Usuari:Oersted/Propostes

A continuació es presenta un intent de sistematitzar una mica els noms d'articles i la forma estàndard dels encapçalaments per a diversos cossos astronòmics i astronàutics.

Astronomia

• Planetes i satèl·lits naturals: s'utilitzarà el seu nom tradicional en català i amb majúscula inicial. Com que la majoria de vegades corresponen a personatges mitològics, serà convenient crear una pàgina de desambiguació que apunti cap al cos celeste i cap a l'ésser mitològic (i evidentment a altres accepcions, si escau). Per exemple: Júpiter, que apunta a Júpiter (planeta) i a Júpiter (mitologia).
• Planetes menors:
  • Per als planetes menors amb denominació oficial definitiva s'utilitzarà el nom oficial de la Unió Astronòmica Internacional (UAI) amb el format (XXX) Nom sense cap mena de traducció. En aquest cas caldrà fer redireccions des de XXX Nom, ja que és un altre format utilitzat àmpliament. Com que la majoria de noms de planetes menors es basen en personatges mitològics, personatges famosos o llocs geogràfics, caldria fer també un enllaç des d'una pàgina de desambiguació adequada, on aparegui el nom en català. Per exemple (2) Pallas hauria d'estar enllaçada des d'una pàgina de desambiguació Pal·les on aparegui, entre les altres accepcions del terme: «Astronomia: asteroide del cinturó principal; vegeu (2) Pallas».
  • Per als planetes menors amb denominació provisional s'utilitzarà aquesta tal com hagi estat designada per la UAI.
  • Per als noms genèrics de grups de planetes menors, com cubewano o twotino, s'utilitzarà el terme acceptat pel Termcat. Si no existeix, una possibilitat és enviar un correu electrònic al servei de consulta terminològica del Termcat i fer una petita recerca per determinar quina és la forma més utilitzada tant en publicacions divulgadores com en publicacions científiques. Els grups d'asteroides més tradicionals, com asteroide Amor, no presenten problemes.
• Topografia planetària: Tots els termes de topografia planetària s'introduiran amb el seu nom oficial segons la UAI (habitualment en llatí) i en rodona, que és també el nom amb què es coneixen habitualment. Per exemple, Valles Marineris, Olympus Mons, Noctis Labyrinthus, Coprates Chasma, Sinus Iridum, Utopia Planitia. Només caldrà fer redireccions en els poquíssims casos en què el lloc topogràfic és també conegut amb la traducció al català, com Mar de la Tranquil·litat, que redigirà a Mare Tranquillitatis. En l'encapçalament de l'article convindria especificar la traducció catalana del nom llatí; per exemple: "Valles Marineris (en llatí «Valls del Mariner») és un gran conjunt de canyons...".
  • Els noms oficials dels trets planetaris estan regulats per la UAI i són termes llatins, de manera que quan s'utilitzin com a nom genèric (és a dir, sense formar part d'un nom propi) s'escriuran en minúscula i en cursiva, respectant la forma plural llatina, si és necessari. Per exemple, «a l'est de Valles Marineris es troba un conjunt de chasmata (valls profundes i llargues, com Tithonium Chasma) que es caracteritzen per...».
  • Els cràters són un cas especial en la nomenclatura astrotopogràfica, ja que el nom oficial no inclou la paraula crater.
• Estrelles: S'introduiran en la seva forma catalanitzada, si existeix, i amb redireccions des d'altres noms tradicionals i des de la nomenclatura de Bayer o altres nomenclatures habituals per a aquella estrella particular (com la de Flamsteed o les dels catàlegs d'estrelles dobles i estrelles variables). Per exemple, Aldebaran tindrà una redirecció des d'Alfa Tauri i des d'α Tauri (tenint present que el programari passarà a majúscula la primera lletra, en aquest cas la α passarà a A), que seria la denominació correcta. En l'encapçalament de l'article (o en una plantilla d'estrella, si escau) caldrà especificar les denominacions més habituals en els diferents catàlegs (la plantilla 'Estrella' ja inclou camps per a la denominació de Bayer, de Flamsteed i altres).
  • Quan no es tingui un nom tradicional, o sigui més coneguda i habitual la denominació de Bayer, s'utilitzarà aquesta. Per exemple, Alfa Centauri, amb redirecció des d'α Centauri (tenint present que el programari passarà a majúscula la primera lletra).
• Constel·lacions: S'introduiran en català i amb majúscules inicials, amb redirecció des del seu nom oficial en llatí i des de la seva abreviatura. Per exemple, Óssa Major, amb redirecció des d'Ursa Major i des de UMa. A l'encapçalament (a més de dins la plantilla informativa de constel·lació) caldrà especificar el seu nom oficial en llatí, amb el nominatiu i el genitiu, i la seva abreviatura. Per exemple, a Óssa Major caldrà especificar que el nom oficial és Ursa Major, amb genitiu Ursae Majoris i abreviatura UMa.
• Galàxies: S'introduiran amb el seu nom propi en català, si existeix, i amb redireccions des dels noms segons els catàlegs de Messier, NGC, IC i altres. Per exemple, la galàxia d'Andròmeda tindrà redireccions des de M31 i NGC 224. Si no existeix un nom propi tradicional, s'introduiran amb el seu nom de catàleg.
• Altres objectes de cel profund: Com en el cas de les galàxies, s'introduiran amb el seu nom propi en català, si existeix, i amb redireccions des dels noms segons els catàlegs de Messier, NGC, IC o altres catàlegs pertinents. Si no existeix un nom propi tradicional, s'introduiran amb el seu nom de catàleg.

