Usuari:Contraix/proves/Les col·leccions de Rodolf II

L'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Rodolf II va reunir entre 1577 i 1612 una gran col·lecció d'objectes valuosos, així com una col·lecció de milers de pintures. La col·lecció, hostejada al castell de Praga, incloïa una biblioteca, una armeria amb un gran nombre d'armadures i un gabinet de curiositats o "Kunstkammer". El gabinet de curiositats estava constituït per monedes, medallons, obres d'orfebreria i en pedra tallada, figures d'ivori, llibres, dibuixos, instruments científics i musicals, així com objectes naturals. La col·lecció de pintures incloïa artistes italians de renom com Paolo Veronese, Antonio da Correggio i Leonardo da Vinci, així com també pintors del nord, com Albrecht Dürer i Pieter Brueghel el Vell.

Molts dels tresors de Rodolf II van ser dispersats quan el Castell de Praga va ser saquejat pels suecs el 1648, en la que seria la darrera acció bèl·lica de la Guerra dels Trenta Anys. Una bona part de les pintures de la col·lecció de Rodolf II van acabar formant part de la col·lecció Orleans.

Els edificis

Sala Espanyola

Quan Rodolf II es va traslladar a viure a Praga definitivament el 1583, hagués pogut escollir diversos palaus situats dintre del recinte del castell de Praga. En canvi va preferir com a residència un petit palau, la Torre Blanca.

Els arquitectes

Durant molt temps Rodolf va estar planejant la construcció d'un nou palau residència en el recinte del castell de Praga. Si bé disposava d’un projecte ideat per dos arquitectes locals, Hans Tirol i Bonifaz Wohlmut, Rodolf II va voler un arquitecte amb més prestigi. Atès que la seva tieta Joana d'Àustria era l'esposa del gran duc de Toscana, Francesc I de Mèdici, li fou fàcil convidar al florentí Antonio Lupicini, el qual treballava pels Mèdici. Lupicini arribà el 1578, i començà a treballar en un projecte. La seva feina s'interrompí perquè se li demanaren projectes de construccions defensives a Viena, i la seva proposta final no agradà. El 1585 Rodolf tornà a demanar ajuda a Francesc I de Mèdici, i contractà dos arquitectes florentins, Giovanni Gargiolli i Antonio Valenti, els quals arribaren a Praga el mes de juny de 1586. El desembre del mateix any Gargiolli tornà a Florència amb unes propostes constructives per sotmetre-les a la consideració de l’arquitecte Bernardo Buontalenti i al mateix, Francesc I de Mèdici.

De tornada a Praga amb un projecte constructiu definitiu, el 1587 Gargiolli va escriure a Buontalenti que Rodolf havia donat l'aprovació al projecte presentat, però sembla que Rodolf II va encomanar a Gargiolli un projecte totalment nou: uns estables pels seus cavalls, no gaire lluny de la seva residència personal. Un dels motius del canvi sembla que fou l'econòmic. Sembla que bastants dels diners destinats a la construcció del nou palau foren empleats cap altres fins.

Va ser un grup d'artistes i artesans, principalment d'origen italià, sota la direcció de Martino Gambarini i Giovanni Maria Filippi, els que van construir i decorar les sales per a les col·leccions.

Els espais

Casa d'Estiu del castell de Praga

Rodolf II era un gran afeccionat als cavalls des de la seva estada a Madrid, i feu construir uns estables pels cavalls de la seva propietat, que havia fet traslladar de Viena a Praga entre 1578 i 1580. Els estables, coneguts com els Estables Espanyols, tenien capacitat per allotjar 66 cavalls. El 1597 s'aixecà a la planta superior dels estables un saló de grans dimensions, anomenat la Sala Espanyola, destinada a hostejar instruments musicals així com les pintures i escultures més grans. Al costat hi havia l'anomenada Sala Nova (Neuer o Neu Saal), una sala per a l'exposició d'escultures, articulada per nínxols en els quals es col·locaven estàtues d'estuc i bronze de l'escultor imperial Adriaen De Vries. Totes dues sales tenien sostres amb pintures il·lusionistes de Pauwel i Jan Vredeman de Vries. El 1601 s'inicià l'edificació d'una galeria de dos pisos i de 60 metres de longitud, dividida en tres habitacions en cada pis, la qual constituiria la seu del gabinet de curiositats. No es conserva cap descripció de la galeria.

