Utetheisa pulchella

espècie d'insecte

Utetheisa pulchella és una papallona nocturna de la subfamília Arctiinae i la família Erebidae. Es pot veure volar a plena llum del dia.

Infotaula d'ésser viuUtetheisa pulchella Modifica el valor a Wikidata
Utetheisa pulchella on Dittrichia viscosa 1.JPG
Utetheisa pulchella
Dades
HosteBorago, Èquium, Anchusa i Myosotis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaErebidae
TribuArctiini
GènereUtetheisa
EspècieUtetheisa pulchella Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)

La larva s'alimenta de plantes com Myosotis, també d'herbes altes com la viborera, així com altres herbes com les borratges (gèneres Borago i Anchusa) i parts toves de les solanàcies i heliotropis.

Hi ha tres generacions entre abril i octubre (bon temps a l'hemisferi nord) o entre novembre i maig (bon temps a l'hemisferi sud).

MorfologiaModifica

Les seves ales tenen una envergadura de 29 a 42 mm i són de color blanc; en la seva part anversa tenen un dibuix clapejat en carmesí i puntejat de negre. En volar, apareixen unes ales posteriors de lleuger to celeste i en altres varietats, de to grisenc. El cap té el mateix patró de coloració que les ales, essent les antenes llargues, filiformes. L'abdomen és llis i de fons blanc.

Les erugues són berrugoses i negres amb una línia central ampla de color blanc acompanyada de dues paral·leles més fines i de taques rogenques. Té flocs de pèls llargs a cada segment, si bé el pèl no arriba a formar vellositat.

Les seves crisàlides són cabdells de seda simples, que solen estar adherits a terra, generalment sobre fulles caigudes i vegetació morta, o trossos d'escorça i fusta vella.

A causa de la seva alimentació, les erugues acumulen una gran quantitat d'alcaloides (tòxics); en conseqüència, la papallona és tòxica per contacte, tenint a més mal sabor per als seus consumidors; d'aquí l'original coloració de les seves ales que serveixen de senyal d'advertiment pels seus depredadors.

Els mascles fabriquen feromones a partir del seu metabolisme bioquímic des de les seves reserves d'alcaloides (tòxics) quan arriba l'època de l'aparellament.

Distribució i hàbitatModifica

Aquesta papallona té un ampli rang de migració, la qual cosa fa que pugui estendre's per mig món, vivint a les zones temperades d'Euràsia i Australàsia.

Es troba a Àfrica, Europa meridional, Àsia central i meridional i Austràlia.

És típica en prats, matolls i herbassars, en zones de camins i camps sense llaurats o en guarets, parcel·les abandonades i, fins i tot, parcs urbans.

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  • Chinery, Michael (1988, Barcelona) Guía de campo de los insectos de España y de Europa. 4a edició. Editorial Omega.
  • Karsholt, O. & E. J. van Nieukerken (2011). «Fauna Europaea. Taxon details.
  • Scoble, Malcom J. (1995, London) The Lepidoptera: Form, Function and Diversity. Primera edició en anglés. Editorial Oxford University Press / Natural History Museum of London.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Utetheisa pulchella