Obre el menú principal

Una rossa molt legal 2

pel·lícula de 2003 dirigida per Charles Herman-Wurmfeld

Una rossa molt legal 2 (títol original: Legally Blonde 2: Red, White & Blonde) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Charles Herman-Wurmfeld, estrenada el 2003 i doblada al català.[1] Aquesta pel·lícula és la continuació de la pel·lícula Legally Blonde.

Infotaula de pel·lículaUna rossa molt legal 2
Legally Blonde 2: Red, White & Blonde
Fitxa
Direcció Charles Herman-Wurmfeld
Protagonistes
Director artístic Missy Stewart
Producció David Nicksay i Marc E. Platt
Guió Amanda Brown, Eve Ahlert, Dennis Drake i Kate Kondell
Música Rolfe Kent
Fotografia Elliot Davis
Muntatge Peter Teschner
Vestuari Sophie Carbonell
Productora Metro-Goldwyn-Mayer, Marc Platt Productions, Type A Films
Distribuïdor InterCom Tradueix
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 2003
Durada 95 min
Idioma original anglès
Color en color
Descripció
Gènere comèdia
Lloc de la narració Washington DC
Premis i nominacions
Premis

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0333780 Filmaffinity: 773412 Allocine: 46404 Rottentomatoes: m/legally_blonde_2_red_white_and_blonde Mojo: legallyblonde2 Allmovie: v278864 Metacritic: movie/legally-blonde-2-red-white-blonde TV.com: movies/legally-blonde-2-red-white-and-blonde
Discogs: 481618
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Després de les seves aventures a Harvard, la vida d'Ella Woods s'ha tornat més tranquil·la. Té una feina en un despatx d'advocats i viu amb el seu promès, Emett Richards. Però tot es capgira quan se li posa al cap trobar la mare del seu chihuahua orfe, Bruiser. Contracta un detectiu privat que li comunica que la mare de Bruiser és tancada en un laboratori on li fan proves farmacèutiques. Decideix anar a la Cambra de representants per fer prohibir els tests als animals.[2]

RepartimentModifica

PremisModifica

CríticaModifica

  • "No hi ha aquí substància suficient ni per una sitcom de mitja hora, però Reese Witherspoon suporta la càrrega amb una 'fusta d'estrella' de la qual té per donar i prendre."[3]
  • "Un dels millors arguments per considerar il·legals les seqüeles."[4]

ReferènciesModifica

  1. Una rossa molt legal 2
  2. «Legally Blonde 2: Red, White & Blonde». The New York Times.
  3. Travers, Peter «Legally Blonde 2: Red, White & Blonde». Rolling Stone.
  4. Morgenstern, Joe «Legally Blonde 2: Red, White & Blonde». The Wall Street Journal.

Enllaços externsModifica