Viquipèdia

Usuari:Anskarbot/Traduccions/Ecosystem

< Usuari:Anskarbot‎ | Traduccions

{{Notes de traducció}}

For the business metaphor, see Ecosistema empresarial
Corall reefs are a highly productiu ecosistema marí.[1]
Rainforest ecosistemes són rics en biodiversity. Això és el Riu De Gàmbia en Senegal Niokolo-Koba Parc Nacional.

Un ecosistema és un comunitat d'organismes de vida (plantes, animals i microbis) conjuntament amb el nonliving components del seu entorn (coses com aire, aigua i terra mineral), interaccionant com a sistema. [2] Aquests biòtic i abiotic els components són considerats tan enllaçats junt a través de cicles de nutrient i fluxs d'energia.[3] Mentre els ecosistemes són definits per la xarxa d'interaccions entre organismes, i entre organismes i el seu entorn,[4] poden entrar qualsevol mida però normalment encompass específic, va limitar espais [5] (tot i que alguns científics diuen que el planeta sencer és un ecosistema).[6]

For the business metaphor, see Business ecosystem
Coral reefs are a highly productive marine ecosystem.[7]
Rainforest ecosystems are rich in biodiversity. This is the Gambia River in Senegal's Niokolo-Koba National Park.

An ecosystem is a community of living organisms (plants, animals and microbes) in conjunction with the nonliving components of their environment (things like air, water and mineral soil), interacting as a system.[8] These biotic and abiotic components are regarded as linked together through nutrient cycles and energy flows.[3] As ecosystems are defined by the network of interactions among organisms, and between organisms and their environment,[4] they can come in any size but usually encompass specific, limited spaces[9] (although some scientists say that the entire planet is an ecosystem).[6]

Energia, aigua, nitrogen i minerals de terra són altre essencial abiotic components d'un ecosistema. L'energia que els fluxs a través d'ecosistemes és obtingut principalment del sol. Generalment entra al sistema a través de photosynthesis, un procés que també captura carboni de l'atmosfera. Per alimentar en plantes i en un un altre, animals juga una funció important en el moviment d'assumpte i energia a través del sistema. També influeixen la quantitat de planta i microbial biomassa present. Per trencar avall assumpte orgànic mort, desintegradors carboni d'alliberament dóna suport a a l'atmosfera i facilitar ciclisme de nutrient per convertir els nutrients van emmagatzemar en la biomassa morta dóna suport a a una forma que pot ser de bon grat utilitzat per plantes i altres microbis.[10]

Energy, water, nitrogen and soil minerals are other essential abiotic components of an ecosystem. The energy that flows through ecosystems is obtained primarily from the sun. It generally enters the system through photosynthesis, a process that also captures carbon from the atmosphere. By feeding on plants and on one another, animals play an important role in the movement of matter and energy through the system. They also influence the quantity of plant and microbial biomass present. By breaking down dead organic matter, decomposers release carbon back to the atmosphere and facilitate nutrient cycling by converting nutrients stored in dead biomass back to a form that can be readily used by plants and other microbes.[10]

Els Ecosistemes són controlats tots dos per factors externs i interns. Factors externs com clima, el material de pare quin forma el terra i topografia, control l'estructura global d'un ecosistema i la feina de coses de la manera dins d'ell, però no els és influït per l'ecosistema.[11] Altres factors externs inclouen temps i potencial biota. Els Ecosistemes són entitats dinàmiques—invariablement, són subjectes a aldarulls periòdics i és en el procés de recuperar d'algun aldarull passat.[12] Ecosistemes en entorns similars que són localitzats en les parts diferents del món poden acabar cap amunt de fer coses molt de forma diferent senzillament perquè tenen piscines diferents de present d'espècie.[11] El introducció d'espècie no nativa pot causar canvis substancials en funció d'ecosistema. Factors interns no processos d'ecosistema de control únics però és també controlat per ells i és sovint subjecte a feedback bucles.[11] Mentre les entrades de recurs són generalment controlat per processos externs com clima i material de pare, la disponibilitat d'aquests recursos dins de l'ecosistema és controlat per factors interns com descomposició, competència d'arrel o ombrejant.[11] Altres factors interns inclouen aldarull, succession i els tipus de present d'espècie. Tot i que els éssers humans existeixen i operar dins d'ecosistemes, els seus efectes acumulatius són grans prou per influir factors externs com clima.[11]

Ecosystems are controlled both by external and internal factors. External factors such as climate, the parent material which forms the soil and topography, control the overall structure of an ecosystem and the way things work within it, but are not themselves influenced by the ecosystem.[11] Other external factors include time and potential biota. Ecosystems are dynamic entities—invariably, they are subject to periodic disturbances and are in the process of recovering from some past disturbance.[12] Ecosystems in similar environments that are located in different parts of the world can end up doing things very differently simply because they have different pools of species present.[11] The introduction of non-native species can cause substantial shifts in ecosystem function. Internal factors not only control ecosystem processes but are also controlled by them and are often subject to feedback loops.[11] While the resource inputs are generally controlled by external processes like climate and parent material, the availability of these resources within the ecosystem is controlled by internal factors like decomposition, root competition or shading.[11] Other internal factors include disturbance, succession and the types of species present. Although humans exist and operate within ecosystems, their cumulative effects are large enough to influence external factors like climate.[11]

Biodiversity afecta funció d'ecosistema, mentre fer els processos de aldarull i succession. Els Ecosistemes proporcionen una varietat de béns i serveis a quines persones depenen; els principis de administració d'ecosistema suggereix que més que dirigir espècie individual, recurs naturals hauria de ser dirigit al nivell de l'ecosistema ell. Classificant ecosistemes a ecològicament homogeneous les unitats és un pas important cap a administració d'ecosistema eficaç, però hi ha no sol, acordat-a manera de fer això.

Biodiversity affects ecosystem function, as do the processes of disturbance and succession. Ecosystems provide a variety of goods and services upon which people depend; the principles of ecosystem management suggest that rather than managing individual species, natural resources should be managed at the level of the ecosystem itself. Classifying ecosystems into ecologically homogeneous units is an important step towards effective ecosystem management, but there is no single, agreed-upon way to do this.

Història i desenvolupament modifica

History and development modifica

Arthur Tansley, un ecòleg britànic, era la primera persona per utilitzar l'ecosistema "de terme" en una feina publicada.[fn 1][13] Tansley va enginyar el concepte per dibuixar atenció a la importància de transferències de materials entre organismes i el seu entorn.[14] Ell més tard refined el terme, descrivint-lo com "El sistema sencer, ... Incloent no només l'organisme-complex, però també el complex sencer dels factors físics que formen el que cridem l'entorn".[15] Tansley ecosistemes considerats no senzillament unitats tan naturals, però tan mental aïlla.[15] Tansley més tard[16] va definir l'extensió espacial dels ecosistemes que utilitzen el terme ecotope.

Arthur Tansley, a British ecologist, was the first person to use the term "ecosystem" in a published work.[fn 2][13] Tansley devised the concept to draw attention to the importance of transfers of materials between organisms and their environment.[14] He later refined the term, describing it as "The whole system, ... including not only the organism-complex, but also the whole complex of physical factors forming what we call the environment".[15] Tansley regarded ecosystems not simply as natural units, but as mental isolates.[15] Tansley later[16] defined the spatial extent of ecosystems using the term ecotope.

G. Evelyn Hutchinson, un iniciant limnologist qui era un contemporani de Tansley és, va combinar Charles Elton idees sobre trophic ecologia amb aquells de rus geochemist Vladimir Vernadsky per suggerir que disponibilitat de nutrient mineral en un llac va limitar algal producció quin, a canvi, límit l'abundància d'animals que alimenten en algae. Raymond Lindeman va agafar aquestes idees un pas amb referència a suggerir que el flux de l'energia a través d'un llac era el conductor primari de l'ecosistema. Hutchinson Estudiants, germans Howard T. Odum i Eugene P. Odum, més enllà desenvolupat una "aproximació de sistemes" a l'estudi d'ecosistemes, permetent-los per estudiar el flux d'energia i material a través de sistemes ecològics.[14]

G. Evelyn Hutchinson, a pioneering limnologist who was a contemporary of Tansley's, combined Charles Elton's ideas about trophic ecology with those of Russian geochemist Vladimir Vernadsky to suggest that mineral nutrient availability in a lake limited algal production which would, in turn, limit the abundance of animals that feed on algae. Raymond Lindeman took these ideas one step further to suggest that the flow of energy through a lake was the primary driver of the ecosystem. Hutchinson's students, brothers Howard T. Odum and Eugene P. Odum, further developed a "systems approach" to the study of ecosystems, allowing them to study the flow of energy and material through ecological systems.[14]

Processos d'ecosistema modifica

Ecosystem processes modifica

Energia i carboni entra a ecosistemes a través de photosynthesis, és incorporat a teixit de vida, va transferir a altres organismes que alimenten en la planta de vida i morta assumpte, i finalment alliberat a través de respiration.[17] La majoria de nutrients minerals, d'altra banda, és reciclat dins d'ecosistemes.[18]

Energy and carbon enter ecosystems through photosynthesis, are incorporated into living tissue, transferred to other organisms that feed on the living and dead plant matter, and eventually released through respiration.[17] Most mineral nutrients, on the other hand, are recycled within ecosystems.[18]

Els Ecosistemes són controlats tots dos per factors externs i interns. Factors externs, també factors estatals cridats, control l'estructura global d'un ecosistema i la feina de coses de la manera dins d'ell, però no els és influït per l'ecosistema. El més important d'aquests és clima.[11] Clima determina el bioma en el qual l'ecosistema és embedded. Patrons de pluviositat i estacionalitat de temperatura determinen la quantitat de l'aigua disponible a l'ecosistema i el subministrament de l'energia disponible (per influir photosynthesis).[11] Material de pare, el underlying material geològic que dóna augment a terres, determina la naturalesa del present de terres, i influeix el subministrament de nutrients minerals. Topografia també controla processos d'ecosistema per afectar coses com microclima, desenvolupament de terra i el moviment d'aigua a través d'un sistema. Això pot ser la diferència entre el present d'ecosistema en wetland situat en una depressió petita en el paisatge, i un present en un adjacent costerut hillside.[11]

