Viquipèdia

Usuari:Pau Nemo/proves

< Usuari:Pau Nemo
El clíper Northern Light, de 55 m d'eslora i aparellat de fragata (1851).

   [1] irregularitat?[2]

buc [3]

[4]

Arcadi modifica

Visió estereoscòpica

Els humans gaudeixen de visió binocular i de visió estereoscòpica per fet de mirar amb dos ulls. La visió estereoscòpica i la sensació de profunditat es basen en la superposició de dues imatges (una en cada ull) lleugerament diferents. Segons diversos experiments realitzats, la distància màxima de visió estereoscòpica (radi estereoscòpic) és d’uns 450 metres. Que correspon a una diferència angular de 30 segons d’arc entre les imatges.

La visió amb l’auxili d’uns binocles millora la visió estereoscòpica. Per exemple, dos objectes separats per 5 segons d’arc (a ull nu) observats amb uns binocles de 8 augments proporcionaran la sensació d’una separació de 40 segons d’arc. El radi estereoscòpic serà de 3600 metres (8 vegades més gran que a ull nu).

  • Cal tenir en compte que les consideracions anteriors serveixen per a una distància entre els objectius dels binocles igual a la distància entre els ulls de l’observador. Hi ha molts dissenys de binocles amb una separació dels objectius més gran que la distància interocular.

Garcia i Sanz también firmó una historia de la marina catalana78 que, aunque dirigida a un público más amplio, constituye un compendio y estado de la cuestión sobre la construcción naval, la expansión marítima y la navegación. Esta obra ha marcado un hito en la historiografía marítima catalana, comparable a la obra de Capmany que marcó el inicio de la historia marítima doscientos años antes, tal como dice M. T. Ferrer: «pensada per a un públic ampli, però que s’ha convertit en obra de referència per als estudiosos, a causa de la cura posada per l’autor en l’es�tudi de les diferents menes de vaixells, l’evolució de la construc�ció naval, els contractes marítims, etc. Arcadi Garcia era un apassionat pel mar i per la navegació [...] és, doncs, un llibre fet amb il·lusió».79 [5]

[6]

{{ }} editant|Pau Nemo

Miquelot modifica

[7] [8] [9]

[10]

[11]

[12]

Breeds of Livestock.

Marina modifica

 
 
Illyrian lembs engraved on Labeatan coins of the 2nd century BC.

[13] [14] [15]

[16][17]

[18]

Latin:
Arce quoque in summa Junoni templa Monetæ,
Ex voto memorant facta, Camille, tuo.
Ante domus Manli fuerant, qui Gallica quondam
A Capitolino reppulit arma Jove. (Ovid's Fasti, vi. 183-186)[19]
English:
The Temple of Juno Moneta, dedicated on the Citadel's summit,
Vowed, Camillus, by you,
Was once Manlius' house, who drove the Gallic armies
Away from Jupiter Capitolinus. (Ovid's Fasti, vi. 183-186)[20]
« Arce quoque in summa Junoni templa Monetæ,

Ex voto memorant facta, Camille, tuo.
 Ante domus Manli fuerant, qui Gallica quondam,
 A Capitolino reppulit arma Jove.

»
— Ovidii Fastorum Libri VI.[21]


Entitats de classificació
País Entitat Sigles
  França Bureau Veritas BV
  Regne Unit Lloyd's Register LR
  Alemanya Germanischer Lloyd GL
  Det Norske Veritas NV
  American Bureau of Shipping AB
  Registro Italiano Navale RI
  Indian Register of Shipping IR
  Nippon Kaiji Kyokai NK
  Russian Maritime Register of Shipping RS

Vespres modifica

 
Exàrcia ferma i exàrcia de maniobra d’una bricbarca de tres arbres.
« «Coneguda sia a tots cells qui aquest scrit volran oir, com Carles, qui era senyor de Cecilia, feya quatre vegades lo any colta a les gents del regne de Cecilia; si que, al cap del any, los havia pres les quatre parts de ço que havien. E quant hi havia nul hom que no volgues pagar, havia hun seu balliu qui collia la colta, e aportava deu cadenes clavades al arço de tras la sella, e prenial, e metia li hu dels collars en lo coll, e amenaval a la preso. E puix havia hun ferre calent, e marcaven lo al front.

