Usuari:Lalpino/proves

Bandera del territori de la capital australiana. >>>> https://www.cmtedd.act.gov.au/communication/flags

La bandera del Territori de la Capital Australiana fou adoptada oficialmente per l'Assamblea Legislativa del Territori de la Capital Australiana el 1993. La bandera, contràriament a la d'altres estats australians o la mateixa bandera nacional, no està basada en el pavelló blau britànic. Aquesta està formada per una franja vertical de color blau al costat del pal i la resta del camp d'or. Són els colors de la ciutat de Canberra (els quals també són els colors heràldics d'Austràlia). A la franja blava apareix la Creu del Sud formada per cinc estels blancs, mentre que a la groga es representa, de manera estilitzada, l'escut d'armes de la ciutat de Canberra. La bandera va ser dissenyada per Ivo Ostyn.




De la pàgina anglesa >>>>>>>>> https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Australian_flags

Aquesta llista conté les diferents banderes que s’han utilitzat a Austràlia.


Bandera nacionalModifica

Bandera Data Ús Descripció
  1908–present Bandera nacional, bandera de proa i ensenya estatal Pavelló blau carregat amb l’estel de la Commonwealth de set puntes al quarter inferior del pal i la constel·lació de la Creu del Sud formada per cinc estels a la meitat dreta del vol. Les estrelles són blanques i tenen set puntes les quatre principals, mentre que la cinquena, és més petita i només té cinc puntes.
  1903–1908 Bandera nacional aprovada pel rei Eduard VII Pavelló blau carregat amb l’estel de la Commonwealth de sis puntes al quarert inferior del pal i la constel·lació de la Creu del Sud formada per cinc estels a la meitat dreta del vol. Les estrelles són blanques i tenen set puntes les quatre principals, mentre que la cinquena, és més petita i només té cinc puntes.
  1901-1903 Bandera guanyadora del Concurs de Disseny de la Bandera Federal de 1901 Pavelló blau carregat amb l’estel de la Commonwealth de sis puntes al quarert inferior del pal i la constel·lació de la Creu del Sud formada per cinc estels (cada estel té un nombre diferent de puntes: 9, 8, 7, 6 i 5). Onejà per primer cop el 3 de setembre de 1901 a Melbourne. Aquesta data és coneguda com a "Dia de la bandera nacional".

Altres banderes reconegudesModifica

Banderes reconegudes segons la llei de banderes de 1953[1][2]

Bandera Data Ús Descripció
  1971–present Bandera aborigen australiana La bandera es divideix de manera horitzontal i equitativa en una regió negra (a dalt) i una regió vermella (a sota); un disc groc se sobreposa al centre de la bandera.
Illencs de l'estret de Torres 1992–present Bandera dels Illencs de l'estret de Torres Una estrella de cinc puntes i un tocat tradicional de color blanc, sobre fons blau, verd i negre.

Banderes personalsModifica

SobiràModifica

Bandera Data Ús Descripció
  1962–present Estendard personal de la reina Elisabet II com a sobirana d'Austràlia. Consisteix en un estandard extret de l'escut d'Austràlia, consistent en sis seccions on es representa l'emblema heràldic de cadascun dels estats australians. Al centre es sobreposa l'estrella de la Commonwealth daurada de 7 puntes amb un disc blau al centre amb la lletra E (d'Elisabeth) coronada i envoltat d’una garlanda de roses daurades, extreta de la bandera personal de la reina. L'estendard està envoltat d'una bordura blanca amb 24 erminis en representació de la federació.[3]

Governador GeneralModifica

Bandera Data Ús Descripció
  1953–present Bandera del Governador-General d'Austràlia. Un lleó coronat dempeus sobre una corona en un camp blau marí. La corona utilitzada és la corona de Sant Eduard.[4]

Governadors estatalsModifica

Bandera Data Ús Descripció
  1981–present Bandera del Governador de Nova Gal·les del Sud. Bandera de l'estat amb l'emblema coronat amb la corona de sant Eduard.
  1953–present Bandera del Governador de Queensland. Union Jack (bandera del Regne Unit) amb l'escut de l'estat al centre.
  1975–present Bandera del Governador d'Austràlia Meridional. Bandera de l'estat amb l'emblema coronat amb la corona de sant Eduard.
  1977–present Bandera del Governador de Tasmània. Bandera de l'estat amb l'emblema coronat amb la corona de sant Eduard.
  1984–present Bandera del Governador de Victòria. Bandera de l'estat amb fons groc i la creu del Sud en vermell i coronada amb la corona de sant Eduard.
  1988–present Bandera del Governador d'Austràlia Occidental. Bandera de l'estat amb l'emblema coronat amb la corona de sant Eduard.





Estats i territorisModifica

EstatsModifica

Bandera Data Ús Descripció
  1876–present Nova Gal·les del Sud pavelló blau britànic carregat al vol amb un dins blanc, dins del qual hi ha una Creu de Sant Jordi amb quatre estrelles i un lleopard passant d'or.
  1876–present Queensland Pavelló blau britànic carregat al vol amb un disc blanc on hi ha una creu de Malta de color blau cel i una corona imperial al centre.
  1904–present Austràlia Meridional Pavelló blau britànic carregat al vol amb un disc daurat dins el qual hi ha amb un carnisser flautista, ocell oficial de l'estat, amb les ales desplegades.
  1875–present Tasmània Pavelló blau britànic carregat al vol amb un cercle blanc amb un lleó passant vermell dins.
  1877–present Victòria Pavelló blau britànic carregat al vol amb les cinc estrelles de la Creu del sud coronada per una corona imperial.
  1953–present Austràlia Occidental Pavelló blau]] britànic carregat al vol amb un disc daurat dins el qual hi ha un cigne negre passant.

TerritorisModifica

Bandera Data Ús Descripció
  1993–present Territori de la Capital Australiana Una franja vertical de color blau al costat del pal amb els cinc estels de la creu del sud i la resta del camp d'or amb l'escut d'armes de la ciutat de Canberra.
  1978–present Territori del Nord Una franja vertical de color negre al costat del pal amb els cinc estels de la creu del sud i la resta del camp d'ocre amb una representación estilizada de la Sturt's Desert Rose (Gossypium sturtianum).

Territoris externsModifica

Bandera Data Ús Descripció
  2002–present Illa Christmas Un fons verd i blau, dividit en diagonal des de l'extrem superior esquerre a l'extrem inferior dret. A la part blava hi ha els cinc estels de la creu del sud, a la verda hi ha l'ocell cua de jonc becgroc (Phaethon lepturus fulvus) en daurat, i al centre de la bandera un disc daurat amb la silueta de l'illa en verd.
  2004–present Illes Cocos Un camp verd, amb una palmera en un disc d’or al cantó, una lluna creixent d’or al centre de la bandera i una creu del sud d’or al vol.
  1980–present Illa Norfolk Un camp verd amb un quadrat blanc centrat que conté un pi de l’illa Norfolk en verd.

CiutatsModifica

Bandera Data Ús Descripció
  1982–present Adelaida Formada per un fons blau marí dividit en quatre quarts per una creu de Sant Jordi fimbriada en groc i les armes de la ciutat d'Adelaida a cada quart; i envoltada per tres dels seus costats amb una bordura de franges blaves i grogues en diagonal.
  1947–present[5] Brisbane Formada per un fons blau marí dividit en sis quarters, tres d'ells amb quatre franges blanques ondulades i un caduceu (símbol del comerç) en or. els altres tres quarters porten un estel de cinc puntes blanc i dos nusos d'Staffordshire en or (representació particular del nus simple). El disseny es basa en l'escut de la ciutat. Els dos colors principals que s’utilitzen són el blau i l’or, el blau representant el mar i el riu Brisbane que travessa la ciutat i l’or representant el sol i el clima càlid de la ciutat. [6][7]
2009–present Darwin Darwin manté dues banderes[8], una amb l'escut d'armes i l'altra amb el logo. el Consell de la ciutat diu: "Una bandera contindrà l'escut d'armes oficial, amb els seus nou colors i CITY OF DARWIN imprès a sota en blau, sobre un fons groc flanquejat de vermell i verd. L'altra bandera contindrà el logotip de la ciutat (espiadimonis) en colors blau, verd i blanc, sobre un fons blanc.[9][10]
  Hobart La bandera, tal com es mostra en una foto al Brisbane Times[5], està dividida horitzontalment en dues franges blanca i blava, sent la superior blanca una mica més estreta que la blava. La franja blanca es carrega amb un lleó lleopardat vermell armat i lampassat en blau, mentre que la franja blava es carrega amb una estrella groga de sis puntes ondulades. El disseny es basa en l'escut de la ciutat.[11]
  Launceston El disseny es basa en l'escut d'armes de la ciutat de 1957[12]. Una franja horitzontal dentada de color verd a la part superior carregada amb tres flors de Waratah (endèmiques d'Austràlia), i a la part inferior groga es representa en blau els tres rius de la ciutat (North Esk, South Esk i Tamar) amb dos lingots d'estany en gris.[13]



Pròxim OrientModifica

AdenModifica

Símbol Nom Imatge Adopció Observacions
Escut d'armes Escut d'armes de Terranova i Labrador 1637, 1928 L’escut d’armes original fou concedit per garantia reial de Carles I d'Anglaterra el 1637. L'1 de gener de 1928 van ser oficialment readoptat pel Govern de Terranova.[14][15]
Article principal: Colònia d'Aden
Bandera Data Ús Descripció
  1937–1963 Aden Pavelló blau amb una barca de mitjana dins d'un disc.