Ecosystems are controlled both by external and internal factors. External factors, also called state factors, control the overall structure of an ecosystem and the way things work within it, but are not themselves influenced by the ecosystem. The most important of these is climate.[11] Climate determines the biome in which the ecosystem is embedded. Rainfall patterns and temperature seasonality determine the amount of water available to the ecosystem and the supply of energy available (by influencing photosynthesis).[11] Parent material, the underlying geological material that gives rise to soils, determines the nature of the soils present, and influences the supply of mineral nutrients. Topography also controls ecosystem processes by affecting things like microclimate, soil development and the movement of water through a system. This may be the difference between the ecosystem present in wetland situated in a small depression on the landscape, and one present on an adjacent steep hillside.[11]

Altres factors externs que juguen una funció important en funcionament d'ecosistema inclou temps i potencial biota. Els Ecosistemes són entitats dinàmiques—invariablement, són subjectes a aldarulls periòdics i és en el procés de recuperar d'algun aldarull passat.[12] Temps juga una funció en el desenvolupament de terra de bare rock i el recuperació d'una comunitat d'aldarull.[11] Semblantment, el conjunt d'organismes que potencialment poden ser present en una àrea també pot tenir un impacte important en ecosistemes. Ecosistemes en entorns similars que són localitzats en les parts diferents del món poden acabar cap amunt de fer coses molt de forma diferent senzillament perquè tenen piscines diferents de present d'espècie.[11] El introducció d'espècie no nativa pot causar canvis substancials en funció d'ecosistema.

Other external factors that play an important role in ecosystem functioning include time and potential biota. Ecosystems are dynamic entities—invariably, they are subject to periodic disturbances and are in the process of recovering from some past disturbance.[12] Time plays a role in the development of soil from bare rock and the recovery of a community from disturbance.[11] Similarly, the set of organisms that can potentially be present in an area can also have a major impact on ecosystems. Ecosystems in similar environments that are located in different parts of the world can end up doing things very differently simply because they have different pools of species present.[11] The introduction of non-native species can cause substantial shifts in ecosystem function.

Factors externs diferents, factors interns en ecosistemes no processos d'ecosistema de control únics, però és també controlat per ells. Consegüentment, són sovint subjecte a feedback bucles.[11] Mentre les entrades de recurs són generalment controlat per processos externs com clima i material de pare, la disponibilitat d'aquests recursos dins de l'ecosistema és controlat per factors interns com descomposició, competència d'arrel o ombrejant.[11] Altres factors com aldarull, succession o els tipus de present d'espècie són també factors interns. Les Activitats humanes són importants en gairebé tots els ecosistemes. Tot i que els éssers humans existeixen i operar dins d'ecosistemes, els seus efectes acumulatius són grans prou per influir factors externs com clima.[11]

Unlike external factors, internal factors in ecosystems not only control ecosystem processes, but are also controlled by them. Consequently, they are often subject to feedback loops.[11] While the resource inputs are generally controlled by external processes like climate and parent material, the availability of these resources within the ecosystem is controlled by internal factors like decomposition, root competition or shading.[11] Other factors like disturbance, succession or the types of species present are also internal factors. Human activities are important in almost all ecosystems. Although humans exist and operate within ecosystems, their cumulative effects are large enough to influence external factors like climate.[11]

Producció primària modifica

Primary production modifica

 
Global oceànic i terrestre phototroph abundància, de setembre 1997 a agost 2000. Com a estimació de autotroph biomassa, és només un aspre indicator de potencial de producció primària, i no una estimació real d'ell. Proporcionat pel SeaWiFS Projecte, NASA/ Goddard Centre De Vol Espacial i ORBIMAGE.
Article principal: Primary production

producció Primària és la producció de assumpte orgànic de fonts de carboni inorgànic. Overwhelmingly, això ocorre a través de photosynthesis. L'energia incorporada a través d'aquesta vida de suports del procés en terra, mentre el carboni fa molt de l'assumpte orgànic en biomassa de vida i morta, carboni de terra i combustible de fòssil s. També condueix el cicle de carboni, el qual influeix global clima via el greenhouse efecte.

 
Global oceanic and terrestrial phototroph abundance, from September 1997 to August 2000. As an estimate of autotroph biomass, it is only a rough indicator of primary production potential, and not an actual estimate of it. Provided by the SeaWiFS Project, NASA/Goddard Space Flight Center and ORBIMAGE.
Article principal: Primary production

Primary production is the production of organic matter from inorganic carbon sources. Overwhelmingly, this occurs through photosynthesis. The energy incorporated through this process supports life on earth, while the carbon makes up much of the organic matter in living and dead biomass, soil carbon and fossil fuels. It also drives the carbon cycle, which influences global climate via the greenhouse effect.

A través del procés de photosynthesis, energia de captura de les plantes de lleuger i utilitzar-lo per combinar diòxid de carboni i aigua per produir carbohidrats i oxigen. El photosynthesis va dur a terme per totes les plantes en un ecosistema és cridada la producció primària bruta (GPP).[19] Sobre 48–60% del GPP és consumit en planta respiration. El remainder, aquella porció de GPP que no és utilitzat cap amunt de per respiration, és sabut com la producció primària neta (NPP).[17] Total photosynthesis és limitat per una gamma de factors mediambientals. Aquests inclouen la quantitat de lleuger disponible, la quantitat de fulla àrea una planta ha de capturar llum (ombrejant per altres plantes és una limitació important de photosynthesis), l'índex a quin diòxid de carboni pot ser subministrat al cloroplasts per donar suport photosynthesis, la disponibilitat d'aigua, i la disponibilitat de temperatures adequades per dur a terme photosynthesis.[19]

Through the process of photosynthesis, plants capture energy from light and use it to combine carbon dioxide and water to produce carbohydrates and oxygen. The photosynthesis carried out by all the plants in an ecosystem is called the gross primary production (GPP).[19] About 48–60% of the GPP is consumed in plant respiration. The remainder, that portion of GPP that is not used up by respiration, is known as the net primary production (NPP).[17] Total photosynthesis is limited by a range of environmental factors. These include the amount of light available, the amount of leaf area a plant has to capture light (shading by other plants is a major limitation of photosynthesis), rate at which carbon dioxide can be supplied to the chloroplasts to support photosynthesis, the availability of water, and the availability of suitable temperatures for carrying out photosynthesis.[19]

Flux d'energia modifica

Energy flow modifica

   

va Deixar: esquema de flux de l'Energia d'una granota. La granota representa un node en un web alimentari estès. L'energia ingested és utilized per processos metabòlics i transformat a biomassa. El flux d'energia continua en el seu camí si la granota és ingested per depredadors, parasites, o com a decaying carcass en terra. Aquest esquema de flux de l'energia il·lustra que l'energia és perduda com ell combustibles el procés metabòlic que transforma l'energia i nutrients a biomassa.
Correcte: Un expandit tres energia d'enllaç cadena alimentària (1. Plantes, 2. Herbívors, 3. Carnívors) il·lustrant la relació entre esquemes de flux alimentari i energia transformity. El transformity de l'energia esdevé degradada, va dispersar, i disminuït de qualitat més alta a quantitat menor com l'energia dins d'uns fluxs de cadena alimentaris d'un trophic espècie a un altre. Abreviatures: jo=entrada, Una=assimilació, R= respiration, NU=no utilized, P=producció, B=biomassa.[20]
Article principal: Energy flow (ecology)
Vegeu també: Food web i Trophic level

El carboni i l'energia incorporada a teixits de planta (producció primària neta) és tampoc consumit per animals mentre la planta és viva, o queda uneaten quan el teixit de planta mor i esdevé detritus. En ecosistema terrestre s, més o menys 90% del NPP finals cap amunt de ser trencat avall per desintegradors. El remainder és tampoc consumit per animals mentre quiet viu i entra a la planta-basat trophic sistema, o és consumit després d'ell ha mort, i entra al detritus-basat trophic sistema. En sistemes aquàtics, la proporció de biomassa de planta que aconsegueix consumida per herbívor s és molt més alt.[21] En trophic sistemes photosynthetic els organismes són els productors primaris. Els organismes que consumeixen els seus teixits són cridats consumidors primaris o productors secundaris— herbívors. Organismes que alimenten en microbi s (bacteris i fungi) és termed microbivore s. Animals que alimenten en consumidors primaris— carnívor s—és consumidors secundaris. Cadascú d'aquests constitueix un trophic nivell.[21] La seqüència de consum—de planta a herbívor, al carnívor—forma un cadena alimentària. Els Sistemes reals són molt més complex que aquests—organismes generalment alimentaran en més d'una forma de menjar, i pot alimentar a més d'un trophic nivell. Els Carnívors poden capturar alguna presa que és part d'una planta-basat trophic sistema i altres que són part d'un detritus-basat trophic sistema (un ocell que alimenta tots dos en herbivorous grasshoppers i earthworms, els quals consumeixen detritus). Sistemes reals, amb totes aquestes complexitats, forma web alimentari s més que cadenes alimentàries.[21]

   

Left: Energy flow diagram of a frog. The frog represents a node in an extended food web. The energy ingested is utilized for metabolic processes and transformed into biomass. The energy flow continues on its path if the frog is ingested by predators, parasites, or as a decaying carcass in soil. This energy flow diagram illustrates how energy is lost as it fuels the metabolic process that transforms the energy and nutrients into biomass.
Right: An expanded three link energy food chain (1. plants, 2. herbivores, 3. carnivores) illustrating the relationship between food flow diagrams and energy transformity. The transformity of energy becomes degraded, dispersed, and diminished from higher quality to lesser quantity as the energy within a food chain flows from one trophic species into another. Abbreviations: I=input, A=assimilation, R=respiration, NU=not utilized, P=production, B=biomass.[20]
Article principal: Energy flow (ecology)
Vegeu també: Food web i Trophic level

The carbon and energy incorporated into plant tissues (net primary production) is either consumed by animals while the plant is alive, or it remains uneaten when the plant tissue dies and becomes detritus. In terrestrial ecosystems, roughly 90% of the NPP ends up being broken down by decomposers. The remainder is either consumed by animals while still alive and enters the plant-based trophic system, or it is consumed after it has died, and enters the detritus-based trophic system. In aquatic systems, the proportion of plant biomass that gets consumed by herbivores is much higher.[21] In trophic systems photosynthetic organisms are the primary producers. The organisms that consume their tissues are called primary consumers or secondary producers—herbivores. Organisms which feed on microbes (bacteria and fungi) are termed microbivores. Animals that feed on primary consumers—carnivores—are secondary consumers. Each of these constitutes a trophic level.[21] The sequence of consumption—from plant to herbivore, to carnivore—forms a food chain. Real systems are much more complex than this—organisms will generally feed on more than one form of food, and may feed at more than one trophic level. Carnivores may capture some prey which are part of a plant-based trophic system and others that are part of a detritus-based trophic system (a bird that feeds both on herbivorous grasshoppers and earthworms, which consume detritus). Real systems, with all these complexities, form food webs rather than food chains.[21]

Descomposició modifica

Decomposition modifica

Vegeu també: Decomposition

El carboni i nutrients en assumpte orgànic mort és trencat avall per un grup dels processos sabuts com descomposició. Això allibera nutrients que llavors poden ser re-utilitzat per planta i microbial producció, i diòxid de carboni dels retorns a l'atmosfera (o aigua) on pot ser utilitzat per photosynthesis. En l'absència de descomposició, l'assumpte orgànic mort acumularia en un ecosistema i els nutrients i diòxid de carboni atmosfèric serien exhaurits.[22] Aproximadament 90% de terrestre NPP va directament de planta a desintegrador.[21]

Vegeu també: Decomposition

The carbon and nutrients in dead organic matter are broken down by a group of processes known as decomposition. This releases nutrients that can then be re-used for plant and microbial production, and returns carbon dioxide to the atmosphere (or water) where it can be used for photosynthesis. In the absence of decomposition, dead organic matter would accumulate in an ecosystem and nutrients and atmospheric carbon dioxide would be depleted.[22] Approximately 90% of terrestrial NPP goes directly from plant to decomposer.[21]

Processos de descomposició poden ser separats a tres categories— leaching, fragmentació i alteració química de material mort. Mentre moviments d'aigua a través d'assumpte orgànic mort, dissol i porta amb ell l'aigua-components solubles. Aquests són llavors agafat cap amunt de per organismes en el terra, reacciona amb terra mineral, o és transportat més enllà el limita de l'ecosistema (i és va considerar "perdut" a ell).[22] fulles Novament vessades i novament animals morts haver alt concentracions d'aigua-components solubles, i incloure sucres, aminoàcids i nutrients minerals. Leaching És més important en entorns humits, i molt menys important en sec uns.[22]

Decomposition processes can be separated into three categories—leaching, fragmentation and chemical alteration of dead material. As water moves through dead organic matter, it dissolves and carries with it the water-soluble components. These are then taken up by organisms in the soil, react with mineral soil, or are transported beyond the confines of the ecosystem (and are considered "lost" to it).[22] Newly shed leaves and newly dead animals have high concentrations of water-soluble components, and include sugars, amino acids and mineral nutrients. Leaching is more important in wet environments, and much less important in dry ones.[22]

Processos de fragmentació trenquen material orgànic a peces més petites, exposant superfícies noves per colonització per microbis. Recentment vessat la fulla embruta pot ser inaccessible a causa d'una capa exterior de cutícula o lladruc, i continguts de cèl·lula és protegit per un paret de cèl·lula. Novament els animals morts poden ser coberts per un exosquelet. Processos de fragmentació, els quals trenquen a través d'aquestes capes protectores, accelerate l'índex de microbial descomposició.[22] fragment d'Animals detritus mentre empaiten per menjar, mentre fa passatge a través del gut. Congelació-cicle de desglaçs i cicles de wetting i assecant també fragment material mort.[22]

Fragmentation processes break organic material into smaller pieces, exposing new surfaces for colonization by microbes. Freshly shed leaf litter may be inaccessible due to an outer layer of cuticle or bark, and cell contents are protected by a cell wall. Newly dead animals may be covered by an exoskeleton. Fragmentation processes, which break through these protective layers, accelerate the rate of microbial decomposition.[22] Animals fragment detritus as they hunt for food, as does passage through the gut. Freeze-thaw cycles and cycles of wetting and drying also fragment dead material.[22]

L'alteració química d'assumpte orgànic mort és principalment aconseguit a través de bacterial i fungal acció. Fungal hifae enzims de producte que poden trencar a través de les estructures exteriors dures que envolten material de planta morta. Ells també enzims de producte que trenquen avall lignina, el qual permet a ells accedeixen a ambdós continguts de cèl·lula i al nitrogen en la lignina. Fungi Pot transferir carboni i nitrogen a través del seu hyphal xarxes i així, bacteris diferents, no és dependent només en localment recursos disponibles.[22]

The chemical alteration of dead organic matter is primarily achieved through bacterial and fungal action. Fungal hyphae produce enzymes which can break through the tough outer structures surrounding dead plant material. They also produce enzymes which break down lignin, which allows to them access to both cell contents and to the nitrogen in the lignin. Fungi can transfer carbon and nitrogen through their hyphal networks and thus, unlike bacteria, are not dependent solely on locally available resources.[22]

Índexs de descomposició varien entre ecosistemes. L'índex de descomposició és governat per tres conjunts de factors—l'entorn físic (temperatura, moisture i propietats de terra), la quantitat i qualitat del mort material disponible a desintegradors, i la naturalesa del microbial comunitat ell.[23] Temperatura controla l'índex de microbial respiration; el més alt la temperatura, el més ràpid microbial la descomposició ocorre. També afecta terra moisture, el qual alenteix microbial creixement i redueix leaching. Congelació-cicles de desglaç també afecten temperatures—de congelació de la descomposició maten microorganismes de terra, el qual permet leaching per jugar una funció més important en moure nutrients al voltant. Això pot ser especialment important com els desglaços de terra en la Primavera, creant un pols de nutrients que esdevenen disponible.[23]

Decomposition rates vary among ecosystems. The rate of decomposition is governed by three sets of factors—the physical environment (temperature, moisture and soil properties), the quantity and quality of the dead material available to decomposers, and the nature of the microbial community itself.[23] Temperature controls the rate of microbial respiration; the higher the temperature, the faster microbial decomposition occurs. It also affects soil moisture, which slows microbial growth and reduces leaching. Freeze-thaw cycles also affect decomposition—freezing temperatures kill soil microorganisms, which allows leaching to play a more important role in moving nutrients around. This can be especially important as the soil thaws in the Spring, creating a pulse of nutrients which become available.[23]

Índexs de descomposició són baix sota molt humit o condicions molt seques. Índexs de descomposició són més alts en humit, moist condicions amb nivells adequats d'oxigen. Els Terres humits tendeixen per esdevenir deficient en oxigen (això és especialment cert en wetland s), el qual alenteix microbial creixement. En terres secs, la descomposició alenteix també, però els bacteris #continuar créixer (albeit a un índex més lent) fins i tot després dels terres esdevenen massa secs de donar suport creixement de planta. Quan el retorn de pluges i els terres esdevenen humits, el osmotic gradient entre el bacterial les cèl·lules i l'aigua de terra causa les cèl·lules per obtenir aigua de pressa. Sota aquestes condicions, molts bacterial les cèl·lules esclatades, alliberant un pols de nutrients.[23] índexs de Descomposició també tendeixen per ser més lent en terres acídics.[23] Terres que són ric en minerals d'argila tendeix per tenir índexs de descomposició més baixa, i així, nivells més alts d'assumpte orgànic.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; noms no vàlids, per exemple, hi ha masses Les partícules més petites de resultat d'argila en una àrea de superfície més gran que pot aguantar aigua. El més alt el contingut d'aigua d'un terra, l'abaixar el contingut d'oxigenError de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; noms no vàlids, per exemple, hi ha masses i consegüentment, l'abaixar l'índex de descomposició. Minerals d'argila també lliguen partícules de material orgànic a la seva superfície, fent-los menys accessibly a microbis.[23] aldarull de Terra com tilling descomposició d'augment per augmentar la quantitat d'oxigen en el terra i per exposar assumpte orgànic nou a microbis de terra.[23]

Decomposition rates are low under very wet or very dry conditions. Decomposition rates are highest in wet, moist conditions with adequate levels of oxygen. Wet soils tend to become deficient in oxygen (this is especially true in wetlands), which slows microbial growth. In dry soils, decomposition slows as well, but bacteria continue to grow (albeit at a slower rate) even after soils become too dry to support plant growth. When the rains return and soils become wet, the osmotic gradient between the bacterial cells and the soil water causes the cells to gain water quickly. Under these conditions, many bacterial cells burst, releasing a pulse of nutrients.[23] Decomposition rates also tend to be slower in acidic soils.[23] Soils which are rich in clay minerals tend to have lower decomposition rates, and thus, higher levels of organic matter.[23] The smaller particles of clay result in a larger surface area that can hold water. The higher the water content of a soil, the lower the oxygen content[24] and consequently, the lower the rate of decomposition. Clay minerals also bind particles of organic material to their surface, making them less accessibly to microbes.[23] Soil disturbance like tilling increase decomposition by increasing the amount of oxygen in the soil and by exposing new organic matter to soil microbes.[23]

