Unió Esportiva Lleida

antic club de la ciutat de Lleida

La Unió Esportiva Lleida va ser el club de futbol més representatiu de la capital del Segrià i un dels equips històrics dins el futbol català. Després d'estar en llei concursal, el club va entrar en procés de liquidació, però el jutge del Mercantil de Lleida va adjudicar la Unitat Productiva de l'extinta UE Lleida al grup de Sisco Pujol que n'és l'actual president.

Infotaula d'organitzacióUnió Esportiva Lleida
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusclub de futbol Modifica el valor a Wikidata
Creació1939
Data de dissolució o abolició2011 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaSegona Divisió B[1]
Instal·lació esportivaCamp d'Esports de LleidaLleida . 15.000  Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Presidència Annabel Junyent[1]
Entrenador principal Emili Vicente[1]
Altres
Color          blau, blanc
Equipament esportiu

Lloc webunioesportivalleida.net Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El club hereu de la UE Lleida és el Club Lleida Esportiu.

Precedents històrics

modifica

Els primers clubs de la ciutat

modifica

A la ciutat de Lleida l'introductor del futbol fou cap a l'any 1910 el comerciant barceloní d'origen basc, Manuel Azoz. Els primers clubs dels quals es té constància foren el Montserrat (1913), dels germans Maristes, i el Football Club Lleida (1914), que disputa els seus partits al Pla d'en Gardeny. El 1915 neix l'Associació Cultural Lleidatana (catalanista) i el 1917 trobem el Club Colonial i l'Athlètic Metalúrgic. Tots tres disputaven els seus partits al camp de Mart.

El 1918 va veure la llum el que seria millor club durant els anys 20 a la ciutat, el FC Joventut (de la Joventut Republicana) que es dissolgué el 1927 a causa dels problemes econòmics que suposava el professionalisme. L'equip creà el 1919 el Camp d'Esports, unes instal·lacions que van ser modèliques a l'època i que després van aprofitar la resta de clubs de la ciutat.

També als anys 20 trobem el Dependents FC, fundat el 1922, d'inspiració gremial i de vida breu; el CE Lleidatà, club obrerista format per membres de l'antic Metalúrgic i que jugava al camp de Mart, abans de traslladar-se a Pardinyes); el FC Lleida (1923), creat pels mateixos fundadors de la Penya Deportiva Salvat i pròxims a la Lliga Regionalista, jugant els seus partits a Cappont, al camí vell d'Albatàrrec; i el 1924 neix l'AE Lleida Calaveres, de la secció local del CADCI a Lleida, l'equip de la gent benestant de la ciutat i que desapareix el 1939, jugant amb samarreta blanca amb una franja diagonal negra i pantaló negre.[2]

Altres equips lleidatans de menor importància són el CF Ilerda, el Núria, l'Sporting, l'Atlètic i l'AEM, fundat el 1925.[3] El 1930, el FC Lleida desapareix i en el seu lloc Joan Solé funda el Centre d'Esports de Lleida, un club poliesportiu del qual més tard s'independitzarà el Club Esportiu Joventut, desaparegut el 1935.[4][5]

La Unió Esportiva Lleida

modifica

Fundació i inicis

modifica
 
Autocar de la UE Lleida

En acabar la guerra civil, el futbol lleidatà inicia una reorganització. El 1939, elements del AE Lleida Calaveres, el Lleida Sport Club i l'AEM funden el Lérida Balompié. El primer partit fou un amistós contra el Borges Blanques i els dos primers gols els marcà Francisco Pirla, amb un resultat final de 4 a 1. L'equip experimentà una gran progressió i en quatre temporades puja de 2a regional fins a tercera. El Lleida Balompié es va proclamar campió de la segona catalana ordinària amb 8 victòries i 2 derrotes. És el primer gran títol que aconsegueix el club blau. A l'eliminatòria d'ascens a segona regional preferent el Lleida Balompié va perdre contra l'Olot per 5 a 1. Al grup C de la Lliga catalana els del Segrià van aconseguir la segona plaça, per darrere del Gimnàstic de Tarragona. Aquests van ser els inicis de la rivalitat entre aquestes dues identitats. Ja en el 1944 l'AEM se separa del Balompié. D'altra banda, anteriorment, el 1941 els militars vencedors de la guerra formen el CD Leridano. La rivalitat entre els dos equips fou forta. Mentre el Balompié tenia més socis i millor plantilla, el Leridano disposava de més diners i del Camp d'Esports. Finalment, el 9 de març de 1947 ambdós clubs es fusionaran per esdevenir la Unió Esportiva Lleida, que mantindrà la samarreta blava i pantalons blancs del Balompié. En fou primer president Eduard Estadella Botha.

Des de 1939 a 1943 el club juga a categories regionals. Posteriorment, passa sis temporades a Tercera, el 1949 aconsegueix l'ascens a Segona Divisió i l'any següent a Primera on juga la temporada 1950-51 en la qual no podrà mantenir la categoria.[6]

Anys noranta i desaparició

modifica

En la dècada dels noranta el Lleida va tornar a estar una temporada entre els grans a primera divisió. Fou la 1993-94 en la qual es va remodelar i ampliar el Camp d'Esports i la Unió Esportiva va aconseguir triomfs històrics davant el Futbol Club Barcelona al Camp Nou per 0-1 i davant el Reial Madrid Club de Futbol al Camp d'Esports de Lleida. El Barça seria el campió, però el Lleida tornaria a perdre la categoria. Des d'aleshores s'ha mantingut entre la Segona Divisió (actual Lliga Adelante) i la Segona B. Però l'any 2011, el club entrà en crisi, passant primer per la llei concursal i posteriorment entrà en un procés de liquidació. El jutjat mercantil atorgà la unitat productiva (els drets federatius per jugar a la categoria corresponent) de la UE Lleida a Annabel Junyent, qui havia d'aportar 70.000 euros per fer-se càrrec del club.[7] Annabel Junyent va inscriure al Registre Mercantil un nou club anomenat Lleida 1939.[8] Finalment, però, l'aval de Junyent fou insuficient i el jutge decidí atorgar la unitat productiva del club a Sisco Pujol, president de l'EFAC Almacelles, qui havia quedat segon en la subhasta del club amb 68.000 euros i un aval 200.000 per tres temporades.[9] El nou club fou inscrit amb la denominació de Club Lleida Esportiu, disputant la seva primera temporada a la Segona divisió espanyola de futbol B utilitzant la plaça de la Unió Esportiva Lleida.

Evolució de l'uniforme[10]

modifica
 
 
 
 
 
1939-1952
 
 
 
 
 
1952-1976
 
 
 
 
 
1976-1985
 
 
 
 
 
 
1985-2011

Palmarès

modifica

Temporades

modifica

La UE Lleida ha militat 2 temporades a primera divisió, 24 a Segona, 19 a Segona B i 18 vegades a Tercera Divisió.[11]

Lérida Balompié

  • 1943-44: 3a Divisió 9è
  • 1944-45: 3a Divisió 9è
  • 1945-46: 3a Divisió 10è
  • 1946-47: 3a Divisió 3r

UE Lleida

  • 1947-48: 3a Divisió 4t
  • 1948-49: 3a Divisió 1r
  • 1949-50: 2a Divisió 2n
  • 1950-51: 1a Divisió 16è
  • 1951-52: 2a Divisió 7è
  • 1952-53: 2a Divisió 6è
  • 1953-54: 2a Divisió 3r
  • 1954-55: 2a Divisió 10è
  • 1955-56: 2a Divisió 12è
  • 1956-57: 2a Divisió 20è
  • 1957-58: 3a Divisió 2n
  • 1958-59: 3a Divisió 7è
  • 1959-60: 3a Divisió 6è
  • 1960-61: 3a Divisió 6è
  • 1961-62: 3a Divisió 6è
  • 1962-63: 3a Divisió 4t
  • 1963-64: 3a Divisió 2n
  • 1964-65: 3a Divisió 2n
  • 1965-66: 2a Divisió 11è
  • 1966-67: 2a Divisió 12è
  • 1967-68: 2a Divisió 12è
  • 1968-69: 3a Divisió 5è
  • 1969-70: 3a Divisió 10è
  • 1970-71: T. Preferent 1r
  • 1971-72: 3a Divisió 5è
  • 1972-73: 3a Divisió 4t
  • 1973-74: 3a Divisió 11è
  • 1974-75: 3a Divisió 15è
  • 1975-76: 3a Divisió 5è
  • 1976-77: 3a Divisió 9è
  • 1977-78: 2a Divisió B 16è
  • 1978-79: 2a Divisió B 11è
  • 1979-80: 2a Divisió B 6è
  • 1980-81: 2a Divisió B 10è
  • 1981-82: 2a Divisió B 14è
  • 1982-83: 2a Divisió B 10è
  • 1983-84: 2a Divisió B 8è
  • 1984-85: 2a Divisió B 6è
  • 1985-86: 2a Divisió B 4t
  • 1986-87: 2a Divisió B 2n
  • 1987-88: 2a Divisió 6è
  • 1988-89: 2a Divisió 19è
  • 1989-90: 2a Divisió B 1r
  • 1990-91: 2a Divisió 6è
  • 1991-92: 2a Divisió 5è
  • 1992-93: 2a Divisió 1r
  • 1993-94: 1a Divisió 19è
  • 1994-95: 2a Divisió 3r
  • 1995-96: 2a Divisió 11è
  • 1996-97: 2a Divisió 11è
  • 1997-98: 2a Divisió 5è
  • 1998-99: 2a Divisió 11è
  • 1999-00: 2a Divisió 5è
  • 2000-01: 2a Divisió 22è
  • 2001-02: 2a Divisió B 9è
  • 2002-03: 2a Divisió B 8è
  • 2003-04: 2a Divisió B 1r
  • 2004-05: 2a Divisió 15è
  • 2005-06: 2a Divisió 19è
  • 2006-07: 2a Divisió B 14è
  • 2007-08: 2a Divisió B 13è
  • 2008-09: 2a Divisió B 8è
  • 2009-10: 2a Divisió B 11è
  • 2010-11: 2a Divisió B 5è

Presidents[11]

modifica
  • 1947-51 Eduard Estadella
  • 1951-54 Llorenç Agustí
  • 1954-57 Josep Servat
  • 1957-57 Laureà Torres
  • 1957-60 Antoni Rocafort
  • 1960-62 Antoni Teixidó
  • 1962-67 Ramon Vilaltella
  • 1967-68 Josep Jové
  • 1968-69 Pere Roig
  • 1969-70 Manel Rossell
  • 1970-72 Miquel Martínez
  • 1972-74 Josep Montañola
  • 1974-77 Lluís Nadal
  • 1977-79 Josep Esteve
  • 1979-82 Joan Planes
  • 1982-86 Antoni Gausí
  • 1986-96 Màrius Duran
  • 1996-97 Josep Lluís González
  • 1997-98 Màrius Duran
  • 1998-02 Antoni Gausí
  • 2002-06 Miquel Pons
  • 2006-07 Xavier Massana
  • 2007-10 Ignasi Rivadulla
  • 2010-11 Annabel Junyent

Entrenadors notables

modifica
Temporada Entrenador
1939-40 Manuel López
1940-41 José Pérez
1941-42 José María Cabo
1942-43 Ramon Llorens
1943-44 José Luis Zabala
1944-45 Antoni Franco
1945-46 Antoni Franco
1946-47 Antoni Franco
1947-48 José Peralta
1948-49 Juan Romans
1949-50 Emili Vidal
1950-51 Emili Vidal
Francisco Pirla
1951-52 Juan Gómez de Lecube
Josep Maria Burset
1952-53 Rogelio Santiago Lelé
1953-54 Rogelio Santiago Lelé
1954-55 Gaspar Rubio
Juan José Nogués
1955-56 José Valero
1956-57 Vicenç Sasot
Edmundo Suárez Mundo
1957-58 Rogelio Santiago Lelé
1958-59 Rogelio Santiago Lelé
1959-60 Miklós Szegedi
1960-61 José Rivero
Antonio Molinos
1961-62 Manolo Bademunt
1962-63 Gabriel Taltavull
Marcel Domingo
1963-64 Rogelio Santiago Lelé
1964-65 Rogelio Santiago Lelé
Josep Seguer
1965-66 Josep Seguer
Temporada Entrenador
1988-89 Koldo Aguirre
José Manuel Esnal "Mané"
1989-90 José Manuel Esnal "Mané"
1990-91 José Manuel Esnal "Mané"
1991-92 José Manuel Esnal "Mané"
1992-93 José Manuel Esnal "Mané"
1993-94 José Manuel Esnal "Mané"
1994-95 José Manuel Esnal "Mané"
1995-96 Antonio López
Ramon Puig Solsona
Txetxu Rojo
1996-97 Txetxu Rojo
Miguel Rubio
Paco Martínez Bonachera
1997-98 Juande Ramos
1998-99 Miquel Corominas
Miguel Rubio
Víctor Muñoz
1999-00 Víctor Muñoz
2000-01 Miguel Rubio
Quique Hernández
2001-02 Carles Viladegut
Paco Martínez Bonachera
2002-03 Paco Martínez Bonachera
2003-04 Paco Martínez Bonachera
Miguel Rubio
2004-05 Miguel Rubio
2005-06 Miguel Rubio
David Vidal
2006-07 Felipe Miñambres
Esteban Vigo
Manolo Buján
2007-08 Javier Zubillaga
2008-09 Emili Vicente
2009-10 Emili Vicente
2010-11 Emili Vicente

Jugadors notables

modifica

Jugadors amb més partits disputats per dècada:[12]

1950-1960
1960-1970
1980-1990
1990-2000
2000-2010

Plantilla 2010-2011

modifica

Actualitzat el 2 de setembre de 2010.

N. Pos. Nac. Jugador
1 POR   Eduardo Pérez Morán (capità)
2 DEF   Adrià Gallego
3 MIG   Dupi
4 DEF   Pau Bosch
5 DEF   Jerson Bosch
6 MIG   Miquel Massana
7 DEF   Dani Marín
8 MIG   Jaume Delgado
9 DAV   Cheikh Saad
10 MIG   David Giménez
11 DAV   Jesús Imaz
12 DAV   Francesc Salat
N. Pos. Nac. Jugador
13 POR   Sergi Palau
14 MIG   Alex Colorado
15 DEF   Paco Vázquez Terrada
16 DAV   Asier Eizaguirre
17 MIG   Héctor Miguel
18 MIG   Xavi Jiménez
19 MIG   Dani Pujol
20 MIG   Rubén Rayos "Rayo"
21 DEF   Xavier Gabernet
22 DAV   Joao Moreira
DEF   Gerard Domingo (filial)
MIG   Joel Bagué (filial)

Jugadors cedits el 2011

modifica
N. Pos. Nac. Jugador
DAV   Jordi Esteve (al CF Balaguer)

Equip tècnic 2011

modifica

Un pas endavant (repic de mans)
quan surten al camp (repic de mans)
jugadors i afició senten els colors,
la senyera i la sardana ajunten cors.

Un crit fort al vent (repic de mans),
Segre i sentiment (repic de mans).
Les banderes blaves són la força de la unió
i la grada esclata amb passió.

Som del Lleida, visca el Lleida
ho cridem amb il·lusió.
Som del Lleida, visca el Lleida
cantem gols amb emoció.
Som del Lleida, visca el Lleida
sempre et volem campió.
Perdi o guanyi animarem
perdi o guanyi exclamarem:
El Lleida, el Lleida és el millor!

Un revolt al sol (repic de mans)
quan marquem un gol (repic de mans)
jugadors i afició senten els colors,
la senyera i el Segrià ajunten els cors.

Blau al firmament (repic de mans)
i un aplaudiment. (repic de mans)
Som la Terra Ferma, l'orgull de la nació
i la gent esclata amb passió.

Som del Lleida, visca el Lleida
ho cridem amb il·lusió.
Som del Lleida, visca el Lleida
cantem gols amb emoció.
Som del Lleida, visca el Lleida
sempre et volem campió.
Perdi o guanyi animarem
perdi o guanyi exclamarem:
El Lleida, el Lleida és el millor!

Durant el 2007 la Unió Esportiva Lleida disposava de cinc penyes, les quals estaven ubicades a la zona del gol nord, aquestes eren: Ilergetes, Asmullaraks, Lo Marraco, La Festa Blava i Rudes Lleida. Actualment podem observar les penyes de "Ilergetes" ja no tan nombrosos com fa anys, "Rudes Lleida" que potser és la més nombrosa i a la vegada la més radical de totes i "Sentiment Blau" que són tots gent molt jove i amb un esperit més pacífic. En termes generals, podem considerar que el total de les penyes del Lleida són d'ideologia d'esquerres i independentistes, tot i que en algunes penyes com els Ilergetes i els Rudes Lleida tenen militància de diverses ideologies com anarquistes, comunistes, apolítics, però sobretot clarament antifeixistes.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Aquestes dades corresponen a la darrera temporada de la vida del club, la 2010-11.
  2. «El Lleida Esportiu recordarà els Calaveres en la nova segona equipació». 7accents.cat, 06-07-2015. [Consulta: 7 maig 2016].
  3. «Història». Arxivat de l'original el 2020-08-24. [Consulta: 16 març 2020].
  4. «La prehistòria». Mundo Deportivo. [Consulta: 20 gener 2014].[Enllaç no actiu]
  5. «Club de Futbol Lleida». Gran Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 2014-03-09. [Consulta: 20 gener 2014].
  6. «Edición del Thursday 22 August 1968, Página 10 - Hemeroteca - MundoDeportivo.com». Arxivat de l'original el 2017-12-30. [Consulta: 29 desembre 2017].
  7. «Annabel Junyent és la nova propietària de la Unió Esportiva Lleida». ccma.cat. Arxivat de l'original el 2017-10-31. [Consulta: 29 desembre 2017].
  8. «Annabel Junyent inscribe al nuevo Lleida 1939». Mundo Deportivo. Arxivat de l'original el 2011-08-15 [Consulta: 21 agost 2011].
  9. «El jutge deixa Anabel Junyent sense la propietat productiva del Lleida i intenta salvar la Segona B». Ara.cat. Arxivat de l'original el 2017-12-30 [Consulta: 29 desembre 2017].
  10. «Unió Esportiva Lleida». La Futbolteca. Arxivat de l'original el 2020-09-19. [Consulta: 20 maig 2012].
  11. 11,0 11,1 «Renovació Forum - Suport Web» (en anglès). LoLleida.com. Arxivat de l'original el 2017-12-30 [Consulta: 29 desembre 2017].
  12. «Llista jugadors». BDFutbol. Arxivat de l'original el 2017-08-17. [Consulta: 17 febrer 2016].

Enllaços externs

modifica