Viquipèdia

Ursula K. Le Guin

escriptora de ciència-ficció estatunidenca

Ursula K. Le Guin (Berkeley, 21 d'octubre de 1929 - Portland, 22 de gener de 2018), nom de ploma d'Ursula Kroeber Le Guin, fou una escriptora estatunidenca de ciència-ficció i fantasia però també de poesia, llibres infantils i assajos; també va traduir obres d'altres autors.[1][2][3][4]

Infotaula de personaUrsula K. Le Guin
Ursula Le Guin (3551195631) (cropped).jpg
(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Ursula Kroeber Modifica el valor a Wikidata
21 octubre 1929 Modifica el valor a Wikidata
Berkeley (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 gener 2018 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Portland (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturavalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Harvard
Radcliffe College
Universitat de Colúmbia - Master of Arts (–1952)
Berkeley High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFicció, ciència-ficció i literatura fantàstica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, escriptora de ciència-ficció, crítica literària, activista pels drets de les dones, escriptora de literatura infantil, periodista, autora, novel·lista, poeta, guionista, traductora, prosista Modifica el valor a Wikidata
Activitatdècada del 1960 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat d'Oregon Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereCiència-ficció, fantasia i ciència-ficció feminista Modifica el valor a Wikidata
Influències
Virgili, Philip K. Dick, Virginia Woolf, Jack Vance, Carl Gustav Jung, Lord Dunsany, H.G. Wells, Piotr Kropotkin, William Shakespeare, Zhuangzi, Lev Tolstoi, John R.R. Tolkien, Jorge Luis Borges, Emma Goldman, Alícia en terra de meravelles, Paul Goodman i Laozi Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeCharles Le Guin (1953–2018), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
ParesAlfred Louis Kroeber Modifica el valor a Wikidata  i Theodora Kroeber Modifica el valor a Wikidata
GermansKarl Kroeber Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Ursula K. Le Guin signature.svg Modifica el valor a Wikidata
Lloc webursulakleguin.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0494372 Allocine: 139511 Rottentomatoes: celebrity/ursula-k-le-guin TCM: 563810 Metacritic: person/ursula-k-le-guin TV.com: people/ursula-k-leguin
Twitter: ursulakleguin iTunes: 129924788 Musicbrainz: bbdadb51-0e9c-4cc4-b545-968b9375b416 Discogs: 1559057 Find a Grave: 186835369 Modifica el valor a Wikidata

La seva fama es deu als nombrosos llibres i contes de ciència-ficció i fantasia publicats al llarg de la seva àmplia carrera (amb diversos premis Hugo,[5] Nebula[6] i finalista al Premi Pulitzer d'Obres de Ficció[7]) entre la qual destaquen les obres que formen les sèries Terramar i Ekumen.

BiografiaModifica

Va néixer a Berkeley (Califòrnia). El seu pare fou l'eminent antropòleg Alfred Kroeber i la seva mare l'escriptora Theodora Kroeber.[8] Des de petita s'educà en una atmosfera d'interès acadèmic pels mites i llegendes d'arreu del món. El seu interès per la literatura es forja ben aviat: amb 11 anys envià la seva primera narració a la reputada revista Astounding Science Fiction, que va rebutjar-la.[9]

Anà a l'escola Radcliffe de la Universitat Harvard, on es graduà el 1951, i després passà un any a la Universitat de Colúmbia, on feu el seu postgrau en llengües romàniques. La seva tesi de mestria relacionava diversos aspectes de la literatura romànica de l'edat mitjana i el Renaixement. Després de finalitzar el curs de postgrau obtingué una beca Fulbright per estudiar a França, on va conèixer el seu futur marit: Charles Le Guin, amb qui es casà el 1953.[8]

Quan tornà als Estats Units ensenyà francès en diverses universitats abans de dedicar-se per complet a la literatura. Ha publicat sis llibres de poesia, vint novel·les i més d'una centena d'històries, quatre col·leccions d'assaigs, onze llibres per a nens i algunes traduccions (entre les quals destaquen el Tao Te Ching de Lao Tse i una selecció de poemes de Gabriela Mistral). A partir del 1958 va viure a Portland, Oregon, on van néixer els seus tres fills. Avui dia se la considera una de les millors autores del gènere, l'any 2003 fou premiada com a Gran Mestra de l'Associació d'Escriptors de Ciència-Ficció i Fantasia dels Estats Units,[10] i esdevé així la primera dona que obté aquesta distinció.

