Uzbek

llengua turquesa
Aquest article tracta sobre la llengua uzbeka. Per al poble vegeu uzbeks. Per a biografies vegeu Ozbeg.

L'uzbek és una llengua turquesa parlada per uns 16.500.000 persones a l'Uzbekistan i per uns 2.000.000 a la resta del món, especialment als països veïns, Xina i Rússia. Fins a començaments del segle xx s'havia escrit amb caràcters àrabs; després, amb el govern soviètic, es va canviar en favor del ciríl·lic i des de la independència uzbeca s'afavoreix la introducció de l'alfabet llatí, com passa en quasi tot l'àmbit turquès.[1]

Infotaula de llenguaUzbek
Oʻzbek tili, Ўзбек тили i ئۇزبېك تیلى Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua natural, macrollengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius27.000.000 Modifica el valor a Wikidata (2015 Modifica el valor a Wikidata)
EstatUzbekistan, Afganistan, Tadjikistan, Kirguizstan, Kazakhstan, Turkmenistan, Rússia, Turquia i República Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengües turqueses
llengües turqueses comunes
llengües karluk
llengües karluk occidentals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí, alfabet ciríl·lic i alfabet àrab Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióAlisher Navo'i Tashkent State University of Uzbek Language and Literature (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat1 segur Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1uz Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2uzb Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3uzb Modifica el valor a Wikidata
Glottologuzbe1247 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueuzb Modifica el valor a Wikidata
ASCL4306 Modifica el valor a Wikidata
IETFuz Modifica el valor a Wikidata

Exemple de text en uzbek amb la traducció al català:

Uzbek Català
1-modda:
Barcha odamlar erkin, qadr-qimmat va huquqlarda teng boʻlib tugʻiladilar. Ular aql va vijdon sohibidirlar va bir-birlari ila birodarlarcha muomala qilishlari zarur.
Article 1:
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Història

modifica

Van ser probablement parlants turcs els que es van establir a les conques dels rius Amudarià, Sirdarià i Zarafxan des de com a mínim els anys 600-700 AD, expulsant o assimilant gradualment els parlants de llengües iranianes orientals de Sogdiana, Bactriana i Khwarizm. La primera dinastia turca a la regió van ser els karakhànides en els segles del IX al XII,[2] que eren una confederació dels karlucs, els xigils i els yagma, entre d'altres tribus.[3]

L'uzbek és considerat el descendent directe o una forma posterior del txagatai, l'idioma del desenvolupament literari de l'Àsia Central Turquesa en els regnes de Txagatai Khan, Tamerlà, i la dinastia timúrida[4] (inclosos els primers governants de l'Índia). La llengua va ser defensada per Ali-Shir Nava'i en els segles XV i XVI. Nava'i fou el més gran representant de la literatura en llengua txagatai.[5][6] Va contribuir de manera significativa al desenvolupament de la llengua txagatai i en el seu descendent directe (l'uzbek) i és àmpliament considerat el fundador de la literatura uzbeka.[7][8][9][10][11][12][13] Finalment establert a Karlucs i consirada una variant de les llengües turqueses, el txagatai contenia un gran nombre de manlleus del persa i de l'àrab. Ja al segle xix s'usava rarament en la composició literària, però no va ser fins al segle xx que va desaparèixer definitivament.

El terme uzbek aplicat a una llengua ha significat diferents coses al llarg del temps. Abans de 1921, l'uzbek i el sart es consideraven dialectes diferents:

  • El «sart» era un dialecte de la llengua turquesa sud-oriental parlada per la població turquesa més vella establerta a la regió de la Vall de Ferganà i de la regió de Kaixkadar, així com en algunes parts del que actualment és la regió de Samarcanda; contenia una quantitat més gran de persa i àrab, i no usava l'harmonia vocàlica.

A Khivà, els sarts parlaven una forma de turquès oguz altament pèrsica. Després de 1921, el règim soviètic va abolir el terme sart per derogatori, i va decretar que, per tant, la totalitat de la població turquesa establerta a Turkestan serien coneguts com els uzbeks, malgrat que alguns no tinguessin ascendència uzbeka.