Astronàutica

• Vehicles espacials: Tractant-se de noms propis d'un objecte (igual que el nom d'un vaixell, per exemple), s'hauran d'escriure en cursiva dins del cos dels articles (òbviament no al títol, on és impossible el format) i en la seva denominació original. Per exemple, Pioneer 1, Mariner 3, Magellan (no "Magallanes" o "Magalhães").
  • El cas de les sigles és especialment delicat. Alguns vehicles espacials es coneixen més per les seves sigles que pel seu nom complet. A més a més, en els darrers anys s'ha posat de moda crear sigles que, al seu torn, signifiquin alguna cosa, com el cas de la sonda MESSENGER, sigles de «Mercury Surface, Space Environment, Geochemistry and Ranging» i que, al seu torn, signifiquen «missatger». En general s'expandiran les sigles en l'idioma original i es farà una redirecció des de les sigles; en l'encapçalament es recomana indicar les sigles, la seva expansió en l'idioma original i la seva traducció al català. Per exemple Solar and Heliospheric Observatory tindrà una redirecció des de SOHO i l'encapçalament de l'article començaria: "El Solar and Heliosferic Observatory (SOHO, «Observatori Solar i Heliosfèric») és una sonda espacial...". Els casos especials, com el ja anomenat de la sonda MESSENGER, caldria estudiar-los de forma particularitzada, fent una petita recerca per determinar quina és la forma més utilitzada tant en publicacions divulgadores com en publicacions científiques.
  • En el cas de noms russos, caldrà introduir-los transcrits (no transliterats), segons la Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català publicada per l'Institut d'Estudis Catalans. Així doncs, introduirem Soiuz (i no Soyuz) o Voskhod (que en castellà transcriuen Vosjod, amb la «j» característica espanyola). A l'encapçalament de l'article caldrà posar també la grafia russa original: "La Soiuz (en rus: Союз)...", "La Voskhod (en rus Восход)...".
• Programes espacials: no cal escriure'ls en cursiva però sí amb la denominació original: programa Gemini (no "programa Gèmini") o programa Apollo (no "programa Apol·lo"). Per completesa estaria bé també redireccionar des de projecte Gemini, projecte Apollo, etc.

Referències

Discussions anteriors sobre el tema

• Usuari_Discussió:Oersted/2006-1#Nomenclatura
• Usuari_Discussió:Sax#Els_noms_dels_asteroides
• Categoria_Discussió:Asteroides
• Usuari_Discussió:Oersted#Nomenclatura_astronòmica
• Usuari_Discussió:Enric#Nomenclatura_astronòmica

Referències bibliogràfiques i en línia

• Josep M. Pujol i Joan Solà: Ortotipografia. Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic, Columna, Barcelona, 1995.
• Albert Servitje: Llibre d'estil de la Universitat Pompeu Fabra, UPF, Barcelona, 1996.
• Gabinet de Llengua Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• Algunes idees adaptades del Manual de estilo de la lengua española, de José Martínez de Sousa (Trea, Gijón, 2000).