Víktor Ianukòvitx

Víktor Fèdorovitx Ianukòvitx
Віктор Федорович Янукович
Nom original	(uk) Віктор Федорович Янукович
Biografia
Naixement	9 de juliol de 1950 (69 anys); Ienàkieve, Província de Donetsk, Ucraïna, URSS
4t President d'Ucraïna
	25 de febrer de 2010 – 22 de febrer de 2014
	← Víktor Iúsxenko Oleksandr Turtxínov →
10è, 11è i 14è Primer Ministre d'Ucraïna
	21 de novembre de 2002 – 7 de desembre de 2004
	← Anatoli Kínakh Mikola Azàrov (Interinament) →
	28 de desembre de 2004 – 5 de gener de 2005
	← Mikola Azàrov (Interinament) Mikola Azàrov (Interinament) →
	4 d'agost de 2006 – 18 de desembre de 2007
	← Iuri Ekhanúrov Iúlia Timoixenko →
Governador de la Província de Donetsk
	14 de maig de 1997 – 21 de novembre de 2002
	← Serhí Poliakov Anatoli Blizniuk →
Dades personals
Nacionalitat	Ucraïnesa
Religió	Ortodox Ucraïnès
Formació	Universitat Tècnica Nacional de Donetsk ; Universitat Estatal Ucraïnesa de Finances i Comerç Internacional
Activitat
Ocupació	Enginyer i polític
Partit	PR (des de 1997) ; PCUS ; (1980-1991)
Família
Cònjuge	Liudmila Oleksandrivna Ianukòvitx (Людмила Олександрівна Янукович), de naixement: Nastenko (Настенко)
Fills	Viktor Viktorovych Yanukovych ; Oleksandr Yanukovych
	Premis 27
	Signatura
Lloc web	Lloc web

Víktor Ianukòvitx (en ucraïnès: Ві́ктор Фе́дорович Януко́вич, transcrit: Víktor Fèdorovitx Ianukòvitx ( ^? i escolteu-ne la pronunciació en ucraïnès), Ienàkieve, Província de Donetsk, Ucraïna, URSS 9 de juliol de 1950) és un polític ucraïnès, que fou president d'Ucraïna. També fou Primer Ministre en tres ocasions i líder del Partit de les Regions, un dels principals partits polítics del país.

Ianukòvitx va ser governador de la Província de Donetsk de 1997 a 2002. Va ser Primer Ministre d'Ucraïna en dos períodes: des del 21 de novembre de 2002 fins al 31 de desembre de 2004, i des del 4 d'agost de 2004 fins al 16 de novembre de 2007, quan renúncia després de les eleccions del 2007.

Va ser el segon candidat més votat en les eleccions presidencials ucraïneses de 2004 i el seu partit el més votat en les eleccions legislatives de 2006 i 2007.

En les eleccions presidencials de 2004 Ianukòvitx, sent Primer ministre d'Ucraïna, va ser candidat a President amb el suport del president Leonid Kutxma, contra el candidat opositor Víktor Iúsxenko. Per evitar la imminent victòria de Iúsxenko, els partidaris de Ianukòvitx van recórrer al frau electoral massiu al seu favor, declarant-lo el guanyador. Aquest fet va provocar la Revolució taronja i la revocació per decisió del Tribunal Suprem d'Ucraïna dels resultats de les eleccions, designant noves eleccions, en les quals va guanyar Iúsxenko, i Ianukòvitx es va veure obligat a dimitir com a Primer Ministre d'Ucraïna.

Fou el vencedor de la segona volta de les eleccions presidencials ucraïneses de 2010 celebrades el 7 de febrer, per un estret marge (inferior al 4%). Va obtenir un 48,95%, front al 45,47% de Iúlia Timoixenko.

