Arnandis

Pàgina d'usuari Discussió
Arnandis
Noia 64 apps karm.png Aquesta usuària fa 16 anys, 3 dies que és a la Viquipèdia.
Pàgina principal: Viquiprojecte:Wikidata/Defuncions recents
Pàgina principal: Portal:València/setembre
Pàgina principal: Portal:Videojocs/setembre
Pàgina principal: Portal:Còmics/setembre
Pàgina principal: Portal:Literatura/setembre
Pàgina principal: Portal:Occitània/setembre
Pàgina principal: Portal:Pilota/setembre
Pàgina principal: Portal:Informàtica/setembre
Pàgina principal: Portal:Música/setembre

ArtModifica

Pàgina principal: Portal:Art/2021
El 13 de gener, la revista Science Advances publicà la datació d'una de les pintures rupestres trobades l'any 2014 a les illes Cèlebes en quaranta cinc mil cinc-cents anys d'antiguitat, les més antigues representacions figuratives datades fins el moment.[1]
Defuncions

El 16 de gener morí el dissenyador beterà José Juan Belda Inglés; el 22, la mecenes barcelonina Helena Cambó i Mallol; el 4 de febrer, el dissenyador arenyenc Joan Casanovas i Romaguera; el 7, el pintor madrileny Luis Feito; el 10, el dissenyador madrileny Alberto Corazón; l'11, la feminista conceptual peruana Teresa Burga. El 28 de març, el restaurador romà Gianluigi Colalucci. El 20 d'abril, la feminista multidisciplinar Mary Beth Edelson; el 22, la fotògrafa polonesa Krystyna Łyczywek. El 3 de maig, l'artista gràfica Roser Agell i Cisa; el 12, la ceramista reusenca Neus Segrià i Fortuny; el 20, l'escultor danés Ingvar Cronhammar; el 22, el ceramiste barceloní Jordi Aguadé i Clos; el 26, el pintor ebrenc Narcís Galià i Adell. El 10 de juny, l'historiador almassorí Tomàs Llorens i Serra; el 13, el fotògraf barceloní Ferran Freixa i Pintó i l'artiste multidisciplinar tortosí Frederic Sancho Carles. El 4 de juliol morí a Barcelona el dissenyador suís Yves Zimmermann; el 31, la ceramista igualadina Milós Gras. El 8 d'agost, la crítica Rosa Maria Piñol i Soler. El 3 de setembre, la fotoperiodista Olatz Vázquez Aurrekoetxea…

CòmicModifica

Pàgina principal: Portal:Còmics/setembre/20
Juan García Iranzo Iribarren (1918-1998) va ser un autor aragonés de l'època clàssica del còmic espanyol, creador de la cèlebre sèrie El Cachorro, entre moltes d'altres. A la mort del seu pare, en 1928, es trasllada a Barcelona, on cursa estudis de Belles Arts fins a la Guerra Civil. Després de la contesa, inicia la seva carrera professional en el camp de l'animació, treballant tant per a Dibsono Films com per a Dibujos Animados Chamartín. Entre 1942 i 1944 participa en la creació dels curtmetratges Garabato i Civilón, al costat d'altres futurs autors clau del còmic de l'època, com Escobar, Cifré i Conti. En 1944 comença a treballar fent còmics, creant dues sèries per a la revista Leyendas Infantiles, de Hispano Americana de Ediciones: el western Dick Norton, el héroe del Far West i la humorística Antonio Barbas Heredia. Per aquella mateixa època col·labora habitualment a la revista Chicos, per a la que escriu i dibuixa diverses sèries d'aventures, com 'La ciudad del gong (1944), El pirata desconocido (1945) i La cruz de fuego (1945), que firma amb el segon cognom de la seva mare, com J. Iribarren. La primera meitat de la dècada del 1940 diverses editorials d'historieta comencen a explotar el format de quaderns d'aventures apaïsats, d'origen italià, consagrats a un sol personatge. En aquest format, Iranzo crea per a Ediciones Toray la sèrie El capitán Coraje ( 1944), de la que es van publicar 43 números i tres almanacs. En 1947 accepta la proposada d'Editorial Bruguera per incorporar-se a l'equip de col·laboradors del setmanari humorístic Pulgarcito, al que aporta les historietes còmiques de La Família Pepe, i col·labora també amb altres revistes d'humor, com Chispa i Garabatos. Va realitzar també dues sèries de ciència-ficció: Kosman (Editorial Iranzo, 1960) i Aventures de Pepito Rayo y Nina (Toray 1946). Durant les dècades següents, Iranzo va continuar la seva abundant producció de còmic, recuperant el personatge de Dick Norton, en 1975 i realitzant col·laboracions humorístiques per a la revista Tele-Radio. A finals dels anys 1980 va dibuixar a la revista Makoki la paròdia Don Cipote de la Mancha. Poc abans de la seva mort estava tornant a treballar en un dels seus clàssics, La família Pepe.
Altres efemèrides
Gil Jourdan (1956) · Tales of the Green Beret (1965)


