Ural

riu a Rússia i Kazakhstan
Aquest article tracta sobre el riu. Vegeu-ne altres significats a «Urals».

L'Ural (rus: Ура́л, Ural; kazakh: Орал, Oral) és un riu que transcorre per Rússia i el Kazakhstan, i es considera la frontera entre Europa i Àsia.[1]

Infotaula de geografia físicaUral
Ural river.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
País de la concaRússia i Kazakhstan Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaBaixkíria (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióUrals Modifica el valor a Wikidata
Final
Localitzaciómar Càspia Modifica el valor a Wikidata
A 54° 42′ 03″ N, 59° 25′ 02″ E / 54.7008°N,59.4173°E / 54.7008; 59.4173Coord.: 54° 42′ 03″ N, 59° 25′ 02″ E / 54.7008°N,59.4173°E / 54.7008; 59.4173
B 46° 53′ 02″ N, 51° 37′ 01″ E / 46.8839°N,51.6169°E / 46.8839; 51.6169
Afluent
63
Dades i xifres
Dimensions2.428 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica231.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal400 m³/s Modifica el valor a Wikidata

DenominacióModifica

Abans de 1775 es coneixia amb el nom de Iaik (rus: Яи́к, Iaik; en baixkir: Яйыҡ, Yayıq   escoltar (?·pàg.); kazakh: Жайық, Jayıq),[2] i es canvià per decret de Caterina II de Rússia després de suprimir la revolta de Pugatxov.[3]

RecorregutModifica

Neix al sud dels Urals i flueix en direcció sud seguint el seu flanc dret,[3] desembocant a la mar Càspia en un dels deltes més grans d'Europa prop de la ciutat kazakha d'Atirau. Té una longitud de 2.428 km,[4]

Forma part de la frontera tradicional entre Europa i l'Àsia.[5] Els seus afluents principals són, a la dreta, l'Or i l'Ilek, i a l'esquerra el Sakmara. Passa per les ciutats russes de Magnitogorsk, Orsk i Orenburg, i les kazakhes d'Oral (l'antiga Uralsk) i Atirau (l'antiga Guriev).[6]

HidrografiaModifica

El riu s'aliment fonamentalment del desglaç de les neus amb una conca asimètrica: la part del marge esquerre de la conca és 2,1 vegades més gran que la part del marge dret. La major part del seu cabal flueix durant les inundacions de primavera, que es produeixen al març i abril prop de la desembocadura i a finals d'abril fins al juny riu amunt; Un 30% del drenatge durant l’estiu i la tardor i un 5% a l’hivern. Durant les inundacions, el riu s’eixampla a uns 10 quilòmetres d’Uralsk i unes desenes de quilòmetres de la desembocadura. El nivell de l'aigua és més alt a finals d'abril aigües amunt i al maig aigües avall, fluctuant de 3 a 4 metres al tram superior, de 9 a 10 metres al mig del riu i d’uns 3 metres al delta.[7]

FaunaModifica

Els aiguamolls del delta són especialment importants per a les aus migratòries com a parada important al llarg de la via asiàtica. Acullen moltes espècies endèmiques i en perill d’extinció, com el pelicà vulgar i el cresp, el corb marí pigmeu, l’Esplugabous, el martinet blanc comú, el flamenc rosat, la malvasia capblanca, el morell xocolater, el becplaner comú, el capó reial, la hubara africana, el gavinot capnegre, la gavina capblanca, el martinet ros comú, la grua europea i molts altres. Riu amunt, hi ha més espècies d’ocells residents, com el gall fer, el colom salvatge i la perdiu.[8]

L'Ural també és important per a moltes espècies de peixos de la mar Càspia que visiten el seu delta i migren riu amunt per a la posta. A la part baixa del riu hi ha 47 espècies de 13 famílies. Les principals espècies comercials són l'esturió, el rutilus, l’orada, la perca, la carpa, l’asp i el silur.[8]

Al delta del riu i regions properes viuen unes 48 espècies animals pertanyents a 7 ordres; els més comuns són els rosegadors, amb 21 espècies i 12 espècies de depredadors.[8]

Ocupació humanaModifica

La presència humana es remet a l'edat de bronze, quan el territori estava cobert de boscos, que l'activitat humana i el canvi de clima, més sec, va transformar en estepa, que va servir de corredor per a les tribus asiàtiques en direcció a Europa. Entre els segles VI aC i IV aC els sàrmates vivien a la desembocadura del riu mentre els urals vivien al seu naixement. En 1236 els mongols van establir-se a la zona, que va quedar en els dominis de l'Horda daurada.

A mitjans del segle XVI en temps de l'Horda de Nogai, els calmucs van fundar els primers assentaments cosacs. En 1552, amb la conquesta del Kanat de Kazan i en 1556, amb la conquesta del Kanat d'Àstrakhan, l'imperi rus va començar l'expansió per l'estepa, i els primers colons foren Cosacs del Don i cosacs del Volga, que van fundar Iaitsk el 1614.[3]

ReferènciesModifica

  1. ↑ National Geographic Atlas of the World. 9a ed.. Washington, DC: National Geographic, 2011. ISBN 978-1-4262-0633-7. «"A commonly accepted division between Asia and Europe ... is formed by the Ural Mountains, Ural River, Caspian Sea, Caucasus Mountains, and the Black Sea with its outlets, the Bosporus and Dardanelles» 
  2. ↑ «Ural River Tourist Information» (en anglès). [Consulta: 30 agost 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Klement Tockner, Urs Uehlinger, Christopher T. Robinson. Rivers of Europe (en anglès). Academic Press, 2009. ISBN 0080919081. 
  4. ↑ «Ural River - river, Central Asia» (en anglès). [Consulta: 30 agost 2021].
  5. ↑ «Río Ural - La guía de Geografía». [Consulta: 30 agost 2021].
  6. ↑ Marín, por Josmar. «¿Conoces el RÍO URAL? Aprende todo sobre él en este artículo» (en castellà), 09-08-2019. [Consulta: 30 agost 2021].
  7. ↑ «Река Урал» (en rus). chelindustry. [Consulta: 30 agost 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Фауна: Дельта реки Урал и прилегающее побережье Каспийского моря. wetlands.kz. (Fauna del delta del riu Ural, en rus)

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ural
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ural&oldid=28151522»