Per decisió de la Rada Suprema, arran del cop d'estat^{[cal citació]}de l'Euromaidan, el president Ianukóvitx fou destituït del seu càrrec el 22 de febrer del 2014. A continuació, va fugir a la segona ciutat més gran d'Ucraïna, Khàrkiv i es negà a reconèixer les decisions del Parlament. El Parlament va nomenar Oleksandr Turtxínov com a nou president d'Ucraïna de manera interina, i va convocar eleccions anticipades per al maig del 2014.^[1]^[2]^[3]^[4] Les noves autoritats van decretar una ordre de crida i cerca contra ell, amb l'acusació d'haver ordenat assassinats massius.^[5]^[6]

ReferènciesModifica

↑ «Turxinov, mà dreta de Timoixenko, nou president en funcions d'Ucraïna» (en català). Vilaweb, 23-02-2014. [Consulta: 23 febrer 2014].
↑ «La revolta triomfa a Ucraïna, amb un Ianukóvitx desaparegut i una Timoixenko aclamada com a nova líder de l'oposició» (en català). 324.cat, 23-02-2014. [Consulta: 23 febrer 2014].
↑ «L'oposició aprofita la marxa de Ianukóvitx de Kíev per destituir-lo i convocar eleccions el 25 de maig» (en català). 324.cat, 23 febrer del 2014. [Consulta: 23 febrer 2014].
↑ «El nou poder a Ucraïna accelera els canvis i nomena un president interí» (en català). El Periódico de Catalunya, 23 febrer del 2014. [Consulta: 23 febrer 2014].
↑ «Ordre de crida i cerca contra el deposat president d'Ucraïna, Víktor Ianukóvitx, acusat d'assassinat massiu» (en català). 324.cat, 24 febrer del 2014. [Consulta: 24 febrer 2014].
↑ «Interpol receives official request from Ukraine to arrest Yanukovich» (en anglès). ITAR-TASS, 6 març del 2014. [Consulta: 7 març 2014].

Càrrecs públics
Precedit per: Víktor Iúsxenko	President d'Ucraïna 2010–2014	Succeït per: Oleksandr Turtxínov
Precedit per: Anatoli Kínakh	Primer Ministre d'Ucraïna 2002-2004	Succeït per: Mikola Azàrov (Interinament)
Precedit per: Mikola Azàrov (Interinament)	Primer Ministre d'Ucraïna 2004-2005	Succeït per: Mikola Azàrov (Interinament)
Precedit per: Iuri Ekhanúrov	Primer Ministre d'Ucraïna 2006-2007	Succeït per: Iúlia Timoixenko
Precedit per: Serhí Poliakov	Governador de la Província de Donetsk 1997–2002	Succeït per: Anatoli Blizniuk
Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per: Volodímir Seminójenko	President del PR 2003–2010	Succeït per: Mikola Azàrov

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Víktor Ianukòvitx

[1] «Turxinov, mà dreta de Timoixenko, nou president en funcions d'Ucraïna» (en català). Vilaweb, 23-02-2014. [Consulta: 23 febrer 2014].

[2] «La revolta triomfa a Ucraïna, amb un Ianukóvitx desaparegut i una Timoixenko aclamada com a nova líder de l'oposició» (en català). 324.cat, 23-02-2014. [Consulta: 23 febrer 2014].

[3] «L'oposició aprofita la marxa de Ianukóvitx de Kíev per destituir-lo i convocar eleccions el 25 de maig» (en català). 324.cat, 23 febrer del 2014. [Consulta: 23 febrer 2014].

[4] «El nou poder a Ucraïna accelera els canvis i nomena un president interí» (en català). El Periódico de Catalunya, 23 febrer del 2014. [Consulta: 23 febrer 2014].

[5] «Ordre de crida i cerca contra el deposat president d'Ucraïna, Víktor Ianukóvitx, acusat d'assassinat massiu» (en català). 324.cat, 24 febrer del 2014. [Consulta: 24 febrer 2014].

[6] «Interpol receives official request from Ukraine to arrest Yanukovich» (en anglès). ITAR-TASS, 6 març del 2014. [Consulta: 7 març 2014].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]