Efemèrides de setembre
Α articles categoria Ω
6 1937 Sergio Aragonés autor   84 a.
16 1921 Miquel Bernet Toledano autor   1960
2002 Ouran High School Host Club sèrie     2010
Pàgina principal: Portal:Còmics/2021

El 14 de gener, un original inèdit d'Hergé per a la portada de l'àlbum El lotus blau se subhastà per 3,2 milions d'euros.[2] El Comic Barcelona presencial s'ajornà a l'any següent per la COVID, encara que com l'any anterior se celebrà un Comic Barcelona On Demand en línia entre el 28 i el 30 de maig:[3] la concesió del Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona a l'historiador i editor Antonio Martín Martínez rebé l'oposició de tres cents autors que publicaren un comunicat contra la decisió del jurat de guardonar-lo.[4] El 12 de juny tingué lloc la 1a Fira del Còmic i el Manga de Martorell, ubicada al centre El Progrés.[5]Lluc Silvestre Gili guanyà el premi València Nova de novel·la gràfica.[6] El Free Comic Book Day tingué lloc dissabte 14 d'agost.[7]

Defuncions

L'11 de gener morí l'humoriste barceloní Tom Roca, cofundador de Mata Ratos i El Jueves; el 17, la cronista del TBO, Rosa Segura Serra. El 18 de març, l'autor moianés Picanyol, creador d'Ot el Bruixot. El 6 de maig, el mangaka Kentaro Miura, autor de Berserk. El 18 de maig, el dibuixant de l'escola Bruguera Esegé. El 16 de juliol, el col·laborador de Cavall Fort Carles Macià i Vives; el 24, l'autor Romeu, creador de Miguelito. El 13 d'agost, Enzo Facciolo, dibuixant de Diabolik; el 16, el guioniste Nacho Moreno, cocreador de Goomer.


OccitàniaModifica

Pàgina principal: Portal:Occitània/2021
El 8 d'abril, l'Assemblea Nacional Francesa aprovà l'esborrany de la llei Molac, però el Consell Constitucional en declarà inconstitucionals dos articles.[8]
El matí del 29 de maig, el cantautor Primäel Montgauzí guanyà tres dels cinc premis del festival Música i Lletra de Xàtiva;[9] de vesprada, un miler de persones es manifestaren a Pau, Tolosa, Carcassona, Albi i altres localitats a favor de la immersió en les llengües regionals de França.[10] La 45a Universitat Occitana d'Estiu se celebrà del 10 al 12 de juliol a Nimes.[11] El 24 d'agost féu set-cents anys de la mort del perfecte Guillem de Belibasta en la foguera, durant la qual hauria profetitzat que «d'ací en set-cents anys reverdirà el llorer».
A final d'any es publicarà per a PC i Switch el joc Dordogne, ambientat a la Dordonya i, per tant, amb diàlegs en occità.[12]
Defuncions
El 27 de febrer morí el poeta provençal Sèrgi Bec.[13]
El 5 de maig, el còmic i escriptor Robèrt Martí Padena;[14] el 20, l'activiste i dramaturg vivaroalpí Ives Còntes O Russo;[15] el 27, el poeta menerbés Miquèl Decòr.[16]
La nit del 26 al 27 d'agost traspassà el rondallaire pirinenc Pèire Pous.[17]

VideojocModifica

Pàgina principal: Portal:Videojocs/setembre/20
A. Títols Sist.
1996 Kirby Super Star   SNES
2002 Freekstyle   NGC
2007 Heavenly Sword   Wii U
2007 World in Conflict   Windows
2014 Bayonetta   Wii U 
El 2013 —ara fa 7 anys— s'estrenà a l'Amèrica del Nord el The Legend of Zelda: The Wind Waker HD de Wii U

El 2014 —ara fa 7 anys— s'estrenà al Japó el Bayonetta 2 en Wii U.