Fins que no finalitzaren aquestes construccions, les pintures de la col·lecció de Rodolf II estaven distribuïdes per diversos llocs, com la Casa d'Estiu del castell de Praga i els palaus d'estiu del Jardí Reial i de la Reserva de Caça Reial.

L'origen de les col·leccions

La festa del Rosari, de Dürer

La dinastia dels Habsburg van començar a col·leccionar objectes d'interès a l'edat mitjana: el primer Habsburg, Rodolf IV va iniciar en el segle xiv el procés d'acumulació d'objectes valuosos i/o curiosos, el qual es va ampliar amb succesives adquisicions, donacions, herències i desamortitzacions. Sota Frederic III, en el segle xv, el tresor familiar incloïa objectes d'or i plata, monedes, medalles, pedres precioses, joies, documents, manuscrits i instruments científics. El seu fill Maximilià I va ampliar les propietats pel seu matrimoni amb Maria de Borgonya. Va col·leccionar objectes d'art, en particular gemmes. No obstant això, aquest tresor mai es va exposar, sinó que es va guardar en baguls en diversos llocs.

L'avi de Rodolf II, Ferran I, tenia debilitat per les monedes romanes, i Maximilià II, el seu pare, col·leccionava estàtues de l'antiguitat clàssica.

El 1576 morí l'emperador Maximilià II, i Rodolf II va prendre possessió de les seves col·leccions. L'oncle de Rodolf II, Ferran II d'Habsburg, va morir el 1595, i Rodolf II va comprar per 100.000 tàlers els continguts de la Kunstkammer del castell d'Ambras als seus hereus. Ernest d'Àustria, germà de Rodolf II, va morir el 1595 quan tenia 42 anys i era governador dels Païssos Baixos. Rodolf II va heretar la seva col·lecció d'art, la qual es transportà a Viena, on fou dispersada per les col·leccions imperials de la ciutat i Praga.

Les noves adquisicions foren directament encarregades per Rodolf II, o bé obtingudes a través d'agents com Philipp Hainhofer i col·leccionistes com el comte Hans Khevenhüller. Per exemple, el 1606 va comprar la pintura La festa del rosari, obra d'Albrecht Dürer de 1506. L'obra, ubicada a l'església alemanya de Venècia, fou adquirida per una quantitat nou vegades superior al seu preu original.

Contingut de les col·leccions

Saviesa i Força, de Veronese

Venus dormida, de Ravesteyn

Leda i el cigne, de del Sarto

Rudolf II, d'Adriaen de Vries

Pintura i escultura

La col·lecció de pintures de Rodolf II tenia obres de Leonardo da Vinci, Antonio da Correggio, Andrea del Sarto, Albrecht Dürer, Pieter Brueghel el Vell, Ticià i Hieronymus Bosch entre altres. D'Andrea del Sarto va adquirir la pintura Leda i el cigne. La col·lecció gaudia d'una bona representació de la pintura renaixentista veneciana. De Tintoretto tenia la pintura Origen de la Via Làctea, sense saber-se amb seguretat si la va heretar del seu pare, Maximilià II, o fou adquirida pel propi Rodolf II. De Paolo Veronese tenia quatre quadres de grans dimensions, verticals, que mostraven una combinació de subjectes al·legòrics i mitològics: L'elecció entre el Vici i la Virtut, Saviesa i Força, Mars i Venus units per l'amor i Mercuri, Herse i Aglaure. Els quatre quadres es van crear entre la meitat de la dècada de 1560 i finals de la de 1570, i per diverses rutes van acabar formant part de les col·leccions de Rodolf II. En la seva col·lecció també hi figurava L'educació de Cupid, del pintor holandès, però que va desenvolupar la seva carrera professional a Venècia, Lambert Sustris.

En les obres comissionades per Rodolf II, predominava l'estil manierista. Aquest va ser un estil artístic que va néixer a Itàlia en el segle xv, entre el Renaixement i el Barroc. Gràcies a la àmplia política de mecenatge de l'emperador, Praga es va convertir en un dels principals centres d'art a Europa del segle XVI. L'art promogut per Rodolf II sorgia de la barreja de l'estil manierista que venia d'Itàlia per una banda i dels Països Baixos i Alemanya per l'altra. En l'art decoratiu, freqüentment predominaven escenes amb contingut eròtic, una referència continuada a composicions mitològiques i al·legòriques que ajudaven a admirar la bellesa d'un cos nu.

Rodolf II va atreure a la seva cort diversos pintors holandesos i alemanys, com Bartholomeus Spranger, el qual va pintar al fresc moltes de les habitacions palatines, Hans von Aachen, Pieter Stevens i Roelandt Savery.

Sembla que una sèrie de pintures amb una alta càrrega eròtica estaven en una cambra secreta, prop de la Torre Blanca.

Entre 1603 i 1609 Adriaen de Vries, escultor de la cort format a Florència, va crear una sèrie de tres busts de bronze de Rodolf II.

Curiositats

Els objectes del gabinet de curiositats consistien en monedes i medallons, obres d'orfebreria i en pedra tallada, figures d'ivori, llibres, dibuixos, instruments científics i musicals, així com objectes naturals. Segons els inventaris existents, la col·lecció estava classificada en tres grans categories, naturalia, artificialia i scientifica, corresponent a objectes naturals, obres d'art i instruments científics. Molts dels objectes estaven guardats dintre de grans armaris, calaixeres, caixes i baguls; també estaven disposats sobre taules. En aquest sentit, la Kunstkammer de Rodolf II era molt diferent d'altres gabinets de curiositats contemporanis. Per exemple, en les de Munic i el castell d'Ambras els objectes estaven disposats per que els visitants veiessin d'immediat el màxim nombre d'objectes, i fossin conscients del seu gran valor, importància i excepcionalitat. En el cas de Praga, sembla que l'objectiu principal era l'estudi dels objectes i les possibles interrelacions entre ells.

Llibres

Rodolf II també disposava al castell de Praga d’una llibreria personal, separada de la llibreria imperial de Viena. Tenia una dimensió considerable, atès que disposava d’un bibliotecari dedicat, Martin von Hasdale (1570–1630). Només en la Kunstkammer es van inventariar uns 250 llibres. El contingut incloïa molts llibres d'alquímia, així com de dibuixos i aiguaforts de paisatges, edificis, ciutats, animals i plantes notables, juntament amb alguns llibres litúrgics i alguns còdexs exòtics com manuscrits de fulla de palmera. Sembla que Rodolf II va adquirir el famós manuscrit Voynich, llibre escrit en un codi criptogràfic i que en l'actualitat (gener de 2023) encara no ha pogut ésser desxifrat.

Inventaris

El miniaturista Daniel Fröschl va ser contractat com a tresorer imperial per a registrar el contingut de la col·lecció. Al llarg dels anys 1607-11, Fröschl va crear un inventari detallat que cobria la part de la col·lecció del gabinet de curiositats i que ascendia a 2.814 objectes. No hi ha cap inventari complet de les pintures de Rudolf II, els continguts de la seva armeria i biblioteca, les seves insígnies reials i tresors, gemmes i antiguitats, tapissos o la decoració de les habitacions. Aquests elements s'han descrit fins a cert punt en catàlegs menors.

La dispersió de la col·lecció

Els nous propietaris

Lira tallada, de Giovanni d'Andrea

Rodolf II va morir el 1612. Primer el va succeir el seu germà, Maties I, i aquest, al no tenir fills, fou succeït el 1619 pel seu cosí Ferran II, el qual mogué la cancilleria de Praga a Viena. El 1637 el succeí el seu fill, Ferran III.

