Unió d'Associacions Europees de Futbol
La Unió d'Associacions Europees de Futbol (UEFA) (en anglès Union of European Football Associations, en francès Union des Associations Européennes de Football), és l'organisme encarregat de governar el futbol a Europa. Està integrat per les diverses federacions del continent, organitza les diverses competicions entre federacions i clubs europeus, així com els premis i drets de televisió d'aquestes competicions. És una de les sis confederacions continentals que componen la FIFA. Va ser fundada el 15 de juny de 1954 a Basilea (Suïssa), a partir de les converses mantingudes per la federació francesa, la federació italiana i la federació belga. La seu de l'organisme va ser a París fins a l'any 1959 en què es traslladà a Berna. El 1995 es traslladà a la ciutat de Nyon, també a Suïssa. Henri Delaunay va ser el primer secretari general i Ebbe Schwartz el primer president i eren membres 25 federacions. Actualment en formen part 55 associacions, incloses algunes d’euroasiàtiques com Xipre, Turquia, Geòrgia, Armènia, l'Azerbaidjan i el Kazakhstan, i d'altra no europea en el cas d'Israel.
El darrer membre en ésser admès ha estat Kosovo, el maig de 2016.[3]
Secretaris generals de la UEFAModifica
| Nom | País | Temps |
|---|---|---|
| Henri Delaunay |  França |
1954–1955 |
| Pierre Delaunay | França |
1955–1960 |
| Hans Bangerter |  Suïssa |
1960–1989 |
| Gerhard Aigner |  Alemanya |
1989–2003 |
| Lars-Christer Olsson |  Suècia |
2003–2007 |
| Gianni Infantino |  Itàlia |
2007 (interí) |
| David Taylor |  Escòcia |
2007-2009 |
| Gianni Infantino | Itàlia |
2009-2016 |
| Theodore Theodoridis |  Grècia |
2016- |
Presidents de la UEFAModifica
L'actual president (i setè de la història) és l'eslové Aleksander Čeferin, que va accedir al càrrec el 2016.
Competicions que organitzaModifica
Les principals competicions regides per la UEFA són:
- En l'àmbit de federacions:
- Campionat d'Europa de Futbol (1958/1960)
- Campionat d'Europa de Futbol Femení.
- Diversos campionats de categories inferiors:
- Campionat d'Europa de futbol sala
- En l'àmbit de clubs:
- UEFA Champions League (1955, amb el nom de Copa d'Europa).
- Copa de la UEFA (1955, amb el nom de Copa de les Ciutats en Fires).
- Recopa d'Europa (1960, fou absorbida per la Copa de la UEFA el 1999).
- Supercopa d'Europa (1973).
- Copa Intertoto de la UEFA (1995), tot i que existia anteriorment fora de la UEFA).
- Copa de les Regions de la UEFA (amateur)
- Lliga de Campions Femenina de la UEFA
- Copa de la UEFA femenina
- Copa de la UEFA de futbol sala
- Copa Intercontinental (juntament amb la CONMEBOL)
Classificats de la UEFA per als diversos MundialsModifica
- 1930 - Bèlgica, França, Romania, Iugoslàvia
- 1934 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Romania, Espanya, Suècia, Suïssa
- 1938 - Bèlgica, Txecoslovàquia, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Polònia, Romania, Suècia, Suïssa
- 1950 - Anglaterra, Itàlia, Espanya, Suècia, Suïssa, Iugoslàvia
- 1954 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Escòcia, Suïssa, Turquia, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
- 1958 - Àustria, Txecoslovàquia, Anglaterra, França, Hongria, Irlanda del Nord, Escòcia, Suècia, Unió Soviètica, Gal·les, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
- 1962 - Bulgària, Txecoslovàquia, Anglaterra, Hongria, Itàlia, Espanya, Suïssa, Unió Soviètica, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
- 1966 - Bulgària, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Portugal, Espanya, Suïssa, Unió Soviètica, R.F. Alemanya
- 1970 - Bèlgica, Bulgària, Txecoslovàquia, Anglaterra, Itàlia, Romania, Suècia, Unió Soviètica, R.F. Alemanya (Israel també participà però representant l'AFC)
- 1974 - Bulgària, R.D. Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Escòcia, Suècia, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
- 1978 - Àustria, França, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Escòcia, Espanya, Suècia, R.F. Alemanya
- 1982 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Irlanda del Nord, Polònia, Escòcia, Espanya, Unió Soviètica, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
- 1986 - Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Irlanda del Nord, Polònia, Portugal, Escòcia, Espanya, Unió Soviètica, R.F. Alemanya
- 1990 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, Anglaterra, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Romania, Escòcia, Espanya, Suècia, Unió Soviètica, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
- 1994 - Bèlgica, Bulgària, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Romania, Rússia, Espanya, Suècia, Suïssa
- 1998 - Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Romania, Escòcia, Espanya, Sèrbia i Montenegro
- 2002 - Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Anglaterra, França, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Polònia, Portugal, Rússia, Eslovènia, Espanya, Suècia, Turquia
- 2006 - Croàcia, República Txeca, Anglaterra, França, Alemanya (amfitrió), Itàlia, Països Baixos, Polònia, Portugal, Sèrbia i Montenegro, Espanya, Suïssa, Suècia, Ucraïna
- 2010 - Alemanya, Anglaterra, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Països Baixos, Portugal, Sèrbia
- 2014 - Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Països Baixos, Portugal, Rússia i Suïssa
- 2018 - Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Espanya, França, Islàndia, Polònia, Portugal, Rússia (amfitrió), Sèrbia, Suècia i Suïssa
Rànquing de participacions en els mundialsModifica
- 16:
- 12:
- 11:
- 10:
Sèrbia (inclou 8 com a Iugoslàvia i 2 com a RF Iugoslàvia/Sèrbia i Montenegro)
- 9:
República Txeca (inclou 8 com a Txecoslovàquia)
Hongria
Rússia (inclou 7 com a Unió Soviètica)
- 8:
- 7:
- 4:
- 3:
- 2:
- 1:
Classificació dels estadisModifica
La UEFA estableix una classificació dels estadis -a partir d'un seguit de criteris- que serveix posteriorment per determinar quins estadis poden acollir cada competició o final. Aquesta classificació té diversos nivells que van de les 0 a les 5 estrelles. Les finals del Campionat d'Europa i de la Lliga de Campions de la UEFA només es poden disputar als estadis 5 estrelles, mentre que per poder acollir finals de la Copa de la UEFA almenys han de ser estadis 4 estrelles.
Els criteris tenen en compte qüestions com la capacitat, la mida del terreny de joc, els vestidors, els elements tècnics, els accessos a l'estadi, la capacitat d'allotjament propera, i d'altres.
- Vegeu també: Estadi 5 estrelles de la UEFA