El 2019 —ara fa 2 any— Nintendo publicà a tot el mon el remake de The Legend of Zelda: Link's Awakening per a Switch.


Pàgina principal: Portal:Videojocs/setembre/llista
A. efemèride sist.
1972 Magnavox Odyssey  
1987 Sega Master System  
1986 Square Company  
1981 Castle Wolfenstein   Apple II
1981 Galaga   recre.
1983 colgament de videojocs d'Atari  
1998 Bio FREAKS   N64, PSX
Pàgina principal: Portal:Videojocs/2021
M/d jocs publicats sist.
Axie Infinity div.

A començament d'any tingué lloc el cas GameStop, en el qual una caterva d'inversors particulars feren encarir les accions de GameStop, Blackberry i altres empreses tecnològiques. Durant l'E3, Nintendo anuncià el llançament d'un nou model de Switch OLED, junt amb el joc Metroid Dread. Després de retardar-se per la pandèmia de COVID-19, enguany eixiran a la venda les consoles Intellivision Amico[18] i Playdate.[19]

  • Playdate

A final d'any es publicarà per a PC i Switch el joc Dordogne, ambientat a la Dordonya i, per tant, amb diàlegs en occità.[20]

PilotaModifica

Efemèrides del mes de setembre
A Nom Esp. Origen E.
15 1991 Puchol II escalater vinalesí 30
3 1998 De la Vega escalater almussafenc 23
21 1986 Héctor I escalater guarer 34
3 1993 Lorja[21] raspaller alzireny 28
19 1999 Seve raspaller castelloner 22
1 1970 Gorxa raspaller daimuser 51
1 1984 Sagasta II[22] raspaller simater 37
22 1966 Costa[23] galotxer beniparrellí 54
9 1974 Pepito raspaller oliver 44
Pàgina principal: Portal:Pilota/2021

Al gener, començada la Lliga Bankia d'Escala i Corda, Monrabal anuncià la retirada per motius laborals: el seu lloc l'ocupà Sacha Kruithof. El 22 de febrer morí el Xato de Museros, considerat el millor mitger de la història de l'escala i corda. La competició professional es reprengué dimecres 4 de març després del cessament d'activitat. El 31 de juliol morí Genovés I, un dels millors pilotaires de la història.

Fi. Competició Mod.   Guanyadors   Finalistes
06/26 36é Individual CaixaBank[24] escala Puchol II De la Vega
07/03 35é Individual CaixaBank[25] raspall Tonet IV Moltó
04/17 30a Lliga Caixabank escala De la Vega, Javi i Carlos Giner, Pere i Álvaro
04/24 38a Lliga Caixabank raspall Vercher, Canari i Ricardet Vicent, Tonet IV i Jose
07/30 8au Diputació d'Alacant[26] escala Giner i Conillet Salva Palau i Félix
05/09 2n Trofeu Levante UD[27] escala Puchol II i Álvaro Gimeno Pere Roc II i Tomàs II
05/22 3r Torneig Mancomunitats[28] raspall Vicent, Canari i Ricardet Marrahí, Brisca i Murcianet
05/23 5t Trofeu Vila-real CF[29] escala J. Salvador, Nacho i Álvaro G Marc, Félix i Bueno
09/05 16é Diputació de València[30] frontó De la Vega i Adrián de Quart J. Salvador i Àlex de Paterna
07/07 Trofeu de Pilota Dénia[31] escala Giner i Santi Marc i Félix
07/22 Trofeu Bollo - Castelló de Rugat[32] raspall Vicent i Canari Ivan i Seve
07/27 31é Trofeu Tio Pena[33] escala Soro III i Nacho Puchol II i Salva
07/10 Lliga Caixabank Elit[34] raspall Victòria i Mar de Bicorb Anna i Noèlia de Beniparrell
07/31 Trofeu de Llargues ratlles Parcent Sella

Llibres i músicaModifica

Pàgina principal: Portal:Literatura/2021
Esdeveniments

El 23 de febrer feu dos-cents anys de la mort del poeta John Keats. El 21 de juliol, cent anys del traspàs de la feminista búlgara Vela Blagòeva.