Per exemple, Ferran II havia fet traslladar la lira tallada de Giovani d'Andrea, el retrat de Rodolf II fet en vidre gravat per Caspar Lehmann i una tassa feta amb la banya d'un rinoceront. Tots tres es poden trobar actualment en el Museu d'Història de l'Art de Viena. Una part dels objectes importants de les col·leccions rudolfinianes es van integrar a les col·leccions imperials de Viena.

El 1636, Lord Thomas Howard, ambaixador anglès a la cort de Ferran II, va visitar Praga, juntament amb el seu oficial d'armes, William Crowne i l'artista Wenzel Hollar. Després d'haver vist les cambres, van entrar a la Kunstkammer i Crowne va observar el que hi van trobar: a la primera de les quatre sales, "20 armaris contenien objectes de corall, porcellana, perles, plaques de bronze amb incisions, instruments matemàtics, bols d'ambre, recipients de àgata, or i cristall, minerals, mosaics de pedra, objectes d'ivori i un unicorn (un ullal de narval) d'aproximadament un metre de llarg, obres de metall i bronze, instruments astronòmics i exòtics". A les habitacions del costat, els armaris contenien quadres, “curiosa” i "naturalia". L'última sala era la biblioteca. Aquesta descripció demostra que 25 anys després de la mort de Rodolf II, els objectes deixats a Praga eren una "col·lecció molt honorable de l'emperador Rodolf",, encara que havia estat delmada pels seus successors, Maties I i Ferran II, els quals havien transportat una part considerable de la col·lecció a Viena. Ferran III va fer construir noves sales al Palau Imperial de Viena per allotjar les noves adquisicions.

Arran de la primera invasió de Bohèmia per part dels suecs en el 1637, es van traslladar obres d'art i diversos objectes a Viena.

El saqueig de 1648

Globus celestial amb rellotge

Reproducció d'un bisó americà

Una de les últimes accions bèl·liques de la Guerra dels Trenta Anys fou la batalla de Praga. Mentre s'estava negociant el tractat de pau, el general Königsmarck, al cap de 3.000 soldats suecs, decidí atacar Praga, coneixedor que la ciutat oferia l'última oportunitat d'obtenir un botí important en una guerra que s'acabava. El 26 de juliol de 1648 prengueren la part occidental de la ciutat, que inclou el castell de Praga i que està separada de la resta pel riu Moldava.

Malgrat que durant tres dies els suecs es dedicaren al pillatge descontrolat i mataren unes 200 persones en el procés, la col·lecció de Rodolf no va patir danys. Sembla que aquest fet es deu a la valenta intervenció de Dionysio Meseroni, que estava a càrrec de les col·leccions. Va amagar els objectes més valuosos que pogué, i va retenir el control de les claus del castell. Si bé sota amenaça de tortura va acabar revelant la ubicació de les joies i les claus, la seva acció va permetre guanyar temps per a que comandaments suecs més responsables assumissin els control de la situació i no permeteren malmetre les col·leccions.

El saqueig del castell de Praga va incloure 470 pintures, 69 figures de bronze, diversos milers de monedes i medalles, 179 objectes d'ivori, 50 objectes d'ambre i corall, 600 vasos d'àgata i cristall, 174 obres escultures, 403 curiositats, 185 obres de pedres precioses, diamants sense tallar, més de 300 instruments musicals i científics, així com molts altres objectes.

Els suecs van saquejar la biblioteca de Rodolf II, i també ho feren amb la biblioteca Rosenberg de Praga, la qual contenia entre deu mil i onze mil volums i era la major de tot Bohèmia.

Van ser necessaris uns quants mesos per organitzar el transport del botí cap a Suècia, on reina Cristina de Suècia estava impacient per tenir en el seu poder les obres d’art saquejades. El general Königsmarck va posar al seu secretari, J. Hertwig, al càrrec del transport. Les col·leccions de Rodolf II foren carregades en cinc barcasses fluvials, i el 6 de novembre de 1848 van iniciar el viatge aigües avall del riu Moldava. Ja en aigües de l'Elba, a Dömitz, van haver d'interrompre la navegació perquè el riu estava gelat. La càrrega es va desembarcar i fou transportada per terra fins a la mar Bàltica, on van ser transportada en vaixell fins a Suècia, on va arribar a finals de maig de 1649.