La qualitat i quantitat del material disponible als desintegradors és un altre factor important que influeix l'índex de descomposició. Les Substàncies com sucres i aminoàcids descomponen de bon grat i és considerat "labile". Cel·Lulosa i hemicellulose, els quals són trencats avall més a poc a poc, és "moderadament labile". Compostos que són més resistent a decadència, com lignina o cutin, és considerat "recalcitrant".[23] Embruta amb una proporció més alta de labile els compostos descompon molt més ràpidament que embruta amb una proporció més alta de recalcitrant material. Consegüentment, els animals morts descomponen més ràpidament que fulles mortes, el qual ells descompon més ràpidament que branques caigudes.[23] Mentre material orgànic en les edats de terra, les seves disminucions de qualitat. El més labile els compostos descomponen de pressa, deixant i proporció creixent de recalcitrant material. Microbial Parets de cèl·lula també contenen un recalcitrant materials com quitina, i aquests també acumulen com el dau de microbis, més enllà reduint la qualitat de més vell terra assumpte orgànic.[23]

The quality and quantity of the material available to decomposers is another major factor that influences the rate of decomposition. Substances like sugars and amino acids decompose readily and are considered "labile". Cellulose and hemicellulose, which are broken down more slowly, are "moderately labile". Compounds which are more resistant to decay, like lignin or cutin, are considered "recalcitrant".[23] Litter with a higher proportion of labile compounds decomposes much more rapidly than does litter with a higher proportion of recalcitrant material. Consequently, dead animals decompose more rapidly than dead leaves, which themselves decompose more rapidly than fallen branches.[23] As organic material in the soil ages, its quality decreases. The more labile compounds decompose quickly, leaving and increasing proportion of recalcitrant material. Microbial cell walls also contain a recalcitrant materials like chitin, and these also accumulate as the microbes die, further reducing the quality of older soil organic matter.[23]

Ciclisme de nutrient modifica

Nutrient cycling modifica

Vegeu també: Nutrient cycle i Biogeochemical cycle
 
Ciclisme de nitrogen biològic

Ecosistemes contínuament energia de canvi i carboni amb el més ample entorn; nutrients minerals, d'altra banda, és majoritàriament cycled endarrere i endavant entre plantes, animals, microbis i el terra. La majoria de nitrogen entra a ecosistemes a través de biològic nitrogen fixation, és dipositat a través de precipitació, pols, gasos o és aplicat tan fertilizer.[18] Des de la majoria d'ecosistemes terrestres són nitrogen-limitat, ciclisme de nitrogen és un control important en producció d'ecosistema.[18]

Vegeu també: Nutrient cycle i Biogeochemical cycle
 
Biological nitrogen cycling

Ecosystems continually exchange energy and carbon with the wider environment; mineral nutrients, on the other hand, are mostly cycled back and forth between plants, animals, microbes and the soil. Most nitrogen enters ecosystems through biological nitrogen fixation, is deposited through precipitation, dust, gases or is applied as fertilizer.[18] Since most terrestrial ecosystems are nitrogen-limited, nitrogen cycling is an important control on ecosystem production.[18]

Fins a temps moderns, nitrogen fixation era la font important de nitrogen per ecosistemes. El Nitrogen que fixa els bacteris tampoc viuen symbiotically amb plantes, o viure lliurement en el terra. El cost energètic és alt per plantes que donen suport que fixa nitrogen symbionts—tant com 25% de GPP quan mesurat en condicions controlades. Molts membres del legume planta nitrogen de suport familiar-fixant symbionts. Algun cyanobacteria és també capaç de nitrogen fixation. Aquests són phototrophs, els quals duen a terme photosynthesis. Com altres bacteris que fixen nitrogen, tampoc poden ser lliures-de vida o tenir relacions simbiòtiques amb plantes.[18] Altres fonts de nitrogen inclouen àcid deposition produït a través de la combustió de combustible de fòssils, amoníac gas que evapora de camps agrícoles que han tingut fertilizers aplicat a ells, i pols.[18] Anthropogenic compte d'entrades del nitrogen per sobre 80% de tot nitrogen fluxes en ecosistemes.[18]

Until modern times, nitrogen fixation was the major source of nitrogen for ecosystems. Nitrogen fixing bacteria either live symbiotically with plants, or live freely in the soil. The energetic cost is high for plants which support nitrogen-fixing symbionts—as much as 25% of GPP when measured in controlled conditions. Many members of the legume plant family support nitrogen-fixing symbionts. Some cyanobacteria are also capable of nitrogen fixation. These are phototrophs, which carry out photosynthesis. Like other nitrogen-fixing bacteria, they can either be free-living or have symbiotic relationships with plants.[18] Other sources of nitrogen include acid deposition produced through the combustion of fossil fuels, ammonia gas which evaporates from agricultural fields which have had fertilizers applied to them, and dust.[18] Anthropogenic nitrogen inputs account for about 80% of all nitrogen fluxes in ecosystems.[18]

Quan teixits de planta són vessats o és menjat, el nitrogen en aquells teixits esdevé disponible a animals i microbis. Microbial Compostos de nitrogen d'alliberaments de descomposició d'assumpte orgànic mort en el terra, on plantes, fungi i els bacteris competeixen per ell. Alguns bacteris de terra utilitzen nitrogen orgànic-contenint compostos com a font de carboni, i alliberament amoni ions al terra. Aquest procés és sabut tan mineralització de nitrogen. Altres converteixen amoni a nitrit i nitrat ions, un procés sabut tan nitrificació. Òxid nítric i nitrous òxid és també produït durant nitrificació.[18] Sota nitrogen-ric i oxigen-condicions pobres, els nitrats i els nitrits són convertits a gas de nitrogen, un procés sabut tan desnitrificació.[18]

When plant tissues are shed or are eaten, the nitrogen in those tissues becomes available to animals and microbes. Microbial decomposition releases nitrogen compounds from dead organic matter in the soil, where plants, fungi and bacteria compete for it. Some soil bacteria use organic nitrogen-containing compounds as a source of carbon, and release ammonium ions into the soil. This process is known as nitrogen mineralization. Others convert ammonium to nitrite and nitrate ions, a process known as nitrification. Nitric oxide and nitrous oxide are also produced during nitrification.[18] Under nitrogen-rich and oxygen-poor conditions, nitrates and nitrites are converted to nitrogen gas, a process known as denitrification.[18]

Altres nutrients importants inclouen fòsfor, sulfur, calci, potassi, magnesi i manganès.[25] Fòsfor entra a ecosistemes a través de weathering. Mentre els ecosistemes envelleixen aquest subministrament disminueix, fent fòsfor-limitació més comú en paisatges més vells (especialment en els tròpics).[25] Calci i sulfur és també produït per weathering, però àcid deposition és una font important de sulfur en molts ecosistemes. Tot i que el magnesi i el manganès són produïts per weathering, canvis entre terra assumpte orgànic i compte de cèl·lules de vida per una porció significativa d'ecosistema fluxes. El Potassi és principalment cycled entre terra i cèl·lules de vida assumpte orgànic.[25]

Other important nutrients include phosphorus, sulfur, calcium, potassium, magnesium and manganese.[25] Phosphorus enters ecosystems through weathering. As ecosystems age this supply diminishes, making phosphorus-limitation more common in older landscapes (especially in the tropics).[25] Calcium and sulfur are also produced by weathering, but acid deposition is an important source of sulfur in many ecosystems. Although magnesium and manganese are produced by weathering, exchanges between soil organic matter and living cells account for a significant portion of ecosystem fluxes. Potassium is primarily cycled between living cells and soil organic matter.[25]

Funció i biodiversity modifica

Function and biodiversity modifica

Vegeu també: Biodiversity i Ecosystem engineer
 
Loch Lomond in Scotland forms a relatively isolated ecosystem. The fish community of this lake has remained stable over a long period until a number of introduccions in the 1970s restructured its web alimentari.[26]
 
Spiny Bosc a Ifaty, Madagascar, presentant diversos Adansonia (baobab) espècie, Alluaudia procera (Madagascar ocotillo) i altra vegetació.

processos d'Ecosistema són generalitzacions amples que de fet tenen lloc a través de les accions d'organismes individuals. La naturalesa dels organismes—l'espècie, grups funcionals i trophic nivells al qual pertanyen—dicta les classes d'accions aquests individus són capaços de dur a terme, i l'eficàcia relativa amb el qual fan tan. Així, processos d'ecosistema són conduïts pel número d'espècie en un ecosistema, la naturalesa exacta de cada espècie individual, i els organismes d'abundància relatius dins d'aquesta espècie.[27] Biodiversity juga una funció important en funcionament d'ecosistema.[28]

Vegeu també: Biodiversity i Ecosystem engineer
 
Loch Lomond in Scotland forms a relatively isolated ecosystem. The fish community of this lake has remained stable over a long period until a number of introductions in the 1970s restructured its food web.[29]
 
Spiny forest at Ifaty, Madagascar, featuring various Adansonia (baobab) species, Alluaudia procera (Madagascar ocotillo) and other vegetation.