NotesModifica

ReferènciesModifica

  1. «Flags Act 1953» (en anglès). Federal Register of Legislation. Australian Government. [Consulta: 26 maig 2021].
  2. «AUSTRALIAN FLAGS» (en anglès). Department of the Prime Minister and Cabinet. Australian Government. [Consulta: 26 maig 2021].
  3. «The Australian Coat of Arms» (en anglès). Australian Government. [Consulta: 28 juliol 2021].
  4. «Australian flags» (en anglès). Flag Society of Australia. [Consulta: 28 juliol 2021].
  5. 5,0 5,1 Feeney, Katherine «The city standard, but do you recognise it?» (en anglès). Brisbane Times, 05-04-2012 [Consulta: 11 juny 2021].
  6. «Symbols used by Council» (en anglès). Brisbane City Council. [Consulta: 11 juny 2021].
  7. «City of Brisbane (Queensland, Australia)» (en anglès). Flags Of The World. [Consulta: 11 juny 2021].
  8. «Darwin (Northern Territory, Australia)». Flags Of The World@llengua=anglès. [Consulta: 11 juny 2021].
  9. «Council's Symbols. Policy» (en anglès). Darwin City Council. [Consulta: 11 juny 2021].
  10. «BRAND GUIDELINES 2016» (en anglès). City of Darwin, 2016, pàg. 19 [Consulta: 11 juny 2021].
  11. «Hobart Coat of Arms» (en anglès). City of Hobart. [Consulta: 11 juny 2021].
  12. «Coat of Arms» (en anglès). Launceston City Council. [Consulta: 11 juny 2021].
  13. «Launceston (Tasmania, Australia)» (en anglès). Flags Of The World. [Consulta: 11 juny 2021].
  14. «Emblems of Newfoundland and Labrador» (en anglès). Government of Newfoundland and Labrador. [Consulta: 31 maig 2020].
  15. «The Arms, Seals, and Emblems of Newfoundland and Labrador» (en anglès). Newfoundland and Labrador Heritage. [Consulta: 31 maig 2020].






American City Flags https://nava.org/raven-a-journal-of-vexillology/volume-9-10-2002-2003/

The O’Reillys and the Paddyhats (alemany - frances)

Llei dels symbols de Manitoba http://web2.gov.mb.ca/laws/statutes/ccsm/c150e.php


La província canadenca de Terranova i Labrador ha establert diversos símbols provincials.[1]

Símbol Nom Imatge Adopció Observacions
Escut d'armes Escut d'armes de Terranova i Labrador 1637, 1928 L’escut d’armes original fou concedit per garantia reial de Carles I d'Anglaterra el 1637. L'1 de gener de 1928 van ser oficialment readoptat pel Govern de Terranova.[2][3]
Motto Quaerite Prime Regnum Dei 1637 "Busqueu primer el Regne de Déu". El lema deriva de l'Evangeli segons Mateu, capítol 6 versicle 33.[2]
Escut provincial Escut provincial de Terranova i Labrador 1637 La confirmació de l'escut es concedeix amb l'escut d'armes de 1637, i la Llei de l'escut d'armes actual.[2]
Bandera Bandera de Terranova i Labrador 1980 Dissenyada per l'artista Christopher Pratt, va ser oficialment adoptada el 6 de juny de 1980.[4]
Bandera del Tinent governador Bandera del Tinent governador de Terranova i Labrador 1987 La bandera és blau marí amb l'escut provincial centrat i envoltat per una corona de deu fulles d'auró daurades, sobrepassada per la corona de Sant Eduard. fou adoptada durant el mandat del virei James McGrath el 1987.[4]
Segell Gran segell de Terranova i Labrador 1827 El Gran Segell va ser usat per primer cop el 1827 i el seu disseny i ha anat canviant amb l'adhesió de tots els monarques després de la seva aprovació pel Consell Executiu.[2]
Himne "Oda a Terranova" 1980 L’himne oficial de Terranova i Labrador és l’Oda a Terranova, escrit pel governador Sir Cavendish Boyle el 1902. La melodia va ser composta per Sir Hubert Parry.[5]
Arbre Black Spruce
(Picea mariana)
1993 Designat el novembre de 1993. És l'arbre més característic dels boscos boreals de Terranova i Labrador.[6]
Flor Pitcher plant 1990 Designada el 1990 per l'Acta d'Emblema floral (cap. F-20). Sarracenia és un gènere de plantes amb flors que comprèn nou espècies de plantes carnívores nadiues d'Amèrica del Nord.[6]
Ocell Fraret atlàntic
(Fratercula Arctica)
1991 Designat ocell provincial el 1991. El 90% dels frarets atlàntics d'Amèrica del Nord es troben en aquesta província.[6]
Game Bird Willow Ptarmigan (Lagopus lagopus)
Rock Ptargmigan (Lagopus muta)
De la família dels fasiànids, es troben a tota la província.[6]
Mamífer Poni de Terranova
(Ovis canadensis)
1997 Designat Patrimoni provincial el 12 de setembre de 1997. Portat de les illes Britàniques pels colons entre 1611 i mitjans de 1900.[6][7]
Mineral Labradorita 1975 Designat mineral el 1975. És un mineral de la classe dels silicats, una variant de feldespat. El seu color base principal és el blau amb un color verd iridescent i el marró. Fou descrit per primera vegada a la península del Labrador [6]
Tartà Verd, groc, blau, rosa i negre. 1973 Registrat oficialment el 1973 amb el codi internacional 1543. Creat el 1955 pel comerciant Samuel Wilansky de St. John's. El verd representa els "turons revestits de pi", el blanc representa la neu, el marró representa el ferro i el vermell representa el Real Estàndard.[6]
Ordre Ordre de Terranova i Labrador 2001 La medalla porta l'escut de Terranova i Labrador muntat per la Corona. Es porta amb una cinta blava, verda, blanca i daurada.[8]
Logotip 2006 En paraules del President Provincial Williams: "Hem agafat la nostra flor provincial, la pitcher plant, i li hem donat una nova imatge que creiem que destacarà al mercat. Terranova i Labrador s’ha revitalitzat durant els últims anys, i estem exudant un renovat sentiment d’orgull i optimisme que es reflectirà al món a través de la nostra nova marca".[9]

