Obre el menú principal

Víctor Hevia Granda

Escultor espanyol segles XIX-XX.

BiografiaModifica

Va residir durant la seva infància a l'antic Monestir de Sant Vicent, lloc on hi havia instal·lada la Diputació Provincial d'Oviedo de la que el seu pare era empleat, el que va influir en la seva sensibilitat artística.[1] Va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis des de 1898 fins a 1907, any en el qual, després d'obtenir una beca de la Diputació Provincial, ingressà a l’Escola Superior de Belles Arts de San Fernando de Madrid. Després del seu pas per l'Escola Superior de Pintura i Escultura residí diversos anys a Roma.[2]

 
Alfons II el Cast. Plaça d'Alfons II o de la Catedral. Oviedo.

En l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1910, va presentar la seva obra El Ocaso, elogiada per Marià Benlliure,[2] i a la de 1915, amb El Galeote, amb què va guanyar la Tercera Medalla en escultura i el Premi del Cercle de Belles Arts.[2] A la seva tornada d’Itàlia va exposar en Oviedo tota l'obra realitzada en aquest país, incloent-hi El Ocaso, El Galeote i Friné ante los jueces”.[2]

En 1917 va fundar, juntament amb altres companys, la famosa Tertulia La Claraboya, de tarannà liberal, que li encarrega executar un monument a Clarín i un altre a Campoamor (escultures que es van situar al Campo de San Francisco i que en gran part es van destruir durant la Guerra Civil espanyola de 1936).[3] En aquest any va guanyar el Primer Premi de medallons commemoratius de la Batalla de Covadonga i de la coronació canònica de la Verge de Covadonga, esdeveniments celebrats a 1918.[4]

El capítol de la Catedral d'Oviedo li va encomanar a 1921 la restauració i neteja de la Cambra Santa, treball que li seria de gran utilitat per a la posterior reconstrucció de la mateixa després de la seva voladura després dels successos revolucionaris de la Revolució d'Astúries de 1934.[5] A 1940 li van ser encarregats els treballs de restauració de l'apostolat romànic de la Capella de Sant Miquel de la Cambra Santa.

Víctor Hevia va ser acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, membre de número del "Real Instituto de Estudios Asturianos", vocal de la Junta, Conservador i Adjunt a la Direcció, des de 1949, del Museu Arqueològic d'Astúries, Conseller del Museu del Poble Espanyol de Barcelona i professor de l'Escola d'Arts i Oficis d'Oviedo des de 1925.[6]

ObresModifica

PròpiesModifica

 
Escut al·legòric de la façana del palau de la Junta General del Principat d'Astúries. Oviedo. L'escut d'Astúries està flanquejat per dues escultures que representen la Història i el Treball.

Entre les seves múltiples obres destaquen:[3][4]

RestauracionsModifica

 
Monument a José Tartiere Lenegre al Camp de Sant Francisco a Oviedo.

Gairebé totes les restauracions que va dur a terme van ser d'obres d'art destruïdes per la Revolució d'Astúries de 1934 o per la Guerra Civil:[8]

PublicacionsModifica

Com a autorModifica

  • Hevia Granda, Víctor «Reja gótica, púlpitos renacentistas y ambones platerescos del antiguo coro de la Catedral de Oviedo.». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos, 4, 1948, pàg. 109-113.


Como coautorModifica

  • Fernández-Buelta, José María; Hevia Granda, Víctor «Ruinas del Oviedo primitivo.». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos, 4, 1948, pàg. 114-128.
  • Fernández-Buelta, José María; Hevia Granda, Víctor «La Cámara Santa de Oviedo. Su primitiva construcción, su destrucción y reconstrucción.». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos, 6, 1949, pàg. 51-118.
  • Fernández-Buelta, José María; Hevia Granda, Víctor «Nueva fase de las excavaciones del Oviedo antiguo.». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos, 10, 1950, pàg. 119-159.
  • Fernández-Buelta, José María; Hevia Granda, Víctor «Tercera fase de las excavaciones del Oviedo antiguo.». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos, 13, 1951, pàg. 113-128.


HonorsModifica

ReferènciesModifica

  1. Fernández-Buelta, Víctor Hevia Granda, escultor. Su vida y sus obras., p. 138
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Fernández-Buelta, Víctor Hevia Granda, escultor. Su vida y sus obras., p. 139
  3. 3,0 3,1 «La huella de Hevia en Oviedo.». La Nueva España, 27-11-2007. [Consulta: 23 gener].
  4. 4,0 4,1 Fernández-Buelta, Víctor Hevia Granda, escultor. La seva vida i les seves obres., Pàg. 141-147
  5. Fernández-Buelta, Víctor Hevia Granda, escultor. Su vida y sus obras., p. 147
  6. Fernández-Buelta, Víctor Hevia Granda, escultor. Su vida y sus obras., p. 154
  7. Luis Alonso-Vega. «Víctor Hevia en San Martín del Rey Aurelio.». La Nueva España, 27-05-2009. [Consulta: 23 gener].
  8. Fernández-Buelta, Víctor Hevia Granda, escultor. Su vida y sus obras., pp. 149-152
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Fernández-Buelta, Víctor Hevia Granda, escultor. Su vida y sus obras., p. 155.

BibliografiaModifica

  • Fernández-Buelta, José María «Víctor Hevia Granda, escultor. Su vida y sus obras.». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos, 3, 1958, pàg. 133-155.
  • DDAA. Enciclopedia Universal Sopena: Tomo4. Barcelona, Editorial Ramón Sopena, 1969. D.L. 12873. 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Víctor Hevia Granda