Usuari:Brizz01/Dona Hawksiana

Dona Hawksiana és la terminologia que s'ha emprat per a definir l'arquetip femení de les pel·lícules del director de cinema clàssic Howard Hawks. En un context cinematogràfic històric en el que la figura femenina sempre ha estat representada pels valors “tradicionals”, complint el paper de la representació dels valors morals i de la llar, actuant doncs com a subjecte passiu en quant a les accions i abraçant els rols secundaris, gairebé sempre generant una dependència de la seva existència com a personatge envers als personatges masculins (els quals lideraven les accions), Hawks trenca amb aquest model i proposa una de les primeres representacions de la "dona moderna" al món del Cinema.[cal citació]

Característiques modifica

Durant tota la seva filmografia, Hawks representa a la figura de la dona tal i com a ell li agraden:

En mis películas de aventuras siempre escribo el guión de forma que el tipo de mujer sea el que a mí más me gusta. Y me gusta que las mujeres sean honestas y francas, y que sean responsables y se enfrenten directamente a la situación de vez en cuando. En las comedias suele resulta más divertido hacerlo de forma opuesta. Creo que esa es la razón: las comedias no son reales. Las comedias son irreales. Las otras películas se supone que son la realidad.[1] - Howard Hawks Casas, Quim. Howard Hawks: La comedia de la vida, Libros dirigido, 1998, pàgina 16

Les principals característiques que defineixen a una dona Hawksiana, són les seves “actituds masculines” (des d'un punt de vista clàssic), que la porten a ser impulsora de les accions, independent i resolta, amb accions d'iniciativa, insolència i agressivitat. Tot i aquests trets, en cap dels casos perdrà la seva "feminitat", tal i com és té entesa en un context global.

La figura femenina sempre marca un punt d'inflexió argumental a les seves narratives, actua com a  desencadenant de conflictes ja que incideix directament a les relacions personals sobre la qual naveguen les seves pel·lícules.

En moltes ocasions aquesta dona genera un fort contrast amb la figura masculina protagonista, que bé pot tractar-se d'un home dèbil; despistat i que es veu implicat en situacions absurdes i problemàtiques causades per ella ["Quina fera de nena!" (1938); "Bola de foc" (1941)], o per altra banda la d'un home de conviccions dures; que es “s'amaga” amb una fredor, distanciament i carència d'afecte, que ve determinat per un passat fosc i traumàtic. ["Només els àngels tenen ales (1938); Hatari! (1962)].

En qualsevol dels dos casos, la dona és un personatge que deambula, que no té objectius clars, i que ha aparegut a la vida plana i senzilla del protagonista per quedar-s'hi, i generar el caos. Amb les seves actituds “masculines”, buscarà dominar-los i empetitir la figura de masculinitat, engrandint la femenina. Finalment, demostrarà guanyant-se el seu amor que, la seva figura pot suposar una salvació dels perills als quals s'enfronten, esdevenint una figura clau que no esperaven, però necessitaven.[2][1][3]

(…) Suele convertirse en un peligro para el protagonista, que siente invadido su territorio, y lo sitúa en una posición embarazosa en la que el hombre resulta ser menos fuerte de lo que aparenta. Su actitud frente al ataque directo será la de la retirada. Son ellas las que acometen directamente y no tienen miedo al compromiso.[1] - Francisco Perales Perales, Francisco. Howard Hawks, Cátedra, 2005, pàgina 75

A diferència de la dona “hollywoodiense” més clàssica, Hawks presenta un nou model de dona: Una dona moderna, que es val per a si mateixa, que és atrevida, desafiant, fins a tal punt que podem parlar d'una certa subversió de gèneres.[1][2][3]

Inversió de gèneres modifica

Aquesta figura femenina, pot provocar un fort contrast amb la masculina (sobretot a comèdies screwball), generant una certa inversió de gèneres (basant-nos en estereotips i valors clàssics).

Quan els dos personatges es troben, provoquen escenes en les que mitjà les accions i els diàlegs, és la que la dona qui amb moviments decidits i agressius, porta el control de la situació i exposa la masculinitat de l'home - envaint el seu espai personal i situant-lo en situacions incòmodes - dominant-lo i empetitint-lo per complet.

No obstant, no és la primera vegada que veiem aquesta figura femenina (que tot i representar feminitat, adopta actituds “masculines”): Altres autors com Josef Von Sternberg a Morocco (1930) o Dorothy Arzner (a la seva àmplia filmografia feminista) utilitza la mateixa metodologia: Engrandeix el personatge femení en tant que empetiteix al masculí, provocant inversions de rols de gènere, trencant els esquemes clàssics.[2]

La Dona Hawksiana als grups masculins modifica

Una de les altres fortes implicacions en les que la dona hawksiana juga un paper clau a les pel·lícules de Hawks, són les respectives relacions que la figura femenina presenta davant els grups masculins dels protagonistes.

La Dona Hawksiana apareix com a element ocasionador del “caos” en aquests grups; generant un procés en el que, mitjà les seves actituds i trets ja esmentats, busca integrar-se al nucli masculí, esdevenint un home més. Ara bé; no hem de caure i pensar en que la figura femenina “cedeix”, més aviat el contrari: Manté la seva essència i es guanya el respecte de tots els integrants, després d'un seguit d'accions i proves que l'han fer valoritzar-se, créixer i ser acceptada pels integrants.

Una escena comuna d'integració per part de la dona, és la de l'exhibició al piano o cantant, en un entorn predominant d'homes.

La situació de la figura de la dona intentant entrar al grup masculí la podem percebre a obres com “Només els àngels tenen ales (1938)” o “Hatari!” (1962).[2]

Debat i polèmica modifica

Existeix una forta controvèrsia davant del tractament de Hawks cap als seus personatges femenins. Molts parlen de que representa una dona moderna, i es pot associar a l'autor amb el feminisme. En cap moment Hawks va posicionar-se a favor d'aquest moviment.

De fet, teòriques feministes - entre d'altres acadèmics, crítics i estudiosos - han titllat a Hawks de misògen. D'altres han preferit no calificar-lo amb tal adjectiu, però sí parlar d'una certa "il·lusió" que ens fa creure en el paper de la dona hawksiana com a símbol de modernitat.

Si bé és cert que Howard Hawks dota als seus personatges femenins certa independència aparent, acompanyada de totes les actituds que la fan excepcional, al final la seva figura no existiria sense la del protagonista masculí: I és que els personatges masculins de Hawks tenen objectius. Tenen una vida (tot i que estigui a punt de donar un gir). El gir de la vida dels homes així com la modificació del seu comportament ve donada per l'aparició de la figura femenina, que aparentment no té un rumb a seguir, “deambula” per l'espai i actua com a efecte detonant sobre grups i personatges ja establerts, buscant (al final) una acceptació i fins i tot l'amor del protagonista, fets que qüestionen si aquesta subversió de gèneres i forta dependència es tracta d'una mera il·lusió.[3]

Las mujeres de las películas de Hawks están claramente concebidas desde un punto de vista masculino, a pesar de su vitalidad e idiosincrasia: las mujeres de estos films no tienen “voz” propia sino que la tienen condicionada a lo masculino. - Robin Wood Wood, Robin. Howard Hawks, Ediciones JC, 1982, pàgina 201[3]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Casas, Quim. Howard Hawks: La comedia de la vida. Libros DIRIGIDO. ISBN 84-87270-43-3. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Perales, Francisco. Howard Hawks. Cátedra. ISBN 84-376-2206-9. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Wood, Robin. Howard Hawks. Ediciones JC. ISBN 84-85741-13-7.