Ecosystem processes are broad generalizations that actually take place through the actions of individual organisms. The nature of the organisms—the species, functional groups and trophic levels to which they belong—dictates the sorts of actions these individuals are capable of carrying out, and the relative efficiency with which they do so. Thus, ecosystem processes are driven by the number of species in an ecosystem, the exact nature of each individual species, and the relative abundance organisms within these species.[27] Biodiversity plays an important role in ecosystem functioning.[28]

La Teoria ecològica suggereix que per tal de coexist, l'espècie ha de tenir algun nivell de limitant similarity—han de ser diferents d'un un altre en alguna manera fonamental, altrament #un espècies competitively exclou l'altre.[30] Malgrat això, l'efecte acumulatiu d'espècie addicional en un ecosistema no és l'espècieaddicional lineal pot realçar nitrogen retention, per exemple, però més enllà algun nivell d'espècie richness, l'espècie addicional pot tenir poc efecte d'additiu.[27] L'addició (o pèrdua) d'espècie que és ecològicament similar a aquells ja el present en un ecosistema tendeix a només tenir un efecte petit en funció d'ecosistema. Ecològicament espècie distinta, d'altra banda, té un molt efecte més gran. Semblantment, l'espècie dominant té un impacte gran en funció d'ecosistema, mentre l'espècie rara tendeix per tenir un efecte petit. Keystone Espècie tendeix per tenir un efecte en funció d'ecosistema que és desproporcionat a la seva abundància en un ecosistema.[27]

Ecological theory suggests that in order to coexist, species must have some level of limiting similarity—they must be different from one another in some fundamental way, otherwise one species would competitively exclude the other.[30] Despite this, the cumulative effect of additional species in an ecosystem is not linear—additional species may enhance nitrogen retention, for example, but beyond some level of species richness, additional species may have little additive effect.[27] The addition (or loss) of species which are ecologically similar to those already present in an ecosystem tends to only have a small effect on ecosystem function. Ecologically distinct species, on the other hand, have a much larger effect. Similarly, dominant species have a large impact on ecosystem function, while rare species tend to have a small effect. Keystone species tend to have an effect on ecosystem function that is disproportionate to their abundance in an ecosystem.[27]

Béns d'ecosistema i serveis modifica

Ecosystem goods and services modifica

Articles principals: Ecosystem services i Ecological goods and services
Vegeu també: Ecosystem valuation i Ecological yield

Ecosistemes proporcionen una varietat dels béns i els serveis a quines persones depenen.[31] béns d'Ecosistema inclouen els "productes tangibles, materials"[32] de menjar de processos—de l'ecosistema, material de construcció, plantes medicinals—a més de menys elements tangibles com turisme i recreació, i gens d'animals i plantes salvatges que poden ser utilitzat per millorar espècie domèstica.[31] serveis d'Ecosistema, d'altra banda, és generalment "millores en la condició o ubicació de coses de valor".[32] Aquests inclouen coses com el manteniment de cicles hidrològics, netejant aire i aigua, el manteniment d'oxigen en l'atmosfera, pol·linització de collita i fins i tot coses com bellesa, inspiració i oportunitats per recerca.[31] Mentre béns d'ecosistema tradicionalment han estat reconeguts com ser la base per coses de valor econòmic, serveis d'ecosistema tendeixen per ser agafat per concedit.[32] Mentre Gretchen Diàriament la definició original distingida entre béns d'ecosistema i serveis d'ecosistema, Robert Costanza i la feina més tardana de col·legues i que del Valoració D'Ecosistema Del Mil·Lenni lumped tot d'aquests junt com serveis d'ecosistema.[32]

Articles principals: Ecosystem services i Ecological goods and services
Vegeu també: Ecosystem valuation i Ecological yield

Ecosystems provide a variety of goods and services upon which people depend.[31] Ecosystem goods include the "tangible, material products"[32] of ecosystem processes—food, construction material, medicinal plants—in addition to less tangible items like tourism and recreation, and genes from wild plants and animals that can be used to improve domestic species.[31] Ecosystem services, on the other hand, are generally "improvements in the condition or location of things of value".[32] These include things like the maintenance of hydrological cycles, cleaning air and water, the maintenance of oxygen in the atmosphere, crop pollination and even things like beauty, inspiration and opportunities for research.[31] While ecosystem goods have traditionally been recognized as being the basis for things of economic value, ecosystem services tend to be taken for granted.[32] While Gretchen Daily's original definition distinguished between ecosystem goods and ecosystem services, Robert Costanza and colleagues' later work and that of the Millennium Ecosystem Assessment lumped all of these together as ecosystem services.[32]

Administració d'ecosistema modifica

Ecosystem management modifica

Article principal: Ecosystem management
Vegeu també: Ecological economics, Sustainability, i Sustainable development

Quan administració de recurs natural és aplicat a ecosistemes sencers, més que espècie sola, és termed administració d'ecosistema.[33] Una varietat de definicions existeix: F. Stuart Chapin i els coautors el defineixen com "l'aplicació de ciència ecològica a administració de recurs per promoure molt de temps-sostenibilitat de terme d'ecosistemes i el lliurament de béns d'ecosistema essencial i serveis",[34] mentre Norman Christensen i els coautors el van definir tan "l'administració conduïda per objectius explícits, va executar per polítiques, protocols, i pràctiques, i fet adaptable per control i investigar basat en la nostra comprensió millor de les interaccions ecològiques i processa necessari de sostenir estructura d'ecosistema i funció"[31] i Peter Brussard i els col·legues el van definir tan "dirigint àrees a diverses balança de tal manera que serveis d'ecosistema i els recursos biològics són conservats mentre ús humà apropiat i opcions per livelihood és sostingut".[35]

Article principal: Ecosystem management
Vegeu també: Ecological economics, Sustainability, i Sustainable development

When natural resource management is applied to whole ecosystems, rather than single species, it is termed ecosystem management.[33] A variety of definitions exist: F. Stuart Chapin and coauthors define it as "the application of ecological science to resource management to promote long-term sustainability of ecosystems and the delivery of essential ecosystem goods and services",[34] while Norman Christensen and coauthors defined it as "management driven by explicit goals, executed by policies, protocols, and practices, and made adaptable by monitoring and research based on our best understanding of the ecological interactions and processes necessary to sustain ecosystem structure and function"[31] and Peter Brussard and colleagues defined it as "managing areas at various scales in such a way that ecosystem services and biological resources are preserved while appropriate human use and options for livelihood are sustained".[35]

Tot i que definicions d'administració d'ecosistema abound, hi ha un conjunt comú de principis que underlie aquestes definicions.[34] Un principi fonamental és la sostenibilitat de terme llarg de la producció de béns i serveis per l'ecosistema;[34] " intergenerational sostenibilitat [és] un precondition per administració, no un afterthought".[31] El també requereix objectius clars amb respecte a futur trajectories i els comportaments del ser de sistema van dirigir. Altres requisits importants inclouen un so comprensió ecològica del sistema, incloent connectedness, dinàmica ecològica i el context en el qual el sistema és embedded. Altres principis importants inclouen una comprensió de la funció d'éssers humans com components dels ecosistemes i l'ús de adaptive administració.[31] Mentre administració d'ecosistema pot ser utilitzada com part d'un pla per wilderness conservació, també pot ser utilitzat en intensively va dirigir ecosistemes[31] (veu, per exemple, agroecosystem i proper a naturalesa forestry).

Although definitions of ecosystem management abound, there is a common set of principles which underlie these definitions.[34] A fundamental principle is the long-term sustainability of the production of goods and services by the ecosystem;[34] "intergenerational sustainability [is] a precondition for management, not an afterthought".[31] It also requires clear goals with respect to future trajectories and behaviors of the system being managed. Other important requirements include a sound ecological understanding of the system, including connectedness, ecological dynamics and the context in which the system is embedded. Other important principles include an understanding of the role of humans as components of the ecosystems and the use of adaptive management.[31] While ecosystem management can be used as part of a plan for wilderness conservation, it can also be used in intensively managed ecosystems[31] (see, for example, agroecosystem and close to nature forestry).

Dinàmica d'ecosistema modifica

Ecosystem dynamics modifica

 
Temperate rainforest en el Península Olímpica en estat de Washington.
 
The Cims Alts Wilderness Àrea in the 6,000,000 acres (2,400,000 ha)* Adirondack Parc és un exemple d'un ecosistema divers.

Ecosistemes són entitats dinàmiques—invariablement, són subjectes a aldarulls periòdics i és en el procés de recuperar d'algun aldarull passat.[12] Quan un ecosistema és subjecte a alguna classe de perturbation, ell responds per moure lluny del seu estat inicial. La tendència d'un sistema per quedar proper al seu estat d'equilibri, malgrat aquell aldarull, és termed el seu resistència. D'altra banda, la velocitat amb el qual retorna al seu estat inicial després d'aldarull és cridat el seu resilience.[12]

 
Temperate rainforest on the Olympic Peninsula in Washington state.
 
The High Peaks Wilderness Area in the 6,000,000-acre (2,400,000 ha) Adirondack Park is an example of a diverse ecosystem.

