Plantilla:Ébauche

Plantilla:Ébauche Plantilla:Infobox Commune d'Iran

Plantilla:Infobox Commune d'Iran Saveh (en Persan: ساوه) est une petite ville de la province de Markazi en Iran. Elle est située à environ 130 km au sud-ouest de Téhéran, à une altitude de 995 mètres. En 2004, la ville avait une population approximative de 194 545 personnes.

Saveh (en Persa: ) és una petita ciutat de la província de Markazi a l'Iran. És situada a aproximadament 130 km al sud-oest de Teheran, a una altitud de 995 metres. El 2004, la ciutat tenia una població aproximada de 194 545 persones. Le climat de la ville va du climat modérée au climat chaud[1].

El clima de la ciutat va del clima moderada al clima càlid[2].


Situation modifica

Situació modifica

Saveh possède aussi l'un des plus grands sites industriels du pays, la "Shahr Sanati" (littéralement la ville industrielle).

Saveh posseeix també un dels majors indrets industrials del país, la "Shahr Sanati" (literalment la ciutat industrial).


La ville est reliée à Téhéran par une route et depuis 1999 par une autoroute longue de 120 km.

La ciutat és connectada a Teheran per una carretera i des de 1999 per una autopista llarga de 120 km.
La ville est aussi reliée depuis peu à Ispahan, Qom et Arak par une autoroute.


La ciutat és també connectada des de fa poc a Ispahan, Qom i Àrac per una autopista. Le rail est utilisé pour le transport de marchandises.

El rail és utilitzat per al transport de mercaderies.


De grands aménagements urbains sont permis dans la ville grâce au revenu généré par la cité industrielle.

Grans disposicions urbanes són permeses a la ciutat gràcies als ingressos generats per la ciutat industrial.


Histoire modifica

Història modifica

Saveh est l'un des sites archéologiques de la période Sassanide et durant l'ère Parthe elle fut appelée Saavakineh. Elle avait à cette époque l'un des plus importants points de connexion routiers. Au VIIe siècle avant J.-C., c'était l'une des places fortes et bases du royaume Mèdes.

Saveh és un dels indrets arqueològics del període Sassànida i durant l'era Parthe va ser dita Saavakineh. Tenia en aquesta època un dels més importants punts de connexió de carretera. Al segle VII abans de J.-C., era un dels llocs forts i bases del regne Mèdes.


D'après la tradition iranienne, les Rois Mages qui ont rendu visite à Jésus ont voyagé depuis Saveh, et sont enterrés dans ses ruines. Marco Polo décrivit les tombes des Mages dans son carnet de voyage, Le Livre des merveilles du monde :

Segons la tradició iraniana, els Reis Mags que han retut visita a Jésus han viatjat des de Saveh, i són enterrats a les seves ruïnes. Marco Polo va descriure les tombes dels Mags al seu carnet de viatge, El Llibre De Les Meravelles Del Món: Plantilla:Citation bloc

Plantilla:Citation bloc


La cité et la région de Saveh étaient aussi la résidence d'hiver des monarques Seldjoukides et Deylamides. Durant la période Seldjoukides, la ville atteint son apogée, et devient le centre du pouvoir pour les chefs de la tribu des Saljuqi qui l'appelèrent Atabak. La mosquée du Vendredi ainsi que certains monuments de la ville datent de cette période.

La ciutat i la regió de Saveh eren també la residència d'hivern dels monarques Seldjoukides i Deylamides. Durant el període Seldjoukides, la ciutat ateny el seu ple, i es fa el centre del poder per als caps de la tribu dels Saljuqi que el van cridar Atabak. La mesquita del Divendres així com certs monuments de la ciutat daten d'aquest període.


Les Mongols pendant leur première invasion de l'Iran au XIIIe siècle causèrent de grands dommages à la ville. Ainsi on dit que Saveh avait une des plus grandes bibliothèques du Moyen-Orient, jusqu'à qu'elle soit détruite par les Mongols. Mais la ville fut reconstruite à nouveau pendant la période des Ilkhanides.

Els Mongols durant la seva primera invasió de l'Iran al segle XIII van parlar de grans danys a la ciutat. Així es diu que Saveh tenia una de les majors biblioteques de l'Orient Mitjà, fins a a que sigui destruïda pels mongols. Però la ciutat va ser reconstruïda de nou durant el període dels Ilkhanides.


Durant la période des Timourides et des Aq Qoyunlu, la ville fut sujette à des pillages et à des destructions résultant de la rivalité entre princes. Durant la période des Safavides, Saveh devient un important point d'installation pour des tribus apparentées aux Safavides comme les Qezelbashs et les Shahsavans. La ville recommença à se développer. La fin de la période Safavides (invasion afghane de l'Iran) causa néanmoins certains problèmes à la ville.

Durant el període dels Timourides i dels Aq Qoyunlu, la ciutat va estar subjecta a pillatges i a destruccions resultant de la rivalitat entre prínceps. Durant el període dels Safavides, Saveh es fa un important punt d'instal·lació per a tribus emparentades amb els Safavides com els Qezelbashs i els Shahsavans. La ciutat va tornar a desenvolupar-se. La fi del període Safavides (invasió afghane de l'Iran) va causar no obstant això certs problemes a la ciutat.