«L'altre capitol es, que venien sos ribauts e llurs soldaders ab llurs cavalls, e entraven en nostres alberchs, e prenien nostres mullers e nostres infants, e gitaven nos de fora malament e desonradament; e prenien nostres draps e tot ço que haviem en nostres alberchs, e guastaven ho a llur servir; e quant s'en anaven, portaven s'en ço que vols semblava.

«L'altre capitol, que si null hom havia bella muller o bella filla, entraven en l'alberch, e puix feyen ço ques volien de sa muller o de sa filla; e si lo senyor ne parlas, donaven li tants de colps tro quel lexaven mig mort.

«L'altre capitol, quens feya nodrir truges: e deyen: «Aquestes truges deven fer aytants porcells, e al cap del any es vos mester que de aytants nos responats». E quant venia al cap del any, ell venia a aquell hom e deya: «Hon son nostres porchs que has nodrits al rey?». E el hom era mester quels retes resposta de aytants com los havia dit, sino metien lo en preso e tolien li lo seu.

«L'altre capitol, que feya moneda dues vegades l'any, e donavans de aquella moneda per alberchs, segons quel alberch era rich o pobre: «Aytal alberch val dos onces; aytal alberch tres, o aytal quatre». Segons que era donaven los cinquanta sols de aquella moneda nova, en que no havia sino aram, per hun sol d'or. E quant venia a quatre o a cinch jorns, anaven sis sols a teri, e a deu o a dotze sols a teri. E axi destroya les gents e los tolia tot quant havien».

Encara de moltes altres empremies e malvestats, que longa cosa seria a recomtar.

»
— Crònica de Bernat Desclot. Capítol LXXXVIII. Com los grans homens e totes les gents del regne de Cecilia trameteren llurs missatgers al rey En Pere d'Arago en Alcoyll.

Prestacions AC75 modifica

Notable high speeds actually recorded in racing were:

  • 49.1 kn (90.9 km/h; 56.5 mph) by Te Rehutai (in 15 i 19 kn (28 i 35 km/h; 17 i 22 mph)) on 17 December 2020.[22]
  • 50.25 kn (93.06 km/h; 57.83 mph) by Britannia during day 4 of the Prada Cup 23 January 2021.
  • 53.31 kn (98.73 km/h; 61.35 mph) by Patriot (American Magic) during day 1 of the Prada Cup Semifinals (in breeze gusting up to 22 kn (41 km/h; 25 mph)) on 29 January 2021.[23]



Classe Eslora (m) Superfície vèlica (m2) Alçària del pal (m)
AC72 26.2 260 40
AC50 15 100 23.6
AC45 13.45 83.5 20
F50 15 24/18


 
Paraula original xàquima al llibre de manescalia.
*Transcripció parcialment modificada (per a facilitar la lectura).
*Cap.II. Del preniment e del adondament dels cavalls.
Lo cavall deu esser enllaçat o lligat lleugerament e suau amb llaç gros e fort de llana, perçò com la llana és molla més que ninguna altra cosa de que poguesseu fer corda. E lo cavall deu esser enllaçat e (a)pres en temps fret e núvol, car si en temps calent era pres, lo cavall de açò que no era acostumat, per la bravesa e salvatgia si molt se treballava poria haver agreujament de sos membres e de son cos. E quan haureu pres e haurà en son cap la xàquima amb lo cabestre que sia fet de cànem, hajau un altre cavall e acompanyau-lo; car tot sembalnat vol esser amb son semblant de sa natura; e perçò hi sia menat car més segur ne estarà. Ës menester que ajau gran diligència quan lo tindreu en l’estable: ço és que’l lligueu a dos remals (ramals) per si en trencava un que romanga lo altre; que si lotrencava abans no el prenguessen se poria guastar en alguna paret per la sua gran bravesa; e estiga totstemps amb latre cavall fins li sia passada la salvatgia...
 
Cavalls originals al Museu de la basílica de Sant Marc

[24]

  •  
    Apparent wind and forces on a sailboat.
    As the boat sails further from the wind, the apparent wind becomes smaller and the lateral component becomes less; boat speed is highest on the beam reach.
  •  
    Apparent wind on an iceboat.
    As the iceboat sails further from the wind, the apparent wind increases slightly and the boat speed is highest on the broad reach. The sail is sheeted in for all three points of sail.[25]

[26] [27]

[28]

Xàquima modifica

peri ippikes[29] Alfa α [30] [31]

[24]

[32]

 
Shamrock IV. Exemple d’una vela escandalosa sobredimensionada amb una perxa de suport addicional..
 
Goleta "Albanus".

Globus modifica

[33]

[34]

Jaume Ferrer de Blanes i el seu globus

L’any 1495 Jaume Ferrer informà per escrit als Reis Catòlics d’un mètode per a determinar la línia de demarcació entre els territoris adjudicats a Portugal i els adjudicats als regnes de Castella i Aragó. Línia establerta a 370 llégües de les Illes de Cap Vert i que, de fet, era un meridià. El problema radicava en la impossibilitat de determinar la longitud geogràfica d’una nau amb els instruments de l’època. Les explicacions del mètode de Jaume Ferrer anaven acompanyades d’un globus esfèric, amb les marques apropiades i dels mapes dels territoris coneguts.

« Y porque la carta de navegar no sierve del todo, ni abasta en la demostración mathemática de la regla susodicha, es menester una forma mundi en figura spérica y en dos emisperios, conpartida por sus líneas y grados, y el situ de la tierra, islas y mar; cada cosa puesta en su lugar. La qual figura mundi, yo dexo junto con estos capítulos de mi intensión y parescer porque más claramente sea vista la verdad.

Y digo que, por entender la regla y plática susodicha, és menester que sea cosmógrapho, arismético y marinero, o saber su arte. Y quien estas tres sciencias juntas no havrá, es inpossible la pueda entender; ni tanpoco por otra forma ni regla, si pericia de las dichas tres sciencias no terná.

»

.[35]

Casos particulars modifica

Jaume Ferrer de Blanes i el seu globus

L’any 1495 Jaume Ferrer informà per escrit als Reis Catòlics d’un mètode per a determinar la línia de demarcació entre els territoris adjudicats a Portugal i els adjudicats als regnes de Castella i Aragó.

Una manera accessible d’aproximar-se als diversos treballs sobre fusta és analitzar el procés constructiu d’una peça concreta acabada.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; noms no vàlids, per exemple, hi ha masses 

 [36]
 

Encadellats fenicis modifica

Els bucs dels vaixells púnics es construïen amb el sistema anomenat “folre primer”. Els reforços interns s’afegien posteriorment. El folre estava format per peces prismàtiques gruixudes unides per una doble caixa (una caixa a cadascun dels taulons a unir) i una metxa. Cada metxa s’assegurava per dues clavilles. Els romans els anomenaven “coagmenta punicana”, encadellats fenicis. [37][38][39]


Composició de les faves

Continguts en 100 g de faves bullides

  • energia...........................57,4 kcal
  • aigua.............................79,3 g
  • proteïna total.................... 5,8 g
  • greixos totals.................... 0,6 g
  • hidrats de carboni totals..........7,2 g
  • hidrats de carboni complexes....6,2 g
  • fibra.............................6,5 g
  • àcid fòl·lic.....................57 mcg
  • potassi............................210 mcg
  • carotenoides total.................190 mcg
  • vitamina A total....................31,67 mcg

Bastero, Crusca, Cèsar de Nostradamus modifica

[40][41] [42]

Cavalls medievals i renaixentistes

En la vida real medieval (documents, cançons de gesta i similars) hi havia cavalls de diferents menes classificats segons la seva funció:

  • destrers o cavalls de guerra
  • corsers, cavalls de guerra i de cacera, fogosos i actius
  • palafrens: cavalls tranquils (sovint ambladors) destinats a viatjar i a ser muntats per cavallers; ocasionalment podien cavalcar-los dames i escuders
  • rossins: cavalls ordinaris destinats a ser muntats
  • muls de sella
  • muls i cavalls de càrrega
  • haques i hacanees: cavalls més petits, dòcils i ambladors destinats a les dames
  • quartaus: semblants a les hacanees però no exclusius de les dames

En èpoques posteriors, en documents reals i obres literàries, els termes anteriors s’empraren de forma figurada i un xic arbitrària. El seu significat tradicional passà a un segon terme. Un destrer, un corser, un palafrè sovint volen indicar un cavall de qualitat, sense especificar una funció precisa. El terme rossí esdevingué pejoratiu, passant d’un cavall de qualitat mitjana a un cavall de poca qualitat.