Ecosystems are dynamic entities—invariably, they are subject to periodic disturbances and are in the process of recovering from some past disturbance.[12] When an ecosystem is subject to some sort of perturbation, it responds by moving away from its initial state. The tendency of a system to remain close to its equilibrium state, despite that disturbance, is termed its resistance. On the other hand, the speed with which it returns to its initial state after disturbance is called its resilience.[12]

D'un any a un altre, variació d'experiència dels ecosistemes en el seu biòtic i abiotic entorns. Una sequera, un hivern especialment fred i un pest esclat tots constitueixen variabilitat de terme curt en condicions mediambientals. Les Poblacions animals varien any rere any, construint cap amunt de durant recurs-períodes rics i xocant mentre ells overshoot el seu subministrament alimentari. Aquests canvia joc fora d'en canvis en NPP, índexs de descomposició, i altres processos d'ecosistema.[12] canvis de terme Llarg també ecosistema de forma processa—els boscos d'Amèrica del Nord oriental espectacle quiet legacies de cultivation que va deixar de fa 200 anys, mentre methane la producció en llacs siberians orientals és controlada per assumpte orgànic que va acumular durant el Pleistocene.[12]

From one year to another, ecosystems experience variation in their biotic and abiotic environments. A drought, an especially cold winter and a pest outbreak all constitute short-term variability in environmental conditions. Animal populations vary from year to year, building up during resource-rich periods and crashing as they overshoot their food supply. These changes play out in changes in NPP, decomposition rates, and other ecosystem processes.[12] Longer-term changes also shape ecosystem processes—the forests of eastern North America still show legacies of cultivation which ceased 200 years ago, while methane production in eastern Siberian lakes is controlled by organic matter which accumulated during the Pleistocene.[12]

Aldarull també juga una funció important en processos ecològics. F. Stuart Chapin i els coautors defineixen aldarull com "un relativament discrete esdeveniment a temps i espai que altera l'estructura de poblacions, comunitats i ecosistemes i canvis de causes en disponibilitat de recursos o l'entorn físic".[36] Això pot variar de caigudes d'arbre i esclats d'insecte a huracans i wildfires a erupcions volcàniques i pot causar canvis grans en planta, animal i poblacions de microbi, també terra contingut d'assumpte orgànic.[12] Aldarull és seguit per succession, un "canvi direccional en estructura d'ecosistema i el funcionament que resulta de biotically canvis conduïts en subministrament de recursos."[36]

Disturbance also plays an important role in ecological processes. F. Stuart Chapin and coauthors define disturbance as "a relatively discrete event in time and space that alters the structure of populations, communities and ecosystems and causes changes in resources availability or the physical environment".[36] This can range from tree falls and insect outbreaks to hurricanes and wildfires to volcanic eruptions and can cause large changes in plant, animal and microbe populations, as well soil organic matter content.[12] Disturbance is followed by succession, a "directional change in ecosystem structure and functioning resulting from biotically driven changes in resources supply."[36]

La freqüència i la severitat d'aldarull determina la manera el funció d'ecosistema dels impactes. Aldarull important com una erupció volcànica o retir i avenç glacial deixen darrere de terres que no tenen plantes, animals o assumpte orgànic. Ecosistemes que experimenten aldarulls que sever experimenta primari succession. Menys aldarull sever com focs de bosc, huracans o cultivation resultat en secundari succession.[12] aldarull Més sever i aldarull més freqüent resultat en temps de recuperació més llarga. Els Ecosistemes recuperen més de pressa de menys esdeveniments d'aldarull severs.[12]

The frequency and severity of disturbance determines the way it impacts ecosystem function. Major disturbance like a volcanic eruption or glacial advance and retreat leave behind soils that lack plants, animals or organic matter. Ecosystems that experience disturbances that sever undergo primary succession. Less severe disturbance like forest fires, hurricanes or cultivation result in secondary succession.[12] More severe disturbance and more frequent disturbance result in longer recovery times. Ecosystems recover more quickly from less severe disturbance events.[12]

Les etapes primerenques de primari succession és dominat per espècie amb petit propagules (llavor i espores) quins poden ser distàncies llargues dispersades. El primerenc colonizers—sovint algae, cyanobacteria i lichens—estabilitza el substrate. Subministraments de nitrogen són limitats en terres nous, i espècie que fixa nitrogen tendeix per jugar una funció important d'hora en primari succession. Diferent en primari succession, l'espècie que domina secundari succession, és normalment presentar des del principi del procés, sovint en el banc de llavor del terra. En alguns sistemes el successional pathways és força compatible, i així, és fàcil de pronosticar. En altres, hi ha molts possible pathways—per exemple, el nitrogen introduït-fixant legume, Myrica faya, altera successional trajectories en Hawai'ian boscos.[12]

The early stages of primary succession are dominated by species with small propagules (seed and spores) which can be dispersed long distances. The early colonizers—often algae, cyanobacteria and lichens—stabilize the substrate. Nitrogen supplies are limited in new soils, and nitrogen-fixing species tend to play an important role early in primary succession. Unlike in primary succession, the species that dominate secondary succession, are usually present from the start of the process, often in the soil seed bank. In some systems the successional pathways are fairly consistent, and thus, are easy to predict. In others, there are many possible pathways—for example, the introduced nitrogen-fixing legume, Myrica faya, alter successional trajectories in Hawai'ian forests.[12]

El ecòleg teòric Robert Ulanowicz ha utilitzat teoria d'informació eines per descriure l'estructura d'ecosistemes, emfasitzant informació mútua (correlacions) en sistemes estudiats. Dibuix en aquesta metodologia i observacions prèvies d'ecosistemes complexos, Ulanowicz descriu aproximacions a determinar els nivells d'estrès en ecosistemes i pronosticant reaccions de sistema a tipus definits d'alteració en el seu settings (com energia augmentada o reduïda flux, i eutrofització. [37]

The theoretical ecologist Robert Ulanowicz has used information theory tools to describe the structure of ecosystems, emphasizing mutual information (correlations) in studied systems. Drawing on this methodology and prior observations of complex ecosystems, Ulanowicz depicts approaches to determining the stress levels on ecosystems and predicting system reactions to defined types of alteration in their settings (such as increased or reduced energy flow, and eutrophication.[38]

Ecologia d'ecosistema modifica

Ecosystem ecology modifica

Article principal: Ecosystem ecology
Vegeu també: Ecosystem model
 
Un hydrothermal vent és un ecosistema en el pis d'oceà. (El bar d'escala és 1 m.)

ecologia d'Ecosistema estudia "el flux d'energia i materials a través d'organismes i l'entorn físic". Busca per entendre els processos que governen els estocs de material i energia en ecosistemes, i el flux d'assumpte i energia a través d'ells. L'estudi d'ecosistemes pot cobrir 10 ordres de magnitud, de les capes de superfície de roques a la superfície del planeta. [39]

Article principal: Ecosystem ecology
Vegeu també: Ecosystem model
 
A hydrothermal vent is an ecosystem on the ocean floor. (The scale bar is 1 m.)

Ecosystem ecology studies "the flow of energy and materials through organisms and the physical environment". It seeks to understand the processes which govern the stocks of material and energy in ecosystems, and the flow of matter and energy through them. The study of ecosystems can cover 10 orders of magnitude, from the surface layers of rocks to the surface of the planet.[40]

hi ha no definició sola del que constitueix un ecosistema.[41] ecòleg alemany Ernst- Detlef Schulze i els coautors van definir un ecosistema com a àrea que és "uniforme considerant la facturació biològica, i conté tot el fluxes damunt i sota terra àrea sota consideració." Explícitament refusen Gen Likens' ús de captacions de riu sencer com "massa ample una demarcació" per ser un ecosistema sol, donat el nivell d'heterogeneïtat dins de tal una àrea.[42] Altres autors han suggerit que un ecosistema pot encompass una molta àrea més gran, fins i tot el planeta sencer.[6] Schulze i els coautors també refusats la idea que un sol rotting log podria ser estudiat com a ecosistema perquè la mida dels fluxs entre el log i el seu entorn és massa gran, parent als cicles de proporció dins del log.[42] Filòsof de ciència Mark Sagoff considera el fracàs de definir "la classe d'objecte estudia" per ser un obstacle al desenvolupament de teoria en ecologia d'ecosistema.[41]

There is no single definition of what constitutes an ecosystem.[41] German ecologist Ernst-Detlef Schulze and coauthors defined an ecosystem as an area which is "uniform regarding the biological turnover, and contains all the fluxes above and below the ground area under consideration." They explicitly reject Gene Likens' use of entire river catchments as "too wide a demarcation" to be a single ecosystem, given the level of heterogeneity within such an area.[42] Other authors have suggested that an ecosystem can encompass a much larger area, even the whole planet.[6] Schulze and coauthors also rejected the idea that a single rotting log could be studied as an ecosystem because the size of the flows between the log and its surroundings are too large, relative to the proportion cycles within the log.[42] Philosopher of science Mark Sagoff considers the failure to define "the kind of object it studies" to be an obstacle to the development of theory in ecosystem ecology.[41]

Els Ecosistemes poden ser estudiats a través d'una varietat d'aproximacions—estudis teòrics, estudia controlar ecosistemes específics sobre períodes llargs de temps, els que aspecte a diferències entre ecosistemes per dilucidar com treballen i directe manipulative experimentació.[43] Estudis poden ser duts a terme a una varietat de balança, de microcosms i mesocosm s que serveix representacions tan simplificades d'ecosistemes, a través d'estudis d'ecosistema sencer.[44] ecòleg americà Stephen R. Fuster ha argumentat que microcosm els experiments poden ser "irrellevants i diversionary" si no són duts a terme conjuntament amb estudis de camp van dur a terme a l'escala d'ecosistema, perquè microcosm els experiments sovint fallen a de forma exacta pronosticar ecosistema-dinàmica de nivell.[45]

Ecosystems can be studied through a variety of approaches—theoretical studies, studies monitoring specific ecosystems over long periods of time, those that look at differences between ecosystems to elucidate how they work and direct manipulative experimentation.[43] Studies can be carried out at a variety of scales, from microcosms and mesocosms which serve as simplified representations of ecosystems, through whole-ecosystem studies.[44] American ecologist Stephen R. Carpenter has argued that microcosm experiments can be "irrelevant and diversionary" if they are not carried out in conjunction with field studies carried out at the ecosystem scale, because microcosm experiments often fail to accurately predict ecosystem-level dynamics.[45]

El Hubbard Estudi D'Ecosistema Del Rierol, va establir en el Muntanyes Blanques, Nova Hampshire el 1963, era el primer intent exitós per estudiar un sencer watershed com a ecosistema. L'estudi química de corrent utilitzat com a mitjà de controlar propietats d'ecosistema, i va desenvolupar un detallat model biogeoquímic de l'ecosistema.[46] Molt de temps-recerca de terme al lloc va portar a la descoberta de pluja àcida en Amèrica del Nord el 1972, i era capaç de documentar el consegüent depletion de terra cations (especialment calci) sobre el pròxim diverses dècades.[47]

The Hubbard Brook Ecosystem Study, established in the White Mountains, New Hampshire in 1963, was the first successful attempt to study an entire watershed as an ecosystem. The study used stream chemistry as a means of monitoring ecosystem properties, and developed a detailed biogeochemical model of the ecosystem.[46] Long-term research at the site led to the discovery of acid rain in North America in 1972, and was able to document the consequent depletion of soil cations (especially calcium) over the next several decades.[47]

Classificació modifica

Classification modifica

Vegeu també: Ecosystem diversity, Ecoregion, Ecological land classification, i Ecotope
 
Flora de Baja Desert De Califòrnia, Cataviña regió, Mèxic.