Tanmateix, la llengua escrita que es va triar l'any 1924 com a estàndard per la nova república, tot i les protestes de bolxevics uzbeks com Fayzullah Khodjaev, no va ser l'«uzbek» prerevolucionari sinó la llengua «sart» de la regió de Samarcanda. Edward A. Allworth va argumentar que aquest fet «distorsionava negativament la història de la regió» i es va fer per donar identitat uzbeka a autors del segle xv com Ali-Shir Nava'i.[14] Tots tres dialectes segueixen existint juntament amb l'uzbek oral modern.

Fonologia

modifica
Anteriors
Posteriors
Tancades i u
Semitancades e o
Obertes a ɒ

Consonants

modifica
Labials Dentals Alveolars Palatals Velars Uvulars Glotals
Nasals m n ŋ
Plosives / Africades Sordes p (ts) k q (ʔ)
Sonores b ɡ
Fricatives Sordes ɸ s ʃ χ h
Sonores β z (ʒ) ʁ
Aproximants l j
Ròtiques r

Referències

modifica
  1. «Uzbek language». Encyclopædia Britannica [Consulta: 23 octubre 2017].
  2. Error en el títol o la url.«[{{{url}}} The Origins of the Uzbek Language]» (en rus). [Consulta: 23 octubre 2017].
  3. Golden, Peter. B.; Denis Sinor The Cambridge History of Early Inner Asia. Cambridge University Press, Chapter 13 – The Karakhanids and Early Islam. ISSN: 0-521-24304-1 [Consulta: 23 octubre 2017].
  4. Allworth, Edward. Central Asia: 130 Years of Russian Dominance, a Historical Overview. Duke University Press, 1994. ISBN 0-8223-1521-1. 
  5. «Navā’ī, (Mir) ‘Alī Shīr». A: Robert McHenry. Encyclopædia Britannica. 8. 15th. Chicago: Encyclopædia Britannica, Inc, 1993. 
  6. Subtelny, M. E.. «Mīr ‘Alī Shīr Nawā’ī». A: C. E. Bosworth. Encyclopaedia of Islam. VII. LeidenNova York: Brill Publishers, 1993, p. 90–93. 
  7. Valitova, A. A.. «Alisher Navoi». A: A. M. Prokhorov. Great Soviet Encyclopedia (en russian). 17. 3rd. Moscou: Soviet Encyclopedia, 1974, p. 194–195. 
  8. «Navoi, Nizamiddin Mir Alisher». A: A. M. Prokhorov. Great Encyclopedic Dictionary (en russian). 2nd. Saint Petersburg: Great Russian Encyclopedia, 1997. 
  9. «Alisher Navoi» (en anglès). Writers History. Arxivat de l'original el 16 d’octubre 2013. [Consulta: 26 octubre 2017].
  10. «Uzbekistan – The monuments of classical writers of oriental literature are removed in Samarqand». Ferghana News. Maxim Isaev, 07-07-2019. [Consulta: 26 octubre 2017].
  11. «Alisher Navoi and his epoch in the context of Uzbekistan art culture development [sic]». San'at Magazine. Kamola Akilova. Arxivat de l'original el 24 de gener 2012. [Consulta: 26 octubre 2017].
  12. «Uzbek Culture». UzHotels. Arxivat de l'original el 9 de maig 2012. [Consulta: 26 octubre 2017].
  13. «Alisher Navoi – The Crown of Literature» (en uzbek). Kitob.uz Children's Digital Library. [Consulta: 26 octubre 2017].[Enllaç no actiu]
  14. Allworth, Edward A. The Modern Uzbeks: From the Fourteenth Century to the Present: A Cultural History. Hoover Institution Press, 1990. ISBN 978-0-8179-8732-9. 
Llengües turqueses
Turquès occidental
Ogur Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Oguz Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Karluk Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Turquès oriental
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Argu Khalaj
Siberià Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida