Obre el menú principal

Universidad de Parma

universitat italiana

La Universitat de Parma (en italià Università degli Studi da Parma) és una de les universitats més antigues d'Itàlia.

Infotaula d'organitzacióUniversidad de Parma
Palazzo dell'Università (Parma) - facciata 2017-04-06.jpg
Dades bàsiques
Tipus universitat
Forma jurídica
Creació 962 (Gregorià)
Activitat
Membre de ORCID
Associació d'Universitats Europees
Organització i govern
Seu 

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: unipr Twitter: unipr Instagram: unipr.it
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

La Universitat de Parma va ser fundada per un decret imperial de l'any 962, conferit per l'emperador Otó I a Uberto, bisbe de Parma (actualment guardat en els arxius del bisbe).[1] Va ser tancada el 1332 pel papa Joan XXII i seria oberta i tancada en diverses ocasions al llarg dels segles. En els seus inicis s'oferien estudis de les arts lliberals i al segle XIII va incorporar estudis de dret i medicina.

El 1502 es va realitzar una refundació i a partir de 1545 va estar sota el patrocini de la Casa ducal dels Farnese. El duc Ranuccio I de Farnese va dotar aquesta universitat de prestigi entre els nobles de l'època, però entre 1731 i 1748 la universitat va entrar en un nou declivi. Sota la supervisió del duc Ferran I de Borbó, el 1762, es va fundar una gran "Universitat de l'Estat" amb nous materials i nous estudis. A partir d'aquest moment va experimentar un ràpid creixement i es va establir a Parma un observatori astronòmic, un jardí botànic i diversos laboratoris d'anatomia, química i física experimental. La universitat va ser tancada als estudiants estrangers en 1831 i va entrar en nou declivi. Va ser restablerta en 1854 pel regenti de la duquessa María Luisa i el 1859 es va produir una renovació de la mateixa.[2][3]

OrganitzacióModifica

La universitat està organitzada en 18 departaments amb dotze facultats:[4]

RectorsModifica

  • 1945-1950: Teodosio Marchi
  • 1950-1956: Giorgio Canó
  • 1956-1957: Michele Bufano
  • 1957-1968: Gian Carlo Venturini
  • 1968-1972: Carlo Bianchi
  • 1972-1973: Aldo Cessari
  • 1973-1975: Bonaventura Rescigno
  • 1975-1983: Everardo Zanella
  • 1983-1989: Giuseppe Pelosio
  • 1989-2000: Nicola Occhiocupo
  • 2000-2013: Gino Ferretti
  • 2013: Loris Borghi

Professors i alumnes notablesModifica

  • Francesco Accarigi, professor de dret civil.
  • Flavio Delbono, polític i economista.
  • Macedoni Melloni, físic.
  • Bernardino Ramazzini, professor de Medicina.

Llicenciats honorarisModifica

Nom Matèria Any
Attilio Bertolucci Literatura 1984
Egidio Viganò Pedagogia 1988
Ganapati Parashuram Patil Ciències biològiques 1988
Herbert A. Hauptman Química 1989
Agostino Casaroli Jurisprudència 1990
Donnal Thomas Medicina i cirurgia 1992
Pierre Carniti Economia i Comerç 1992
Calisto Tanzi Economia i Comerç 1992
Patricio A. Azocar Jurisprudència 1994
Paolo Maria Fasella Veterinària 1995
Luciano Pavarotti Veterinària 1995
Lauro Ferrarini Veterinària 1996
Franco Arquati Economia 1997
Lewis I. Braverman Medicina i cirurgia 1997
Franco Bernabè Ciències ambientals 1997
Jaques van Compernolle Jurisprudència 1998
Alexandre V. Bobylev Matemàtiques 1998
George I. Andrews Física 1998
Louis Malassis Agrària 1998
Jean Testa Química i Tecnologia Farmacèutica 1999
Nikolaos Peppas Farmàcia 1999
Klaus Joachim Reutter Ciències Geològiques 2000
Licinio Ferretti Ciències Geològiques 2000
Maria New Medicina i cirurgia 2000
Jacques Li Goff Lletres 2000
Marta Montanini Psicologia 2003
Marco Brunelli Màrqueting 2004
Marco Rosi Màrqueting 2004
Biagio Agnes Medicina i cirurgia 2004
Alain Mérieux Medicina i cirurgia 2004
Camillo Catelli Enginyeria Mecànica 2004
Andrea Pontremoli Enginyeria Informàtica 2004
Fabio Salviato Economia Política 2004
Gino Trombi Economia i Finances 2004
Renato Casappa Enginyeria Mecànica 2005
Augusto Rizzi Enginyeria Civil 2005
Alexander McCall Smith Jurisprudència 2005
Irma Adelman Economia Política 2005
Fabrizio Barca Economia Política 2005
Donald J. Abraham Química i Tecnologia Farmacèutica 2005
Gerd Huber Medicina i cirurgia 2005
Luigi Lucca Cavalli-Sforza Ecologia 2006
David Nicolaas Reinhoudt Química 2007
Aldo Brachetti Peretti Enginyeria de gestió 2009
Gualtiero Marchesi Ciències gastronòmiques 2012
Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga Desenvolupament internacional 2013
Luciano Onder Medicina i cirurgia 2014
Bernardo Bertolucci Història i crítica de l'art i de l'espectacle 2014
Vittorio Adorni Ciències i tècniques del motor 2015
Giovanni Ferrero Ciència i tecnologia alimentària 2015

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica