Obre el menú principal

Unió Valldostana (francès Union Valdôtaine, UV) és un partit polític italià que reclama l'autogovern de la Vall d'Aosta, així com la defensa de la seva especificat cultural i lingüística. Té el seu origen en una associació d'immigrats valldostans a París fundada el 1897, amb seus a Lió i Grenoble, i en la Lliga Valldostana, fundada el 1909.

Infotaula d'organitzacióUnion Valdôtaine (UV)
Union Valdotaine logo.png
Union valdôtaine siège Aoste.JPG
Dades bàsiques
Nom curt UV
Tipus Partit polític valldostà
Ideologia política Nacionalisme, centrisme
Alineació política centreesquerra
Forma jurídica
Creació 13 de setembre de 1945
Organització i govern
Seu Vista-down.png
Presidència Ego Perron
Òrgan de premsa Le Peuple Valdôtain
Part de Vallée d'Aoste - Autonomie Progrès Fédéralisme

Lloc web www.unionvaldotaine.org
Facebook: unionvaldotaine Twitter: unionvaldotaine
Vall d'Aosta
Aosta.jpg
Nom en la llengua original (frp) Vâl d'Aoûta
(it) Valle d'Aosta
(fr) Vallée d'Aoste
Dades (Edifici)
Tipus Regió amb Estatut Especial
Part de Itàlia del Nord
Característiques
Superfície 3.263,22 km²
Altitud 951 m
 45° 43′ 00″ N, 7° 22′ 00″ E / 45.716666666667°N,7.3666666666667°E / 45.716666666667; 7.3666666666667
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

FundacióModifica

El partit es va fundar després de la Declaració de Chivasso el 13 de setembre de 1945 pels dirigents del Moviment de la Resistència Valldostana:

Pretenia agrupar tots els sectors de l'autonomisme i interpretar els sentiments locals, intenta cridar l'atenció dels Aliats sobre la situació valldostana i que el problema valldostà sigui debatut en la Conferència de Pau, tot demanant un plebiscit o un acord bilateral entre França i Itàlia per a regular definitivament la qüestió, i per això que, mentrestant, l'autonomia valldostana resti sota tutela internacional. S'hi imposaran les tesis de Federico Chabod, autonomisme dins un Estat Italià unitari, que és l'espai econòmic natural de la vall. Chabod serà el primer president del Consell de la Vall i quan la vall sigui considerada Regió amb Estatut Especial es presentà a les eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1949 en coalició amb la Democràcia Cristiana Italiana, però a les eleccions de 1959 formà part d'una coalició d'esquerres. El cap del partit en aquest període fou Severino Caveri.

Institucionalització i escissionsModifica

La institucionalització d'UV en els anys seixanta provocà diverses escissions provocades pels sectors més activistes i nacionalistes. El 1960 s'escindí la Union des Valdôtains (UdV), que considerava l'autonomia insuficient. El 1966 se'n separaren Ligue Valdôtaine (LV) i Union Democratique Valdôtaine (UDV), que consideren la possibilitat independentista, i que afebliran molt la UV. El partit va caure al 20% a les eleccions de 1963, i encara baixà al 12% a les eleccions de 1973. A partir de 1970, però, es van intensificar les relacions amb el sindicat SAVT.

El partit va renéixer gràcies al lideratge de Bruno Salvadori el 1976-1980. El seu objectiu a llarg termini és l'autodeterminació i el federalisme dins l'Europa dels pobles. El 1979 intenta elaborar per a les eleccions europees una Llista de les Nacionalitats d'Itàlia, però fracassà perquè el SVP sudtirolès preferí pactar amb la DCI. Així es recuperà electoralment i va obtenir el 27,1% dels vots a les eleccions de 1983. El nou cap, Carlo Perrin va convocar el 1984 el Congrés Nacional d'UV on intenta desenvolupar un pacte federatiu amb les Lligues del Piemont i de la Llombardia, anomenada Aliança Lliure Europea, encapçalada pel sard Mario Melis, el valldostà Luciano Caveri i el tirolès Alfons Benedikter. A les eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1988 la UV assolí el 34,2% dels vots, tot recuperant bona part del sostre electoral perdut a costa de formacions menors nacionalistes.

L'UV i el LliguismeModifica

El 6 de setembre del 1991 el nou secretari general d'UV, Guido Grimod, demana la revisió de l'estat italià i una constitució més federal. A les eleccions legislatives italianes de 1992, en ple auge de les Lligues, la Llista Valldostana obté un diputat i un senador. A les eleccions de 1993 va obtenir el 37% dels vots, i a les eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1998 va obtenir majoria absoluta.

Enllaços externsModifica