Ursula K. Le Guin
Ursula Kroeber Le Guin (Berkeley, Califòrnia, 21 d'octubre de 1929 - Portland, Oregon, 22 de gener de 2018)[1][2] fou una escriptora de ciència-ficció i fantasia però també de poesia, llibres infantils i assajos; també ha traduït obres d'altres autors.[3]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ursula K. Le Guin  |
La seva fama es deu als nombrosos llibres i contes de ciència-ficció i fantasia publicats al llarg de la seva àmplia carrera -amb diversos premis Hugo,[4] Nébula[5] i finalista al Premi Pulitzer d'Obres de Ficció[6]- entre els quals destaquen les obres que formen les sèries Terramar i Ekumen.
BiografiaModifica
Va néixer a Berkeley (Califòrnia). El seu pare fou l'eminent antropòleg Alfred Kroeber i la seva mare l'escriptora Theodora Kroeber.[7] Des de petita s'educà en una atmosfera d'interès acadèmic pels mites i llegendes d'arreu del món. El seu interès per la literatura es forja ben aviat: amb 11 anys envià la seva primera narració a la reputada revista Astounding Science Fiction, que va rebutjar-la.[8]
Anà a l'escola Radcliffe de la Universitat Harvard, on es graduà el 1951, i després passà un any a la Universitat de Colúmbia, on feu el seu postgrau en llengües romàniques. La seva tesi de mestria relacionava diversos aspectes de la literatura romànica de l'edat mitjana i el Renaixement. Després de finalitzar el curs de postgrau obtingué una beca Fulbright per estudiar a França, on va conèixer el seu futur marit: Charles Le Guin, amb qui es casà el 1953.[7]
Quan tornà als Estats Units ensenyà francès en diverses universitats abans de dedicar-se per complet a la literatura. Ha publicat sis llibres de poesia, vint novel·les i més d'una centena d'històries, quatre col·leccions d'assaigs, onze llibres per a nens i algunes traduccions (entre les quals destaquen el Tao Te Ching de Lao Tse i una selecció de poemes de Gabriela Mistral). A partir del 1958 va viure a Portland, Oregon, on van néixer els seus tres fills. Avui dia se la considera una de les millors autores del gènere, l'any 2003 fou premiada com a Gran Mestra de l'Associació d'Escriptors de Ciència-Ficció i Fantasia dels Estats Units,[9] i esdevé així la primera dona que obté aquesta distinció.
PublicacionsModifica
Aquí es presenten algunes de les obres més rellevants[10] per una versió detallada es recomana consultar la seva fixa a la Internet Speculative Fiction Database ISFD
- 1962 Ekumen I: El món de Rocannon (trad. Carles Ayuso. Alzira: Edicions Bromera, 1998)
- 1968 Terramar I: Un mag de Terramar (trad. Madeleine Cases. Barcelona: Edicions Proa, 2000)
- 1969 Ekumen II: La mà esquerra de la foscor (trad. Blanca Busquets. Barcelona: Raig Verd, 2019)
- 1971 Terramar II: Les tombes d'Atuan (trad. Madeleine Cases. Barcelona: Edicions Proa, 2005)[11]
- 1972 Terramar III: La costa més llunyana (trad. Madeleine Cases. Barcelona: Edhasa, 1990)
- 1974 Els desposseïts (trad. Blanca Busquets. Barcelona: Raig Verd, 2018)[12]
- 1990 Terramar IV: Tehanu (trad. Madeleine Cases. Barcelona: Edhasa, 1993)
- 1997 Conte sobre Terramar: Dragonfly, post scriptum de La costa més llunyana
- 2001 Col·lecció d'històries curtes sobre Terramar: Tales from Earthsea
- 2001 Terramar V: L'altre vent
- 2004 Prosa: The Wave in the Mind
- 2006 Poesia: Incredible Good Fortune
- 2007 Powers
Vegeu tambéModifica
- Autores de Ciència-Ficció Feminista
- Ginecotopia: història de les societats feministes a la ficció literària.
ReferènciesModifica
- ↑ «La grandeza de Ursula K. Le Guin». El País, 06-08-2011 [Consulta: 7 maig 2013].
- ↑ Gerald, Jonas «Ursula K. Le Guin, Acclaimed for Her Fantasy Fiction, Is Dead at 88». The New York Times, 23-01-2018.
- ↑ «Ursula K. Le Guin a Library of Congress». [Consulta: 18 maig 2013].
- ↑ «Le Guin at The Hugo Awards». [Consulta: 18 maig 2013].
- ↑ Science Fiction & Fantasy Writers of America. «Nebula Award Winners». [Consulta: 18 maig 2013].
- ↑ «The Pulitzer Prizes». [Consulta: 18 maig 2013].
- ↑ 7,0 7,1 «Ursula K. Le Guin / Biographical Sketch». Mid-America Library Alliance (MALA). [Consulta: 7 maig 2013].
- ↑ Lafreniere, Steve. «"Ursula K. Le Guin [interview"]». [Consulta: 18 maig 2013].
- ↑ «Science Fiction & Fantasy Writers of America - Grand Master». [Consulta: 7 maig 2013].
- ↑ «Ursula K. Le Guin: Short Bibliography». Pàgina oficial d'Ursula K. Le Guin. [Consulta: 18 maig 2013].
- ↑ «Les tombes d'Atuan | El Biblionauta», 24-08-2015. [Consulta: 11 setembre 2019].
- ↑ Vilà, Marta. «Els desposseïts d’Ursula K. Le Guin». Núvol. [Consulta: 11 setembre 2019].
Enllaços externsModifica
- «In Memoriam - Ursula K. Le Guin» (en anglès). [Consulta: 30 gener 2018].
- «Entrevista Premi Gran Mestre de Fantasia (2002)» (en anglès). [Consulta: 30 gener 2018].