ReferènciesModifica

  1. «Symbols of Newfoundland and Labrador» (en anglès). Government of Newfoundland and Labrador. [Consulta: 31 maig 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Emblems of Newfoundland and Labrador» (en anglès). Government of Newfoundland and Labrador. [Consulta: 31 maig 2020].
  3. «The Arms, Seals, and Emblems of Newfoundland and Labrador» (en anglès). Newfoundland and Labrador Heritage. [Consulta: 31 maig 2020].
  4. 4,0 4,1 «Flags» (en anglès). Government of Newfoundland and Labrador. [Consulta: 31 maig 2020].
  5. «The Provincial Anthem» (en anglès). Newfoundland and Labrador Heritage. [Consulta: 31 maig 2020].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 «Symbols of Newfoundland and Labrador» (en anglès). Government of Newfoundland and Labrador. [Consulta: 31 maig 2020].
  7. «Newfoundland and Labrador Animals» (en anglès). Newfoundland and Labrador Heritage. [Consulta: 31 maig 2020].
  8. «Order of Newfoundland and Labrador» (en anglès). Government of Newfoundland and Labrador. [Consulta: 31 maig 2020].
  9. «Creative, Resilient and Inventive: New Brand Embodies Essence of Newfoundland and Labrador» (en anglès). Government of Newfoundland and Labrador. [Consulta: 31 maig 2020].

Categoria:Alberta Categoria:Símbols del Canadà







 Lalpino/proves
Detalls
Proporcions1:2

L'estendard reial de Barbados és la bandera personal de la reina Isabel II en el seu paper de reina de Barbados. La bandera va ser aprovada per a la seva utilització a mitjans dels anys setanta del segle XX i només la fa servir la reina quan es troba a Barbados o assisteix a un esdeveniment a l'estranger en el seu paper de cap d'estat de Barbados. El representant de la reina, el governador general de Barbados, té la seva pròpia bandera.[1]

DescripcióModifica

L'estendard consisteix en un camp groc amb una figuera barbuda, símbol de l’illa de Barbados des de fa molt de temps, i la flor nacional, la Caesalpinia pulcherrima (anomenada "orgull de Barbados"), a cadascun dels dos angles superiors. Un disc blau de la lletra "E" coronat i envoltat per una garlanda de roses daurades es mostra de manera destacada sobre la figuera i centrat al camp de l'estendard. El disc està extret de la bandera personal d'Isabel II. La proporció de la bandera és 1:2.[2]


SimbolismeModifica

El colors:

  • El blanc és representatiu de la neu i el gel;
  • El blau (Pantone 2955C) representa el mar, llacs i rius;
  • El vermell (Pantone 200C) representa l’esforç humà; i
  • L'or (Pantone 137C) representa la confiança en ells mateixos.

Les formes:

  • La secció blava, que recorda a la Union Jack britànica, representa el patrimoni de la Commonwealth que ha configurat tan decisivament el present de la província.
  • La secció roja i la secció daurada, més grans que les altres, representen el futur de la comunitat.
  • Els dos triangles vermells mostren les parts continentals i illes de la província i s’uneixen junts.
  • La fletxa daurada apunta el camí cap al que que serà un futur brillant.

