Universitat de Parma
La Universitat de Parma (en italià Università degli Studi da Parma) és una de les universitats més antigues d'Itàlia.
(it) Università degli Studi di Parma 
| |
_-_facciata_2017-04-06.jpg) | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | UNIPR |
| Tipus | universitat pública editor en accés obert |
| Història | |
| Creació | 962 |
| Activitat | |
| Membre de | ORCID Associació d'Universitats Europees Netval Research Universities Network |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Rector | Paolo Martelli (en)  |
| Filial | |
| Part de | ELIXIR Italy (en) |
| Lloc web | unipr.it |
   | |
Localització geogràfica  | |
Història modifica
La Universitat de Parma va ser fundada per un decret imperial de l'any 962, conferit per l'emperador Otó I a Uberto, bisbe de Parma (actualment guardat en els arxius del bisbe).[1] Va ser tancada el 1332 pel papa Joan XXII i seria oberta i tancada en diverses ocasions al llarg dels segles. En els seus inicis s'oferien estudis de les arts lliberals i al segle xiii va incorporar estudis de dret i medicina.
El 1502 es va realitzar una refundació i a partir de 1545 va estar sota el patrocini de la Casa ducal dels Farnese. El duc Ranuccio I de Farnese va dotar aquesta universitat de prestigi entre els nobles de l'època, però entre 1731 i 1748 la universitat va entrar en un nou declivi. Sota la supervisió del duc Ferran I de Borbó, el 1762, es va fundar una gran "Universitat de l'Estat" amb nous materials i nous estudis. A partir d'aquest moment va experimentar un ràpid creixement i es va establir a Parma un observatori astronòmic, un jardí botànic i diversos laboratoris d'anatomia, química i física experimental. La universitat va ser tancada als estudiants estrangers en 1831 i va entrar en nou declivi. Va ser restablerta en 1854 pel regenti de la duquessa María Luisa i el 1859 es va produir una renovació de la mateixa.[2][3]
Organització modifica
La universitat està organitzada en 18 departaments amb dotze facultats:[4]
- Facultat d'Agricultura
- Facultat d'Arquitectura
- Facultat d'Art i Filosofia
- Facultat d'Economia
- Facultat d'Enginyeria
- Facultat de Dret
- Facultat de Matemàtiques, Física i Ciències Naturals.
- Facultat de Medicina i Infermeria
- Facultat de Farmàcia
- Facultat de Ciències Polítiques
- Facultat de Psicologia
- Facultat de Veterinària
Rectors modifica
- 1945-1950: Teodosio Marchi
- 1950-1956: Giorgio Canó
- 1956-1957: Michele Bufano
- 1957-1968: Gian Carlo Venturini
- 1968-1972: Carlo Bianchi
- 1972-1973: Aldo Cessari
- 1973-1975: Bonaventura Rescigno
- 1975-1983: Everardo Zanella
- 1983-1989: Giuseppe Pelosio
- 1989-2000: Nicola Occhiocupo
- 2000-2013: Gino Ferretti
- 2013: Loris Borghi
Professors i alumnes notables modifica
- Francesco Accarigi, professor de dret civil.
- Flavio Delbono, polític i economista.
- Macedoni Melloni, físic.
- Bernardino Ramazzini, professor de Medicina.
Llicenciats honoraris modifica
Nom Matèria Any Attilio Bertolucci Literatura 1984 Egidio Viganò Pedagogia 1988 Ganapati Parashuram Patil Ciències biològiques 1988 Herbert A. Hauptman Química 1989 Agostino Casaroli Jurisprudència 1990 Donnal Thomas Medicina i cirurgia 1992 Pierre Carniti Economia i Comerç 1992 Calisto Tanzi Economia i Comerç 1992 Patricio A. Azocar Jurisprudència 1994 Paolo Maria Fasella Veterinària 1995 Luciano Pavarotti Veterinària 1995 Lauro Ferrarini Veterinària 1996 Franco Arquati Economia 1997 Lewis I. Braverman Medicina i cirurgia 1997 Franco Bernabè Ciències ambientals 1997 Jaques van Compernolle Jurisprudència 1998 Alexandre V. Bobylev Matemàtiques 1998 George I. Andrews Física 1998 Louis Malassis Agrària 1998 Jean Testa Química i Tecnologia Farmacèutica 1999 Nikolaos Peppas Farmàcia 1999 Klaus Joachim Reutter Ciències Geològiques 2000 Licinio Ferretti Ciències Geològiques 2000 Maria New Medicina i cirurgia 2000 Jacques Li Goff Lletres 2000 Marta Montanini Psicologia 2003 Marco Brunelli Màrqueting 2004 Marco Rosi Màrqueting 2004 Biagio Agnes Medicina i cirurgia 2004 Alain Mérieux Medicina i cirurgia 2004 Camillo Catelli Enginyeria Mecànica 2004 Andrea Pontremoli Enginyeria Informàtica 2004 Fabio Salviato Economia Política 2004 Gino Trombi Economia i Finances 2004 Renato Casappa Enginyeria Mecànica 2005 Augusto Rizzi Enginyeria Civil 2005 Alexander McCall Smith Jurisprudència 2005 Irma Adelman Economia Política 2005 Fabrizio Barca Economia Política 2005 Donald J. Abraham Química i Tecnologia Farmacèutica 2005 Gerd Huber Medicina i cirurgia 2005 Luigi Lucca Cavalli-Sforza Ecologia 2006 David Nicolaas Reinhoudt Química 2007 Aldo Brachetti Peretti Enginyeria de gestió 2009 Gualtiero Marchesi Ciències gastronòmiques 2012 Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga Desenvolupament internacional 2013 Luciano Onder Medicina i cirurgia 2014 Bernardo Bertolucci Història i crítica de l'art i de l'espectacle 2014 Vittorio Adorni Ciències i tècniques del motor 2015 Giovanni Ferrero Ciència i tecnologia alimentària 2015
Referències modifica
- ↑ Sectio diplo, Reg. Imp. Ger. I, in Diplomata Otonis, Monumenta Germaniae Historica.
- ↑ «La Gazzetta di Parma - Università: fondi in base alla qualità. Parma sarà penalizzata». Arxivat de l'original el 2014-11-06. [Consulta: 4 desembre 2018].
- ↑ ParmaToDay - Classifica delle Università, Parma scende al 23esimo posto: ultima in Emilia-Romagna“
- ↑ «ParmaOggi - L'inchiesta: affari di famiglia all'Università di Parma». Arxivat de l'original el 2014-11-06. [Consulta: 4 desembre 2018].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat de Parma |
- Sitio web oficial de la Universitat de Parma.
- Annali di Storia delle Università italiane - Volume 9 (2005), dedicato all'Università degli Studi di Parma.