Defuncions

El 3 de gener moriren l'assagiste hispànomexicà Enrique de Rivas Ibáñez, malalt d'Alzheimer, i el poeta extremeny Juan José Alcolea; el 4, l'editor barceloní Josep Fornas i Martínez; el 7, el premi Pulitzer d'assaig Neil Sheehan i l'autor dominicà Norberto James Rawlings; el 29, el poeta moçambiqués Calane da Silva.

El primer de febrer morí el teòleg Jean-Pierre Jossua; el 3, l'editor valencià Vicent Raga; el 27, el poeta provençal Sèrgi Bec. El 15 de març, el novel·liste barceloní Estanislau Torres i Mestres; el 25, l'escriptor benicarlando Josep Igual i Febrer.

El 9 d'abril, l'activista estatunidenca Judith Reisman; el 10, el poeta mauricià Édouard J. Maunick; el 12, el periodiste moscovita Édouard J. Maunick; el 19, el poeta gironí Josep Tarrés i Fontan; el 28, el filòsof parisenc François Fédier; el 29, l'escriptor capverdià Onésimo Silveira.

El 12 de maig, l'escriptor irlandés Seamus Deane; el 29, el novel·liste furlà Paolo Maurensig; el 31, el poeta barceloní Enrique Badosa Pedro. El 6 de juny, el novel·liste francòfon Michel Host; l'11, el filòleg menorquí Juli Moll i Gómez de la Tía i la novel·lista irlandesa Lucinda Riley; el 18, el poeta igualadí Pius Morera i Prat; el 20, el traductor txec Jan Schejbal. El 16 de juliol, el novel·liste barceloní Carles Macià i Vives; el 22, la poeta mont-realera Michèle Lalonde. El 5 d'agost, l'historiador Michel Duchein; el 6, l'assagiste donostiarra Mikel Azurmendi Intxausti; el 16, el toquiota Hiroshi Sakagami; el 19, el poeta tibetà Tsepa…

Categoria principal: Música del 2021
M/d Artistes Títol Estil
04/15 Bacora Antifans[35] rock alt.
07/16 Òwix Bruixes folk rock
04/16 Greta Van Fleet The Battle at Garden's Gate blues rock
04/16 The Offspring Let the Bad Times Roll rock alt.
05/21 Gruff Rhys Seeking New Gods indie
01/29 Weezer OK Human rock alt.
05/07 Weezer Van Weezer rock alt.
Pàgina principal: Portal:Música/2021
Enguany ha fet cent anys del naiximent d'Ástor Piazzolla (11 de març), cinquanta de la mort d'Ígor Stravinski (6 d'abril) i vint-i-cinc de la d'Ella Fitzgerald (15 de juny).

El Concert de Cap d'Any de la Filharmònica de Viena se celebrà per primera vegada sense públic, per mor de les restriccions sanitàries de la pandèmia de COVID-19: el director fon —per 6a volta— Riccardo Muti.[36] El quartet romà Måneskin guanyà el Festival de la cançó de Sanremo i el Festival de la Cançó d'Eurovisió 2021 amb la cançó "Zitti e buoni".

Defuncions

El 5 de gener morí Boni, cantant de Barricada (grup de música); el 16 faltà a València la compositora bonaerenca Claudia Montero; el 17, el guitarriste barceloní Joan-Eloi Vila; el 18, el compositor manresà Josep Maria Mestres Quadreny; el 21, el multiinstrumentiste sallentí Jordi Fàbregas i Canadell, fundador del Tradicionàrius i El Pont d'Arcalís; el 24, la ballarina barcelonina Carme Mechó i Cunillera; el 29, la cantautora en judeocastellà Flory Jagoda; el 31, l'artista barcelonina Alicia Tomás Jiménez.

El 2 de febrer morí la soprano txeca Libuše Domanínská; el 20, el divulgador valentí Octavio Hernández Bolín; el 27, el compositor pobler Antoni Caimari i Alomar. El 2 de març morí la violoncel·lista anglesa Anna Shuttleworth; el 6, la soprano perpinyanenca Renée Doria; el 17, el compositor cinematogràfic Antón García Abril.

