Unió d'Associacions Europees de Futbol

òrgan rector del futbol europeu

La Unió d'Associacions Europees de Futbol (UEFA) (en anglès Union of European Football Associations, en francès Union des Associations Européennes de Football), és l'organisme encarregat de governar el futbol a Europa. Està integrat per les diverses federacions del continent, organitza les diverses competicions entre federacions i clubs europeus, així com els premis i drets de televisió d'aquestes competicions. És una de les sis confederacions continentals que componen la FIFA. Va ser fundada el 15 de juny de 1954 a Basilea (Suïssa), a partir de les converses mantingudes per la federació francesa, la federació italiana i la federació belga. La seu de l'organisme va ser a París fins a l'any 1959 en què es traslladà a Berna. El 1995 es traslladà a la ciutat de Nyon, també a Suïssa. Henri Delaunay va ser el primer secretari general i Ebbe Schwartz el primer president i eren membres 25 federacions. Actualment en formen part 55 associacions, incloses algunes d’eurasiàtiques com Xipre, Turquia, Geòrgia, Armènia, l'Azerbaidjan i el Kazakhstan, i d'altra no europea en el cas d'Israel.

Infotaula d'organitzacióUnió d'Associacions Europees de Futbol
Union of European Football Associations
Union des Associations Européennes de Football
Vereinigung Europäischer Fußballverbände
(en) Union of European Football Associations
(fr) Union des Associations Européennes de Football
(de) Vereinigung Europäischer Fußballverbände modifica
UEFA.png
UEFA-aerial-4.jpg
Seu de la UEFA a Nyon modifica
UEFA member associations map.svg

LemaWe care about football (Ens importa el futbol) modifica
Dades
Nom curtUEFA modifica
Tipusorganització esportiva internacional, federació de futbol i organització sense ànim de lucre modifica
Idioma oficialfrancès, anglès i alemany modifica
Història
Creació15 juny 1954 modificaBasilea modifica
Activitat
Esportfutbol modifica
ÀmbitEuropa
Membres55 (2019) modifica
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaFlag of Slovenia.svg Aleksander Čeferin[1]
Secretari generalFlag of Greece.svg Theodore Theodoridis[2]
President honorariFlag of Sweden.svg Lennart Johansson[1]
VicepresidentFlag of Sweden.svg Karl-Erik Nilsson
Empresa matriuFIFA modifica
Filial

Lloc webuefa.com modifica
Facebook: uefa Twitter: UEFAcom Instagram: uefa_official LinkedIn: uefa Youtube: UCyGa1YEx9ST66rYrJTGIKOw Modifica els identificadors a Wikidata

El darrer membre en ser admès ha estat Kosovo, el maig de 2016.[3]

Secretaris generals de la UEFAModifica

Nom País Temps
Henri Delaunay   França 1954–1955
Pierre Delaunay   França 1955–1960
Hans Bangerter   Suïssa 1960–1989
Gerhard Aigner   Alemanya 1989–2003
Lars-Christer Olsson   Suècia 2003–2007
Gianni Infantino   Itàlia 2007 (interí)
David Taylor   Escòcia 2007-2009
Gianni Infantino   Itàlia 2009-2016
Theodore Theodoridis   Grècia 2016-

Presidents de la UEFAModifica

L'actual president (i setè de la història) és l'eslovè Aleksander Čeferin, que va accedir al càrrec el 2016.

Competicions que organitzaModifica

Les principals competicions regides per la UEFA són:

Classificats de la UEFA per als diversos MundialsModifica

  • 1930 - Bèlgica, França, Romania, Iugoslàvia
  • 1934 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Romania, Espanya, Suècia, Suïssa
  • 1938 - Bèlgica, Txecoslovàquia, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Polònia, Romania, Suècia, Suïssa
  • 1950 - Anglaterra, Itàlia, Espanya, Suècia, Suïssa, Iugoslàvia
  • 1954 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Escòcia, Suïssa, Turquia, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
  • 1958 - Àustria, Txecoslovàquia, Anglaterra, França, Hongria, Irlanda del Nord, Escòcia, Suècia, Unió Soviètica, Gal·les, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
  • 1962 - Bulgària, Txecoslovàquia, Anglaterra, Hongria, Itàlia, Espanya, Suïssa, Unió Soviètica, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
  • 1966 - Bulgària, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Portugal, Espanya, Suïssa, Unió Soviètica, R.F. Alemanya
  • 1970 - Bèlgica, Bulgària, Txecoslovàquia, Anglaterra, Itàlia, Romania, Suècia, Unió Soviètica, R.F. Alemanya (Israel també participà però representant l'AFC)
  • 1974 - Bulgària, R.D. Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Escòcia, Suècia, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
  • 1978 - Àustria, França, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Escòcia, Espanya, Suècia, R.F. Alemanya
  • 1982 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Irlanda del Nord, Polònia, Escòcia, Espanya, Unió Soviètica, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
  • 1986 - Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Irlanda del Nord, Polònia, Portugal, Escòcia, Espanya, Unió Soviètica, R.F. Alemanya
  • 1990 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, Anglaterra, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Romania, Escòcia, Espanya, Suècia, Unió Soviètica, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
  • 1994 - Bèlgica, Bulgària, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Romania, Rússia, Espanya, Suècia, Suïssa
  • 1998 - Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Romania, Escòcia, Espanya, Sèrbia i Montenegro
  • 2002 - Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Anglaterra, França, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Polònia, Portugal, Rússia, Eslovènia, Espanya, Suècia, Turquia
  • 2006 - Croàcia, República Txeca, Anglaterra, França, Alemanya (amfitrió), Itàlia, Països Baixos, Polònia, Portugal, Sèrbia i Montenegro, Espanya, Suïssa, Suècia, Ucraïna
  • 2010 - Alemanya, Anglaterra, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Països Baixos, Portugal, Sèrbia
  • 2014 - Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Països Baixos, Portugal, Rússia i Suïssa
  • 2018 - Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Espanya, França, Islàndia, Polònia, Portugal, Rússia (amfitrió), Sèrbia, Suècia i Suïssa

Rànquing de participacions en els mundialsModifica

Classificació dels estadisModifica

La UEFA estableix una classificació dels estadis -a partir d'un seguit de criteris- que serveix posteriorment per determinar quins estadis poden acollir cada competició o final. Aquesta classificació té diversos nivells que van de les 0 a les 5 estrelles. Les finals del Campionat d'Europa i de la Lliga de Campions de la UEFA només es poden disputar als estadis 5 estrelles, mentre que per poder acollir finals de la Copa de la UEFA almenys han de ser estadis 4 estrelles.

Els criteris tenen en compte qüestions com la capacitat, la mida del terreny de joc, els vestidors, els elements tècnics, els accessos a l'estadi, la capacitat d'allotjament propera, i d'altres.

Vegeu també: Estadi 5 estrelles de la UEFA

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió d'Associacions Europees de Futbol