Classificant ecosistemes a ecològicament homogeneous les unitats és un pas important cap a administració d'ecosistema eficaç.[48] Una varietat de sistemes existeix, va basar en coberta de vegetació, remot notant, i classificació bioclimàtica sistemes.[48] geògraf americà Robert Bailey defineix una jerarquia d'unitats d'ecosistema que varien de microecosystems (individual homogeneous llocs, en l'ordre de 10 metres quiloquadrats (4 sq mi) en àrea), a través de mesoecosystems (mosaics de paisatge, en l'ordre de 1,000 metres quiloquadrats (400 sq mi)) a macroecosystems ( ecoregions, en l'ordre de 100,000 metres quiloquadrats (40,000 sq mi)).[49]

Vegeu també: Ecosystem diversity, Ecoregion, Ecological land classification, i Ecotope
 
Flora of Baja California Desert, Cataviña region, Mexico.

Classifying ecosystems into ecologically homogeneous units is an important step towards effective ecosystem management.[48] A variety of systems exist, based on vegetation cover, remote sensing, and bioclimatic classification systems.[48] American geographer Robert Bailey defines a hierarchy of ecosystem units ranging from microecosystems (individual homogeneous sites, on the order of 10 metres quiloquadrats (4 sq mi) in area), through mesoecosystems (landscape mosaics, on the order of 1,000 metres quiloquadrats (400 sq mi)) to macroecosystems (ecoregions, on the order of 100,000 metres quiloquadrats (40,000 sq mi)).[49]

Bailey Va perfilar cinc mètodes diferents per identificar ecosistemes: gestalt ("una totalitat que no és derivat a través de considerable de les seves parts"), en quines regions són reconegudes i les fronteres dibuixades intuitively; un mapa overlay sistema on capes diferents com geologia, landform s i tipus de terra són overlain per identificar ecosistemes; mulitvariate clustering d'atributs de lloc; la imatge digital que processa de remotely va notar agrupació de dada les àrees van basar en el seu aspecte o altre espectral propietats; o per uns "factors de controlar mètode" on un subconjunt de factors (com terres, clima, vegetació physiognomy o el distribució de planta o espècie animal) és seleccionat d'una varietat gran de possible uns són utilitzats a delineate ecosistemes.[50] Per contrast amb Bailey metodologia, ecòleg de Puerto Rico Ariel Lugo i els coautors van identificar deu característiques d'un sistema de classificació eficaç: allò el ser basat en georeference d, quantitative dada; allò ha de minimize subjectivitat i explícitament identificar criteris i suposicions; allò hauria de ser estructurat al voltant dels factors que condueixen processos d'ecosistema; allò hauria de reflectir la naturalesa jeràrquica d'ecosistemes; allò hauria de ser flexible prou per adaptar-se a la diverses balança a quina administració d'ecosistema opera; allò hauria de ser lligat a mesures fiables de clima de manera que pot " anticipat[ e] canvi de clima global; allò el ser aplicable a tot el món; allò hauria de ser validat contra dada independent; allò té en compte la relació de vegades complexa entre clima, vegetació i funcionament d'ecosistema; i que hauria de ser capaç d'adaptar i millorar dades tan noves esdevenen disponibles".[48]

Bailey outlined five different methods for identifying ecosystems: gestalt ("a whole that is not derived through considerable of its parts"), in which regions are recognized and boundaries drawn intuitively; a map overlay system where different layers like geology, landforms and soil types are overlain to identify ecosystems; mulitvariate clustering of site attributes; digital image processing of remotely sensed data grouping areas based on their appearance or other spectral properties; or by a "controlling factors method" where a subset of factors (like soils, climate, vegetation physiognomy or the distribution of plant or animal species) are selected from a large array of possible ones are used to delineate ecosystems.[50] In contrast with Bailey's methodology, Puerto Rico ecologist Ariel Lugo and coauthors identified ten characteristics of an effective classification system: that it be based on georeferenced, quantitative data; that it should minimize subjectivity and explicitly identify criteria and assumptions; that it should be structured around the factors that drive ecosystem processes; that it should reflect the hierarchical nature of ecosystems; that it should be flexible enough to conform to the various scales at which ecosystem management operates; that it should be tied to reliable measures of climate so that it can "anticipat[e] global climate change; that it be applicable worldwide; that it should be validated against independent data; that it take into account the sometimes complex relationship between climate, vegetation and ecosystem functioning; and that it should be able to adapt and improve as new data become available".[48]

Tipus d'ecosistemes modifica

Types of ecosystems modifica

* Ecosistemes marins
* Freshwater Ecosistemes
* Ecosistema de riu
  • Ecosistema terrestre
* Bosc
* Més Gran Yellowstone Ecosistema
* Ecosistema marí gran
* Zona litoral
* Riparian Zona
* Subsurface lithoautotrophic microbial Ecosistema
* Ecosistema urbà
* Movile Cova
* Desert


 
<Centre>Un freshwater ecosistema en Gran Canaria, una illa del Illes Canàries.</Centre>


 
A freshwater ecosystem in Gran Canaria, an island of the Canary Islands.

Vegeu també modifica

See also modifica

Notes modifica

Notes modifica

  1. ↑ L'ecosistema de terme era de fet encunyat per Arthur Roy Clapham, qui va venir cap amunt d'amb la paraula a Tansley petició.(Willis 1997)
  2. ↑ The term ecosystem was actually coined by Arthur Roy Clapham, who came up with the word at Tansley's request.(Willis 1997)

Referències modifica

References modifica

  1. ↑ Hatcher, Bruce Gordon «Coral reef primary productivity. A hierarchy of pattern and process». Trends in Ecology and Evolution, vol. 5, 5, 1990, pàg. 149–155. DOI: 10.1016/0169-5347(90)90221-X.
  2. ↑ Tansley (1934); Molles (1999), p. 482; Chapin et al . (2002), p. 380; Schulze et al . (2005); p. 400; Gurevitch et al . (2006), p. 522; Ferrer & de Ferrer 2012, p. G-5
  3. ↑ 3,0 3,1 Odum, EP (1971) Fundamentals d'ecologia, tercera edició, Saunders Nova York Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Odum1971» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  4. ↑ 4,0 4,1 Schulze et al . (2005), p.400 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Schulze400» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  5. ↑ Chapin et al . (2002), p. 380; Schulze et al . (2005); p. 400
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Willis (1997), p.269; Chapin et al . (2002), p. 5; Krebs (2009). p. 572 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «planet» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  7. ↑ Hatcher, Bruce Gordon «Coral reef primary productivity. A hierarchy of pattern and process». Trends in Ecology and Evolution, vol. 5, 5, 1990, pàg. 149–155. DOI: 10.1016/0169-5347(90)90221-X.
  8. ↑ Tansley (1934); Molles (1999), p. 482; Chapin et al. (2002), p. 380; Schulze et al. (2005); p. 400; Gurevitch et al. (2006), p. 522; Smith & Smith 2012, p. G-5
  9. ↑ Chapin et al. (2002), p. 380; Schulze et al. (2005); p. 400
  10. ↑ 10,0 10,1 Chapin et al. (2002), p. 10
  11. ↑ 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 11,11 11,12 11,13 11,14 11,15 11,16 11,17 11,18 11,19 11,20 11,21 11,22 11,23 11,24 11,25 Chapin et al. (2002), pp. 11–13
  12. ↑ 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 12,10 12,11 12,12 12,13 12,14 12,15 12,16 12,17 12,18 12,19 Chapin et al . (2002), pp. 281–304 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Chapin281» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  13. ↑ 13,0 13,1 Willis (1997) Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Willis1997» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Chapin et al . (2002), pp. 7–11) Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Chapin7» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Tansley (1935) Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Tansley1935» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  16. ↑ 16,0 16,1 Tansley, AG (1939) Les illes britàniques i la seva vegetació. Volum 1 de 2. Cambridge Premsa universitària, va Unir. Kingdom. 484 pg. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Tansley1939» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Chapin et al. (2002), pp. 123–150
  18. ↑ 18,00 18,01 18,02 18,03 18,04 18,05 18,06 18,07 18,08 18,09 18,10 18,11 18,12 18,13 18,14 18,15 Chapin et al. (2002), pp. 197–215
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 Chapin et al. (2002), pp. 97–104
  20. ↑ 20,0 20,1 «Self-organization, transformity, and information». Science, 242. DOI: 10.1126/science.242.4882.1132. JSTOR: 1702630. PMID: 17799729. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Odum88» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 21,6 21,7 Chapin et al . (2002) pp. 244–264 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Chapin244» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  22. ↑ 22,00 22,01 22,02 22,03 22,04 22,05 22,06 22,07 22,08 22,09 22,10 22,11 Chapin et al. (2002), pp. 151–157
  23. ↑ 23,00 23,01 23,02 23,03 23,04 23,05 23,06 23,07 23,08 23,09 23,10 23,11 23,12 23,13 23,14 23,15 23,16 23,17 23,18 Chapin et al. (2002), pp. 159–174
  24. ↑ Chapin et al. (2002), pp. 61–67
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 25,5 Chapin et al. (2002), pp. 215–222
  26. ↑ Adams, C.E. «The fish community of Loch Lomond, Scotland: its history and rapidly changing status». Hydrobiologia, vol. 290, 1–3, 1994, pàg. 91–102. DOI: 10.1007/BF00008956.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 27,5 Chapin et al . (2002), pp. 265–277 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Chapin265» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  28. ↑ 28,0 28,1 Schulze et al . (2005), pp. 449–453 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Schulze449» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  29. ↑ Adams, C.E. «The fish community of Loch Lomond, Scotland: its history and rapidly changing status». Hydrobiologia, vol. 290, 1–3, 1994, pàg. 91–102. DOI: 10.1007/BF00008956.
  30. ↑ 30,0 30,1 Schoener, Thomas W. «Ecological Niche». A: Simon Un. Levin. The Princeton Guide to Ecology. Princeton: Princeton University Press, p. 2–13. ISBN 978-0-691-12839-9.  Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «niche» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  31. ↑ 31,00 31,01 31,02 31,03 31,04 31,05 31,06 31,07 31,08 31,09 31,10 31,11 31,12 31,13 «The Report of the Ecological Society of America Committee on the Scientific Basis for Ecosystem Management». Ecological Applications, 6. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Christensen1998» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 32,5 32,6 32,7 «Defining, valuing and providing ecosystem goods and services». Natural Resources Journal, 47. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Brown2007» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  33. ↑ 33,0 33,1 «What is ecosystem management?». Conservation Biology, 8. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Grumbine1994» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 34,4 34,5 Chapin et al . (2002), pp. 362–365 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Chapin362» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  35. ↑ 35,0 35,1 «Ecosystem management: what is it really?». Landscape and Urban Planning, 40. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Brussard1998» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 Chapin et al. (2002), p. 285
  37. ↑ Robert Ulanowicz (1997). Ecologia, el Ascendant Perspectiva. Colúmbia Univ. Premsa. ISBN 0-231-10828-1.
  38. ↑ Robert Ulanowicz (1997). Ecology, the Ascendant Perspective. Columbia Univ. Press. ISBN 0-231-10828-1.
  39. ↑ Chapin et al . (2002), pp. 3–7
  40. ↑ Chapin et al. (2002), pp. 3–7
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 41,3 «The plaza and the pendulum: Two concepts of ecological science». Biology and Philosophy, 18. DOI: 10.1023/A:1025566804906. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Sagoff2003» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  42. ↑ 42,0 42,1 42,2 42,3 Schulze et al . 300–402 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Schulze399» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  43. ↑ 43,0 43,1 «Evaluating Alternative Explanations in Ecosystem Experiments». Ecosystems, 1. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Carpenter1998» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  44. ↑ 44,0 44,1 «Replication versus Realism: The Need for Ecosystem-Scale Experiments». Ecosystems, 1. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Schindler1998» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  45. ↑ 45,0 45,1 «Microcosm Experiments have Limited Relevance for Community and Ecosystem Ecology». Ecology, 77. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Carpenter1996» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  46. ↑ 46,0 46,1 Lindenmayer, David B.; Gene E. Likens. «The Problematic, the Effective and the Ugly – Some Case Studies». A: Effective Ecological Monitoring. Collingwood, Australia: CSIRO Publishing, p. 87–145. ISBN 978-1-84971-145-6.  Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Lindenmayer2010» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  47. ↑ 47,0 47,1 «[REFWY0000 Some perspectives on long-term biogeochemical research from the Hubbard Brook Ecosystem Study]». Ecology, 85. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Likens2004» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  48. ↑ 48,0 48,1 48,2 48,3 48,4 48,5 «The Holdridge life zones of the conterminous United States in relation to ecosystem mapping». Journal of Biogeography, 26. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Lugo1999» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  49. ↑ 49,0 49,1 Bailey (2009), Capítol 2, pp. 25–28 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «BaileyCh2» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  50. ↑ 50,0 50,1 Bailey (2009), Capítol 3, pp. 29–40 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «BaileyCh3» està definit diverses vegades amb contingut diferent.