Però el disseny de la bandera engloba molt més simbolisme, per exemple, la creu cristiana, l’ornamentació dels Beothuk i Naskapi, el traç de la fulla d’auró al centre de la bandera. Destaca la imatge del trident, la qual tracta de subratllar la dependència continuada de la pesca i dels recursos del mar. Penjada com a banderola vertical, la fletxa assumeix l’aspecte d’una espasa en record del sacrifici dels veterans de guerra.[3]

Altres banderesModifica


Banderes històriquesModifica

Banderes semblantsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Barbados. Royal and vice-regal flags» (en anglès). [Consulta: 14 octubre 2020].
  2. «Flag of Queen Elizabeth II in Barbados» (en anglès). Flags Of The world. [Consulta: 14 octubre 2020].
  3. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Provincial flag
  4. «Le Conseil général adopte le drapeau guyanais» (en francès). 29/01/2010. Conseil Général de la Guyane. [Consulta: 14 abril 2020].

Categoria:Símbols del Brasil Categoria:Estat d'Amapá


PropostesModifica

El 1993 es van proposar fins a 15 dissenys diferents que es poden veure exposats al museu de Macau:[1][2]

  • 1. Fons verd amb un disc blanc central que conté la flor de lotus i aquesta conté les cinc estrelles.
  • 2. Tricolor vertical vermell-blanc-vermell, amb la representació estilitzada de la façana de la catedral de Sant Pau de Macau en vermell al centre.
  • 3. Tricolor horitzontal vermell-blanc-vermell, Un triband amb una "M" estilitzada que destaca per Macau; una estrella gran per sobre de quatre estrelles més petites representativa de la Xina

Stylized red "M" with large red star above four smaller four red stars in an arc open to the top on the center of the central panel of a red, white and red horizontal "Spanish" triband of red, white and red. The "M" stands for Macao, and the five stars refer to China (as in the P.R.C. flag).

Un bicolor vertical de verd i vermell, que s’assembla a la bandera de Portugal, amb una flor de lotus estilitzada a la mosca inferior Una "M" estilitzada en vermell i blau amb una estrella gran de cinc puntes, amb flor de lotus vermell al centre de l'estrella, a la mosca superior d'una bandera blanca amb dues bandes horitzontals blaves Similar a l'actual bandera de Macau, però el color de la bandera és vermell, i l'emblema exclou el pont i l'aigua que hi ha a sota del lotus de la bandera actual Una flor de lotus estilitzada amb un arc d'estrelles grogues sobre una bandera vermella Una flor de lotus estilitzada amb un arc d'estrelles grogues a sobre de la flor en una bandera vermella Una representació del Far de Guia Fortress, el més antic d’Àsia, sota una estrella daurada; Un anell blanc halo es forma al voltant del far i dos cons de llum divideixen la mosca superior (de color vermell) i la mosca inferior (de color blau) Un bicolor vertical de verd i vermell, que s’assembla a la bandera de Portugal, amb una gavina blanca a la mosca superior i una representació blanca del pont del Gov.Nobre de Carvalho a la mosca inferior Una flor de lotus estilitzada en una bandera vermella amb un arc d'estrelles grogues per sobre de la flor Un triangle vermell amb base al polipast i àpex al límit de la mosca, ple de les estrelles de la bandera de la Xina Una flor de lotus estilitzada, amb una estrella de color vermell a la part superior del pètal Una altra representació del pont del govern de Nobre de Carvalho a la mosca inferior amb bandera vermella, amb les cinc estrelles grogues en paral·lel al contorn del pont






 
Bierpilsen
Característiques
Estil arquitectònicFuturisme, Brutalisme


El Bierpinsel (literalment: "pinzell de cervesa") és un edifici d'estètica futurista situat al districte berlinès d'Steglitz,

HistòriaModifica

El Bierpinsel es va construir del 1972 al 1976 per un disseny dels arquitectes Ralf Schüler i Ursulina Schüler-Witte, com a part d'un projecte urbà més gran que incloïa el viaducte viari que supera la Schloßstraße i l'estació de metro homònima situada al mateix carrer. [5] Per tant, es tractava d'un intent d'integrar la nova infraestructura viària amb el teixit urbà existent, creant un referent arquitectònic adequat a la importància urbana del lloc.

El 2017 l'edifici, juntament amb l'estació de metro de sota, es va col·locar sota protecció monumental.

CaracterístiquesModifica

L’edifici consta d’una estructura de torre en formigó armat a la part inferior, que conté les connexions verticals, i que a la part superior s’eixampla per contenir els espais utilitzats com a restaurant, dividit en tres plantes. [3] [4] La part superior, en forma d'arbre, destaca força sobre l'edifici en termes de formes, materials i colors.

Turmkunst 2010Modifica

A partir de l’abril de 2010, diversos Grafit (art) destacats van pintar l’exterior de l’estructura al llarg de diverses setmanes, com a part del projecte Turmkunst 2010: una exposició de street-art que es desenvolupà tant dins com al voltant de la torre.