El 24 d'abril traspassà el compositor Shunsuke Kikuchi, autor dels opening de diversos anime; el 29, el director polonés Kazimierz Kord; el 14 de maig, la compositora estoniana Ester Mägi; el 15, la soprano estatunidenca Mildred Allen; el 19, el director austríac Martin Turnovský; el 26, la coreògrafa genovesa Luciana Novaro; el 27, la ballarina Violetta Elvin. El 5 de juny, el sardaniste mataroní Joaquim Tristany i Gual i la també ballarina Lucette Aldous; el 20, la violinista i directora novaiorquesa Jeanne Lamon; el 25, el compositor barceloní Lluís Albert i Rivas. El 13 de juliol, el musicòleg mallorquí Joan Parets Serra; el el 27, el cantautor rus Borís Mikhàilovitx Iemeliànov. El primer de setembre, el pianiste havaner Adalberto Álvarez…


CineModifica

Categoria principal: Pel·lícules del 2021
M/d Direcció Títol Gènere
05/18 Guille Cascante Balandrau, infern glaçat documental
03/08 Laura Mañá Frederica Montseny, la dona que parla drama hist.
02/26 Lee Daniels The United States vs. Billie Holiday drama
08/18 Toni García D'Artacan i els tres gosqueters animació
03/24 Hall / López Raya i l'últim drac animació
02/01 Shaka King Judas and the Black Messiah drama
01/29 Sam Levinson Malcolm & Marie drama
02/12 Jia Ling Ni Hao, Li Huanying (你好，李焕英) comèdia
08/06 Tom McGrath El nadó en cap: Negocis de família animació
04/16 Chika Nagaoka El detectiu Conan: La bala escarlata animació
03/26 Ilya Naishuller Nobody intriga
04/30 Michael Rianda La família Mitchell contra les màquines animació
03/18 Zack Snyder Zack Snyder's Justice League superheroic
03/24 Adam Wingard Godzilla vs. Kong fantàstic
Pàgina principal: Portal:Cinema/2021
Premis
Defuncions
Pàgina principal: Portal:Cinema/2021/morts

El 7 de gener morí l'actriu Marion Ramsey (Police Academy); el 12, el cineasta cubà Enrique Pineda (La bella del Alhambra); el 18, un altre realitzador havaner, Juan Carlos Tabío (Fresa y chocolate). El 8 de febrer, l'actriu irlandesa Rynagh O'Grady (Esmorzar a Plutó); el 12, el cineasta burgalés Antonio Giménez-Rico (El hueso); el 16, el guioniste corunyés Juan Antonio Porto (La Corea). L'11 de març, el director de fotografia novaiorqués Isidore Mankofsky (Skin Deep); el 5 d'abril, l'actor anglés Paul Ritter (Friday Night Dinner); el 12 d'abril, l'actor asturià Juan José Otegui (Todo sobre mi madre). El 22M, l'actriu i presentadora parisenca Jacqueline Caurat (Mon pote le gitan); el 24, l'actriu japonesa Itoko Tsuji (Ōsaka monogatari); El 3 de juny, l'actriu índia B. Jaya (Gowdru). El 20 d'agost, la dobladora madrilenya Matilde Vilariño (Marcelino, pan y vino); el 26, la secundària madrilenya Juana Ginzo Gómez (Antártida)…


