Un cor a l'hivern

pel·lícula de 1992 dirigida per Claude Sautet

Un cor a l'hivern (títol original: Un cœur en hiver) és la penúltima pel·lícula del director francès Claude Sautet, estrenada l'any 1992. Ha estat doblada al català.[1] Inspirada en la vida del compositor Maurice Ravel i en la novel·la de Mikhaïl Lérmontov, Un heroi del nostre temps, Un cor a l'hivern marca l'evolució d'un director al capvespre de la seva vida. Més que la critica social, és el misteri irreductible de la vida interior dels seus personatges el que interessa a Claude Sautet. Camille, Stéphane i Maxime figuren tres actituds davant de la música, i, in fine, de la vida: Maxime és venedor d'art, melòman madur però sense enginy; Camille és « abans que tot una violinista », una artista deguda al seu cant; Stéphane és tancat en un silenci distanciat, separat de la vida, fabrica violins que d'altres tocaran.

Infotaula de pel·lículaUn cor a l'hivern
Un cœur en hiver Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióClaude Sautet Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióPhilippe Carcassonne i Jean-Louis Livi Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióChristian Marti Modifica el valor a Wikidata
GuióClaude Sautet i Jacques Fieschi Modifica el valor a Wikidata
Músicacap valor Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soPierre Lenoir Modifica el valor a Wikidata
FotografiaYves Angelo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJacqueline Thiédot Modifica el valor a Wikidata
VestuariCorinne Jorry Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorEntertainment One Films Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena2 setembre 1992 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema romàntic i buddy film Modifica el valor a Wikidata
Tematriangle amorós, músic i amistat Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0105682 Filmaffinity: 706741 Allocine: 7670 Rottentomatoes: m/un_coeur_en_hiver Letterboxd: a-heart-in-winter Allmovie: v51647 TCM: 94323 TMDB.org: 48150 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Maxime i Stéphane són amics i treballen junts a l'atmosfera tranquil·la d'un taller de lutiers. Maxime, venedor de violins, és un home complert, actiu, sense estats d'ànim. Stéphane, lutier, viu la jubilació, en un hivern del cor on discerneix malament les raons.

Maxime s'enamora d'una jove violinista, Camille Kessler. Entre els tres personatges es lliga una relació complexa. L'actitud retinguda de Stéphane exaspera i intriga Camille. Passivament, gairebé malgrat ell, Stéphane entra en un tèrbol joc de seducció, en una empresa de manipulació en la qual s'imagina mestre d'obra - però de la qual perd el control quan Camille el posa cara a l'evidència del sentiment, de la vida, que havia cregut poder mantenir a distància. La mort del mestre de violí tant estimat acaba de portar Stéphane a la vida.[2]

Repartiment modifica

  • Daniel Auteuil: Stéphane
  • Emmanuelle Béart: Camille Kessler
  • André Dussollier: Maxime
  • Élizabeth Bourgine: Hélène
  • Brigitte Catillon: Régine
  • Myriam Boyer: Madame Amet
  • Jean-Claude Bouillaud
  • Stanislas Carré de Malberg: Brice
  • Dominique de Williencourt: Christophe
  • Jeffrey Grice
  • Luben Yordanoff
  • Nanou Garcia
  • François Domange
  • Van Doude
  • Jacques Vila
  • Galaxie Barbouth
  • Benoît Bellal
  • Pierre Cheremetieff
  • Séverine Debels
  • Jean-Marie Fonbonne
  • Oguz Janos Lengyel
  • Anne Macina
  • Xavier Rothmann: Vincent
  • Jean-Luc Bideau: Ostende
  • Maurici Garrel: Lachaume

Premis i nominacions modifica

  • 1993: Premis BAFTA: Nominada a la millor pel·lícula en parla no anglesa
  • 1993: Premis del Cinema Europeu: Millor actor (Daniel Auteuil)
  • 1992: Festival de Venècia: Lleó de plata (millor director) i FIPRESCI
  • 1992: Premis David di Donatello: Millor film estranger, actor (Auteuil) i actriu (Béart)
  • 1992: Premis César: Millor Director i Actor Secundari (Dussollier). 9 nominacions

Crítica modifica

"El millor Sautet fa, igual que en "Nelly i el Sr. Arnaud", amb un argument del menys emocionant i espectacular, una de les històries, en aquest cas d'amor, més commovedores dels noranta"[3]

Referències modifica

  1. «Un cor a l'hivern». esadir.cat.
  2. «Un cœur en hiver». Allociné.
  3. Marinero, Francisco «Un cœur en hiver». El Mundo.