San Sebastian i Baiona modifica

Gascó quasi català: 1328 [43]

[44]

Bergantins modifica

 
Bergantí (“brig” en anglès).
 
Bergantí ("brigantine" en anglès .
 
Bergantí goleta (“hermaphrodite rig” en anglès).
 
Bergantí d’esnó, paquebot.

[46] [47]


[48]

  1. FFCC66 [49]
Resum de les drassanes medievals catalanes
Les drassanes militars catalanes (i, de manera semblant, les mallorquines i valencianes) funcionaren de manera eficient amb una producció important: tan pel que fa al nombre de vaixells construïts com a la gran qualitat de fabricació.
  • Artesans: tots els menestrals relacionats amb la construcció naval eren mestres en el seu ofici (mestres d'aixa, corders, velers, calafats,...)
  • Materials: els materials eren abundants i de producció local. La fusta per a arbres i antenes baixava per riu fins a Tortosa, des dels Pirineus.
  • Legalitat: tots els materials eren pagats i tractats com una mercaderia normal. Els transports seguien les normes del país i es pagaven de forma correcta.
  • Costos de producció: el cost total d'un vaixell era raonable i relativament moderat
  • Finançament: el rei podia encarregar i pagar galeres però era més freqüent que les noliegés; el Consell de Cent tenia galeres de la seva propietat i també la Generalitat; alguns particulars tenien galeres pròpies.
  • Administració: les despeses de la construcció, armament, manteniment i desballestament de vaixells de guerra eren controlades amb cura, anotades i arxivades (encara actualment es conserven molts dels documents associats).
  • La política reiterada del poder central de prescindir del sistema tradicional català de construcció i administració dels estols de guerra va resultar molt poc encertat. D'una part va provocar la decadència de les drassanes catalanes. D'altra banda la producció naval en drassanes biscaïnes, genoveses o napolitanes fou incapaz de produir els vaixells necessaris. Ni a preus raonables ni als preus exorbitants que es pagaven realment.


Crestià [50]   
[51]
 
An example of a Holmegaard type bow.
 
A closeup of the handle.
 
1400-1300 aC.
 
.
 
2000-1600 aC.
 
2100-2000 aC.
 
2000 aC.


 
Esquema de facetadora amb divisor d’angles.
 
Facetadora.
 
Facetadora.

[52]

[53]

 
”Yumi”, arc japonès.

(disponible a Gallica).

[54]

Judici a Bernat de Cabrera.[55] [56]

 
 
Deformació esquemàtica de la fletxa durant el tir.
 
Trajectòria de la fletxa en funció de la seva rigidesa


Unitats d'àrea de l'Antiga Roma
Unitat romana Nom català Igual a Equivalent mètric Equivalent imperial Descripció
pes quadratus peu quadrat 1 pes qu. 0.0876 m2  0.943 sq ft 
scrupulum or decempeda quadrata 100 pedes qu. 8.76 m2  94.3 sq ft  un quadrat de 10 peus de costat
actus simplex 480 pedes qu. 42.1 m2  453 sq ft  4 × 120 pedes[57]
uncia 2400 pedes qu. 210 m2  2260 sq ft 
clima 3600 pedes qu. 315 m2  3390 sq ft  60 × 60 pedes[57]
actus quadratus o acnua 14400 pedes qu. 1262 m2  13600 sq ft  Anomenat arpennis a Gal•lia[57]
jugerum 28800 pedes qu. 2523 m2  27200 sq ft 
0.623 acres 
heredium 2 jugera 5047 m2  54300 sq ft 
1.248 acres 
centuria 200 jugera 50.5 ha  125 acres  antigament 100 jugera[57]
saltus 800 jugera 201.9 ha  499 acres 
Mesures basades en Smith (1851).[58] Equivalències mètriques aproximades, considerant 1 pes = 296 mm.
 
