V. C. Andrews

Cleo Virginia Andrews (Portsmouth, Virgínia, 6 de juny de 1923 - 19 de desembre de 1986), més coneguda com a V. C. Andrews o Virginia C. Andrews fou una escriptora estatunidenca.[1]

Infotaula de personaCleo Virginia Andrews
Nom original(en) V. C. Andrews Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juny 1923 Modifica el valor a Wikidata
Portsmouth (Virgínia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 1986 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Virginia Beach (Virgínia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de mama Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
NacionalitatEstats Units Estats Units
Grup ètnicBlancs americans Modifica el valor a Wikidata
FormacióWoodrow Wilson High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióNovel·lista
Activitat1979 - 1986
GènereLiteratura gòtica
Influències en
Nom de plomaV. C. Andrews o Virginia C. Andrews
Obra
Obres destacables

Lloc webhttp://www.vcandrewsbooks.com
IMDB: nm0028892 Allmovie: p198732
Find a Grave: 8531 Modifica el valor a Wikidata

Quan era una adolescent patí una caiguda que li produí lesions que l'obligaren a romandre la resta de la seva vida en una cadira de rodes. Treballà com a artista comercial mentre publicava diverses novel·les curtes i relats en diferents revistes. Morí a l'edat de 63 anys de càncer de pit.[2]

ObraModifica

Els seus treballs combinen el terror gòtic i la història d'una nissaga familiar, incloent-hi la descripció de terribles secrets o amors prohibits, en els que sovint hi apareix el tema de l'incest consentit entre ambdues parts.

L'èxit de les seves obres, entre elles Flowers in the attic[2] (traduïdes a nombrosos idiomes) ha fet que un altre autor, Andrew Neiderman, hagi estat contractat després de la mort de l'autora per a continuar l'escriptura de novel·les que segueixen essent publicades amb el nom de V. C. Andrews.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 del Moral, Ada. «V.C. Andrews: La juventud es una vibora» (en castellà). Leer, 02-03-2017. [Consulta: 20 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 Brinker, Nancy G. Promise Me: How a Sister's Love Launched the Global Movement to End Breast Cancer (en anglès). Potter/TenSpeed/Harmony, 2010, p. 261. ISBN 030771814X. 

Enllaços externsModifica