestat i conduït a la Gestapo per ser interrogat.

ComentarisModifica

Cinquè llargmetratge de Robert Bresson i segona entrega de la seva trilogia de la soledat. El guió, del mateix Bresson, es basa en el relat autobiogràfic homònim (1956), d'André Devigny. Es rodà en exteriors del Fort Montluc (Lió) i en els platós de l'Studio Saint-Maurice (Joinville-le-Pont). Guanyà un premi de Cannes (director) i un del Sindicat Francès de Crítics de Cinema (pel·lícula).

El film suma drama, thriller, aventura, suspens i guerra. Desenvolupa una explicació detallada, precisa i minuciosa de la concepció, preparació i realització de la fugida d'una presó d'alta seguretat en temps de guerra. La narració visual i sonora, elaborada amb singular mestria, fa que l'espectador se senti envaït per sensacions de tancament, tensió, inquietud, angoixa i horror.

La banda sonora utilitza la Gran missa en do menor de Mozart, K. 427.

RepartimentModifica