ReferènciesModifica

  1. ↑ «Oldest cave art found in Sulawesi» (en anglés). Science Advances, 13-01-2021. [Consulta: 27 abril 2021].
  2. ↑ «Una portada original de Tintín bat el rècord de subhasta d'un còmic, amb 3,2 milions». CCMA, 14-01-2021. [Consulta: 8 juny 2021].
  3. ↑ ACN. «El Comic Barcelona presencial s’ajorna al 2022». La Mañana, 27-04-2021. [Consulta: 8 juny 2021].
  4. ↑ Xavi Serra. «Noranta autors repudien el Gran Premi d'Honor de Comic Barcelona a Antonio Martín». Ara Llegim, 31-05-2021. [Consulta: 2 juny 2021].
  5. ↑ «Arriba la 1a Fira del Còmic i el Manga de Martorell». Comicat, 04-06-2021. [Consulta: 13 juny 2021].
  6. ↑ «Els Premis València i València Nova 2021 ja tenen guanyadors». Institució Alfons el Magnànim, 10-06-2021. [Consulta: 18 juny 2021].
  7. ↑ «Thanks for Celebrating FCBD's 20th Anniversary with Us!» (en anglés). FreeComic Book Day, 17-08-2021. [Consulta: 18 agost 2021].
  8. ↑ «L'opinion compren pas pus la politica d’eradicacion de las lengas» (en occità). Jornalet, 02-03-2021. [Consulta: 23 maig 2021].
  9. ↑ «Xàtiva: Primaël Montgauzí a ganhat tres prèmis al festenal MiL» (en occità). Jornalet, 02-06-2021. [Consulta: 4 juny 2021].
  10. ↑ «Albi: 500 manifestants per las carrèras entà l'ensenhament de l'occitan» (en occità). Jornalet, 31-05-2021. [Consulta: 5 juny 2021].
  11. ↑ «Nimes: comença la 45a edicion de l'Universitat Occitana d'Estiu» (en occità). Jornalet, 10-07-2021. [Consulta: 14 juliol 2021].
  12. ↑ «Un nòu videojòc en occitan que son accion se situa en Peiregòrd» (en occità). Jornalet, 03-06-2020. [Consulta: 22 gener 2021].
  13. ↑ «Nos a quitats Sèrgi Bèc, poèta de l'amor e de la guèrra» (en occità). Jornalet, 02-03-2021. [Consulta: 5 març 2021].
  14. ↑ Manèl Zabala. «Es mòrt Robèrt Martí» (en occità). Jornalet, 06-05-2021. [Consulta: 1r juny 2021].
  15. ↑ Laurenç Revèst. «En recòrdi d'Ives Còntes: autor e animator per o vivaroalpenc» (en occità). Jornalet, 22-05-2021. [Consulta: 4 juny 2021].
  16. ↑ Alan Roch. «L'adieu a Miquèl Decòr» (en occità). Jornalet, 01-06-2021. [Consulta: 4 juny 2021].
  17. ↑ «oan de l’Ors plora la despartida de Pèire Pous» (en occità). Jornalet, 28-08-2021. [Consulta: 1r setembre 2021].
  18. ↑ Tanner Fox. «The Intellvision Amico Is Now Up For Pre-Order» (en anglés). IGN, 29-01-2020. [Consulta: 16 març 2020].
  19. ↑ Olivia Harris. «Playdate Handheld Team Gives An Update On Progress Amid Coronavirus Pandemic» (en anglés). GameSpot, 19-03-2020. [Consulta: 7 abril 2020].
  20. ↑ «Un nòu videojòc en occitan que son accion se situa en Peiregòrd» (en occità). Jornalet, 03-06-2020. [Consulta: 4 juny 2020].
  21. ↑ «Paco Lorja Jordán». FunPiVal. [Consulta: 19 juny 2019].
  22. ↑ «Sagasta II». PilotaViu, 01-09-2014. [Consulta: 26 desembre 2018].
  23. ↑ «Carlos Costa Delhom». Universitat de València. [Consulta: 25 maig 2018].
  24. ↑ «XXXVI Campionat Individual CaixaBank d'Escala i Corda - Trofeu President de la Generalitat Valenciana». FunPiVal. [Consulta: 31 maig 2021].
  25. ↑ «XXXV Campionat Individual CaixaBank de Raspall - Trofeu President de la Generalitat Valenciana». FunPiVal. [Consulta: 2 juny 2021].
  26. ↑ «VIII Trofeu Diputació d'Alacant». FunPiVal. [Consulta: 6 setembre 2021].
  27. ↑ «II Trofeu Levante UD». FunPiVal. [Consulta: 3 maig 2021].
  28. ↑ «III Trofeu Mancomunitats Harbour Energy». FunPiVal. [Consulta: 22 maig 2021].
  29. ↑ «V Trofeu de Pilota Villarreal C.F». FunPiVal. [Consulta: 27 maig 2021].
  30. ↑ «XVI Trofeu Diputació de València de Frontó». FunPiVal. [Consulta: 6 setembre 2021].
  31. ↑ «Trofeu de Pilota Dénia». FunPiVal. [Consulta: 8 juliol 2021].
  32. ↑ «Trofeu Bollo - Castelló de Rugat». FunPiVal. [Consulta: 26 juliol 2021].
  33. ↑ «XXXI Trofeu Tio Pena - Massamagrell». FunPiVal. [Consulta: 27 juliol 2021].
  34. ↑ «Mar i Victoria de Bicorb reediten el títol de campiones de la Lliga de raspall». À Punt Mèdia. [Consulta: 12 juliol 2021].
  35. ↑ «Antifans». Bandcamp. [Consulta: 22 maig 2021].
  36. ↑ «Primer concert d'any nou sense públic a Viena». Diari de Girona, 01-01-2021. [Consulta: 6 gener 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Arnandis&oldid=28207117»