Unió d'Associacions Europees de Futbol

Unió d'Associacions Europees de Futbol
Union of European Football Associations
Union des Associations Européennes de Football
Vereinigung Europäischer Fußballverbände
	(en) Union of European Football Associations; (fr) Union des Associations Européennes de Football; (de) Vereinigung Europäischer Fußballverbände
	; Seu de la UEFA a Nyon
Lema	We care about football (Ens importa el futbol)
Dades
Nom curt	UEFA
Tipus	organització esportiva internacional, federació de futbol i organització sense ànim de lucre
Idioma oficial	francès, anglès i alemany
Història
Creació	15 juny 1954 , Basilea
Activitat
Esport	futbol
Àmbit	Europa
Membres	55 (2019)
Governança corporativa
Seu	Nyon (Suïssa) ;
Presidència	Aleksander Čeferin
Secretari general	Theodore Theodoridis
President honorari	Lennart Johansson
Vicepresident	Karl-Erik Nilsson
Empresa matriu	FIFA
Filial	55
Lloc web	uefa.com

La Unió d'Associacions Europees de Futbol (UEFA) (en anglès Union of European Football Associations, en francès Union des Associations Européennes de Football), és l'organisme encarregat de governar el futbol a Europa. Està integrat per les diverses federacions del continent, organitza les diverses competicions entre federacions i clubs europeus, així com els premis i drets de televisió d'aquestes competicions. És una de les sis confederacions continentals que componen la FIFA. Va ser fundada el 15 de juny de 1954 a Basilea (Suïssa), a partir de les converses mantingudes per la federació francesa, la federació italiana i la federació belga. La seu de l'organisme va ser a París fins a l'any 1959 en què es traslladà a Berna. El 1995 es traslladà a la ciutat de Nyon, també a Suïssa. Henri Delaunay va ser el primer secretari general i Ebbe Schwartz el primer president i eren membres 25 federacions. Actualment en formen part 55 associacions, incloses algunes d’eurasiàtiques com Xipre, Turquia, Geòrgia, Armènia, l'Azerbaidjan i el Kazakhstan, i d'altra no europea en el cas d'Israel.

El darrer membre en ser admès ha estat Kosovo, el maig de 2016.^[3]

Secretaris generals de la UEFAModifica

Nom	País	Temps
Henri Delaunay	França	1954–1955
Pierre Delaunay	França	1955–1960
Hans Bangerter	Suïssa	1960–1989
Gerhard Aigner	Alemanya	1989–2003
Lars-Christer Olsson	Suècia	2003–2007
Gianni Infantino	Itàlia	2007 (interí)
David Taylor	Escòcia	2007-2009
Gianni Infantino	Itàlia	2009-2016
Theodore Theodoridis	Grècia	2016-

Presidents de la UEFAModifica

Article principal: Llista de presidents de la UEFA

L'actual president (i setè de la història) és l'eslovè Aleksander Čeferin, que va accedir al càrrec el 2016.

Competicions que organitzaModifica

Les principals competicions regides per la UEFA són:

En l'àmbit de federacions:
- Campionat d'Europa de Futbol (1958/1960)
- Campionat d'Europa de Futbol Femení.
- Diversos campionats de categories inferiors:
- Campionat d'Europa de futbol sala
En l'àmbit de clubs:
- UEFA Champions League (1955, amb el nom de Copa d'Europa).
- Copa de la UEFA (1955, amb el nom de Copa de les Ciutats en Fires).
- Recopa d'Europa (1960, fou absorbida per la Copa de la UEFA el 1999).
- Supercopa d'Europa (1973).
- Copa Intertoto de la UEFA (1995), tot i que existia anteriorment fora de la UEFA).
- Copa de les Regions de la UEFA (amateur)
- Lliga de Campions Femenina de la UEFA
- Copa de la UEFA femenina
- Copa de la UEFA de futbol sala
- Copa Intercontinental (juntament amb la CONMEBOL)

