Un divan a Tunis

pel·lícula de 2019 dirigida per Manele Labidi


Un divan a Tunis (títol original en francès: Un divan à Tunis) és una comèdia dramàtica franco-tunisiana dirigida per Manele Labidi i estrenada l'any 2019.

Infotaula de pel·lículaUn divan a Tunis
Un divan à Tunis Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióManele Labidi Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióManele Labidi Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLaurent Brunet Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeYorgos Lamprinos Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorVertigo Média Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Tunísia Modifica el valor a Wikidata
Estrena4 setembre 2019 Modifica el valor a Wikidata
Durada88 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàsubtitulat
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost2.000.000 € Modifica el valor a Wikidata
Recaptació3.168.289 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Temapsicoanàlisi, societat, Cultura de Tunísia, autodescobriment i remigració Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióTunísia Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciódècada del 2010 Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt9648886 Allocine: 264067 Rottentomatoes: m/arab_blues Letterboxd: arab-blues Allmovie: v719864 TMDB.org: 582897 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Després d'haver passat gran part de la seva vida a França, Selma, jove psicoanalista, torna al seu país d'origen, Tunísia i obre el seu gabinet a Ezzahra, als afores de Tunis. L'endemà de la revolució, els tunisians es pregunten sobre el futur polític i econòmic del seu país, en plena reconstrucció després d'un llarg període de dictadura. Mentre Selma comença a trobar les seves marques, xoca amb l'administració bancal del país assabentant-se que li manca una autorització indispensable per exercir el seu ofici.[1][2]

Repartiment modifica

  • Golshifteh Farahani: Selma Derwish
  • Majd Mastoura: Naïm, l'inspector de policia
  • Hichem Yacoubi: Raouf, pacient de Selma i forner
  • Ramla Ayari: Amel, tia de Selma
  • Najoua Zouhair: Nour, la secretària del Ministeri de Salut Pública
  • Jamel Sassi: Fares, l'iman
  • Aïsha Ben Miled: Olfa, neboda de Selma
  • Feriel Chamari: Baya, la propietària de la perruqueria
  • Moncef Ajengui: Mourad, oncle de Selma
  • Zied Mekki: Amor, un policia
  • Oussama Kochkar: Chokri, l'altre policia
  • Amer Arbi: Haroun
  • Mhadheb Rmili: Ferid
  • Rim Hamrouni: Meriem
  • Yosra Bouzalene: Hafifa
  • Atef Ben Chedly: Lobna
  • Mourad Meherzi: Kamel
  • Neji Hassouna: Freud, el conductor del cotxe
  • Bahri Rhali: Ezzedine, l'avi
  • Dalila Meftahi: Hajer, la tia de l'avi[3]

Distincions modifica

Referències modifica

  1. (1943-....)., Couret, Florence. Greiner, Dominique. Marguerat, Daniel. Ce que Jésus a vraiment dit : amour, pouvoir, femmes, pardon.... Bayard Presse, 2014. 
  2. André Duchesne. «Un divan à Tunis : avec Freud, sur le divan» (en francès), 31-07-2020. [Consulta: 4 setembre 2020].
  3. Plantilla:Allociné titre