Una rossa molt legal 2

pel·lícula de 2003 dirigida per Charles Herman-Wurmfeld

Una rossa molt legal 2 (títol original: Legally Blonde 2: Red, White & Blonde) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Charles Herman-Wurmfeld, estrenada el 2003 i doblada al català.[1] Aquesta pel·lícula és la continuació de la pel·lícula Legally Blonde.

Infotaula de pel·lículaUna rossa molt legal 2
Legally Blonde 2: Red, White & Blonde
Fitxa
DireccióCharles Herman-Wurmfeld
Protagonistes
Director artísticMissy Stewart
ProduccióDavid Nicksay i Marc E. Platt
GuióAmanda Brown, Eve Ahlert, Dennis Drake i Kate Kondell
MúsicaRolfe Kent Modifica el valor a Wikidata
FotografiaElliot Davis
MuntatgePeter Teschner
VestuariSophie Carbonell
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer, Marc Platt Productions, Type A Films
DistribuïdorInterCom Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena2003
Durada95 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia
Lloc de la narracióWashington DC Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

Lloc webmgm.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0333780 Filmaffinity: 773412 Allocine: 46404 Rottentomatoes: m/legally_blonde_2_red_white_and_blonde Mojo: legallyblonde2 Allmovie: v278864 Metacritic: movie/legally-blonde-2-red-white-blonde TV.com: movies/legally-blonde-2-red-white-and-blonde
Discogs: 481618 Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

Després de les seves aventures a Harvard, la vida d'Ella Woods s'ha tornat més tranquil·la. Té una feina en un despatx d'advocats i viu amb el seu promès, Emett Richards. Però tot es capgira quan se li posa al cap trobar la mare del seu chihuahua orfe, Bruiser. Contracta un detectiu privat que li comunica que la mare de Bruiser és tancada en un laboratori on li fan proves farmacèutiques. Decideix anar a la Cambra de representants per fer prohibir els tests als animals.[2]

RepartimentModifica

PremisModifica

CríticaModifica

  • "No hi ha aquí substància suficient ni per una sitcom de mitja hora, però Reese Witherspoon suporta la càrrega amb una 'fusta d'estrella' de la qual té per donar i prendre."[3]
  • "Un dels millors arguments per considerar il·legals les seqüeles."[4]

ReferènciesModifica

  1. Una rossa molt legal 2
  2. «Legally Blonde 2: Red, White & Blonde». The New York Times.
  3. Travers, Peter «Legally Blonde 2: Red, White & Blonde». Rolling Stone.
  4. Morgenstern, Joe «Legally Blonde 2: Red, White & Blonde». The Wall Street Journal.

Enllaços externsModifica