Classificats de la UEFA per als diversos MundialsModifica

1930 - Bèlgica, França, Romania, Iugoslàvia
1934 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Romania, Espanya, Suècia, Suïssa
1938 - Bèlgica, Txecoslovàquia, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Polònia, Romania, Suècia, Suïssa
1950 - Anglaterra, Itàlia, Espanya, Suècia, Suïssa, Iugoslàvia
1954 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Escòcia, Suïssa, Turquia, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
1958 - Àustria, Txecoslovàquia, Anglaterra, França, Hongria, Irlanda del Nord, Escòcia, Suècia, Unió Soviètica, Gal·les, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
1962 - Bulgària, Txecoslovàquia, Anglaterra, Hongria, Itàlia, Espanya, Suïssa, Unió Soviètica, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
1966 - Bulgària, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Portugal, Espanya, Suïssa, Unió Soviètica, R.F. Alemanya
1970 - Bèlgica, Bulgària, Txecoslovàquia, Anglaterra, Itàlia, Romania, Suècia, Unió Soviètica, R.F. Alemanya (Israel també participà però representant l'AFC)
1974 - Bulgària, R.D. Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Escòcia, Suècia, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
1978 - Àustria, França, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Escòcia, Espanya, Suècia, R.F. Alemanya
1982 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Irlanda del Nord, Polònia, Escòcia, Espanya, Unió Soviètica, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
1986 - Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Irlanda del Nord, Polònia, Portugal, Escòcia, Espanya, Unió Soviètica, R.F. Alemanya
1990 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, Anglaterra, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Romania, Escòcia, Espanya, Suècia, Unió Soviètica, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
1994 - Bèlgica, Bulgària, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Romania, Rússia, Espanya, Suècia, Suïssa
1998 - Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Romania, Escòcia, Espanya, Sèrbia i Montenegro
2002 - Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Anglaterra, França, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Polònia, Portugal, Rússia, Eslovènia, Espanya, Suècia, Turquia
2006 - Croàcia, República Txeca, Anglaterra, França, Alemanya (amfitrió), Itàlia, Països Baixos, Polònia, Portugal, Sèrbia i Montenegro, Espanya, Suïssa, Suècia, Ucraïna
2010 - Alemanya, Anglaterra, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Països Baixos, Portugal, Sèrbia
2014 - Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Països Baixos, Portugal, Rússia i Suïssa
2018 - Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Espanya, França, Islàndia, Polònia, Portugal, Rússia (amfitrió), Sèrbia, Suècia i Suïssa

Rànquing de participacions en els mundialsModifica

16:
- Alemanya (inclou 10 com a R.F. Alemanya)
- Itàlia
12:
11:
- Bèlgica
- Suècia
10:
- Sèrbia (inclou 8 com a Iugoslàvia i 2 com a RF Iugoslàvia/Sèrbia i Montenegro)
9:
- República Txeca (inclou 8 com a Txecoslovàquia)
- Hongria
- Rússia (inclou 7 com a Unió Soviètica)
8:
7:
- Àustria
- Bulgària
- Polònia
- Romania
4:
- Portugal
3:
2:
- Turquia
1:
- RDA (actualment Alemanya)
- Grècia
- Eslovènia
- Ucraïna
- Gal·les
- Israel (representant l'AFC)

Classificació dels estadisModifica

La UEFA estableix una classificació dels estadis -a partir d'un seguit de criteris- que serveix posteriorment per determinar quins estadis poden acollir cada competició o final. Aquesta classificació té diversos nivells que van de les 0 a les 5 estrelles. Les finals del Campionat d'Europa i de la Lliga de Campions de la UEFA només es poden disputar als estadis 5 estrelles, mentre que per poder acollir finals de la Copa de la UEFA almenys han de ser estadis 4 estrelles.

Els criteris tenen en compte qüestions com la capacitat, la mida del terreny de joc, els vestidors, els elements tècnics, els accessos a l'estadi, la capacitat d'allotjament propera, i d'altres.

Vegeu també: Estadi 5 estrelles de la UEFA

ReferènciesModifica

↑ ^1,0 ^1,1 http://www.uefa.com/uefa/aboutuefa/organisation/executivecommittee/index.html
↑ http://www.uefa.com/uefa/aboutuefa/organisation/generalsecretary/index.html
↑ «Kosovo, admès com a membre de ple dret de la UEFA». 324.cat. [Consulta: 11 maig 2016].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió d'Associacions Europees de Futbol

[pres-vice-1] 1,0 ^1,1 http://www.uefa.com/uefa/aboutuefa/organisation/executivecommittee/index.html

[2] ttp://www.uefa.com/uefa/aboutuefa/organisation/generalsecretary/index.html

[3] «Kosovo, admès com a membre de ple dret de la UEFA». 324.cat. [Consulta: 11 maig 2016].

[1]

[2]

[3]