PublicacionsModifica

Aquí es presenten algunes de les obres més rellevants[11] per una versió detallada es recomana consultar la seva fixa a la Internet Speculative Fiction Database ISFD

  • 1962 Ekumen I: El món de Rocannon (trad. Carles Ayuso. Alzira: Edicions Bromera, 1998)
  • 1968 Terramar I: Un mag de Terramar [(trad. Madeleine Cases. Barcelona: Edicions Proa, 2000), (trad. de Blanca Busquets. Barcelona: Raig Verd Editorial. Març 2020)[12]]
  • 1969 Ekumen II: La mà esquerra de la foscor[13][14]
  • 1971 Terramar II: Les tombes d'Atuan [(trad. Madeleine Cases. Barcelona: Edicions Proa, 2005), (trad. de Blanca Busquets. Barcelona: Raig Verd Editorial. Març 2020)][15]
  • 1972 Terramar III: La costa més llunyana (trad. Madeleine Cases. Barcelona: Edhasa, 1990)
  • 1974 Els desposseïts.[16][17]
  • 1976 Molt lluny de qualsevol altre lloc [Very far from anywhere else] (trad. Roser Trepat i Ribé. Barcelona: Edicions de la Magrana, 3a edició. Febrer de 1999)
  • 1990 Terramar IV: Tehanu (trad. Madeleine Cases. Barcelona: Edhasa, 1993)
  • 1997 Conte sobre Terramar: Dragonfly, post scriptum de La costa més llunyana
  • 2001 Col·lecció d'històries curtes sobre Terramar: Tales from Earthsea
  • 2001 Terramar V: L'altre vent
  • 2004 Prosa: The Wave in the Mind
  • 2006 Poesia: Incredible Good Fortune
  • 2007 Powers
  • Un mag de Terramar. Cicle de Terramar 1.
  • Les Tombes d’Atuan. Cicle de Terramar 2. traducció de Blanca Busquets. Barcelona: Raig Verd Editorial. Agost 2020
  • La costa més llunyana. Cicle de Terramar 3. Traducció de Blanca Busquets. Barcelona: Raig Verd Editorial. Novembre 2020[18]
  • Tehanu. Cicle de Terramar 4. Traducció de Blanca Busquets. Barcelona: Raig Verd Editorial. Març 2021[19]
  • Contes de Terramar. Traducció de Blanca Busquets. Barcelona: Raig Verd Editorial. Novembre 2020
  • Madurar a Karhide. Traducció de Blanca Busquets. Barcelona: Raig Verd Editorial, 2021

ReferènciesModifica

  1. ↑ «Ursula Kroeber Le Guin | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 novembre 2022].
  2. ↑ «Ursula K. Le Guin a Library of Congress». [Consulta: 18 maig 2013].
  3. ↑ «La grandeza de Ursula K. Le Guin». El País, 06-08-2011 [Consulta: 7 maig 2013].
  4. ↑ Gerald, Jonas «Ursula K. Le Guin, Acclaimed for Her Fantasy Fiction, Is Dead at 88». The New York Times, 23-01-2018.
  5. ↑ «Le Guin at The Hugo Awards». [Consulta: 18 maig 2013].
  6. ↑ Science Fiction & Fantasy Writers of America. «Nebula Award Winners». [Consulta: 18 maig 2013].
  7. ↑ «The Pulitzer Prizes». [Consulta: 18 maig 2013].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Ursula K. Le Guin / Biographical Sketch». Mid-America Library Alliance (MALA). Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 7 maig 2013].
  9. ↑ Lafreniere, Steve. «"Ursula K. Le Guin [interview"]». [Consulta: 18 maig 2013].
  10. ↑ «Science Fiction & Fantasy Writers of America - Grand Master». [Consulta: 7 maig 2013].
  11. ↑ «Ursula K. Le Guin: Short Bibliography». Pàgina oficial d'Ursula K. Le Guin. Arxivat de l'original el 6 de juny 2014. [Consulta: 18 maig 2013].
  12. ↑ Le Guin, Ursula K. Un mag de Terramar. Traducció de Blanca Busquets. Raig Verd, 2020, p. 240. ISBN 978-84-17925-20-8. 
  13. ↑ Le Guin, Ursula K. La mà esquerra de la foscor. traducció: Sílvia Aymerich. Barcelona: Proa, 1997. ISBN 8482564412. 
  14. ↑ Le Guin, Ursula K. La mà esquerra de la foscor. Traducció de Blanca Busquets. Barcelona: Raig Verd, 2019, p. 354. ISBN 978-84-17925-04-8. 
  15. ↑ Le Guin, Ursula K. Les Tombes d'Atuan. Traducció de Blanca Busquets. Raig Verd, 2020, p. 224. ISBN 978-84-17925-28-4. 
  16. ↑ Le Guin, Ursula K. Els Desposseïts. traducció de Blanca Busquets. Barcelona: Raig Verd Editorial, 2018. ISBN 9788416689613. 
  17. ↑ Vilà, Marta. «Els desposseïts d'Ursula K. Le Guin». Núvol. [Consulta: 11 setembre 2019].
  18. ↑ Le Guin, Ursula K. La costa més llunyana. Traducció de Blanca Busquets. Raig Verd, 2020, p. 240. ISBN 978-84-17925-43-7. 
  19. ↑ Le Guin, Ursula K. Tehanu. Traducció de Blanca Busquets. Barcelona: Raig Verd, 2021, p. 272. ISBN 978-84-17925-49-9. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ursula K. Le Guin
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ursula_K._Le_Guin&oldid=31102832»