Ursula von der Leyen
Ursula von der Leyen (Ixelles, 8 d'octubre de 1958), de nom complet Ursula Gertrud von der Leyen, és una metgessa i política alemanya (de la CDU). Des de l'1 de desembre de 2019 és la 13a presidenta de la Comissió Europea, càrrec en què va succeir Jean-Claude Juncker, i la primera dona a presidir la Comissió Europea.[1][2][3]
Anteriorment al càrrec actual, va formar part del Gabinet Federal d'Alemanya des del 2005 al 2019, on ocupà posicions en el govern d'Angela Merkel, el més recent de les quals com a responsable del Ministeri de Defensa en el gabinet d'Angela Merkel, nomenada el 17 de desembre de 2013[4] i fins al 2019. També havia estat ministra de Treball i Assumptes Socials (2009-2013) i ministra d'Assumptes Familiars, Ancians, Dones i Joventut (2005-2009).[5]
Von der Leyen és membre del partit de centre-dreta Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) i el corresponent Partit Popular Europeu (EPP).[5]
Biografia modifica
Orígens modifica
Ursula Gertrud von der Leyen, de soltera Albrecht, descendeix d'una família de la burgesia hanseàtica, la família Albrecht, amb vincles aristocràtics, i l'origen de la qual es remunta al segle XVII.[6]
La majoria dels seus avantpassats provenien dels estats antigament independents de Hannover i Bremen, a l'actual Alemanya. També té una besàvia nord- americana d'ascendència principalment britànica, avantpassats francesos i italians més llunyans, i alguna ascendència al que avui són els Estats Bàltics, aleshores units a l'Imperi Rus.[7]
El besavi d'Ursula von der Leyen era el comerciant de cotó Carl Albrecht (1875-1952), que es va casar amb Mary Ladson Robertson (1883-1960), una nord-americana de la família Ladson, que pertanyia a l'aristocràcia del sud de Charleston, Carolina del Sud. Els seus avantpassats americans van tenir un paper notable en la colonització britànica d’Amèrica del Nord i el comerç transatlàntic.[8][9] Mary Ladson Robertson, que estava afiliada a la National Society of the Colonial Dames of America, també era descendent del vicegovernador de Pennsilvània Samuel Carpenter i Christopher Branch, un dels primers colons anglesos, i estava emparentada amb Thomas Jefferson.[10]
El pare d'Ursula von der Leyen és el polític alemany Ernst Albrecht (1930-2014), que va començar la seva carrera com a funcionari europeu a Brussel·les on va néixer.
Formació modifica
Ursula von der Leyen va passar la seva infantesa a Bèlgica, on va assistir a l’Escola Europea des de 1964, el que significava que era bilingüe en alemany i francès.[11][12] També parla l'anglès amb fluïdesa, havent viscut durant un total de cinc anys al Regne Unit i als Estats Units.[13] També és considerada una eminent cavallera i va ser activa en l'esport eqüestre de competició.[14]
El 1976, va obtenir un Abitur en matemàtiques i ciències. Va estudiar economia a les universitats de Göttingen i Münster entre 1977 i 1980. Durant diversos anys, va assistir a la London School of Economics (LSE) amb un nom assumit (Rose Ladson, manllevat de la seva besàvia americana),[15] a causa de la notorietat del seu pare durant el període d'ascens dels grups terroristes d'extrema esquerra a Alemanya Occidental, com la Facció de l'Exèrcit Roig.[16] Es va graduar a LSE el 1978.[15]
A partir de 1980, va començar a estudiar medicina a la Universitat Gottfried Wilhelm Leibniz a Hannover, estudis que van durar set anys. En finalitzar aquest curs, va defensar la seva tesi i aconseguint el doctorat l'any 1991.
El 27 de setembre de 2015, el lloc web contra el plagi VroniPlag Wiki afirma haver trobat plagis, en 27 pàgines de la tesi doctoral d'Ursula von der Leyen. Ella rebutja aquestes denúncies i demana una comissió independent per investigar aquestes denúncies.[17] Després de realitzar una verificació preliminar, la universitat obre un procediment formal de revisió.[18] El març de 2016, arran d'aquesta investigació universitària, es va decidir no retirar-li el títol de doctor.[19] No obstant això, molts experts com els professors de dret Volker Rieble i Gerhard Dannemann no estan d'acord amb aquesta decisió.[20][21][22]
L' octubre de 2015, un representant de la Universitat de Stanford va criticar a von der Leyen per haver indicat al seu currículum que havia participat en activitats universitàries sense haver rebut crèdits acadèmics per aquestes.[23] Posteriorment, la premsa va fer públic que ella afirmava haver assistit a la Universitat de Stanford com a « com a oient convidat », tot i que aquesta posició no existeix.[24][25]
Vida familiar modifica
Nascuda l'any 1958 a Ixelles, a la regió de Brussel·les, Ursula von der Leyen hi va viure fins als 13 ans anys i va anar a l'Escola Europea de Brussel·les I. El seu pare Ernst Albrecht va ser un dels primers funcionaris europeus, treballant en aquesta qualitat des de la creació de la Comissió Europea el 1958, primer dins de la Comissió Hallstein, com a cap de gabinet del comissari europeu de la Competència Hans von der Groeben, després des de 1967 fins a 1970 com a director de la Direcció General de la Competència.[26]
El 1971, es va traslladar amb els seus pares a Lehrte, a la regió de Hannover, després que el seu pare fos nomenat conseller delegat de l'empresa alimentària Bahlsen i s'impliqués en la política a l’estat de Baixa Saxònia.[27] El seu pare va exercir com a ministre-president de la Baixa Saxònia des de 1976 fins a 1990.[28] Va ser considerada candidat a la presidència de la República Federal el 1979, després proposada sense èxit per la CDU el 1980 com a candidata a la cancelleria federal.
El seu germà Hans-Holger, un executiu, va ser president i conseller delegat de Deezer des del febrer de 2015[29] fins el març de 2021.
El 1977, va començar a estudiar economia a la Universitat de Göttingen.[30] En el punt àlgid dels anys de lideratge a Alemanya Occidental, va buscar refugi a Londres el 1978, després que la seva família fos informada que la Facció de l'Exèrcit Roig (RAF) havia planejat segrestar-la, al·legant que era filla d'un destacat polític. Va passar més d'un any amagada a la capital britànica, on va viure sota la protecció de Scotland Yard, i es va matricular, sota el nom assumit de Rose Ladson, a la London School of Economics.[31][32] Un diminutiu alemany de Rose, Röschen, era el seu «Pseudònim» des de la infància,[33] mentre que Ladson és el cognom de la família de la seva besàvia americana, la família de la qual és originària de Northamptonshire. Aleshores va declarar que «va viure més del que va estudiar»,[34] i que Londres era «l'epítom de la modernitat: llibertat, alegria de viure, experimentar-ho tot», que li va donar «una llibertat interior [que ella] guardava» posteriorment.[31] Va tornar a Alemanya el 1979, però va romandre sota la protecció d'un servei de seguretat durant diversos anys.[35]
El 1986 es va casar amb el metge Heiko von der Leyen, de la família von der Leyen, de Krefeld, que va fer fortuna en el comerç de la seda. Heiko von der Leyen es convertirà en professor de medicina i director general d'una empresa d'enginyeria mèdica. Ha estat des de desembre de 2020 El 1986 es va casar amb el metge Heiko von der Leyen, de la família von der Leyen, de Krefeld, que va fer fortuna en el comerç de la seda . Heiko von der Leyen es convertirà en professor de medicina i director general d'una empresa d'enginyeria mèdica. Ha estat des de desembre de 2020 «Director mèdic» de l'empresa de biotecnologia Orgenesis (teràpies cel·lulars i gèniques).[36] La família von der Leyen és de fe luterana i membres de l' Església protestant a Alemanya.[37] La parella, que es va conèixer al cor de la Universitat de Göttingen, va tenir set fills, nascuts entre 1987 i 1999 [38] : David (1987), Sophie (1989), Donata (1992), les bessones Victoria i Johanna (1994), Egmont (1998) i Gracia (1999).[39] És neboda del director d'orquestra George Alexander Albrecht i la cosina germànica del director musical de l'Òpera Nacional Holandesa, Marc Albrecht.[40] Quan vivien a Brussel·les, la seva germana petita Benita-Eva va morir de càncer als onze anys. Aleshores va recordar «l'enorme impotència dels meus pares» enfrontant-se al càncer, que va citar el 2019 com una de les seves motivacions perquè la seva Comissió Europea « prengués el lideratge en la lluita contra el càncer».[41]
Vida personal modifica
Està casada i té set fills.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Biography of the Candidate for President» (en anglès). European Commission. [Consulta: 15 agost 2022].
- ↑ TT, Wiktor Nummelin / «Klart skepp för ny styrning i EU» (en suec). Svenska Dagbladet, 27-11-2019. ISSN: 1101-2412.
- ↑ Alonso, Ana «Von der Leyen hace historia como la primera mujer que presidirá la Comisión Europea». El Independiente, 16-07-2019.
- ↑ Merkel asume su tercer mandato
- ↑ 5,0 5,1 «Ursula von der Leyen» (en anglès). European Commission, 09-10-2019. [Consulta: 15 agost 2022].
- ↑ Jean-Marc Gonin et Nicolas Barotte, « Ursula von der Layen, mère courage », Le Figaro Magazine, setmana del 27 desembre 2013 p.24-26.
- ↑ Holger Bloehte «Der denkmalgeschützte Bau drohte zu verfallen: Altes Knoop-Mausoleum für 90000 Euro restauriert» (en alemany). Bild, 19-09-2009 [Consulta: 1r desembre 2011]..
- ↑ «Article « Albrecht »». A: Deutsches Geschlechterbuch (en alemany). 17, 1910..
- ↑ Arthur Meredyth Burke. The Prominent Families of the United States of America (en anglès)..
- ↑ Register of the National Society of the Colonial Dames of America in the State of South Carolina, The Society, 1945, p. 35.
- ↑ «Small Talk auf höchster Ebene» (en alemany). Der Tagesspiegel, décembre 2006.
- ↑ «Bruxelles: von der Leyen interpellée pour l'usage du français» (en francès). Le Point, 16-09-2019. [Consulta: 31 juliol 2022].
- ↑ Alice von Bota «Small Talk auf höchster Ebene» (en alemany). Tagesspiegel, 29-12-2006 [Consulta: 1r desembre 2011]..
- ↑ «Reit-EM: Ursula von der Leyen macht im Sattel eine gute Figur» (en alemany). Rheinische Post. [Consulta: 18 juillet 2019]..
- ↑ 15,0 15,1 «London calling (again) for Ursula von der Leyen» (en anglès americà). POLITICO, 08-01-2020. [Consulta: 26 gener 2021]..
- ↑ Marie-Pierre Gröndahl, « Ursula von der Leyen - À bride abattue vers le pouvoir », Paris Match, semaine du 9 janvier 2014, pages 70-73.
- ↑ «Gay Adoption Debate Flusters Conservatives» (en anglès), 11-06-2013. [Consulta: 20 febrer 2017]..
- ↑ «German defence minister denies plagiarism» (en anglès), 27-09-2015. [Consulta: 20 febrer 2017]..
- ↑ «Ursula von der Leyen als Exempel?» (en alemany), 06-10-2015. [Consulta: 20 febrer 2017]..
- ↑ Hermann Horstkotte. «Freispruch aus Mangel an Beweisen» (en alemany). Die Zeit, 10-03-2016..
- ↑ «Kritiker bewerten Arbeit als „eindeutiges Plagiat“» (en alemany), 28-09-2015.
- ↑ «Plagiate: „Hannover steht leider nicht alleine da“» (en alemany). Der Tagesspiegel, 23-03-2016..
- ↑ «German Defence Minister Von der Leyen cleared of plagiarism» (en anglès), 09-03-2016. [Consulta: 20 février 2017]..
- ↑ «Stanford accuses von der Leyen of misrepresentation» (en anglès), 11-10-2015. [Consulta: 20 février 2017]..
- ↑ «Was von der Leyen gewesen sein will, gibt es gar nicht» (en alemany), 11-10-2015. [Consulta: 20 février 2017]..
- ↑ Alex Barker; Michael Peel; Claire Jones; Ian Mount; Hannah Roberts «Christine Lagarde and Ursula von der Leyen: meet the EU's next leaders» (en anglès). Financial Times, 2 juillet 2019 [Consulta: 2 juillet 2019]..
- ↑ «Ursula von der Leyen - Biografie WHO'S WHO» (en alemany). www.whoswho.de.
- ↑ «Ursula von der Leyen: Is this the next woman to become Chancellor of» (en anglès). The Independent, 15 décembre 2013..
- ↑ «Un nouveau patron chez Deezer» (en francès). Les Echos, 18-12-2014. [Consulta: 3 juliol 2019].
- ↑ «Ursula von der Leyen | Facts & Biography» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ 31,0 31,1 Robert Mendick; Justin Huggler «Ursula von der Leyen, nominee for EU top job, lived in London under alias to escape Baader-Meinhof gang» (en anglès). The Telegraph, 3 juillet 2019..
- ↑ David Crosslan «Heir to Angela Merkel’appointed Germany's first female defence minister» (en anglès). The Daily Telegraph, 15 décembre 2013..
- ↑ Constantin Magnis. «Röschen geht in die Verteidigung» (en alemany). Cicero, septembre 2013..
- ↑ Jochen Bittner; Peter Dausend «"Mehr gelebt als studiert"» (en alemany). Die Zeit, 26, 16 juin 2016..
- ↑ «Who is Germany's Ursula von der Leyen, the surprise candidate set to take the EU's top job?» (en anglès). www.thelocal.de, 3 juillet 2019..
- ↑ «Heiko von der Leyen - Biographie» (en francès). www.zonebourse.com. [Consulta: 1r setembre 2021].
- ↑ Derek Scally (à Berlin) «Ursula von der Leyen profile: Who is proposed new EU Commission president?» (en anglès). The Irish Times [[[Dublin]]], 2 juillet 2019 [Consulta: 18 juillet 2019]..
- ↑ «Ursula von der Leyen» (en alemany). Wirtschaftswoche, 03-01-2016..
- ↑ «Von der Leyen will Lebenslauf nicht manipuliert haben» (en alemany), 11-10-2015. [Consulta: 20 février 2017]..
- ↑ «Chi è Ursula von der Leyen, che sarà la nuova presidente della Commissione Europea» (en italià). Il Post, 2 juillet 2019..
- ↑ Thorsten Maybaum «EU-Kommission Von der Leyen sagt Krebs den Kampf an» (en alemany). Deutsches Ärzteblatt. Bundesärztekammer [Berlin], 49, 6 décembre 2019, pàg. A2277. ISSN: 0012-1207 [Consulta: 15 décembre 2019]..
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ursula von der Leyen |
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ursula von der Leyen.
Commons - Pàgina web oficial de Ursula von der Leyen Arxivat 2011-02-21 a Wayback Machine. (en alemany)