Gottlob Frege's Begriffschrift introduced the notion of quantifier in a graphical notation, which here represents the judgement that   is true.
Mesures de masses i equivalències en el sistema mètric
Unitat romana Nom llatí Dracmes Equivalència
Un chalcus Chalcus 1/48 ~ 70.3 mg
Una Siliqua romana Siliqua 1/18 ~ 0.19 g
Un òbol Obolus 1/6 ~ 0.56 g
Una hemina heminae 1/3 1.125 g
Una dracma Drachma 1 3.375 g
Un sicle Sicilicus 2 6.75 g
Una unça Uncia 8 27 g
Una lliura Libra 96 324 g
Una mina Mina 128 432 g


[59]


1067. Barcelona Mint (Seca de Barcelona in Catalan language). [60][61][62] [63]



  • 1284-1285. Poc abans de començar la Croada contra la Corona d'Aragó, Pere el Gran s’adreçava al trobador Pere Salvatge -que defensava la part contrària- amb un sirventés. Hi ha dos termes de monedes en el poema que identifiquen els adversaris: els jaqués aragonesos (encunyats a la seca de Jaca) i els tornesos (encunyats a la seca de Tours).
« Mas cuy que plass’o cuy que pes,

los mieus jaqués,
 se mesclaran ab lor tornés

»
— Sirventés de Pere el Gran. [64][65]


[66]

[67]

Màquines d’encunyar
En tot el segle XVI s’idearen i construïren diverses màquines d’encunyar que substituïren l’antic procediment d’encunyar per martellejat. Bàsicament hi ha dos procediments diferents basats en dues màquines diferents: el volant d’encunyació i el molí d’encunyació.
  • El volant d’encunyació o premsa de cargol es basa en un desplaçament vertical de l’encuny superior (trossell) contra l’encuny inferior (pila). El moviment el provoca la rotació d’una barra roscada (cargol o caragol) a l’interior d’una femella que no pot girar. L’energia d’accionament és humana: dos persones que mouen el volant i un tercer operari que enretira la moneda encunyada i posa un cospell per a la propera encunyació.
  • En el mètode de molí d’encunyació o encunyació per corró, una pletina metàl·lica de secció rectangular (riell) és obligada a desplaçar-se entre dos corrons. Aquests corrons, a més de provocar el moviment del riell, van encunyant les cares superiors i inferiors de les monedes mitjançant dos encunys integrats en els corrons respectius. En funció de la llargària del riell, a la sortida dels corrons hi ha diverses monedes encunyades que formen part del riell. L’únic que resta és retallar cada moneda de manera mecànica.
  • En els inventaris dels segles XV i XVI hi una màquina o eina anomenada “tisores” o “tiseres” sense descripció. Podria tractar-se d’una eina de tallar, d’una eina d’encunyar (semblant a unes alicates) o d’ambdues.

Tipus de fogueres modifica

 

Piramidal modifica

[68][69]

 

Castell o pagoda modifica

 

Dos troncs superposats modifica

 

Dos troncs horitzontals enganxats modifica

 

Torxa en una soca modifica

 

Branques apilades modifica

 

Estrella modifica

 