BibliografiaModifica

  • Ursulina Schüler-Witte: Ralf Schüler und Ursulina Schüler-Witte. Eine werkorientierte Biographie der Architekten des ICC. Berlin (Lukas Verlag), 2015. ISBN 978-3-86732-212-6.





 Beforeigners
Gèneredrama, crim, Ciència-ficció
CreadorTobias Lindholm
Productor
  • Jonas Allen
  • Caroline Blanco
  • Peter Bose
  • Rene Ezra
Actors
  • Søren Malling
  • Pilou Asbæk
  • Rolf Lassgård
Paísdinamarca, suècia
Llengua originaldanès, suec
Canal originalTV 2 Danmark, Sveriges Television
Durada dels capítols50 minuts
Primer episodi11 de desembre de 2020
Temporades1
Episodis6
Més informació

Beforeigners (de títol original Fremvandrerne) és una sèrie de televisió noruega de ciència-ficció estrenada el 21 d'agost de 2019, escrita per Eilif Skodvin i Anne Bjørnstad, i dirigida per Jens Lien (Occupied”). Es tracta de la primera sèrie produïda per HBO Europe en noruec. HBO va confirmar al setembre de 2020 que la sèrie seria renovada per a una segona temporada.[3][4]

La sèrie fou nominada a millor sèrie dramàtica als premis per la indústria televisiva noruega, Gullruten 2020[5], esdevenint així la primera producció d'HBO nominada a aquest premi. El setembre de 2020, la sèrie fou nominada com a millor drama noruec, mentre que Krista Kosonen va rebre una nominació com a millor actriu d’una sèrie noruega.[6]

ArgumentModifica

La sèrie té lloc a Oslo, on després de sobtats llamps de llum a la badia deBjørvika gent de diferents períodes històrics —de l’edat de pedra, era dels vikings i del segle XIX— apareixen de sobte en el present. Gairebé dues dècades després, Alfhildr que prové de l'era dels vikings està inscrita al programa d'integració de la policia local d'Oslo i esdevé la companya de l'inspector Lars Haaland en la investigació de l'assassinat d'una dona amb tatuatges de l'edat de pedra.[7]

RepartimentModifica

PrincipalModifica

  • Nicolai Cleve Broch com Lars Haaland, inspector de policia.
  • Krista Kosonen com Alfhildr Enginnsdóttir, agent de policia.
  • Ágústa Eva Erlendsdóttir com Urðr Sighvatsdóttir
  • Eili Harboe com Ada / Trine Syversen
  • Stig Henrik Hoff com Tommy / Thorir Hund
  • Kyrre Haugen Sydness com Gregers Nicolai Schweigaard
  • Agnes Kittelsen com Marie Gran
  • Ylva Bjørkås Thedin com Ingrid Haaland
  • Oddgeir Thune com Navn Ukjent
  • Jóhannes Haukur Jóhannesson com Kalv Torbjørnsson
  • Veslemøy Mørkrid com Othilia
  • Jeppe Beck Laursen com Skjalg Egilsson
  • Herbert Nordrum com Holger Caspersen
  • Tobias Santelmann com Olav Digre
  • Odd-Magnus Williamson com Jeppe
  • Mikkel Bratt Silset com Neighbour


SecundariModifica


ConvidatModifica


EpisodisModifica

Núm. d'història Episodi Títol Direcció Guió Data d'estrena
1 1 "Day 1" Tobias Lindholm Tobias Lindholm 11 de desembre de 2020
2 2 "Det vi ved, og det vi antager" Tobias Lindholm Tobias Lindholm 11 de desembre de 2020
3 3 "Jagten" Tobias Lindholm Tobias Lindholm 11 de desembre de 2020
4 4 "1280 meter " Tobias Lindholm Tobias Lindholm 11 de desembre de 2020
5 5 "Et helt menneske" Tobias Lindholm Tobias Lindholm 11 de desembre de 2020
6 6 "In dubio pre reo" Tobias Lindholm Tobias Lindholm 11 de desembre de 2020
7 7 "Shalom Motherf***er" Nelson McCormick Eduardo Javier Canto i Ryan Maldonado 21 de febrer de 2020
8 8 "The Jewish Question" Michael Uppendahl David Weil i Charley Casler 21 de febrer de 2020
9 9 "The Great Ole Nazi Cookout of '77" Nelson McCormick Nikki Toscano 21 de febrer de 2020
10 10 "Eilu v' Eilu" Michael Uppendahl David Weil 21 de febrer de 2020

ProduccióModifica

Després de la creació de la sèrie Lilyhammer, Anne Bjørnstad y Eilif Skodvin decidiren explorar idees de ciències ficció. Skodvin suggerí el concepte de "refugiats que no arriben des d'un lloc diferent sinó des d'una època diferent". La història es va construir al voltant d'aquest concepte, amb dos personatges principals, Lars i Alfhildr. Els creadors es van inspirar en sèrie com True Love, Districte 9, i la història en si va estar influenciada per The Leftovers i clàssics de la ciència ficció com Un món feliç i 1984.[7]


Repercussió MediàticaModifica

L'assassinat de Kim Wall i la investigació portada a terme, principalment, per la policia danesa, varen tenir una gran repercussió mediàtica. Mitjans com la BBC [8] o el New York Times [9][10] en van fer un seguiment.