 
Une rue de Saveh
 
Vue de Vesmaq depuis Vidar une localité des environs de Saveh

Durant la période Zand des efforts importants furents faits pour réhabiliter la ville.

Durant el període Zand dels esforços importants furents fets per rehabilitar la ciutat.
Mais quand Téhéran devient la nouvelle capitale de la Perse, par la décision de Agha Mohammad Shah, Saveh perd de son importance. Et au milieu du XIXe siècle, ses habitants commencent à migrer vers Téhéran.


Mais quan Teheran es fa la notícia capital de Pèrsia, per la decisió d'Agha Mohammad Shah, Saveh perd de la seva importància. I al mig del segle XIX, els seus habitants comencen a migrar cap a Teheran.


Quand la Première Guerre mondiale se déclare et que la dynastie Qajar commence à s'effondrer, les forces Russes occupent la ville de Saveh et Arak ainsi que les régions proches.

Quan es manifesta la Primera Guerra Mundial i què es comença a esfondrar la dinastia Qajar, les forces russes ocupen la ciutat de Saveh i Àrac així com les regions properes.


La ville commence à reprendre de l'importance avec la construction de sa cité industrielle, "la Shahr Sanati".

La ciutat comença a reprendre importància amb la construcció de la seva ciutat industrial, "la Shahr Sanati".


En 2004, Saveh est devenue la deuxième ville de l'histoire de la République Islamique a élire une femme en tant que maire, en la personne de Mehri Roustaie Gherailou.

El 2004, Saveh s'ha fet la segona ciutat de la història de la república Islàmica|REPÚBLICA ISLÀMICA té escollir una dona en tant que alcalde, en la persona de Mehri Roustaie Gherailou.


En Iran, elle est renommée pour sa production de grenades (un des grands rond-point de la ville est le rond-point des Grenades) ainsi que pour les portes de ses anciennes demeures.

A l'Iran, és reelegida per a la seva producció de granades (un dels grans rotonda de la ciutat és la rotonda de les Granades) així que per a les portes de les seves antigues cases.

Sites naturels, historiques, religieux et culturels de la ville modifica

Indrets naturals, històrics, religiosos i culturals de la ciutat modifica

 
Vue de la mosquée Congrégationelle de Saveh
  • Ghadir Dame lieu de loisir,
  • Ghadir Dame lloc de lleure
  • Grottes de Aghdash et Shahpasand
  • Grutes d'Aghdash i Shahpasand
  • Fort de Ardmin, Alvir, et Ismailieh
  • Fort d'Ardmin, Alvir, i Ismailieh
  • Caravansérails de Khamseh-Abad, (période Seljukide), Pesangan (période Safavide), Abdolghafar Khan, Khoshkeh Rood (période Zand), et Gardin (période Qajar),
  • Caravanes de Khamseh-Abad (període Seljukide), Pesangan (període Safavide), Abdolghafar Khan, Khoshkeh Rood (període Zand), i Gardin (període Qajar)
  • Les ponts historiques de Sorkhad et Asgar–Abad (période Qajar).
  • Els ponts històrics de Sorkhad i Asgar-Abad (període Qajar).
  • L'ancienne région de Korang Sadrabad (période pré–islamique), Abdollah-Abad Kahak, Farghan, et Sousenghin
  • L'antiga regió de Korang Sadrabad (període preislàmic), Abdollah-Abad Kahak, Farghan, i Sousenghin
  • Les collines historiques de Aveh. Alishar, Ghyjleh or Ghyjleh, Khosrow, Byuk, Joushaghan, Jamshid-Abad, et Abbasloo.
  • Els pujols històrics d'Aveh. Alishar, Ghyjleh ara bé Ghyjleh, Khosrow, Byuk, Joushaghan, Jamshid-Abad, i Abbasloo.
  • Lieu de stockage d'eau souterraine de Chahar-Soogh, Haj Mirza Hosseni et Jame’ Mosque
  • Lloc d'emmagatzematge d'aigua subterrània de Chahar-Soogh, Haj Mirza Hosseni i Jame' Mosque
  • Jame’ Mosque et Seljuki Maidab (place)
  • Jame' Mosque i Seljuki Maidab (col·loca)
  • Imamzadehs de Seyed Haroon, Seyed Abou Reza, Seyed Eshagh, Sultan,
  • Imamzadehs de Seyed Haroon, Seyed Abou Reza, Seyed Eshagh, Sultà

Fazl va Mousa, Shahzadeh Ismail, Abdollah Ujan et mausolée de Bibi Sharaf Khatoon.

Fazl va Mousa, Shahzadeh Ismail, Abdollah Ujan i mausoleu de Barret Sharaf Khatoon.

Références modifica

Referències modifica


Lien externe modifica

Vincle extern modifica

  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jolle/Saveh


  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jolle/Saveh



Plantilla:Portail Iran

Plantilla:Portail Iran



Categoria:Entitats de població de l'Iran Catégorie:Ville d'Iran