Enclotat modifica

Referències modifica

  1. ↑ «가나엔진니어링입니다» (en coreà). °¡³ª¿£Áö´Ï¾î¸µ¿¡ ¿À½Å°ÍÀ» ȯ¿µÇÕ´Ï´Ù. [Consulta: 13 agost 2023].
  2. ↑ Error en el títol o la url.«». [Consulta: 22 febrer 2024].
  3. ↑ Almanaque de "El Comercio." (en castellà). "El Comercio, 1919, p. 924. 
  4. ↑ Espasa-Calpe. Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana: etimologías sánscrito, hebreo, griego, latín, árabe, lenguas indígenas americanas, etc. : versiones de la mayoría de las voces en francés, italiano, inglés, alemán, portugués, catalán, esperanto (en castellà). J. Espasa, 1924, p. 130 (Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana: etimologías sánscrito, hebreo, griego, latín, árabe, lenguas indígenas americanas, etc. : versiones de la mayoría de las voces en francés, italiano, inglés, alemán, portugués, catalán, esperanto). 
  5. ↑ «Vista de "La construcción naval y la navegación bajomedieval en la Corona de Aragón: un estado de la cuestión".» (en castellà). Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona. [Consulta: 2 juliol 2022].
  6. ↑ L'Europe et l'océan au Moyen Age: contribution à l'histoire de la navigation (en francès). CID éditions, 1988, p. 126. ISBN 978-2-904633-17-1. 
  7. ↑ Cita de múnia roig a la comarca de la Selva Rev. 02-04-2011
  8. ↑ «Pachómetro - Archivo de Arquitectura» (en castellà). Urbipedia, 01-10-2008. [Consulta: 1r maig 2022].
  9. ↑ De Leguina, E. Bibliografía e historia de la esgrima española (en castellà). Editorial Maxtor, 2012, p. 16. ISBN 978-84-9001-354-0. 
  10. ↑ Las Quinquagenas de la Nobleza de España ... Publicadas por la Real Academia de la Historia, bajo la direccion del Académico de número D.V. de la Fuente (en castellà), 1880, p. 27. 
  11. ↑ Valcázar, J.B.. Armas y armaduras: Las espadas de Toledo. Notas para la historia de la escultura movible en España (en castellà). la Revista Médica, de D. Federico Joly, 1891, p. 25 (Apuntes arqueológicos). 
  12. ↑ Parte segunda, capitulo I-XXIII (en castellà), 1835, p. 364. 
  13. ↑ DCVB-gúmena
  14. ↑ Poleni, J. Utriusque thesauri antiquitatum romanarum graecarumque (Graevii et Granovii) nova supplementa (en llatí). Pasquali, 1737, p. 1181 (Utriusque thesauri antiquitatum romanarum graecarumque (Graevii et Granovii) nova supplementa). 
  15. ↑ Logan, F.D.. A History of the Church in the Middle Ages. Taylor & Francis, 2012, p. 112. ISBN 978-1-134-78669-5. 
  16. ↑ «Les 4 grans cròniques». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  17. ↑ Crónica del rey en Pere e dels seus antecessors passats per Bernat Desclot ab un prefaci sobre 'ls cronistas cataláns per Joseph Coroleu, corresponent de la Academia de la Historia
  18. ↑ Eggleston, G.C.. The Master of Warlock: A Virginia War Story. Library of Alexandria, p. 140 (Library of Alexandria). ISBN 978-1-4655-3785-0. 
  19. ↑ Ovid, Notes & Introduction: Thomas Keightley, Richard Miliken and Son, 1833. Ovid's Fasti p.229.
  20. ↑ Peter J. Aicher, Bolchazy-Carducci Publishers, (2004). Rome Alive: A Source-Guide to the Ancient City, Volume 1 p.66-68.
  21. ↑ Naso, P.O.; Stanford, C.S.. Ovidii Fastorum Libri VI (en romanès). Curry, 1834, p. 279. 
  22. ↑ «How fast can Team New Zealand's AC75 go? Grant Dalton explains the new boat's design». TVNZ, 05-09-2019. Arxivat de l'original el 15 January 2020. [Consulta: 3 novembre 2020].
  23. ↑ «Prada Cup Semi-Final Day 1». America′s Cup, 29-01-2021. Arxivat de l'original el 29 January 2021. [Consulta: 29 gener 2021].
  24. ↑ 24,0 24,1 Díaz, M. Llibre de menescalia (en castellà). Dimas Bellestar y Joan Giglo, 1523. 
  25. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Kimball