LocalitzacióModifica

Per simular l'interior de la comissaria es varen enregistrar escenes als passadissos de l'edifici TV-Byen, antiga seu de l’emissora nacional danesa DR, situada a Gladsaxe, a uns 9 quilòmetres al nord-oest del centre de Copenhaguen.

Veure tambéModifica

Operació Paperclip, programa secret del govern dels Estats Units després de la Segona Guerra Mundial per traslladar destacats científics alemanys (molts d'ells nazis) als EUA.

ReferènciesModifica

  1. «Desenvolvimento Urbano e Transferência da Administração de Macau» (en portuguès). Museu de Macau. [Consulta: 8 abril 2020].
  2. «1993 Proposals for the Macau Flag» (en anglès). Flags Of The World. [Consulta: 8 abril 2020].
  3. Andersen, Jacob «HBO bekrefter ny sesong av Beforeigners» (en noruec). Kampanje.com, 24 sertembre 2020 [Consulta: 2 juny 2021].
  4. «HBO Europe Confirms Beforeigners Season Two» (en anglès). Nordic drama, 25-09-2020 [Consulta: 2 juny 2021].
  5. Hauger, Knut Kristian «Klart for Gullruten-fest – her er alle de nominerte». Kampanje.com, 03-06-2020 [Consulta: 2 juny 2021].
  6. Kifle, Mylena «Seriekritikerprisen: NRK-serie fikk gjeveste pris» (en noruec). Aftenposten, 25-09-2020 [Consulta: 2 juny 2021].
  7. 7,0 7,1 Pham, Annika «‘Beforeigners” Anne Bjornstad on HBO’s First Norwegian Original Series» (en anglès). Variety, 23-08-2019 [Consulta: 2 juny 2021].
  8. «Kim Wall: Danish submarine was 'deliberately sunk'» (en anglès). BBC, 13-08-2017 [Consulta: 27 gener 2021].
  9. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades nyt
  10. Sorensen, Martin Selsoe «Kim Wall Is Confirmed Dead as Danish Inventor Is Investigated» (en anglès). The New York Times, 23-08-2017 [Consulta: 27 gener 2021].

Enllaços externsModifica

[[:Categoria: Categoria:Sèries de televisió de drama Categoria:Sèries de televisió començades el 2019 Categoria:Sèries de televisió d'HBO Categoria:Sèries de televisió de ciència-ficció



 Lalpino/proves

Localització
 Reykjanesbær
 
Municipi de Reykjanesbær  
Vistà aèria de Keflavík
(el nucli urbà més gran del municipi)

Localització
EstatIslàndia
RegióSuðurnes
Població
Idiomaislandès
Organització política
• AlcaldeKjartan Már Kjartansson (Independent)
 
Vista aèria de Njarðvík.
 
Església de Hafnir.

Reykjanesbær és un municipi de la regió de Suðurnes, situat a la península del sud del país. El municipi es va crear el 1994 quan els habitants de les ciutats de Keflavík, Njarðvík, i del poble d'Hafnir van votar fusionar-se en un sol municipi i, des de l'any 2006 també s'hi afegí el poble d'Ásbrú. Reykjanesbær és el cinquè municipi més poblat d'Islàndia, amb 16.350 habitants.[1]

Dels quatre nuclis urbans que conformen el municipi, Keflavík és el més gran i el més poblat, mentre que Hafnir és el més petit i situat a uns 10 quilòmetres de distància d'aquest. Keflavík i Njarðvík van anar creixent poc a poc al llarg de la segona meitat del segle XX, fins que l'únic que els separava una de l'altra era un carrer. El costat nord del carrer pertanyia a Keflavík i el costat sud a Njarðvík. El 2006, quan l'Armada dels Estats Units va tancar l'Estació Aérea Naval de Keflavik, el lloc va ser assumit per la Corporació de Desenvolupament de l'Aeroport de Keflavik (Kadeco, per les seves sigles en anglès), empresa propietat de l'estat islandès, la qual va reanomenar la zona Ásbrú i va instal·lar-hi un centre d'educació universitària anomenat Keilir-Centre Atlàntic d'Excel·lència l'estiu del 2007. Actualment també acull altres instituciona educatives i empreses lligades a aquestes. Des del maig de 2009, al municipi de Njarðvík s'hi troba la seu del museu Viking World.