Bibliografia

• Bukovinská, Beket. «The Known and Unknown Kunstkammer of Rudolf II». A: Helmar Schramm. Collection - Laboratory - Theater: Scenes of Knowledge in the 17th Century (en anglès). Walter de Gruyter, 2008. ISBN 9783110201550. 
• Crowne, William. A true relation of all the remarkable places and passages observed in the travels of the right honourable Thomas Lord Hovvard, Earle of Arundell and Surrey, Primer Earle, and Earle Marshall of England, ambassadour extraordinary to his sacred Majesty Ferdinando the second, emperour of Germanie, anno Domini 1636. (en anglès). Londres: Henry Seile, 1637. 
• Distelberger, Rudolf. «Die Kunstkammerstücke». A: Hermann Fillitz. Prag um 1600: Kunst und Kultur am Hofe Kaiser Rudolfs II (en alemany). Luca Verlag Freren, 1988. ISBN 978-3923641253. 
• Friehs, Julia Teresa. «The Kunst- und Wunderkammer of Emperor Rudolf II» (HTML) (en anglès). The World of Habsburgs, 2023. [Consulta: 31 gener 2023].
• Friehs., Julia Teresa. «The horn of a unicorn and the Holy Grail: the Habsburg treasure» (HTML) (en anglès). The World of Habsburgs, 2023. [Consulta: 31 gener 2023].
• Guzy, Stefan «Book Transactions of Emperor Rudolf II, 1576–1612: New Findings on the Earliest Ownership of the Voynich Manuscript» (pdf) (en anglès). International Conference on the Voynich Manuscript 2022 [Malta], 2022.
• Haag, Sabine. «A History Of The Kunstkammer Wien» (pdf) (en anglès), 2020. [Consulta: 2 febrer 2023].
• Hayward, J.F. «A Chair from the 'Kunstkammer' of the Emperor Rudolf II» (pdf) (en anglès). The Burlington Magazine, Volum 122, Número 927, 1980.
• Kaufmann, Thomas DaCosta «Remarks on the Collections of Rudolf II: The Kunstkammer as a Form of Representatio». Art Journal, Volum 38, Número 1, 1978.
• Parker, Anna. «Rudolf II: Habsburg hoarder, failed leader and Renaissance collector» (HTML) (en anglès). Engelsberg Ideas. The Axel and Margaret Ax:son Johnson Foundation for Public Benefit, 2023. [Consulta: 2 febrer 2023].
• Romanenkova, Julia «Art during the Reign of Rudolf II as Quintessence of Leading Mannerism Trend» (pdf) (en anglès). Journal of History Culture and Art Research, Volum 9, Número 2, 2020.
• Salomon, Xavier F. «The Regents's Collection of Venetian Paintings». A: Vanessa I. Schmid. The Orléans Collection (en anglès). New Orleans Museum of Art, 2018. ISBN 978-1911282280. 
• Uličný, Petr «The Making of the Habsburg Residence in Prague Castle» (pdf) (en anglès). Journal of the institute of art history. Czech academy of sciences [Praga], Volum LXV, Número 4, 2017.
• Uličný, Petr «Erotica & sapientia. Rudolf II’s Early Years at Prague Castle» (pdf) (en anglès). Journal of the institute of art history. Czech academy of sciences [Praga], Volum LXIX, Número 4, 2021.
• Watson, Peter. Wisdom and Strength: The Biography of a Renaissance Masterpiece (en anglès). Universitat de Michigan, 1989. ISBN 978-0-385184496. 
• Wilson, Peter H. The Thirty Years War. Europe's Tragedy (en anglès). Cambridge: Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-06231-3. 
• Wisse, Jacob. «Prague during the Rule of Rudolf II (1583–1612)» (HTML) (en anglès). Heilbrunn Timeline of Art History. Nova York: The Metropolitan Museum of Art, 2000. [Consulta: 30 gener 2023].
• Zandbergen, René. «The private Museum (Kunstkammer) of Rudolf II» (HTML) (en anglès). The Voynich Manuscript, 2023. [Consulta: 30 gener 2023].