Unió de Federalistes Europeus
La Unió de Federalistes Europeus (en anglès: Union of European Federalists, en francès: Union des Fédéralistes Européens, en alemany: Union Europäischer Föderalisten, sovint coneguda per les seves sigles UEF), és una organització política d'àmbit europeu estructurada en 24 seccions estatals. Fou fundada el 1946 i el seu objectiu és promoure la integració política europea amb la creació d'una Europa federal com a objectiu.[1] UEF forma part del Moviment Europeu i el Moviment Federalista Mundial.
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | UFE |
| Tipus | grup de defensa |
| Ideologia política | federalisme europeu |
| Forma jurídica | associació voluntària |
| Història | |
| Creació | 1946 |
| Fundador | Alexandre Marc |
| Localització dels arxius | |
| Activitat | |
| Membre de | Moviment Europeu |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Sandro Gozi (2018–) |
| Indicador econòmic | |
| Ingressos totals | 214.300 € (2019) |
| Lloc web | federalists.eu |
     | |
La Unió de Federalistes Europeus fou fundada el 15 de desembre de 1946 a París, on s'aprovaren els seus estatuts i s'establí una direcció encapçalada per Gaston Riou, polític radical-socialista i diputat durant la Tercera República Francesa. Un cop establerta, la UEF va impulsar la creació del Moviment Europeu i l'organització del Congrés de la Haia de 1948, punt d'inflexió del procés d'integració europea.[2]
A la primera meitat de la dècada dels anys 50, es produí dins l'organització un debat entre dos sectors: per una banda els anomenats "federalistes pragmàtics" encapçalats per Hendrik Brugmans i partidari d'aprofitar la creació de les Comunitats Europees com a primera passa cap a la federació europea, i per altra banda els "federalistes intransigents" encapçalats per Altiero Spinelli i crítics amb la integració paulatina defensada pels pragmàtics i reflectida en el model Monnetià d'integració. Aquest debat conduí, el 1956, a l'escissió del sector pragmàtic, que s'organitzà en la Acció Europea Federalista, mentre que el 1959 la UEF va adoptar la denominació de Moviment Federalista Europeu Supranacional. Amb el temps, la AEF acabà desencantada amb la lentitud amb que avançava la integració europea en l'àmbit polític i el 1973 es produí la reunificació d'ambdues organitzacions.[3]
La celebració, el 1979, de les primeres eleccions als Parlament Europeu, va traslladar l'activisme de la UEF a l'àmbit institucional gràcies a l'elecció d'Altiero Spinelli com a eurodiputat. Des del Parlament Europeu, Spinelli impulsà la creació del Club del Crocodile, un grup d'eurodiputats federalistes que en poc temps acabà reunint 180 membres del Parlament, gairebé la meitat dels 410 que formaven el plenari l'any 1980.[4]
Llista de Presidents modifica
- 1947 – 1949: Hendrik Brugmans
- 1950 – 1952: Henry Frenay
- 1955 – 1956: Altiero Spinelli
- 1957 - 1959: Alexandre Marc
- 1964 – 1975: Etienne Hirsch
- 1975 – 1984: Mario Albertini
- 1984 – 1987: John Pinder
- 1990 – 1997: Francesco Rossolillo
- 1997 – 2004: Jo Leinen
- 2006 – 2008: Mercedes Bresso
- 2008 - 2013: Andrew Duff
- 2013 - 2018: Elmar Brok
- 2018 - actualitat: Sandro Gozi[5][6]
Referències modifica
- ↑ UEF Europe. «Manifesto» (en anglès). [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ Jean-Pierre Gouzy. «The birth of the UEF». A: Laura Bringina et al. (eds.). Union of European Federalists: 70 years of campaigns for a united and federal Europe, 2016, p. 6-7.
- ↑ Bringina et al. 2016, p. 17-24.
- ↑ Le Club du Crocodile: Une coalition pour un Parlement constituant, Le Taurillon, 9 de juliol de 2020 (francès)
- ↑ Bringina et al. 2016
- ↑ European Federalists' History. tiki-toki.com (anglès)
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió de Federalistes Europeus |