Llocs d'interèsModifica

Municipis agermanatsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Population by municipalities, sex and age 1 January 1998-2017 - Current municipalities» (en anglès). Statistics Iceland. [Consulta: 29 agost 2017].
  2. «Internasjonalt arbeid» (en noruec). Kristiansand kommune. [Consulta: 29 agost 2017].
  3. «Online Directory: Iceland, Europe» (en anglès). Sister Cities International. [Consulta: 29 agost 2017].

Enllaços externsModifica



 
Placa de matrícula de Montenegro des del 2008.

Les plaques de matrícula dels vehicles de Montenegro segueixen des del 6 de juny de 2008 un sistema de combinació de cinc caràcters alfanumèrics (dues lletres i tres xifres), precedits per un codi geogràfic de dues lletres (per exemple,   AB AA123), i separats per l'escut del país. Els caràcters són de color negre sobre un fons de color blanc. Encara que no forma part de la Unió Europea ha adoptat la franja blava esquerra on s'hi insereix el codi internacional del país, MNE.[1]


CuriositatModifica

L'article 9 del Reglament[2], estableix que la placa posterior s'ha de marcar amb un segell especial fet de plom i que porta l'escut de l'estat.

TipografiaModifica

 
Tipografia DIN-1451 Mittelschrift.

La tipografia utilitzada segueix el model DIN 1451 Mittelschrift sense pràcticament cap variació.[3]

  • La part superior del 3 és plana i la connexió amb la part central és fa en diagonal.
  • El pal vertical del 4 és més curt.
  • El pal superior del 5 és més curt i la seva connexió es fa en diagonal.
  • El 6 i el 9 seguiexen la segona variant que estableix la norma per aquestes xifres.
  • El 7 no porta serifa a la part superior esquerra.

CodisModifica

 
Mapa de Montenegro amb els codis de municipi.

El següent llistat mostra, per ordre alfabètic, els 24 codis municipals en que es divideix el país per indicar el municipi de registre.

Codi municipal Nom Imatge
AN Andrijevica  
BA Berane  
BD Budva  
BP Bijelo Polje  
BR Bar  
CT Cetinje  
DG Danilovgrad  
GS Gusinje  
HN Herceg Novi  
KL Kolašin  
KO Kotor  
MK Mojkovac  
NK Nikšić  
PG Podgorica  
PL Plav  
PT Petnjica  
Plužine  
PV Pljevlja  
RO Rožaje  
ŠN Šavnik  
TV Tivat  
TZ Tuzi
UL Ulcinj  
ŽB Žabljak  

MidesModifica

Les mides de les plaques pels automòbils són: 486x109 mm (darrere) o 340x115 mm (davant) per les plaques tipus 6 i les motocicletes i ciclomotors: 177x177 mm per les plaques tipus 3. Les mides dels caràcters de la matrícula estan definits per reglament i són:[4]

  • Automòbil, placa del darrere: alçada de 80 mm, amplada de 40 mm i un gruix de traç de 10 mm.
  • Automòbil, placa del davant: alçada de 57 mm, amplada de 28 mm i un gruix de traç de 6 mm.
  • Motocicletes: alçada de 60 mm, amplada de 26 mm i un gruix de traç de 6 mm.

Altres tipusModifica

MotocicletesModifica

 
Les motocicletes, de cilindrada superior a 50 cc, porten matrícules amb la mateixa seqüència alfanumèrica que els automòbils però col·locades en plaques de format més reduït, sense l'eurofranja.

Els ciclomotors, de cilindrada inferior a 50 cc, porten el mateix format que les motocicletes i automòbils però amb el fons groc.

DiplomàtiquesModifica

Els vehicles diplomàtics utilitzen les seqüències 123-CD123 (personal diplomàtic), 123-CC123 (personal consular) i 123-FM123 (personal en missió internacional) en què el primer grup de tres xifres identifica el país. Els caràcters són vermells sobre fons blanc i sense l'eurofranja.


Codi Districte Codi Districte Codi Districte
A Açores (Ponta Delgada) E Évora P Porto
AN Angra do Heroísmo FA Faro PT Portalegre
AV Aveiro GD Guarda SA Santarém
BE Beja H Horta SE Setúbal
BG Bragança L Lisboa VC Viana do Castelo
BR Braga LE Leiria VI Viseu
C Coimbra M Madeira (Funchal) VR Vila Real
CB Castelo Branco


HistòriaModifica

ReferènciesModifica

  1. «Montenegro» (en "anglès"). Y2K+21 License Plates. [Consulta: 10 maig 2021].
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Regolamento
  3. «DIN 1451 Mittelschrift» (en angls). Leeward Productions. [Consulta: 6 abril 2020].
  4. «Caratteri targhe» (en italià). Targhe Vaticane. Marcello Gallina. [Consulta: 9 abril 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lalpino/proves


Categoria:Plaques de matrícula|Vaticà Categoria:Vaticà