Em dic Octavià Alexandre (Barcelona, 1968), i la meva professió és la de tècnic informàtic (Universitat Politècnica de Catalunya, 1994) i documentalista. Com a intel·lectual de formació autodidacta m'he especialitzat en urbanisme, patrimoni arquitectònic i paleolingüística.

Actualment, col·laboro bàsicament en dues línies d'articles. La primera tracta sobre el patrimoni industrial de Barcelona i, més específicament, les antigues cases-fàbrica de Ciutat Vella. El treball de referència sobre aquest tema és la monografia recentment publicada (2019) de Jaume Artigues i Francesc Mas. Malauradament, conté nombroses mancances (hi ha moltes cases-fàbrica que no hi són o estan mal documentades) i errors, alguns d'ells reproduïts a la Carta Arqueològica de Barcelona. Això no vol dir que en altres casos la Carta pugui ser útil com a referència, però com a norma general no és recomanable fer-ne còpies literals, i menys sense contrastar la informació amb altres fonts.

La segona línia (que no exclou la primera) tracta sobre el patrimoni arquitectònic (fonamentalment el de Ciutat Vella), començant pels edificis i conjunts catalogats, bé per l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català (IPAC) o el Catàleg de Patrimoni de l'Ajuntament. Malauradament, la majoria de les fitxes estan mal documentades, malgrat que en molts casos la documentació corrresponent es troba als arxius municipals (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona). A aquesta llista s'hi poden afegir altres edificis d'interès no catalogats o destruïts, incloent-hi les víctimes dels Plans de Reforma Interior (PERIs), especialment al Raval.