  26. ↑ Lähteenmäki, M.; Snellman, H. Passages Westward. Suomen Kirjallisuuden Seura, 2018, p. 182 (Studia Fennica Ethnologica). ISBN 978-951-858-065-5. 
  27. ↑ [1]
  28. ↑ Gomes, C.B.; Rautureau, M. Minerals Latu Sensu and Human Health: Benefits, Toxicity and Pathologies. Springer International Publishing, 2021, p. 401. ISBN 978-3-030-65706-2. 
  29. ↑ [2]
  30. ↑ DCVB: Amantina.
  31. ↑ al-Mundir, A.B.B.I.. Le Nâċérî: La perfection des deux arts ou traité complet d'hippologie et d'hippiatrie arabes. Trad. de l'arabe d'Abū Bakr b. Badr. Ibn al-Mundir par M. Perron (en francès). Bouchard-Huzard, 1852, p. 314 (Le Nâċérî: La perfection des deux arts ou traité complet d'hippologie et d'hippiatrie arabes. Trad. de l'arabe d'Abū Bakr b. Badr. Ibn al-Mundir par M. Perron). 
  32. ↑ DCVB:Braçola.
  33. ↑ Scriptores rei rusticae veteres Latini Cato, Varro, Columella Palladius quibus nunc accedit Vegetius De mulo-medicina et Gargilii Martialis fragmentum cum editionibus prope omnibus et mss. pluribus collati ... curante Io. Matthia Gesnero. Tomus primus [-alter]: Tomus alter in quo Palladius Vegetius De mulo-medicina Gargilii Martialis fragmentum cum editionibus prope omnibus et mss. pluribus collati lexicon rei rusticae aliaque continentur curante Io. Matthia Gesnero. sumtibus Caspari Fritsch, 1774, p. 292–. 
  34. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Exemplars catalogats de "La busca de paper". Darrera revista n. 99. Estiu de 2021.
  35. ↑ Montucla, J.E.. Histoire des mathématiques: dans laquelle on rend compte de leurs progrès depuis leur origine jusqu'à nos jours ; où l'on expose le tableau et le développment des principales décounertes dans toutes les parties Mathématiques, les contestations qui sont élevées entre les Mathematiciens, et les principaux traits de la vie des plus célèbres (en francès). chez Henri Agasse, libraire, rue des Poitevins, no. 18, 1799, p. 715 (Histoire Des Mathematiques: Dans laquelle on rend compte de leurs progrès depuis leur origine jusqu'à nos jours ; où l'on expose le tableau et le développement des principales découvertes dans toutes les parties des Mathématiques, les contestations qui se sont élevées entre les Mathématiciens, et les principaux traits de la vie des plus célèbres). 
  36. ↑ Wanley, N.; Wilks, R.; Faulder, R. The Wonders of the Little World; Or, A General History of Man:: Displaying the Various Faculties, Capacities, Powers and Defects of the Human Body and Mind, in Many Thousand Most Interesting Relations of Persons Remarkable for Bodily Perfections Or Defects; Collected from the Writings of the Most Approved Historians, Philosophers, and Physicians, of All Ages and Countries. Forming a Complete System of the Mental and Corporeal Powers and Defects of Human Nature; and Intended to Increase Knowledge, to Promote Virtue, to Discourage Vice, and to Furnish Topics for Innocent and Ingenious Conversation. W.J. and J. Richardson; Otridge and Son; R. Faulder; Cuthell and Martin; [and 14 others] ... Longman, Hurst, Rees and Orme; and Vernor, Hood, and Sharpe., 1806, p. 349 (The Wonders of the Little World; Or, A General History of Man:: Displaying the Various Faculties, Capacities, Powers and Defects of the Human Body and Mind, in Many Thousand Most Interesting Relations of Persons Remarkable for Bodily Perfections Or Defects; Collected from the Writings of the Most Approved Historians, Philosophers, and Physicians, of All Ages and Countries. Forming a Complete System of the Mental and Corporeal Powers and Defects of Human Nature; and Intended to Increase Knowledge, to Promote Virtue, to Discourage Vice, and to Furnish Topics for Innocent and Ingenious Conversation). 
  37. ↑ Samuel EuGene Mark. Homeric Seafaring. Texas A&M University Press, 9 febrer 2005, p. 196–. ISBN 978-1-58544-391-8. 