La Literatura va citar modifica

Literature cited modifica

  • Bailey, Robert G. Ecosystem Geography. Second. New York: Springer. ISBN 978-0-387-89515-4. 
  • Chapin, F. Stuart; Pamela A. Matson; Harold A. Mooney. Principles of Terrestrial Ecosystem Ecology. New York: Springer. ISBN 0-387-95443-0. 
  • Gurevitch, Jessica; Samuel M. Scheiner; Gordon A. Fox. The Ecology of Plants. Second. Sunderland, Massachusetts: Sinauer Associates. ISBN 978-0-87893-294-8. 
  • Krebs, Charles J. Ecology: The Experimental Analysis of Distribution and Abundance. Sixth. San Francisco: Benjamin Cummings. ISBN 978-0-321-50743-3. 
  • Lindenmayer, David B.; Gene E. Likens. Effective Ecological Monitoring. Collingwood, Australia: CSIRO Publishing. ISBN 978-1-84971-145-6. 
  • Molles, Manuel C. Ecology: Concepts and Applications. Boston: WCB/McGraw-HIll. ISBN 0-07-042716-X. 
  • Schulze, Ernst-Detlef; Erwin Beck; Klaus Müller-Hohenstein. Plant Ecology. Berlin: Springer. ISBN 3-540-20833-X. 
  • Smith, Thomas M.; Robert Leo Smith. Elements of Ecology. Eighth. Boston: Benjamin Cummings. ISBN 978-0-321-73607-9. 
  • Tansley, AG «The use and abuse of vegetational terms and concepts». Ecology, 16. DOI: 10.2307/1930070. JSTOR: 1930070.
  • «The Ecosystem: An Evolving Concept Viewed Historically». Functional Ecology, 11. DOI: 10.1111/j.1365-2435.1997.00081.x.
  • Bailey, Robert G. Ecosystem Geography. Second. New York: Springer, 2009. ISBN 978-0-387-89515-4. 
  • Chapin, F. Stuart; Pamela A. Matson; Harold A. Mooney. Principles of Terrestrial Ecosystem Ecology. New York: Springer, 2002. ISBN 0-387-95443-0. 
  • Gurevitch, Jessica; Samuel M. Scheiner; Gordon A. Fox. The Ecology of Plants. Second. Sunderland, Massachusetts: Sinauer Associates, 2006. ISBN 978-0-87893-294-8. 
  • Krebs, Charles J. Ecology: The Experimental Analysis of Distribution and Abundance. Sixth. San Francisco: Benjamin Cummings, 2009. ISBN 978-0-321-50743-3. 
  • Lindenmayer, David B.; Gene E. Likens. Effective Ecological Monitoring. Collingwood, Australia: CSIRO Publishing, 2010. ISBN 978-1-84971-145-6. 
  • Molles, Manuel C. Ecology: Concepts and Applications. Boston: WCB/McGraw-HIll, 1999. ISBN 0-07-042716-X. 
  • Schulze, Ernst-Detlef; Erwin Beck; Klaus Müller-Hohenstein. Plant Ecology. Berlin: Springer, 2005. ISBN 3-540-20833-X. 
  • Smith, Thomas M.; Robert Leo Smith. Elements of Ecology. Eighth. Boston: Benjamin Cummings, 2012. ISBN 978-0-321-73607-9. 
  • Tansley, AG «The use and abuse of vegetational terms and concepts». Ecology, vol. 16, 3, 1935, pàg. 284–307. DOI: 10.2307/1930070. JSTOR: 1930070.
  • Willis, A.J. «The Ecosystem: An Evolving Concept Viewed Historically». Functional Ecology, vol. 11, 2, 1997, pàg. 268–271. DOI: 10.1111/j.1365-2435.1997.00081.x.

Enllaços externs modifica

External links modifica

Plantilla:Modelling ecosystems Plantilla:Composition (Biology) Plantilla:Physical Earth

Plantilla:Systems

  Vegeu Anskarbot/Traduccions/Ecosystem en el Viccionari, el diccionari lliure.

Plantilla:Modelling ecosystems Plantilla:Composition (Biology) Plantilla:Physical Earth Plantilla:Nature nav Plantilla:Systems {{Enllaç AB | ru}} {{Link GA|ru}} [[Categoria:Ecosistemes]] [[Categoria:Biogeografia]] [[Categoria:Ecoregions]] [[Categoria:Cibernètica]] [[Categoria:Teoria de sistemes]] [[Categoria:Biomes]] [[Categoria:Bioinformàtica]] [[Categoria:Medi ambient]] [[Categoria:Teoria de control]] [[Categoria:Comportament]] [[Categoria:Física aplicada i interdisciplinària]]

Notes de traducció modifica

  • Les plantilles en vermell són les que no s'han pogut trobar la corresponent plantilla en català. Això no vol dir que no existeixi, sino que no s'ha pogut trobar automàticament, ja sigui per que no hi ha el corresponent enllaç interviqui, o per que, realment, no existeix la plantilla en català. En cas que trobeu la plantilla corresponent us agrairia que li posesiu el seu enllaç interviqui a la plantilla en l'idioma original per poder trobar-la en properes traduccions. Gràcies. --Anskarbot (disc.) 10:30, 22 maig 2013 (CEST)
  • He optat per posar totes els possibles paràmetres que admet la plantilla en català perque és complicat encertar els paràmetres coincidents en una traducció literal. Intenteré que almenys les plantills de referènciess quedin perfectament traduïdes i amb la resta anirem poc a poc. --Anskarbot (disc.) 10:30, 22 maig 2013 (CEST)
  • És possible que quan estigui implementat Wikidata sigui més fàcil saber la coincidència de paràmtres originals i en català, però per ara és força complicat. --Anskarbot (disc.) 10:30, 22 maig 2013 (CEST)
  • Podeu comentar possibles millores en el bot de traducció en aquesta pàgina. --Anskarbot (disc.) 10:30, 22 maig 2013 (CEST)
  • Les paraules que el programa Apertium encara no tradueix queden registrades automàticament. Si trobeu alguna millora en la traducció podeu expresar-ho a la mateixa pàgina d'errors. --Anskarbot (disc.) 10:30, 22 maig 2013 (CEST)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Anskarbot/Traduccions/Ecosystem&oldid=32350358»