Usuari:Urteca/Diccionari de les Llengües d'Hondures
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
Desenvolupament modifica
El diccionari va ser desenvolupat durant quatre anys per l'Acadèmia Hondurenya de la Llengua, la Cooperació Espanyola a Hondures a través del seu Centre Cultural, a més d'un ampli equip de lingüistes dirigits per l'acadèmic i escriptor Víctor Manuel Ramos.[1][2][3] Definit per l'historiador Mario Argueta com "un pioner treball col·lectiu", en el qual van participar, a més del Dr Ramos, "els següents traductors: Manuel de Jesús Nájera per als vocables chortí; Justa Aurelia Suazo pel garífuna; Bryan Oniel Kelly Welcome per a l'anglès illenc; Cleofina Maxuel Navas pel misquito; Rosalio Duarte pel pech; Inés Ordóñez Salines pel tawahka i Santos Marcela Licona pel tolupán. En total, vuit llengües, incloent l'espanyol."[4] En paraules d'Álvaro Ortega Santos s'@tratar «un exercici de gran interès pel seu valor cultural i identitari. Al cap i a la fi fins i tot la llengua espanyola parlada a Hondures deu moltes de les seves característiques a la convivència amb altres llengües. Una interacció històrica que ha cristal·litzat en gran manera en el que coneixem com “hondureñismos”: és significatiu que l'Acadèmia Hondurenya de la Llengua sigui un dels grans aportantes de modismes en les últimes revisions del Diccionari de la Llengua Espanyola».
Contingut modifica
El diccionari compta amb cinc mil registres en espanyol amb la seva traducció a les set llengües vives d'Hondures (indígenes, afrodescendientes i la variant lingüística de l'anglès de les Illes de la Badia):
Igualment compta amb il·lustracions elaborades per l'hondurenya Mónica Andí: «Les il·lustracions van ser realitzades per Mónica Andí i pretenen, amb les seves imatges, més cosmopolites que rurals, que qualsevol nen amb les seves mans en aquesta obra se senti part d'ella i comprengui que la seva identitat i la seva cultura són part d'una identitat nacional major i incloent».[5]
Versió en línia modifica
Amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna del 2014, es va presentar al Centre Cultural d'Espanya a Tegucigalpa un portal en línia per facilitar la consulta al diccionari des de qualsevol lloc del planeta: «les tecnologies d'informació i comunicacions possibiliten que el públic nacional i internacional accedeixi a una base de dades en línia que permet realitzar consultes sobre els vocables dels localismes, modismes o gentilicis propis del país, més coneguts com hondureñismos; i en una altra instància, traduir una paraula del castellà a una en llengua indígena: Garífuna, Chortí, Miskita, Tawahka, Pech, Tolupan o Illenca»: consulta el portal dedicat al Diccionari de les Llengües d'Hondures DLH i al de Hondureñismos de l'Acadèmia Hondurenya de la Llengua AHL.[6] L'obra també ha estat incorporada a la Biblioteca Virtual de les Lletres Hondurenyes.
Rescat lingüístic modifica
Tal com va emfatitzar el ministre de cultura Rodolfo Pastor Fasquelle en l'acte d'inauguració la nova seu de la AHL: "Hi ha altres coses que deu fer l'Acadèmia, per a això és just que l'ajudem des del Govern i, en particular, des de la Secretaria de Cultura. (...) esperem el suport de l'Acadèmia per la visibilización, el reconeixement i la recerca, el rescat i la promoció de les altres llengües dels hondurenys, obligació que haurà de ser part del conveni a través del qual s'executin aquests fons, més que per saldar un deute històric, per assumir un compromís ineludible amb aquestes llengües originàries".[7] Així, el diccionari de la llengua permet rescatar bona part de la riquesa lingüista del país, així i tot fa falta un estudi a profunditat per explicar la gramàtica de les llengües i permetre una educació primària en les llengües autòctones per evitar la pèrdua d'aquestes llengües que han format part de la història d'Hondures i estan en perill de desaparèixer.
Vegeu també modifica
- Grups ètnics d'Hondures
- Pobles Indígenes d'Hondures
- Llengües d'Hondures
Referències modifica
- ↑ Presentación del Diccionario de las Lenguas de Honduras – DLH
- ↑ ≪...editado con el apoyo financiero del Centro Cultural de España en Tegucigalpa, eficiente y entusiastamente presidido por Álvaro Ortega Santos, que ha logrado convertirlo en punto focal difusor de actividades culturales diversas en que participan, por igual, jóvenes y adultos, y por la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo, la cual se ha proyectado de múltiples maneras en el progreso material e inmaterial de nuestra nación.≫ por Mario Argueta en Dos aportes lingüísticos en Diario el Heraldo. 2014-03-07.
- ↑ ≪Institucionalmente, con la camaradería que le caracteriza, Álvaro Ortega Santos me apoyó en el proyecto de remodelación del viejo local del Ministerio de Trabajo, para convertirlo en la joya arquitectónica que forma parte del patrimonio de la ciudad capital, en donde funciona la sede de la Academia Hondureña de la Lengua y, por supuesto, el grandioso proyecto que desembocó en el Diccionario de las Lenguas de Honduras, un primer intento de salvamento de las lenguas tradicionales hondureñas (chortí, garífuna, isleño, misquito, pech, tawahka y tolupán).
- ↑ Dos aportes lingüísticos en Diario el Heraldo. 2014-03-07.
- ↑ Victor Ramos en El proyecto DLH
- ↑ El Patrimonio Lingüístico de Honduras en la Web por Esaú Mauricio Matamoros
- ↑ UMBRALES: La Academia y las lenguas autóctonas de Honduras.