  38. ↑ Matthew STEWART (Colonel.). Remarks on the subject of language, with ... notes, illustrative of the information which language may afford of the history and opinions of mankind, 1850, p. 23–. 
  39. ↑ Sir Barry Cunliffe. On the Ocean: The Mediterranean and the Atlantic from prehistory to AD 1500. OUP Oxford, 28 setembre 2017, p. 348–. ISBN 978-0-19-107534-6. 
  40. ↑ Antoni de Bastero. La Crusca provenzale, ovvero, Le voci, frasi, forme e maniere di dire che la gentilissima e celebre lingua toscana ha preso dalla provenzale: arricchite e illustrate e difese con motivi, con autorità e con esempj. nella stamperia di Antonio de' Rossi, 1724, p. 10–. 
  41. ↑ Félix Torres Amat. Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes: y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Verdaguer, 1836, p. 32–. 
  42. ↑ Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa. Album, 1890, p. 349–. 
  43. ↑ Jules Balasque. Études historiques sur la ville de Bayonne. E. Lasserre, 1875, p. 538–. 
  44. ↑ La mémoire historique dans les musiques espagnoles actuelles à travers le prisme des crises de l’Espagne contemporaine. Magali Dumousseau Lesquer.
  45. ↑ Le siège, la prise et le sac de Constantinople par les Turcs en 1453. Schlumberger, Gustave Léon.
  46. ↑ Montcada.
  47. ↑ Enciclopedia.cat.,Barcelona:Grup Enciclopedia Catalana.
  48. ↑ Ramon Muntaner. Crónica catalana. Jaime Jepús, 1860, p. 263–. 
  49. ↑ [3]
  50. ↑ [4]
  51. ↑ [5]
  52. ↑ Jacques Stroumsa. Violinist in Auschwitz: From Salonica to Jerusalem 1913-1967. BoD – Books on Demand, 26 August 2019. ISBN 978-3-89191-869-2. 
  53. ↑ [6]
  54. ↑ Les lapidaires indiens. Louis Finot.
  55. ↑ Archivo General de la Corona de Aragón (Barcelona). Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, 1867, p. 304–. 
  56. ↑ Los Manuscritos de los Libros de los Ingenios y las Máquinas
  57. ↑ 57,0 57,1 57,2 57,3 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Millar
  58. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades smith
  59. ↑ Tremissis de Barcinona
  60. ↑ Stephen P. Bensch. Barcelona and Its Rulers, 1096-1291. Cambridge University Press, 4 July 2002, p. 102–. ISBN 978-0-521-52589-3. 
  61. ↑ Martin Allen. Early Medieval Monetary History: Studies in Memory of Mark Blackburn. Taylor & Francis, 5 December 2016, p. 341–. ISBN 978-1-351-94252-2. 
  62. ↑ Claude de Vic. Histoire générale de Languedoc: avec des notes et les pièces justificatives. Privat, 1875, p. 545–. 
  63. ↑ Francesc Fité Llevot; Eduard González Montardit Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera al segle XI. Universitat de Lleida, 2010, p. 232–. ISBN 978-84-8409-355-8. 
  64. ↑ Francesch Pelay Briz. Lo llibre dels poetas: Cansoner de obras rimadas dels segles XII, XIII, XIV, XV, XVI, XVII y XVIII acompanyat de notas y de un prólech per Francesch Pelay Briz. Ed. de S. Manero, 1867, p. 61–. 
  65. ↑ Víctor Gebhardt. Historia general de España y de sus Indias desde los tiempos más remotos hasta nuestros días, 4: tomada de las principales historias, crónicas y anales que acerca de los sucesos ocurridos en nuestra patria se han escrito. Librería Española, 1864, p. 606–. 
  66. ↑ LE SYSTÈME MONÉTAIRE DES CHINOIS. Édouard BIOT.
  67. ↑ Hieronymi Cardani ... De rerum varietate libri XVII. Avinyó 1558.
  68. ↑ Pedro (Sch.P.) Estala. El viagero universal, ó Noticia del mundo antiguo y nuevo. en la imprenta de Fermin Villalpando, 1796, p. 290–. 
  69. ↑ La Ilustración. Oficinas y estab. tip. del Seminario Pintoresco y de la Ilustración, 1855, p. 223–. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Pau_Nemo/proves&oldid=33282338»