Obre el menú principal

Una jornada particular

pel·lícula de 1977 dirigida per Ettore Scola

Una jornada particular (original: Una giornata particolare) és una pel·lícula italo-canadenca dirigida per Ettore Scola, estrenada el 1977 i doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaUna jornada particular
Una giornata particolare
Fitxa
Direcció Ettore Scola
Protagonistes
Producció Carlo Ponti
Dissenyador de producció Luciano Ricceri
Guió Maurizio Costanzo, Ruggero Maccari i Ettore Scola
Música Armando Trovaioli
Fotografia Pasqualino De Santis
Muntatge Raimondo Crociani
Vestuari Enrico Sabbatini
Distribuïdor Massimo Vigliar
Dades i xifres
País d'origen Canadà i Itàlia
Estrena 1977
Durada 105 min
Idioma original italià
Rodatge Roma
Color en color
Descripció
Gènere drama i cinema LGBT
Lloc de la narració Roma
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0076085 Filmaffinity: 655985 Allocine: 3235 Rottentomatoes: m/special_day Allmovie: v45971 TCM: 91016
Modifica les dades a Wikidata
cartell de la pel·lícula

ArgumentModifica

En ple període feixista italià, assistim a la trobada de dos éssers que tot sembla separar. El país és en el seu 16è any de feixisme i viu un gir amb una fugida endavant: l’aliança amb Alemanya, lleis racials, declaració de guerra (referència històrica al 16 de maig de 1938). A Roma, el 6 maig de 1938, Hitler es troba amb Mussolini.

Tots els romans han deixat els seus habitatges per anar a la cerimònia. En un gran immoble, Antonietta, bona mare de família nombrosa (conforme a la doctrina mussoliniana: un marit d’allò més masclista i sis fills), és obligada de quedar-se a casa per ocupar-se de les tasques domèstiques mentre que realment hauria anat a veure el Duce com tothom. L'atzar la posarà en contacte amb un home sol que ha vist en un pis d'altra banda del pati. Es tracta de Gabriele, un intel·lectual homosexual que, per aquesta raó, ha estat exclòs de la ràdio nacional on era presentador i és amenaçat de deportació. Antonietta i Gabriele, sobre el fons de la retransmissió radiodifosa de l'exhibició militar que surt de casa de la conserge, s'enfrontaran en principi ideològicament abans de reconèixer-se en allò que els és comú i profunda solitud per finalment viure intenses emocions. Al final d'aquesta jornada particular, cadascú es trobarà de nou empresonat: la policia arresta Gabriele mentre que Antonietta, un cop ha tornat la família, se sotmetrà, com habitualment, al deure conjugal.[2]

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

Una jornada particular és sobretot coneguda pel treball de composició dels seus dos intèrprets principals. Sophia Loren interpreta una dona envellida abans d'hora, esgotada per la feina domèstica, mentre que Marcello Mastroianni s'aparta de la seva imatge de galant per interpretar el paper d'un homosexual.

La decoració de la residència, prou exigua perquè cadascú, i sobretot la conserge, pugui vigilar el seu vis-a-vis des de les seves finestres, contribueix a reforçar el sentiment d'opressió totalitària sofert pels personatges. La pel·lícula es beneficia d'un color amputat al màxim, al límit del blanc i negre. L'espai, tancat, estableix les tres unitats del teatre clàssic.

Destacar la presència, als crèdits d'aquesta pel·lícula antifeixista, d’Alessandra Mussolini (futura política, llavors adolescent), néta de Benito Mussolini però igualment neboda de Sophia Loren.

Frase famosaModifica

  • Gabriele: « No és el llogater del sisè qui és antifeixista. És el feixisme qui és l’anti-llogater del sisè. »

ReferènciesModifica